La caixa B

Quins són els ajuntaments que gasten més despesa social? I en cultura?

Els consistoris amb més IBI, Catalunya lidera l'augment del cost de l'habitatge, Espanya és el segon estat de la UE amb més empleats forçosament parcials, la manca de dones directores i dramaturgues al TNC, el cost d'un golf de l'exèrcit... entre altres dades ocultes de la setmana

Espanya és el tercer estat de la UE on més s'ha encarit l'electricitat des del 2007

| 27/05/2017 a les 15:30h
Especial: Les anàlisis de NacióDigital
Arxivat a: Política, exèrcit, ocupació, dones, habitatge, impostos, serveis socials, cultura, sanitat, educació, polítiques socials, teatre, política local, ajuntaments, La caixa B
Els alcaldes de nomborosos ajuntaments s'han implicat en campanyes com la favorable a l'acollida als refugiats. | Ajuntament de Granollers
Aquesta notícia es va publicar originalment el 27/05/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquesta setmana s'ha arribat a l'equador de la legislatura per als ajuntaments. Per això, NacióDigital s'hi ha bolcat amb diversos anàlisis i entrevistes a alcaldes. Avui, però, veurem quins són els consistoris que més recursos van pressupostar en polítiques socials i en cultura el 2016 -el primer any complet del nou mandat-, així com quins van recaptar més amb els seus principals impostos, una tasca força senzilla gràcies a una aplicació impulsada per la Generalitat. A banda, però, també parlarem de l'increment del cost de l'habitatge, una faceta de la precarietat laboral en forma de contractes forçosament parcials, l'escassetat de dones directores i dramaturgues a la nova temporada del Teatre Nacional de Catalunya o algunes contractacions de l'exèrcit, entre les quals per al manteniment d'un camp de golf.

278,8 € per habitant en educació
Quins són els ajuntaments que destinen més recursos a les polítiques socials i a la cultura? Els rànquings dels cinc que gasten més en relació als seus habitants no responen necessàriament a un color polític determinat i, de fet, ni tan sols a les prioritats de cada equip de govern. Sovint depèn més de la quantitat de recursos disponibles. Per exemple, malgrat que Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant és aquell que en gasta més en educació per habitant, aquesta quantitat tan sols representa el 9,34% del pressupost total. En canvi, la despesa en educació a Granollers, tot i que se situa en segona posició en termes absoluts per càpita, equival al 20,19% del pressupost total del consistori. De fet, el municipi que destina més recursos dels comptes a educació és Celrà (un 20,28% del total) i, tot i això, tan sols es troba en setè lloc pel que fa a euros per habitant en aquesta matèria. Disposar d'un compte nodrit sens dubte ajuda a finançar generosament partides concretes sense renunciar a d'altres.

Amb altres camps ocorre una cosa similar. Així, per exemple, la despesa relativa en sanitat de Reus més que duplica la de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (5,43% i 2,5% del pressupost, respectivament), malgrat que Reus el tercer municipi pel que fa euros absoluts per habitant. Més clara és la situació pel que fa a cultura. Així, Guissona és el municipi que destina més recursos a cultura en termes relatius, un 23,86% del total, quatre cops més que Castell-Platja d'Aro i, malgrat tot, tan sols és el sisè consistori pel que fa a despesa per càpita en cultura.
 
PRINCIPALS DESPESES EN EDUCACIÓ (EUROS PER HABITANT)

 
PRINCIPALS DESPESES EN SANITAT (EUROS PER HABITANT)

 
PRINCIPALS DESPESES EN SERVEIS SOCIALS (EUROS PER HABITANT)

 
PRINCIPALS DESPESES EN CULTURA (EUROS PER HABITANT)

 
1.884,3 € per càpita en IBI
La quantitat de recursos a repartir depèn bàsicament dels ingressos que entren als comptes de cada ajuntament. I el 63,1% dels ingressos que arriben al de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant provenen dels impostos al capital, els quals són bàsicament els impostos sobre els béns immobles (però també, en molt menor mesura, l'impost sobre els vehicles de tracció mecànica i el de l'increment del valor de terrenys de naturalesa urbana). De fet, aquests tributs representen de mitjana prop de la meitat dels ingressos dels ajuntaments catalans.

En canvi, l'impost sobre activitats empresarials tan sols el paguen les empreses amb un volum de negoci igual o superior al milió d'euros anuals i, per tant, la seva importància depèn del tipus de teixit empresarial del municipi (si hi ha petits comerços i negocis, pocs d'aquests l'abonaran). A La Canonja, per exemple, aquest tribut representa el 37,6% dels seus ingressos, mentre que a Castellbisbal, en segon lloc, ja tan sols equival al 18,92% del total.
 
