Dos anys amb Colau a l'alcaldia: anatomia d'un canvi a mig fer

La minoria al consistori i les negatives d'altres poders han frenat l'agenda transformadora del govern municipal, però algunes renúncies són imputables a BComú | Colau ha aconseguit marcar l'agenda i convèncer que cal actuar davant la massificació turística, la contaminació i la bombolla del lloguer | L'alcaldessa no pot defraudar a l'hora de garantir el dret a l'habitatge si vol aspirar a guanyar unes segones eleccions

per Jordi Bes, 24 de maig de 2017 a les 21:01 |
Ada Colau el dia de la seva investidura | Ivan Giménez Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de maig de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ada Colau compleix mig mandat com a alcaldessa de Barcelona. La seva victòria a les eleccions municipals de fa dos anys va suposar un tomb sense precedents a l'Ajuntament, ja que per primer cop governava una dona, i a més procedent de l'activisme i sense experiència com a política professional. Colau va irrompre en un gegant burocràtic, amb 10.000 treballadors públics –a més de 3.018 guàrdies urbans i 583 bombers-, i va començar amb el govern més minoritari de la història (amb 11 de 41 regidors). Just fa un any va incorporar els quatre edils del PSC, encapçalats per Jaume Collboni. Li han proporcionat més solidesa, però no l'han salvat que sovint l'oposició la posi contra les cordes i no hagi aprovat cap pressupost sencer consensuat.

Amb Colau de pilot, la ciutat no ha caigut en el desastre que alguns pronosticaven, però l'alcaldessa tampoc ha premut l'accelerador per implantar el programa de canvi en aquells àmbits que només depenen d'ella. Ha estat hàbil en marcar l'agenda i intentar convèncer que cal contenir el turisme, lluitar contra la contaminació i afrontar la bombolla del lloguer. En molts cops, però, s'ha quedat en poc més que l'anunci, com quan ha volgut tancar el Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) i obligar les elèctriques a afrontar la pobresa energètica. A NacióDigital analitzem els clarobscurs dels dos primers anys de l'alcaldessa Colau, que els compleix estant de baixa perquè recentment ha estat mare per segona vegada.


1. El turisme: font econòmica i un problema

Aconseguit

El turisme és la gallina dels ous d'or de Barcelona. Representa al voltant del 13% del PIB, manté 68.000 llocs de treball i no para de créixer, cosa que genera incomoditat en molts barcelonins. Posar-hi ordre ha estat una de les qüestions on ha posat més esforços Colau, que bascula entre el sector turístic, que li demana no posar-hi tantes traves, i els veïns de les zones amb més pressió, on l'allau de visitants s'ha convertit en la primera preocupació ciutadana. Va estrenar el mandat amb una moratòria d'allotjaments per elaborar un pla que en frenés el creixement, i finalment l'ha aprovat aquest gener: els nous hotels els ha foragitat fora del centre.
 

El pla d'allotjaments turístics ha posat fre al creixement al centre de Barcelona. Foto: Adrià Costa


La suspensió de llicències de la moratòria ha impedit l'obertura de 33 hotels. A més, Colau ha aconseguit que algun promotor renunciï a tirar endavant el seu projecte malgrat que hi tenia dret, com el de la Torre Agbar, i el govern no ha amagat la seva satisfacció. Fins i tot el regidor d'Habitatge, Josep Maria Montaner, va arribar a reconèixer que no havien posat les coses fàcils, tot i que més endavant es va retractar. Al Gremi d'Hotels no ha caigut bé que el pla (el PEUAT) impedeixi les reformes estructurals, ja que podria provocar la "decadència" de la planta hotelera, i l'ha recorregut. En total, ja ha motivat 17 recursos contenciosos-administratius, que se sumen als 39 que ja havia suscitat la suspensió de llicències, però només un va incloure una reclamació d'indemnització, de 22.000 euros.

Encallat
La Generalitat ha tancat la porta per ara al fet que l'Ajuntament gestioni el 100% de la taxa turística recaptada a la ciutat, i de moment s'ha de conformar amb el 50%. El soci de govern de Colau, el socialista Jaume Collboni, no tira la tovallola i segueix insistint en aquesta reivindicació. L'altre fracàs és que Colau no ha estat efectiva per erradicar els pisos turístics il·legals. El consistori ha augmentat les inspeccions, però Airbnb, una de les principals plataformes digitals per llogar-los, s'ha negat reiteradament a deixar d'anunciar la majoria d'apartaments sense llicència, i el resultat és que a la ciutat s'estima que hi ha uns 7.000 d'il·legals, que se sumen als 9.600 amb llicència.

