27
de maig
del
2017
Actualitzat
a les
21:01h
El president del govern, Mariano Rajoy, ha fet avui una al·lusió contra l'equidistància que mantenen alguns sectors davant el procés català. En aquest cas, l'empresarial. Al final de la seva intervenció en les XXXIII Jornades de Sitges, Rajoy ha dit que davant l'actual situació a Catalunya, "l'equidistància està molt bé però no en totes les circumstàncies ni en totes les facetes de la vida".
Ha estat la resposta a les paraules de presentació que ha fet Juan José Brugera, el president del Cercle d'Economia, qui ha reclamat una "negociació" davant "un conflicte de naturalesa política". Però el llenguatge propi del Cercle (negociació, transacció, sortida política, consulta als catalans...) no és el lèxic més comestible
Mar de fons a Sitges
La intervenció de Brugera ha irritat Rajoy. D'alguna manera, el Cercle li ha trencat el guió al president del govern. El notari Juan José López Burniol, un dels vicepresidents de l'entitat, comentava abans de l'arribada del president que "crec que farà un dicurs eminentment economic, i en el col·loqui respondrà a les qüestions polítiques".
Brugera ha recordat els diversos documents d'opinió de l'entitat sobre la situació de desencaix i l'aposta per una via negociada.
Es preveia un discurs de Brugera incisiu, no pas simplement protocol·lari. Si dijous, va demanar el president de la Generalitat d'anar al Congrés, avui ha reclamat a Rajoy que s'obri a una "transacció". Com a preocupació de fons entre una franja de l'empresariat hi ha el temor que la crisi política s'endugui les bones perspectives de creixement.
El Cercle, que aposta per la tercera via i una sortida política a l'actual desencaix Catalunya-Estat, no amaga un sentiment de frustració per la manca de propostes des de Madrid. És un sentiment que es palpa de seguida per poc que s'escarbi en les jornades de Sitges, convertida, amb la vista a la Mediterrània, en una mena de capital efímera de la Catalunya pactista. D'una banda, la majoria del Cercle és molt crítica amb el procés, però de l'altra, el seu discurs tercerista necessita per subsistir d'una resposta política de l'Estat que no es produeix. Una font del Cercle ho ha expressat així a NacióDigital: "Molts empresaris no entenen que davant una situació de bloqueig, només es parli de Constitució i lleis".
Carlos Tusquets Trias de Bes, un nom important del patriciat català, no ocultava la seva preocupació per la resposta nul·la del govern de l'Estat: "Es parla de diàleg, diàleg, diàleg, però la referència al diàleg no és res si no ve acompanyada d'una proposta concreta que servís, si més no, per apaivagar el sentiment de greuge que sent una part de la societat catalana".
Ha estat la resposta a les paraules de presentació que ha fet Juan José Brugera, el president del Cercle d'Economia, qui ha reclamat una "negociació" davant "un conflicte de naturalesa política". Però el llenguatge propi del Cercle (negociació, transacció, sortida política, consulta als catalans...) no és el lèxic més comestible
Mar de fons a Sitges
La intervenció de Brugera ha irritat Rajoy. D'alguna manera, el Cercle li ha trencat el guió al president del govern. El notari Juan José López Burniol, un dels vicepresidents de l'entitat, comentava abans de l'arribada del president que "crec que farà un dicurs eminentment economic, i en el col·loqui respondrà a les qüestions polítiques".
Brugera ha recordat els diversos documents d'opinió de l'entitat sobre la situació de desencaix i l'aposta per una via negociada.
Es preveia un discurs de Brugera incisiu, no pas simplement protocol·lari. Si dijous, va demanar el president de la Generalitat d'anar al Congrés, avui ha reclamat a Rajoy que s'obri a una "transacció". Com a preocupació de fons entre una franja de l'empresariat hi ha el temor que la crisi política s'endugui les bones perspectives de creixement.
El Cercle, que aposta per la tercera via i una sortida política a l'actual desencaix Catalunya-Estat, no amaga un sentiment de frustració per la manca de propostes des de Madrid. És un sentiment que es palpa de seguida per poc que s'escarbi en les jornades de Sitges, convertida, amb la vista a la Mediterrània, en una mena de capital efímera de la Catalunya pactista. D'una banda, la majoria del Cercle és molt crítica amb el procés, però de l'altra, el seu discurs tercerista necessita per subsistir d'una resposta política de l'Estat que no es produeix. Una font del Cercle ho ha expressat així a NacióDigital: "Molts empresaris no entenen que davant una situació de bloqueig, només es parli de Constitució i lleis".
Carlos Tusquets Trias de Bes, un nom important del patriciat català, no ocultava la seva preocupació per la resposta nul·la del govern de l'Estat: "Es parla de diàleg, diàleg, diàleg, però la referència al diàleg no és res si no ve acompanyada d'una proposta concreta que servís, si més no, per apaivagar el sentiment de greuge que sent una part de la societat catalana".