25
de maig
del
2017
Actualitzat
a les
7:08h
El Teatre Nacional de Catalunya ha presentat aquest dimarts les obres de la temporada 2017-2018, un curs molt especial, ja que coincideix amb el vintè aniversari de l'equipament. Sense fer escarafalls ni massa foc d'artifici, Xavier Albertí ha presentat les 25 obres de la propera cartellera: diverses, de diferents gèneres i aptes per a tota mena de públics i inquietuds. Per seguir sobre la pista del bo i millor, des de NacióDigital us fem una tria de totes les obres que no et pots perdre de cap de les maneres.
Islàndia (Sala Petita)
Lluïsa Cunillé serà la protagonista d'un epicentre de reflexió sobre la seva obra i la temporada començarà amb Islàndia. L'obra va ser escrita en el context de la gran crisi del 2008, quan Islàndia –el país– havia entrat en bancarrota i havia de renéixer de les seves cendres fiscals i anímiques. Cunillé en ofereix una obra per a deu actors i ens mostra que ja podem començar a mirar aquell període històric amb una mínima distància. I, també, fer-nos unes quantes preguntes: On comença i on acaba la llibertat individual en un mon tan intervingut econòmicament? Podem escapar del control econòmic dels monopolis?. La millor de les obres de Cunillé, en paraules de Xavier Albertí.
Desig sota els oms (Sala Gran)
Eugene O'Neill també va escriure aquesta obra a l'ombra de les grans crisis. L'autor és considerat un dels mestres del teatre universal, amb una obra que arriba per primera vegada en català. Mentre la febre de l'or s'emporta els joves cap a l'Oest, un vell granger del sud es manté aferrat a l'antic pedregar que amb l'esforç de tota una vida ha aconseguit convertir en terra cultivable. I, des d'aquesta premissa, la peça dialoga amb les quotes més altes de l'alta tragèdia grega. Adient per mirar d'entendre el fenomen Donald Trump a la Casa Blanca.
La Chana (Sala Tallers)
El TNC acull l'estrena comercial d'aquest documental. Dona, gitana i catalana, La Chana és una de les grans més grans del flamenc actual. La pel·lícula recull, precisament, un moment de gran intensitat viscut a l'interior de l'equipament, quan va posar dempeus tota la pleta de la Sala Gran en l'homenatge a Carmen Amaya. "La Chana ens ha dit que tornarà a ballar", diu Albertí, que promet, a més, que entre el públic hi haurà les grans figures del flamenc contemporani.
Parlàvem d'un somni (Sala Tallers)
La Sala Tallers dona veu a Pasqual Maragall i Maria Aurèlia Capmany, dos grans polítics i dues grans persones de la cultura, i amb una gran talla cultural. L'obra és una recreació escènica del Diàlegs que van fer l'any 1984. Ells van ser dues de les personalitats van posar la cultura al centre del debat de les transformacions de les ciutats, parlant en aquesta ocasió d'una Barcelona que encara no sabíem que seria olímpica. Un espectacle arqueològic, però vigent, amb Anna Güell i Oscar Intente.
El perro del hortelano (Sala Gran)
Una obra que des del dia que es va estrenar no ho ha tingut fàcil i que ja s'ha convertit en un clàssic que mai passa de moda. Perquè: com es pot lluitar contra l'amor? L'obra posa al centre d'escena les convencions d'una època que contradiu l'amor que senten Diana i Teodoro. Per això, cal celebrar que hi hagi obres així, que mostrin com acaba triomfant la veritat de la passió. Una producció d'Helena Pimenta amb un repartiment extraordinari.
Blasted (Rebentats) (Sala Petita)
Sarah Kane és una de les figures claus del teatre del segle XX. Va morir als 28 anys. Es va suïcidar després d'escriure cinc obres memorables, entre elles aquesta, potser més desconeguda: Blasted (Rebentats). Aleshores, en l'estrena, la crítica la va acusar d'"embrutir els valors del teatre i de la societat", passant per alt un talent que havia de sacsejar moltes consciències i generacions. Una obra enorme que mostra un espai de violències irreversibles i sos actors de primera: Pere Arquillué i Marta Ossó.