PRINCIPALS INGRESSOS PER L'IMPOST ALS BÉNS IMMOBLES (EUROS PER HABITANT)

 
PRINCIPALS INGRESSOS PER IMPOST SOBRE ACTIVITATS EMPRESARIALS (EUROS PER HABITANT)

 
5,4% increment del cost de l'habitatge
La problemàtica de l'habitatge torna a rebrotar amb força. Per ara, s'estan organitzant els llogaters, però els pisos en venda també van inflant els seus preus. Segons el ministeri de Foment, aquest ha crescut a Catalunya un 5,4% el darrer any, força més del doble que la mitjana de l'Estat (2,2%). De fet, fins i tot en set comunitats el preu ha caigut. Malgrat tot, el preu del metro quadrat a Catalunya (1.829,1 euros) és encara inferior al de les Illes Balears (2.064,5 euros), Madrid (2.234,5 euros) i sobretot el País Basc (2.396,8 euros).
 
AUGMENT DEL COST DELS PISOS EN VENDA (EN %, ENTRE EL PRIMER TRIMESTRE DE 2016 I EL DE 2017)

 
Sigui com sigui, la segona i tercera ciutats de l'Estat amb els preus dels pisos més elevats (d'entre les de més de 25.000 habitants) són catalanes, Sant Cugat del Vallès i Barcelona, per bé que aquest rànquing l'encapçala Sant Sebastià. En tot cas, la tercera ciutat catalana més cara, Castelldefels, és força més barata que les dues primeres, uns 460 euros per metre quadrat menys. A partir de la quarta ciutat catalana, però, el cost encara baixa més i tot just ronda els 2.000 euros per metre quadrat.
 
CIUTATS DE L'ESTAT AMB ELS PISOS MÉS CARS (EUROS PER METRE QUADRAT)

 
CIUTATS CATALANES AMB ELS PISOS MÉS CARS (EUROS PER METRE QUADRAT)

 
7,7% empleats a temps parcial que voldrien treballar més hores
Com expliquem sovint en aquesta secció, l'aparent sortida de la crisi i la reducció de les taxes d'atur no impliquen necessàriament una millora de les condicions laborals. Ben al contrari, la precarietat sembla que emergeix ben instal·lada mentre la marea de la desocupació va baixant. Una nova evidència d'aquest fet és que Espanya és el segon estat de la Unió Europea en què hi ha més empleats a temps parcials amb ganes de treballar més hores de les que fixa el seu contracte però sense possibilitat de fer-ho.

Aquesta realitat és el reflex del 7,7% dels empleats de l'Estat, segons l'Eurostat, tan sols per sota de Xipre (9,1%) i per damunt de Grècia (7,3%) o França (6,2%). La mitjana europea, de fet, es queda en el 4,2%, mentre que a la República Txeca tan sols un 0,5% dels empleats voldrien treballar més hores de les que fixa el seu contracte. A l'Estat, de fet, són una mica més de la meitat dels treballadors a temps parcials els que voldrien estar ocupats una major jornada del que ho estan.
 
EMPLEATS A TEMPS PARCIAL QUE VOLDRIEN TREBALLAR MÉS HORES (% RESPECTE EL TOTAL D'OCUPATS A CADA ESTAT)

 
19% de dones directores en el TNC
La plataforma #OnSónLesDones va emergir per reivindicar el paper de les dones com a opinadores en els mitjans de comunicació i per fer pressió per tendir cap a la paritat. Malgrat tot, aquest no és l'únic camp on cal posar el focus per corregir un greuge claríssim, atès que al món del teatre ocorre una situació similar: la presència majoritària de dones en les escoles de teatre no es tradueix posteriorment en els integrants dels equips que estrenen en els principals escenaris catalans. Per això, el col·lectiu Dona'm escena s'ha proposat aportar un punt de vista en aquest món sobre el paper tan progressista però, a la vegada, tan masculinitzat.

I fins i tot hi posa xifres, assenyalant la mancança de dones en les obres teatrals que es poden anar a veure, en especial a l'altre cantó de la bambolina. Més enllà de tasques com la de vestuari o producció, on les dones són majoria, en les dramatúrgies i la direcció brillen per la seva absència. Així, en la temporada 2017/2018 del Teatre Nacional de Catalunya -de titularitat pública-, tan sols un 19% de les obres programades tenen una dona com a directora i un 25% en tenen una com a autora de la dramatúrgia. I això que el seu director, Xavier Albertí, va destacar que s'havia incrementat el percentatge respecte temporades anteriors. Poc, realment poc i insuficient.

