24
de maig
del
2017
Actualitzat
el
26
de maig
a les
7:19h
Les eleccions del 2015 van deixar un panorama extremadament fragmentat als ajuntaments per la pèrdua de pes de partits que tradicionalment s'havien repartit el poder municipal (CiU i el PSC), la recuperació d'ERC i la irrupció de formacions com C's, la CUP –també a les grans ciutats- i noves candidatures de l'entorn dels "comuns".
Governs en franca minoria, mocions de censura i qüestions de confiança per tirar endavant els pressupostos municipals han estat conceptes que han sonat amb força en aquesta primera meitat del mandat. NacióDigital ha elaborat un mapa –necessàriament incomplet– per recollir la geografia dels municipis convulsos. Malgrat que les grans capitals del país no han estat exemptes d'inestabilitat, els canvis més traumàtics s'han produït en municipis petits i mitjans com Palafrugell, Sentmenat, Monistrol de Calders i el Catllar, entre altres.
Barcelona: Colau aprova els pressupostos amb una qüestió de confiança
Barcelona en Comú, liderada per l'exlíder de la PAH Ada Colau, va irrompre com a primera força a les municipals del 2015. Tanmateix, els onze regidors de la coalició d'esquerres en un consistori de 41 edils donaven un marge de maniobra mínim. Per ampliar-lo, el maig de 2016 els “comuns” van integrar el PSC al govern després de mesos de flirteig. L'aliança amb Jaume Collboni, que suma només 15 regidors, no ha estat exempta de tensions ja que el PSC era l'impulsor del “model Barcelona” que Colau diu combatre. A més, aquest 2017 han hagut de recórrer a una qüestió de confiança per aprovar els pressupostos. Malgrat que la distància amb l'oposició ha anat en augment –especialment amb ERC–, no hi ha cap majoria alternativa viable i raonable que pugui disputar l'alcaldia de la ciutat comtal.
Badalona: PP i PSC amenacen amb una moció de censura
Una coalició d'esquerres va acabar amb quatre anys del govern de Xavier García Albiol a Badalona. El formen Guanyem Badalona en Comú –que integra la CUP i Podem–, ERC i ICV-EUiA i sumen deu regidors, els mateixos que els populars. En aquest context el PP –i en menor mesura el PSC– han amenaçat en dues ocasions en presentar una moció de censura. Ho han fet arran de l'obertura d'un procés judicial contra bona part dels membres del govern per haver obert el consistori el 12 d'Octubre, coincidint amb la Hispanitat.
Girona: relleu tempestuós de Carles Puigdemont
El “pas al costat” d'Artur Mas va convertir Carles Puigdemont, alcalde de Girona, en el 130è president de la Generalitat el gener de 2016. A la ciutat gironina, el canvi va ser tempestuós i va enfosquir les primeres setmanes del mandat del nou president, que va intentar pilotar el seu relleu. Puigdemont va apostar per Albert Ballesta, delegat d'Interior a Girona i número 19 a la llista de CiU, fet que va obligar a la renúncia a l'acta de vuit persones. Més enllà de la crisi interna entre CDC, Unió i Demòcrates de Catalunya, la impossibilitat de Ballesta d'aprovar el cartipàs va fer que acabés renunciant al càrrec (i sent recol·locat a Interior). Marta Madrenas, després de tancar un pacte de govern amb el PSC, va convertir-se en alcaldessa més de dos mesos després de la renúncia de Puigdemont. Les relacions entre el govern i ERC són més que fredes.
Lleida: C's dona estabilitat al PSC d'Àngel Ros
El PSC va patir un fort retrocés a Lleida que el va deixar amb només vuit regidors, set menys que el 2011. L'oposició –molt fragmentada– no va aconseguir bastir una alternativa i Àngel Ros va revalidar el càrrec. El cartipàs el va pactar amb C's, un partit que amb els seus quatre regidors li ha atorgat estabilitat durant la primera meitat del mandat votant-li quasi el 95% de les votacions al ple.