Concert de Maria del Mar Bonet (Sala Gran)
Bonet celebra enguany 50 anys de carrera professional i 70 de vida. I el TNC vol sumar-se a la celebració amb "un agraïment públic" per tot el que ha fet per difondre la poesia en llengua catalana. Al costat de Raimon, de Llach i de pocs altres cantants, Bonet ha esdevingut un dels elements clau per a què els poetes de casa nostra tinguessin una difusió popular i massiva. Com a cirereta, l'obra compta amb la dramatúrgia de Biel Mesquida.
Frankestein (Sala Gran)
Escrita l'any 1818 per Mary Shelley, l'obra ens interpel·la, encara avui. Cap on camina la ciència? Cap on va la raça humana? La robòtica ens farà diferents? Aquest és el punt de partida de terror absolut cap a la ciència que Mary Shelley tenia quan va escriure l'obra, una peça mestra de la literatura universal i també de la cultura popular. Carme Portacelli ha agafat el text amb un equip d'actors encapçalats per Àngel Llacer i Joel Joan, per donar vida –mai millor dit– a un clàssic que sona més present que mai.
La importància de ser Frank (Sala Petita)
De clàssic a clàssic, passem a una altra obra important, cabdal. També crepuscular, que tancava l'imaginari d'un segle XIX que imaginava un segle XX feliç, sense visualitzar les convulsions que vindrien i que el deixarien tacat de sang i tocat de mort. Als dos mesos de l'estrena, Oscar Wilde va ser condemnat per sodomia i va entrar a la presó, on passaria una temporada i que l'endinsaria en una fase de decadència emocional. Però, heus ací la grandesa: La importància de ser Frank és la primera mostra d'allò que serà l'escriptura teatral del segle XX.
Temps salvatge (Sala Gran)
És una de les grans estrenes de l'any, amb un autor dels més destacats del teatre contemporani català. Temps Salvatge, de Josep Maria Miró, és una obra que té com a motor d'inici allò que va succeir a Alemanya el darrer cap d'any, quan es van produir tota una sèrie de violacions massives i es va acusar els immigrants refugiats de ser-ne els autors. El mal dels nostres dies: com Europa segueix projectant una part dels seus malsons als elements provinents de fora, mentre no és capaç de reflexionar amb allò que li passa a l'interior. El cor podrit del vell continent.
Islàndia (Sala Petita)
Lluïsa Cunillé serà la protagonista d'un epicentre de reflexió sobre la seva obra i la temporada començarà amb Islàndia. L'obra va ser escrita en el context de la gran crisi del 2008, quan Islàndia –el país– havia entrat en bancarrota i havia de renéixer de les seves cendres fiscals i anímiques. Cunillé en ofereix una obra per a deu actors i ens mostra que ja podem començar a mirar aquell període històric amb una mínima distància. I, també, fer-nos unes quantes preguntes: On comença i on acaba la llibertat individual en un mon tan intervingut econòmicament? Podem escapar del control econòmic dels monopolis?. La millor de les obres de Cunillé, en paraules de Xavier Albertí.
Desig sota els oms (Sala Gran)
Eugene O'Neill també va escriure aquesta obra a l'ombra de les grans crisis. L'autor és considerat un dels mestres del teatre universal, amb una obra que arriba per primera vegada en català. Mentre la febre de l'or s'emporta els joves cap a l'Oest, un vell granger del sud es manté aferrat a l'antic pedregar que amb l'esforç de tota una vida ha aconseguit convertir en terra cultivable. I, des d'aquesta premissa, la peça dialoga amb les quotes més altes de l'alta tragèdia grega. Adient per mirar d'entendre el fenomen Donald Trump a la Casa Blanca.
Fotografia de «Desig sota els oms» Foto: David Ruano / TNC
La Chana (Sala Tallers)
El TNC acull l'estrena comercial d'aquest documental. Dona, gitana i catalana, La Chana és una de les grans més grans del flamenc actual. La pel·lícula recull, precisament, un moment de gran intensitat viscut a l'interior de l'equipament, quan va posar dempeus tota la pleta de la Sala Gran en l'homenatge a Carmen Amaya. "La Chana ens ha dit que tornarà a ballar", diu Albertí, que promet, a més, que entre el públic hi haurà les grans figures del flamenc contemporani.
