28
de maig
del
2017
Actualitzat
a les
22:18h
Montserrat atresora un dels quatre Caravaggio que hi ha a l'estat espanyol. Els altres tres són a Madrid i a tot el món, no n'hi ha més de vuitanta. Però el que hi ha a Montserrat conté una llarga història abans que no s’arribés a descobrir que era de l'aclamat artista milanès Michelangelo Merisi di Caravaggio. Quan el quadre hi va arribar ho va fer sense soroll i amb una identitat subrogada, no pas la pròpia.
Tot comença quan el 1915, el pare Bonaventura Ubach i Medir va assistir a la subhasta de mobles i pintures del Palazzo Magni, a Roma, i va licitar per una tela que representava, de mig cos, la figura d’un vell mig despullat que evocava la imatge característica de Sant Jeroni penitent. A la subhasta, el quadre sortia com a obra de Josep de Ribera, lo Spagnoletto, qui en aquella època era més apreciat que no pas Caravaggio, un pintor que no suscitava gaire interès.
Ubach, però, no buscava un autor una gran firma, ans al contrari. Ell anava al darrere d’un Sant Jeroni, patró dels catòlics estudiosos de la Bíblia, perquè presidís el seu gabinet d’estudis bíblics. Ubach era una autoritat en l’exegesi, la disciplina teològica que estudia la Bíblia i, de fet, els seus viatges al Pròxim Orient i Grècia tenien l’objectiu de contextualitzar els textos sagrats de l'Antic i el Nou Testament per fer la traducció catalana de la Bíblia que no existia. A més, durant el seu periple de més de quaranta anys per terres sagrades va anar adquirint peces pel museu bíblic de Montserrat, que es va inaugurar el 27 d’abril de 1911.
Entre les joies que va anar comprant el pare Ubach, hi va haver aquest llenç pel qual va pagar 65 lires, el que avui equivaldria a uns 180 euros: un autèntic cop de sort, perquè anys després es confirmaria que el que havia portat l’eminent biblista era un Caravaggio autèntic: el Sant Jeroni penitent, data de la darrera època de l’estada de l’artista a Roma, entre el 1605 i el 1606.
Un cop de sort per Montserrat
Quan l’any 2001 es va fer l'inventari de la col·lecció Giustiniani, una de les nissagues més potents de la Roma del 1600 –que van arribar a posseir una quinzena de quadres de Caravaggio–, ja es va detectar aquesta obra. Així, es donava per bona la hipòtesi que defensava des dels anys quaranta l’historiador de l’art italià Roberto Longhi. En un article que acompanyava la retrospectiva de Caravaggio que es va organitzar a Milà l’any 1951, Longhi reconeixia que feia anys havia detectat a Roma una obra de la qual se n’havia perdut la pista.
Però va ser gràcies a un altre historiador i crític d’art, Joan Ainaud de Lasarte, que quan va llegir l’article de Longhi va lligar caps i va informar al Museu de Montserrat que la pintura que havia portat Ubach no era un Ribera sinó un Caravaggio, aquell del qual el 1915 s'havia perdut el rastre a Roma. Proves i estudis a la tela italiana van acabar determinant que l’autoria corresponia a un pintor que, fins a mitjans del segle XX, tenia una obra poc valorada: segons els crítics era pròpia d'un pintor excessiu, considerada massa teatral i crua, però que des dels anys cinquanta havia experimentat una revalorització.
Aquell fet, el canvi de percepció de l’obra de Caravaggio convertia el Sant Jeroni penitent en una autèntica joia pel Museu. No en va la pintura rep un tracte preferencial, una llum determinada que fa que tan bon punt el visitant entre a la sala els ulls se’n van cap el quadre. Més enllà de la història que hi ha darrere del quadre que va adquirir i portar fins aquí el pare Ubach, el museu de l’abadia celebra l’efemèride del centenari de l’arribada d’aquesta obra d’art i per això per aquest primer cap de setmana de juny ha organitzat unes jornades d’estudi sobre aquesta pintura que aplegarà els millors experts en l'autor.
Tot comença quan el 1915, el pare Bonaventura Ubach i Medir va assistir a la subhasta de mobles i pintures del Palazzo Magni, a Roma, i va licitar per una tela que representava, de mig cos, la figura d’un vell mig despullat que evocava la imatge característica de Sant Jeroni penitent. A la subhasta, el quadre sortia com a obra de Josep de Ribera, lo Spagnoletto, qui en aquella època era més apreciat que no pas Caravaggio, un pintor que no suscitava gaire interès.
Ubach, però, no buscava un autor una gran firma, ans al contrari. Ell anava al darrere d’un Sant Jeroni, patró dels catòlics estudiosos de la Bíblia, perquè presidís el seu gabinet d’estudis bíblics. Ubach era una autoritat en l’exegesi, la disciplina teològica que estudia la Bíblia i, de fet, els seus viatges al Pròxim Orient i Grècia tenien l’objectiu de contextualitzar els textos sagrats de l'Antic i el Nou Testament per fer la traducció catalana de la Bíblia que no existia. A més, durant el seu periple de més de quaranta anys per terres sagrades va anar adquirint peces pel museu bíblic de Montserrat, que es va inaugurar el 27 d’abril de 1911.
Entre les joies que va anar comprant el pare Ubach, hi va haver aquest llenç pel qual va pagar 65 lires, el que avui equivaldria a uns 180 euros: un autèntic cop de sort, perquè anys després es confirmaria que el que havia portat l’eminent biblista era un Caravaggio autèntic: el Sant Jeroni penitent, data de la darrera època de l’estada de l’artista a Roma, entre el 1605 i el 1606.
Un cop de sort per Montserrat
El quadre «Sant Jeroni penitent», de Caravaggio
Quan l’any 2001 es va fer l'inventari de la col·lecció Giustiniani, una de les nissagues més potents de la Roma del 1600 –que van arribar a posseir una quinzena de quadres de Caravaggio–, ja es va detectar aquesta obra. Així, es donava per bona la hipòtesi que defensava des dels anys quaranta l’historiador de l’art italià Roberto Longhi. En un article que acompanyava la retrospectiva de Caravaggio que es va organitzar a Milà l’any 1951, Longhi reconeixia que feia anys havia detectat a Roma una obra de la qual se n’havia perdut la pista.
Però va ser gràcies a un altre historiador i crític d’art, Joan Ainaud de Lasarte, que quan va llegir l’article de Longhi va lligar caps i va informar al Museu de Montserrat que la pintura que havia portat Ubach no era un Ribera sinó un Caravaggio, aquell del qual el 1915 s'havia perdut el rastre a Roma. Proves i estudis a la tela italiana van acabar determinant que l’autoria corresponia a un pintor que, fins a mitjans del segle XX, tenia una obra poc valorada: segons els crítics era pròpia d'un pintor excessiu, considerada massa teatral i crua, però que des dels anys cinquanta havia experimentat una revalorització.
Aquell fet, el canvi de percepció de l’obra de Caravaggio convertia el Sant Jeroni penitent en una autèntica joia pel Museu. No en va la pintura rep un tracte preferencial, una llum determinada que fa que tan bon punt el visitant entre a la sala els ulls se’n van cap el quadre. Més enllà de la història que hi ha darrere del quadre que va adquirir i portar fins aquí el pare Ubach, el museu de l’abadia celebra l’efemèride del centenari de l’arribada d’aquesta obra d’art i per això per aquest primer cap de setmana de juny ha organitzat unes jornades d’estudi sobre aquesta pintura que aplegarà els millors experts en l'autor.