Tarragona: el PSC es garanteix l'estabilitat amb el PP i UDC
El PSC, com en bona part dels municipis, va patir un notable retrocés a Tarragona passant de 12 a 8 regidors. Aquest fet, juntament amb l'aparició de noves forces al consistori com C's, ERC i la CUP, dificultaven l'estabilitat del consistori de Josep Fèlix Ballesteros. Finalment, el PSC va optar per mirar a la dreta i fer un pacte de govern amb el PP i amb el regidor d'Unió, després d'un trencament polèmic de CiU. Tot plegat suma 14 dels 27 edils i fa preveure una segona part de mandat plàcida.
Manresa: el pacte PDECat-ERC aguanta malgrat la crisi del cas Bonvehí
CiU de Manresa va tancar un pacte amb ERC per assegurar l'estabilitat a la capital del Bages –sumen 16 dels 25 regidors-. Tanmateix, les turbulències van arribar poc abans de l'equador del mandat per una crisi de política nacional, el cas Bonvehí, vinculat a unes gravacions al coordinador organitzatiu del PDECat presumptament realitzades per la regidora republicana Mireia Estafanell. L'alcalde Valentí Junyent la va fer fora del govern –era primera tinent d'alcalde i regidora de Promoció Econòmica- i ERC va amenaçar amb el trencament. Finalment, i després d'un mes de crisi, la situació es va estabilitzar amb Estafanell fora del govern però portaveu del grup municipal i amb un altre regidor republicà –que no tenia cartera- assumint les seves funcions.
Reus aprova els pressupostos amb una qüestió de confiança
Les municipals del 2015 van deixar un panorama molt fragmentat a Reus amb CiU com a força més votada –passant de 10 a 7 regidors- estalonada per la CUP (sis regidors). Els nacionalistes van començar governant en solitari però finalment van acabar incorporant ERC i els independents d'Ara Reus sumant 11 dels 27 regidors. Els pressupostos d'enguany, davant la impossibilitat de pactar-los amb l'oposició, s'han acabat aprovant a través d'una qüestió de confiança.
Sabadell: quatre partits i un relleu a l'aire
Un quatripartit d'esquerres –format per ERC, Unitat pel Canvi (referent dels “comuns”), la Crida (que integra la CUP) i Guanyem- va acabar amb l'hegemonia socialista a Sabadell. El PSC, que va passar de 13 a 5 regidors, va ser la força més votada però els altres quatre partits sumen 14 dels 27 dels edils del consistori vallesà. El republicà Juli Fernàndez es va convertir en alcalde amb l'acord que al cap de dos anys posaria a disposició el seu càrrec. Unitat pel Canvi reclama el relleu per a Joan Berlanga però Guanyem prefereix mantenir la situació actual i la Crida demana complir els acords de govern sense mullar-se respecte qui ha de ser el nou batlle de Sabadell. Davant d'aquesta situació és molt probable que el republicà Juli Fernàndez completi el mandat. Els republicans i la Crida havien pactat rotació però ara ja no està gens clar.
Cerdanyola: un govern que resisteix amb 5 regidors de 25
El retrocés del PSC a Cerdanyola –de 7 a 5 diputats– va permetre un govern alternatiu format per Compromís (vinculat a la CUP però amb la participació de Podem) que mesos després de les eleccions va incloure CiU i ERC. Van arribar a sumar 12 dels 25 regidors però mesos després els edils nacionalistes van ser expulsats i els republicans van optar per marxar. El PSC va amenaçar una moció de censura però, finalment, no s'ha acabat fent efectiva ni amb un candidat dels socialistes ni d'ERC. El govern, amb només 5 dels 25 regidors, ha presentat enguany una moció de confiança que, en superar-la, li ha permès aprovar els pressupostos.
Rubí: un trànsfuga de CiU permet al PSC mantenir el govern
El PSC va passar de vuit a sis regidors a Rubí i va veure com la suma d'ERC (5) i CiU (2) els superava. La socialista Ana Maria Martínez va començar el mandat com a alcaldessa però els dos grups independentistes ràpidament van intentar forçar una moció de censura. Tanmateix, un dels dos regidors dels nacionalistes –l'independent Sergi Garcia- va abandonar el grup municipal i es incorporar al govern amb un sou de 40.000 euros per mitja jornada. El PSC, d'aquesta manera, va retenir la ciutat del Vallès Occidental però en un context de tensió i acusacions.
