Andreu Veà: «Internet avui és el 'far west', impossible de controlar»

Fins fa poc, ha estat Ambaixador de l'Agenda Digital de la Comissió Europea (Digital Champion for Spain). És també el president del capítol espanyol de la Internet Society (l'òrgan internacional que regula i assegura el bon funcionament de la xarxa), a més de promotor d'empreses a Silicon Valley (Califòrnia). Des de fa anys, lidera la Interesting People Network (IP), un grup de gairebé dos mil professionals repartits per 98 ciutats del món, que s'ajuden entre ells sense esperar res a canvi i comparteixen l'interès per la innovació.
 
A l’entrevista parlem de la xarxa dels inicis però també de l'actual. Veà és molt crític amb els monopolis que controlen Internet avui. "Facebook és la pitjor cosa que ha creat la humanitat". Igualment, repassem la transformació digital que vivim i els conflictes que aquesta ens ocasionarà en els pròxims anys. 
 
- Més de dues dècades perseguint a tots els que van fer possible tecnològicament Internet. Per què?

- Vaig tenir l'impuls de fer-lo, simplement. Quan era petit, la mare em va dir: "Andreu, per a arribar a ser el millor en un determinat camp, has de ser o molt, molt, molt bo; o molt perseverant. I és clar, vaig haver de triar la segona opció. He invertit vida personal, viatges, diners i esforços a recopilar la verdadera història d'Internet, en boca dels que la van crear. Ningú més al món ha fet res semblant. Alguns ja no viuen. L'altre dia es va morir en Bob Taylor, un dels creadors del Laboratori de Ciències de la Computació del Xerox PARC que va ser el creador de l'ARPANET, l'àvia d'Internet. 

- Quina seria la "mare"?

- No la coneix ningú, la National Science Foundation. Taylor va ser molt important pel desenvolupament d'Internet, però com era psicòleg no estava molt reconegut. El més complicat de ser el "biògraf d'Internet" –tal com em va nomenar un dia un dels pares de la xarxa, en Vinton Cerf– és trobar qui va fer què i esbrinar on viu.

"He invertit vida personal, viatges, diners i esforços a recopilar la verdadera història d'Internet"

- I els té localitzats a tots?  

- Tots són vells i pobres. Però el que s’havia escrit fins ara era una història incompleta. Ens agrada simplificar i diem que en Vinton Cerf és el pare de la xarxa. És només un d’ells! En Tim Berners-Lee, seria el de la Web i no s’ha de confondre l’inventor de les pàgines amb el que va crear l’estructura. Berners-Lee seria un nouvingut perquè va arribar vint anys més tard.

-Amb el llibre: Cómo creamos Internet agrupa 350 entrevistes amb els pioners de la xarxa. Ja ha entrevistat tothom?

- Noo!, ara me’n vaig a Palo Alto a fer-ne més. És un lifetime project. Jo havia creat la plataforma Who is Who in the Internet World, i d'aquí va sortir un primer llibre de 700 pàgines amb 30 entrevistes. Ara tinc el projecte d’entrevistar un dels pares d’Internet de cada país.
 
- Per què?

- Doncs per descobrir més personatges interessants. Per exemple, a prop de Tailàndia hi ha una de les 'mares’ d’Internet. A Mèxic i a l’Argentina també hi ha dones que van contribuir-hi en el seu moment i no es coneixen. Com Elisabeth Feinler, amb el sobrenom de Jake, que va destacar a l’ARPANET.

"Internet avui és el far west, impossible de controlar"

- Com veu l’evolució d’Internet des que es va crear?

- El més difícil de tancar és un sistema obert. Com que Internet ho és, hi ha virus, pornografia infantil, ciberatacs, etc. Cada època ha tingut els seus problemes. Ara tenim el de la sobreinformació, amb les notícies falses. Internet avui és el far west, impossible de controlar. Encara falta que vingui la cavalleria i faci complir la llei. El que es coneix com a law enforcement, l’ordre públic. S’està anant de mare. Tot tendeix al monopoli. Google és un monopoli salvatge, el dineral que mou aquest negoci té més potència que un govern.

- Què em diu de Mark Zuckerberg?

- Sembla un bon nano, però seria capaç de vendre la seva mare. La pel·lícula que li van fer, el deixa bé però no és una bona persona. Facebook és la pitjor cosa que ha creat la humanitat. Per què? Perquè la d’hores/home que fa perdre és enorme. Amb tota la viralitat i potència que té, podria ser un diari amb molta responsabilitat. Però es dedica a viralitzar falses notícies i malintencionades.  