 


I ara, algunes contractacions destacades que s'han obert a licitació o s'han adjudicat els últims dies:

674.945 €
Ha de ser molt incòmode per a un soldat que, estant en plena batalla en algun país de clima humit, comenci a notar que els mitjons estan xops. És per això que l'exèrcit ha contractat per 495.000 euros la compra de 5.500 botes impermeables transpirables de color marró i, per si calgués mobilitzar-se en alguna campanya prop de l'equador, destinarà 179.945,15 euros més per adquirir 2.100 botes més per a climes càlids. En total, gastarà en botes quasi el triple del cost de les urnes que ha licitat la Generalitat.
263.303 €
És molt important que els militars facin esport, per estar en forma per si cal entrar en combat. Ara bé, potser el golf no és la millor opció per fer múscul i guanyar en agilitat i, malgrat tot, l'exèrcit té previst gastar-se fins a 263.302,94 euros en dos anys per al manteniment integral del camp de golf de la base aèria de Quatre Vents, a Madrid, per a ús dels membres de les forces armades, incloent el sistema elèctric, la gespa, els forats, la neteja...
180.000 €

Disseny de la part superior del xansall esportiu de l'exèrcit de l'aire.


Tanmateix, després de trepitjar de diversos greens, previsiblement ja toca fer algun exercici més tonificador. Segurament per això l'exèrcit de l'aire preveu gastar uns 180.000 euros en 3.932 xandalls d'esport per als seus soldats. No es pot negar que el disseny de la part superior és ben modern (que se sàpiga, però, no es podrà comprar en botigues).
135.000 €
Malgrat que C's i PP no paren de criticar l'acció exterior del Govern, no es pot negar que la diplomàcia és cara. I l'espanyola, encara més. De fet, el lloguer de la seu del consolat espanyol a Moscou costa uns 135.000 euros mensuals, segons detalla el govern espanyol en una resposta parlamentària a C's. Malgrat tot, assenyala també que és la meitat del que es pagava abans i disposa d'una superfície de 1.800 metres quadrats on hi treballen un centenar d'empleats. El 2016 s'hi van expedir 430.000 visats, les taxes dels quals van reportar 16,5 milions en ingressos.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Roger Torrent va ser portaveu adjunt de Junts pel Sí | ACN
Roger Tugas | 1 comentari
01/01/1970
Alba Vergés, que en l'anterior legislatura també era diputada, serà secretària de la mesa | Així ho ha decidit la cúpula d'ERC, que s'ha reunit aquesta tarda a la seu del partit
Un guàrdia civil amb la porra extensible
Ferran Casas | 3 comentaris
01/01/1970
Respon al senador d'EH Bildu que els guàrdies civils que van sortir de l'hotel per agredir els veïns ho van fer en defensa pròpia i davant la "passivitat" dels Mossos | Afirmen que no van fer cap ferit malgrat les contusions que van rebre diverses persones i els informes mèdics
01/01/1970
El socialista holandès Frans Timmermans defensa que Espanya és "un estat de dret amb "separació de poders"
Una persona mirant «Espejo público» | Adrià Costa
Toni Vall | 4 comentaris
01/01/1970
«Nul aprofundiment, nul·la capacitat d’interpretació i d’anàlisi. Doncs perquè m’expliquin això i es limitin fotre llenya quina necessitat tinc de veure la tele?»
La sèrie «Merlí» s'acomiada de l'audiència aquest dilluns | TV3
Esteve Plantada | 1 comentari
01/01/1970
Aquest dilluns al vespre s'emet el darrer capítol de la sèrie de més èxit dels darrers anys a la televisió catalana, amb una nit especial des del TNC
Tomàs Alcoverro. | Josep M. Montaner
Pep Martí | 10 comentaris
01/01/1970
El periodista, profund coneixedor del món àrab, explica que ser català l'ha "ajudat a entendre l'Orient Mitjà perquè" forma part "d'una minoria" | El corresponsal a Beirut qualifica Trump de "demagog", però creu que "Obama va errar al permetre les Primaveres Àrabs, pensant que una dictadura islàmica era millor que una de militar"
Carles Mundó, en una entrevista a NacióDigital | Adrià Costa
Joan Serra Carné | 1 comentari
01/01/1970
Considerat un dels valors més sòlids d'ERC, l'últim titular de Justícia torna a l'advocacia després d'haver tancat la Model i passar per la reclusió d'Estremera | Els rivals polítics li reconeixen solidesa i fiabilitat, fins al punt que té ascendent al partit i manté una relació fluïda amb el ministre Rafael Catalá