Palafrugell: ERC i el PDECat deixen el PSC sense alcaldia
ERC i el PDECat van fer fora el PSC de l'alcaldia d'aquest municipi del Baix Empordà pocs dies abans de l'equador de mandat. Juli Fernández, a banda de ser el batlle d'un municipi de 23.000 habitants, és un dels homes forts dels socialistes de la demarcació: primer secretari fins al gener d'enguany i actualment membre de l'executiva nacional. El PDEcat va optar per fer alcalde el republicà Josep Piferrer –els dos partits sumen 11 dels 21 regidors del consistori- poques setmanes després de sortir del govern encapçalat per Fernández.
La Roca del Vallès: ERC i el PSC es reparteixen l'alcaldia
ERC i CiU van pactar a la Roca del Vallès després de les municipals del 2015 i van convertir en alcalde el republicà Albert Gil. El setembre de 2016 van trencar-lo i ERC va governar en solitari uns mesos amb només cinc dels 17 edils del consistori. La situació era insostenible a finals d'any van pactar amb el PSC i van acordar repartir-se l'alcaldia: Gil fins a l'1 de març del 2018 i el socialista Carles Fernández fins a les eleccions del 2019.
Sentmenat: el PSC s'alia amb CiU i el PP per aconseguir l'alcaldia
El PSC es va aliar amb CiU i el PP per aconseguir l'alcaldia de Sentmenat, al Vallès Occidental. Després de les municipals, l'alcaldia va recaure amb Marc Verneda, cap de llista de l'Assemblea Ciutadana, referent d'ICV i EUIA a la població, gràcies a un pacte amb el PSC. A la tardor del 2016 els socialistes van abandonar el govern i van promoure una polèmica moció de censura que va convertir Montserrat Rueda en nova alcaldessa.
Monistrol de Calders: una moció de censura del CDC i ERC deixa CUP sense l'alcaldia
CDC i ERC van fer fora la CUP de l'alcaldia de Monistrol de Calders, al Moianès, gràcies a una polèmica moció de censura el juliol de 2016. La convergent Sílvia Sànchez es va convertir en alcaldessa i va substituir Ramon Valcells en un ple calent amb 200 persones després de tres dies de cassolades. Els cupaires, després de perdre l'alcaldia, van organitzar una consulta popular no oficial per mostrar que mantenien la confiança del poble.
El Catllar: tots contra el PSC per deixar-los sense alcaldia
El PSC va començar el mandat liderant l'Ajuntament del Catllar, al Tarragonès. Tanmateix, una moció de censura el juny de 2016 va suposar el canvi d'alcalde del socialista Antonio López al republicà Joan Díaz. Per fer-ho possible va ser necessari unir tota l'oposició: ERC, CiU, ICV-EUiA, els independents d'Unicat. El ple va ser tens i desenes de persones el van seguir des de l'exterior de la casa consistorial.
Vilalba dels Arcs: el monument franquista marca l'acord entre ERC i els independents
CiU va ser desbancada a Vilalba dels Arcs fa dos anys per un acord entre ERC i la FIC que atorgava l’alcaldia a Maria Teresa Mariné els dos primers anys de la legislatura, amb intercanvi els dos últims. Esquerra (Compromís per Vilalba) s’havia presentat per primer cop al municipi, i els dos regidors aconseguits, en pacte amb els dos independents, van desbancar Convergència. Un dels temes emblemàtics que ha tingut que afrontar el govern municipal és el destí del monument franquista erigit a la plaça Major. Tot i que inicialment l’aposta va ser retirar la inscripció d’enaltiment al règim i fer una consulta popular a l’estil de Tortosa, finalment el ple va decidir per unanimitat, al gener, retirar-lo i traslladar-lo per a la seva museïtzació. En arribar la meitat del mandat, el segon tinent d’alcalde Isidro Sampé accedirà a l’alcaldia.
Godall: el PP aconsegueix (per un any) la segona alcaldia del país
Godall té des del mes de desembre, i per un període d’un any, un alcalde del Partit Popular. Francisco Aguiar és l’únic batlle de les Terres de l’Ebre d'aquesta formació i el segon de Catalunya, a més de Pontons, a l’Alt Penedès. La seva investidura responia al pacte assolit amb el PSC a principis del mandat, que deixava fora Acord per Godall, la llista més votada amb només 12 vots de diferència, vinculada a ERC. En virtut d'aquest acord de govern, els socialistes van encapçalar el govern un any i mig i recuperaran l’alcaldia a finals d’any.