Colau no ha pogut aturar que molts hotels prosperin tot i la moratòria, i la ciutat veurà com s'estrenen 74 que s'han salvat perquè ja tenien permís o un certificat que els permet tirar endavant. En algun cas, com la Torre Deutsche, el projecte hoteler s'ha convertit en un de pisos de luxe, i en altres, com el macroalberg de la Vila Olímpica, el fet de no poder impedir que prosperi li ha generat un conflicte amb ERC i els veïns. També intenta frenar l'hotel de Drassanes, no sense divisió en el govern, cosa que ja li ha valgut una reclamació de danys patrimonials de 450.000 euros mensuals per lucre cessant –s'eleva ja a més de 7 milions d'euros en total-. El cas també enfronta l'Ajuntament amb la Generalitat als tribunals. Fa 23 mesos que Praktik, la cadena que promou el projecte, espera que se li concedeixi la llicència.

Pendent
El combat efectiu contra els pisos turístics il·legals és la gran batalla pendent de Colau. Li ha calgut un pacte amb ERC a canvi d'aprovar el pla d'allotjaments per multiplicar la inspecció, a la qual ja s'hi dediquen prop de 80 efectius. Malgrat que s'hi reuneix periòdicament, l'Ajuntament no ha arribat a un acord amb Airbnb perquè deixi d'anunciar pisos il·legals. Tampoc ha madurat la intenció de crear noves taxes, com la dels creueristes perquè també paguin l'impost turístic els que només passen unes hores a la ciutat, ni ha aconseguit el 100% de la taxa turística.
 

Pintades contra el turisme als carrers de la Barceloneta. Foto: Adrià Costa


La ciutat afronta un nou fenomen, la denominada "turismofòbia", la qual ha anat en augment les darreres setmanes. El que va començar amb pintades en contra del turisme s'ha expandit amb diversos atacs en hotels, com els que ha rebut el nou de la plaça del Sol de Gràcia, que es va estrenar el desembre amb el trencament dels vidres per part d'uns desconeguts i el missatge de "cremarem l'hotel". El Parc Güell segueix sent de pagament malgrat que Colau va prometre revertir-ho, i la Sagrada Família –o "mona de pasqua", a parer del regidor d'Arquitectura, Daniel Mòdol- encara no paga la llicència d'obres que li reclama l'Ajuntament, però el consistori espera tenir-ho resolt el 2018.

2. Habitatge: ara, la bombolla del lloguer

Aconseguit
L'habitatge és la gran batalla que l'alcaldessa no es pot permetre perdre si vol aspirar a un segon mandat, perquè si Colau va guanyar les eleccions és per la figura que va construir amb la lluita al capdavant de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH). El govern municipal ha aconseguit captar 1.097 pisos per destinar-los a lloguer social, però no ha aclarit en quants ja hi viu gent. Bona part (446) són de compra, i 250 de grans tenidors.

A més, ha posat en marxa una unitat per actuar davant dels desnonaments (UCER) –només l'any passat va intervenir en 1.574 casos-; ha situat la bombolla del lloguer en l'agenda de la Generalitat, la qual ja treballa per establir una limitació dels preus, i ha aconseguit aprovar un nou pla d'habitatge. Amb aquest pla vol posar en el mercat 18.500 pisos de lloguer assequible fins al 2025, quan s'enfilarien fins al voltant dels 30.000. De les noves llars, 8.554 seran construïdes directament per l'Ajuntament.

Encallat
Els desnonaments han continuat, malgrat que al programa de BComú es proposava evitar els que s'executen per motius econòmics. Durant el 2016 es van produir 2.854 llançaments, segons les dades globals del poder judicial, però l'Ajuntament va intervenir amb la UCER en poc més de la meitat dels casos, 1.574, un 54,31%. La raó és que el consistori només actua quan l'informen els jutges, entitats o els ciutadans. Només un terç dels casos on intervé la UCER acaben amb una solució definitiva. En poc més del 38% de casos s'aconsegueix una solució temporal, en el 24%, una de "pròpia", i en quasi el 2% no se'n troba cap.
 