Parlàvem d'un somni (Sala Tallers)
La Sala Tallers dona veu a Pasqual Maragall i Maria Aurèlia Capmany, dos grans polítics i dues grans persones de la cultura, i amb una gran talla cultural. L'obra és una recreació escènica del Diàlegs que van fer l'any 1984. Ells van ser dues de les personalitats van posar la cultura al centre del debat de les transformacions de les ciutats, parlant en aquesta ocasió d'una Barcelona que encara no sabíem que seria olímpica. Un espectacle arqueològic, però vigent, amb Anna Güell i Oscar Intente.
El perro del hortelano (Sala Gran)
Una obra que des del dia que es va estrenar no ho ha tingut fàcil i que ja s'ha convertit en un clàssic que mai passa de moda. Perquè: com es pot lluitar contra l'amor? L'obra posa al centre d'escena les convencions d'una època que contradiu l'amor que senten Diana i Teodoro. Per això, cal celebrar que hi hagi obres així, que mostrin com acaba triomfant la veritat de la passió. Una producció d'Helena Pimenta amb un repartiment extraordinari.
Fotografia de «Blasted (Rebentats)» Foto: David Ruano / TNC
Blasted (Rebentats) (Sala Petita)
Sarah Kane és una de les figures claus del teatre del segle XX. Va morir als 28 anys. Es va suïcidar després d'escriure cinc obres memorables, entre elles aquesta, potser més desconeguda: Blasted (Rebentats). Aleshores, en l'estrena, la crítica la va acusar d'"embrutir els valors del teatre i de la societat", passant per alt un talent que havia de sacsejar moltes consciències i generacions. Una obra enorme que mostra un espai de violències irreversibles i sos actors de primera: Pere Arquillué i Marta Ossó.
Concert de Maria del Mar Bonet (Sala Gran)
Bonet celebra enguany 50 anys de carrera professional i 70 de vida. I el TNC vol sumar-se a la celebració amb "un agraïment públic" per tot el que ha fet per difondre la poesia en llengua catalana. Al costat de Raimon, de Llach i de pocs altres cantants, Bonet ha esdevingut un dels elements clau per a què els poetes de casa nostra tinguessin una difusió popular i massiva. Com a cirereta, l'obra compta amb la dramatúrgia de Biel Mesquida.
Frankestein (Sala Gran)
Escrita l'any 1818 per Mary Shelley, l'obra ens interpel·la, encara avui. Cap on camina la ciència? Cap on va la raça humana? La robòtica ens farà diferents? Aquest és el punt de partida de terror absolut cap a la ciència que Mary Shelley tenia quan va escriure l'obra, una peça mestra de la literatura universal i també de la cultura popular. Carme Portacelli ha agafat el text amb un equip d'actors encapçalats per Àngel Llacer i Joel Joan, per donar vida –mai millor dit– a un clàssic que sona més present que mai.
Fotografia de «La importància de ser Frank» Foto: David Ruano / TNC
La importància de ser Frank (Sala Petita)
De clàssic a clàssic, passem a una altra obra important, cabdal. També crepuscular, que tancava l'imaginari d'un segle XIX que imaginava un segle XX feliç, sense visualitzar les convulsions que vindrien i que el deixarien tacat de sang i tocat de mort. Als dos mesos de l'estrena, Oscar Wilde va ser condemnat per sodomia i va entrar a la presó, on passaria una temporada i que l'endinsaria en una fase de decadència emocional. Però, heus ací la grandesa: La importància de ser Frank és la primera mostra d'allò que serà l'escriptura teatral del segle XX.
Temps salvatge (Sala Gran)
És una de les grans estrenes de l'any, amb un autor dels més destacats del teatre contemporani català. Temps Salvatge, de Josep Maria Miró, és una obra que té com a motor d'inici allò que va succeir a Alemanya el darrer cap d'any, quan es van produir tota una sèrie de violacions massives i es va acusar els immigrants refugiats de ser-ne els autors. El mal dels nostres dies: com Europa segueix projectant una part dels seus malsons als elements provinents de fora, mentre no és capaç de reflexionar amb allò que li passa a l'interior. El cor podrit del vell continent.