Governs en franca minoria, mocions de censura i qüestions de confiança per tirar endavant els pressupostos municipals han estat conceptes que han sonat amb força en aquesta primera meitat del mandat. NacióDigital ha elaborat un mapa –necessàriament incomplet– per recollir la geografia dels municipis convulsos. Malgrat que les grans capitals del país no han estat exemptes d'inestabilitat, els canvis més traumàtics s'han produït en municipis petits i mitjans com Palafrugell, Sentmenat, Monistrol de Calders i el Catllar, entre altres.
Barcelona: Colau aprova els pressupostos amb una qüestió de confiança
Barcelona en Comú, liderada per l'exlíder de la PAH Ada Colau, va irrompre com a primera força a les municipals del 2015. Tanmateix, els onze regidors de la coalició d'esquerres en un consistori de 41 edils donaven un marge de maniobra mínim. Per ampliar-lo, el maig de 2016 els “comuns” van integrar el PSC al govern després de mesos de flirteig. L'aliança amb Jaume Collboni, que suma només 15 regidors, no ha estat exempta de tensions ja que el PSC era l'impulsor del “model Barcelona” que Colau diu combatre. A més, aquest 2017 han hagut de recórrer a una qüestió de confiança per aprovar els pressupostos. Malgrat que la distància amb l'oposició ha anat en augment –especialment amb ERC–, no hi ha cap majoria alternativa viable i raonable que pugui disputar l'alcaldia de la ciutat comtal.
Badalona: PP i PSC amenacen amb una moció de censura
Una coalició d'esquerres va acabar amb quatre anys del govern de Xavier García Albiol a Badalona. El formen Guanyem Badalona en Comú –que integra la CUP i Podem–, ERC i ICV-EUiA i sumen deu regidors, els mateixos que els populars. En aquest context el PP –i en menor mesura el PSC– han amenaçat en dues ocasions en presentar una moció de censura. Ho han fet arran de l'obertura d'un procés judicial contra bona part dels membres del govern per haver obert el consistori el 12 d'Octubre, coincidint amb la Hispanitat.
Girona: relleu tempestuós de Carles Puigdemont
El “pas al costat” d'Artur Mas va convertir Carles Puigdemont, alcalde de Girona, en el 130è president de la Generalitat el gener de 2016. A la ciutat gironina, el canvi va ser tempestuós i va enfosquir les primeres setmanes del mandat del nou president, que va intentar pilotar el seu relleu. Puigdemont va apostar per Albert Ballesta, delegat d'Interior a Girona i número 19 a la llista de CiU, fet que va obligar a la renúncia a l'acta de vuit persones. Més enllà de la crisi interna entre CDC, Unió i Demòcrates de Catalunya, la impossibilitat de Ballesta d'aprovar el cartipàs va fer que acabés renunciant al càrrec (i sent recol·locat a Interior). Marta Madrenas, després de tancar un pacte de govern amb el PSC, va convertir-se en alcaldessa més de dos mesos després de la renúncia de Puigdemont. Les relacions entre el govern i ERC són més que fredes.
Lleida: C's dona estabilitat al PSC d'Àngel Ros
El PSC va patir un fort retrocés a Lleida que el va deixar amb només vuit regidors, set menys que el 2011. L'oposició –molt fragmentada– no va aconseguir bastir una alternativa i Àngel Ros va revalidar el càrrec. El cartipàs el va pactar amb C's, un partit que amb els seus quatre regidors li ha atorgat estabilitat durant la primera meitat del mandat votant-li quasi el 95% de les votacions al ple.
Tarragona: el PSC es garanteix l'estabilitat amb el PP i UDC
El PSC, com en bona part dels municipis, va patir un notable retrocés a Tarragona passant de 12 a 8 regidors. Aquest fet, juntament amb l'aparició de noves forces al consistori com C's, ERC i la CUP, dificultaven l'estabilitat del consistori de Josep Fèlix Ballesteros. Finalment, el PSC va optar per mirar a la dreta i fer un pacte de govern amb el PP i amb el regidor d'Unió, després d'un trencament polèmic de CiU. Tot plegat suma 14 dels 27 edils i fa preveure una segona part de mandat plàcida.