- Tampoc li deu agradar Amazon?

- Amazon s’ha carregat el petit comerç, les llibreries de tota la vida. Internet és la màquina de copiar més eficient que ha creat mai l’home. I per això el copyright ha de canviar. S’ha intentat resoldre amb el Creative Commons però no és una solució definitiva.
 - Quines altres coses haurien de canviar?

- La manera com ens informem. La capçalera ha de continuar sent molt important. La gent s’informa des del Facebook i és un error. Perquè ho maneguen robots, a partir d'uns paràmetres, i et mostren el que volen. Per molt que intenteu lluitar, els mitjans aneu a contracorrent. Perquè és gairebé impossible guanyar-li la batalla a Facebook. Estem en una etapa transitòria fins que arribem a un moment estacionari.

- Haurem d'esperar dècades?

- No, només uns anys. Sempre és més fàcil predir el passat que el futur, però tot avançarà molt de pressa. En el tema de la salut, la recuperació d’una persona que ha tingut un ictus pot baixar d’un any a mesos amb la tecnologia. Amb una aplicació de mòbil i realitat virtual, aconsegueixes que faci certs moviments de recuperació, que torni a caminar o parlar, en un format de joc. Gamifiques una malaltia.

"Si ara la productivitat depèn de robots, què fem amb els aturats?"

- Cap a on ens porta la transformació digital?

- Amb la digitalització i la indústria 4.0, on els robots entraran massivament a les fàbriques, ens plantem davant d’un dels problemes més grans que ha tingut la humanitat. El meu pare va treballar 40 anys a la mateixa empresa, jo no he durat més de 4 anys en cap empresa. I només ha passat una generació. Potser les meves filles treballaran 4 mesos. Si treballen! Hem de resoldre com socialitzem les hipereficiències que la robòtica aportarà. Wait and see. 

- Té alguna pista?

- Espanya té el mateix PIB ara que el 2007, perfecte. Ja gairebé ens hem recuperat de la crisi econòmica. La productivitat ha pujat, sí, però tenim 5 milions d'aturats. Estem fent el mateix que el 2007 amb moltíssima menys gent. I molts d'aquests probablement no treballaran mai més. Si ara la productivitat depèn de robots, què fem amb els aturats? Les pensions cal mantenir-les, però com? S’ha de veure com repartim els guanys salvatges que ens proporciona la tecnologia sense afectar a les persones. Sóc optimista i sé que trobarem la solució. Al llarg de la història, els humans sempre ens adaptem i anem prosperant.
 
- Viurem més anys però hi haurà menys llocs de treball a causa de la robotització. Combinació explosiva...

- El problema és que tot passarà molt de pressa. No ens donarà temps de formar-nos per a les noves professions. Els últims 15 anys a Catalunya, el nombre d’estudiants que es matricula a les carreres d’enginyeries, informàtica, electrònica o telecomunicacions s’ha reduït. En canvi, els metges i els advocats són la majoria. És el món al revés.

- Què s'hauria de fer?

- Pensar en termes globals. No sé si ho pot fer l'ONU, el Vaticà o una entitat supranacional. L’enfrontament és ètic. Globalment, hi ha molta preocupació. Com omplir la vida de les persones quan el treball ja no sigui necessari? La humanitat s'enfronta a un dels reptes més grans! Imagina que ja tens el menjar assegurat, perquè la producció és més automàtica i això abaratirà els preus. Però quin al·licient tindràs a la vida? Jo si tingués temps lliure, faria un munt d’activitats però no ens han educat per passar moltes dècades sense treball.  

- L’ensenyament és un factor clau. Considera que s'està fent bé la transició des de les escoles?

- Jo planyo els mestres perquè han de preparar als seus alumnes per a professions que no existeixen i perquè molts entren sense vocació, són professors que han agafat la plaça però no els agrada, no tenen la passió d’adaptar-se als canvis. Tothom em criticarà però no estic d'acord que el funcionariat sigui per a tota la vida. Provoca que molta gent sigui grisa. L’administració s'hauria d’ocupar de tenir una bona seguretat, una bona salut i una bona educació. La resta de competències les hauria de deixar.

"No és casualitat que multinacionals hagin escollit Catalunya, fruit de polítiques industrials d'anteriors governs"

- Com veu Catalunya tecnològicament?