Manresa: el pacte PDECat-ERC aguanta malgrat la crisi del cas Bonvehí
CiU de Manresa va tancar un pacte amb ERC per assegurar l'estabilitat a la capital del Bages –sumen 16 dels 25 regidors-. Tanmateix, les turbulències van arribar poc abans de l'equador del mandat per una crisi de política nacional, el cas Bonvehí, vinculat a unes gravacions al coordinador organitzatiu del PDECat presumptament realitzades per la regidora republicana Mireia Estafanell. L'alcalde Valentí Junyent la va fer fora del govern –era primera tinent d'alcalde i regidora de Promoció Econòmica- i ERC va amenaçar amb el trencament. Finalment, i després d'un mes de crisi, la situació es va estabilitzar amb Estafanell fora del govern però portaveu del grup municipal i amb un altre regidor republicà –que no tenia cartera- assumint les seves funcions.
Reus aprova els pressupostos amb una qüestió de confiança
Les municipals del 2015 van deixar un panorama molt fragmentat a Reus amb CiU com a força més votada –passant de 10 a 7 regidors- estalonada per la CUP (sis regidors). Els nacionalistes van començar governant en solitari però finalment van acabar incorporant ERC i els independents d'Ara Reus sumant 11 dels 27 regidors. Els pressupostos d'enguany, davant la impossibilitat de pactar-los amb l'oposició, s'han acabat aprovant a través d'una qüestió de confiança.
Sabadell: quatre partits i un relleu a l'aire
Un quatripartit d'esquerres –format per ERC, Unitat pel Canvi (referent dels “comuns”), la Crida (que integra la CUP) i Guanyem- va acabar amb l'hegemonia socialista a Sabadell. El PSC, que va passar de 13 a 5 regidors, va ser la força més votada però els altres quatre partits sumen 14 dels 27 dels edils del consistori vallesà. El republicà Juli Fernàndez es va convertir en alcalde amb l'acord que al cap de dos anys posaria a disposició el seu càrrec. Unitat pel Canvi reclama el relleu per a Joan Berlanga però Guanyem prefereix mantenir la situació actual i la Crida demana complir els acords de govern sense mullar-se respecte qui ha de ser el nou batlle de Sabadell. Davant d'aquesta situació és molt probable que el republicà Juli Fernàndez completi el mandat. Els republicans i la Crida havien pactat rotació però ara ja no està gens clar.
Cerdanyola: un govern que resisteix amb 5 regidors de 25
El retrocés del PSC a Cerdanyola –de 7 a 5 diputats– va permetre un govern alternatiu format per Compromís (vinculat a la CUP però amb la participació de Podem) que mesos després de les eleccions va incloure CiU i ERC. Van arribar a sumar 12 dels 25 regidors però mesos després els edils nacionalistes van ser expulsats i els republicans van optar per marxar. El PSC va amenaçar una moció de censura però, finalment, no s'ha acabat fent efectiva ni amb un candidat dels socialistes ni d'ERC. El govern, amb només 5 dels 25 regidors, ha presentat enguany una moció de confiança que, en superar-la, li ha permès aprovar els pressupostos.
Rubí: un trànsfuga de CiU permet al PSC mantenir el govern
El PSC va passar de vuit a sis regidors a Rubí i va veure com la suma d'ERC (5) i CiU (2) els superava. La socialista Ana Maria Martínez va començar el mandat com a alcaldessa però els dos grups independentistes ràpidament van intentar forçar una moció de censura. Tanmateix, un dels dos regidors dels nacionalistes –l'independent Sergi Garcia- va abandonar el grup municipal i es incorporar al govern amb un sou de 40.000 euros per mitja jornada. El PSC, d'aquesta manera, va retenir la ciutat del Vallès Occidental però en un context de tensió i acusacions.
Palafrugell: ERC i el PDECat deixen el PSC sense alcaldia
ERC i el PDECat van fer fora el PSC de l'alcaldia d'aquest municipi del Baix Empordà pocs dies abans de l'equador de mandat. Juli Fernández, a banda de ser el batlle d'un municipi de 23.000 habitants, és un dels homes forts dels socialistes de la demarcació: primer secretari fins al gener d'enguany i actualment membre de l'executiva nacional. El PDEcat va optar per fer alcalde el republicà Josep Piferrer –els dos partits sumen 11 dels 21 regidors del consistori- poques setmanes després de sortir del govern encapçalat per Fernández.
La Roca del Vallès: ERC i el PSC es reparteixen l'alcaldia
ERC i CiU van pactar a la Roca del Vallès després de les municipals del 2015 i van convertir en alcalde el republicà Albert Gil. El setembre de 2016 van trencar-lo i ERC va governar en solitari uns mesos amb només cinc dels 17 edils del consistori. La situació era insostenible a finals d'any van pactar amb el PSC i van acordar repartir-se l'alcaldia: Gil fins a l'1 de març del 2018 i el socialista Carles Fernández fins a les eleccions del 2019.
Sentmenat: el PSC s'alia amb CiU i el PP per aconseguir l'alcaldia
El PSC es va aliar amb CiU i el PP per aconseguir l'alcaldia de Sentmenat, al Vallès Occidental. Després de les municipals, l'alcaldia va recaure amb Marc Verneda, cap de llista de l'Assemblea Ciutadana, referent d'ICV i EUIA a la població, gràcies a un pacte amb el PSC. A la tardor del 2016 els socialistes van abandonar el govern i van promoure una polèmica moció de censura que va convertir Montserrat Rueda en nova alcaldessa.
Monistrol de Calders: una moció de censura del CDC i ERC deixa CUP sense l'alcaldia
CDC i ERC van fer fora la CUP de l'alcaldia de Monistrol de Calders, al Moianès, gràcies a una polèmica moció de censura el juliol de 2016. La convergent Sílvia Sànchez es va convertir en alcaldessa i va substituir Ramon Valcells en un ple calent amb 200 persones després de tres dies de cassolades. Els cupaires, després de perdre l'alcaldia, van organitzar una consulta popular no oficial per mostrar que mantenien la confiança del poble.
El Catllar: tots contra el PSC per deixar-los sense alcaldia
El PSC va començar el mandat liderant l'Ajuntament del Catllar, al Tarragonès. Tanmateix, una moció de censura el juny de 2016 va suposar el canvi d'alcalde del socialista Antonio López al republicà Joan Díaz. Per fer-ho possible va ser necessari unir tota l'oposició: ERC, CiU, ICV-EUiA, els independents d'Unicat. El ple va ser tens i desenes de persones el van seguir des de l'exterior de la casa consistorial.
Vilalba dels Arcs: el monument franquista marca l'acord entre ERC i els independents
CiU va ser desbancada a Vilalba dels Arcs fa dos anys per un acord entre ERC i la FIC que atorgava l’alcaldia a Maria Teresa Mariné els dos primers anys de la legislatura, amb intercanvi els dos últims. Esquerra (Compromís per Vilalba) s’havia presentat per primer cop al municipi, i els dos regidors aconseguits, en pacte amb els dos independents, van desbancar Convergència. Un dels temes emblemàtics que ha tingut que afrontar el govern municipal és el destí del monument franquista erigit a la plaça Major. Tot i que inicialment l’aposta va ser retirar la inscripció d’enaltiment al règim i fer una consulta popular a l’estil de Tortosa, finalment el ple va decidir per unanimitat, al gener, retirar-lo i traslladar-lo per a la seva museïtzació. En arribar la meitat del mandat, el segon tinent d’alcalde Isidro Sampé accedirà a l’alcaldia.
Godall: el PP aconsegueix (per un any) la segona alcaldia del país
Godall té des del mes de desembre, i per un període d’un any, un alcalde del Partit Popular. Francisco Aguiar és l’únic batlle de les Terres de l’Ebre d'aquesta formació i el segon de Catalunya, a més de Pontons, a l’Alt Penedès. La seva investidura responia al pacte assolit amb el PSC a principis del mandat, que deixava fora Acord per Godall, la llista més votada amb només 12 vots de diferència, vinculada a ERC. En virtut d'aquest acord de govern, els socialistes van encapçalar el govern un any i mig i recuperaran l’alcaldia a finals d’any.