- Catalunya segueix sent un pol d’atracció tecnològic. Internet a Espanya va començar a Barcelona, això jo ho he investigat i va ser així, malgrat que amb els anys es vulgui dir que va començar des de Madrid. La innovació continua entrant però l’administració no inverteix. Els hospitals cauen a trossos. Per un problema familiar he viscut quatre mesos a la Vall d’Hebron, és una pena, està com als anys 60. La innovació és l’invers del subsidi: quan tu no subsidies, la gent s’espavila i per desesperació innova. D’altra banda, no és casualitat que multinacionals hagin escollit Catalunya, fruit també de polítiques industrials d'anteriors governs.
 
- I la Internet dels pròxims anys, com serà?

- Serà més ràpida, més barata i més petita.

- Més petita?

- Vull dir que no accedirem a ella a través de mòbils, que potser la portaràs a l’arracada. En el moment que tu puguis donar instruccions de veu, en sistemes més potents, tot canviarà. És la llei exponencial. Quan disfresses un ordinador de càmera de fotos, et carregues del 1998 al 2001. Et carregues Kodak, els que van inventar la càmera digital. Quan tu disfresses un ordinador de mòbil, et carregues Nokia, on és avui? En quatre o cinc anys ja no existirà. Ara toca disfressar un ordinador de cotxe, i aquí tenim els vehicles autònoms a punt de sortir. Que a més serà elèctric, automàtic i compartit, etc. Tu seràs l’última generació que tingui un cotxe en propietat. La meva neboda, li regalo i ja no el vol.

"Set de les empreses més grans del món són del petroli o de l'automoció. I tenen un gran problema"

- Succeirà el mateix amb l’habitatge? Amb Airbnb tenim un conflicte...

- Ja no estic tan segur. No sé què passarà amb projectes com el d'Airbnb. Hi ha un seguit d’ingredients que ens donen pistes per entendre que la societat canviarà moltíssim. Els vehicles seran elèctrics o autònoms, els pàrquings seran gratis, els tallers de cotxes desapareixeran. Un motor elèctric si no va el canvies i ja està, és la diferència entre les 18 peces del cotxe elèctric respecte les 2.200 del de combustió interna. És molt més simple tot.
 
- Vostè pronostica també un canvi del model energètic. En què consisteix?

- Del 2008 fins avui, tots els materials necessaris per a produir energia fotovoltaica (panells solars) han reduït dràsticament el seu preu, fins a cinc vegades menys costen ara. Passarà com amb els cotxes elèctrics. En el moment, que molts apostin per canviar-se a les renovables se'ls acaba el xollo als lobbies. Els preus dels electrodomèstics també cauran en picat. Set de les empreses més grans del món són del petroli o relacionades amb l'automoció. I tenen un gran problema. Perquè són les "Kodak” d'avui que resisteixen però no per gaire temps. Quin negoci els queda? Una empresa d’Internet tipus Infojobs, amb menys de 70 treballadors, pot tenir molts més guanys que Iberia. Això no ho dic jo, s’explica a l’EBITDA (Earnings before interest, taxes and amortization). No hi haurà tants negocis grans i tots seran internacionals. Els lobbies actuals tenen un dilema, perquè vindrà algú que no serà del sector de l’automoció i els avançarà per la dreta. Digues Tesla, Apple, o Waymo, el projecte de self-driving car de Google.

"El món ha canviat i anem cap a un altre totalment diferent"

- Com resoldre el xoc entre els taxistes i Über?

- Molt fàcil. Allibera el sector del taxi, que els taxistes no hagin de pagar llicències. Aquest problema s'està enquistant. Jo, com a usuari, m’agradaria poder compartir el taxi amb algú altre i que la carrera em costés la meitat. Quin problema hi ha? Que no vaig en un autobús amb 70 persones? És un exemple molt simple. Ha de canviar el model antic i passar a noves propostes.

- O sigui que simplificarem el món...

- Oi, i tant! Però com a usuaris i hi guanyarem tots. Les grans empreses com General Motors, Volkswagen o Ford tenen un panorama més fosc. Han de ser molt ràpids potenciant el cotxe elèctric o no tindran futur en aquesta societat canviant. Els elèctrics ja tenen molta autonomia, alguns arriben als 400 i 500 kms i els preus són cada cop més assequibles. Quan acceptis que ja no necessites manteniment i tinguis el pàrquing gratis per ser elèctric.... et canvies. En el moment, que moltes persones arribin a aquesta conclusió, el motor tèrmic està mort. I això passarà en tres anys. El món ha canviat i anem cap a un altre totalment diferent.