Un llogater obre la porta del seu pis de renda antiga. Foto: Cristina Garde


El consistori podria posar remei en la manca d'un vertader parc públic de lloguer assequible, cosa que no succeirà ni amb Colau a l'alcaldia. L'Ajuntament ha aconseguit un crèdit d'Europa de 125 milions d'euros per finançar el 50% de la construcció de 2.200 pisos públics, la quarta part que preveu edificar fins al 2025, però la capital catalana seguirà als antípodes de tenir un parc públic amb cara i ulls. Tindrà el 2025 al voltant d'un 4% del parc d'habitatge destinat a arrendament social i quedarà molt lluny del 30% que té Berlín, el 17% de París i el 15% que la llei catalana de l'habitatge del 2007 establia que s'havia d'arribar al cap de 20 anys. Encara sobre el lloguer, l'alcaldessa ha tingut ja un primer revés amb l'Estat: el govern espanyol ha tancat la porta des d'un primer moment a establir un topall dels preus per llei, i a modificar la d'arrendaments urbans (LAU) per allargar els contractes de cara a protegir els llogaters.

Pendent
L'Ajuntament milloraria en l'atenció als afectats pels desnonaments amb l'actualització dels protocols signats el 2013 perquè els municipis disposin de les dades quan s'inicien els processos de llançament. Aquest aspecte encara s'està treballant amb el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i el Departament de Justícia. També està en procés d'elaboració des de la tardor el cens de pisos buits de la ciutat, cosa que permetrà tenir una radiografia molt més realista que les estimacions existents fins ara, però es preveu tardar cinc anys a culminar-lo. A partir dels primers resultats preliminars, el govern de Colau calcula que el nombre d'habitatges sense ús no són tants com s'esperaven i la ciutat estaria per sota dels 31.000 que el consistori havia estimat en el mandat anterior i lluny dels 80.000 que calcula l'INE.

Una altra batalla pendent és la lluita contra l'expulsió de veïns en zones de la ciutat on pugen els preus perquè guanyen atractiu turístic, i queden afectades pels denominats processos de gentrificació. Mentre cada cop apareixen més casos de blocs sencers comprats per fons d'inversió que "conviden" els veïns a marxar-ne –si cal a cop de talonari o amb assetjament immobiliari- per reformar-los i treure'n més rèdit, Colau s'ha limitat a acompanyar cas per cas. L'únic anunci ha arribat del districte de Ciutat Vella, el qual estudia incorporar clàusules antigentrificació quan la rehabilitació d'un edifici rebi una subvenció municipal, però no hi ha calendari.

Colau ha anunciat multes contundents en l'àmbit de l'habitatge, però altra cosa és que siguin fermes o que hagin tingut algun efecte significatiu. Un exemple: ha imposat quatre sancions de 315.000 euros cadascuna a tres grans tenidors d'habitatges –la Sareb, coneguda com el "banc dolent", n'ha rebut dues; una al BBVA i una altra al Banc Santander- per disposar de quatre pisos buits a la ciutat i no haver-los posat en lloguer ni cedit. El resultat és que els bancs han cedit 16 pisos amb motiu de l'inici del procediment disciplinari.
 

Pancartes al número 37 del carrer Leiva, d'on els veïns temen que hauran de marxar. Foto: Jordi Jon Pardo


Un altre exemple: el govern municipal va anunciar el febrer que havia imposat 27 multes a Endesa per tallar la llum a famílies sense recursos sense informar-los prèviament dels drets que tenen d'acord amb la llei de la pobresa energètica. Fa uns dies, però, el que eren sancions s'han convertit en expedients informatius, ara 29, de manera que, de multes, cap ni una. És més, Endesa va aconseguir que un tribunal anul·lés el contracte elèctric per les clàusules que obligaven les companyies a combatre la pobresa energètica. L'Ajuntament no ha pogut fer més que negociar un contracte d'urgència, bàsicament amb Endesa, i redactar uns nous plecs de condicions, però res no garanteix que no torni a ser impugnat.

3. Símbols: un govern marcat pels gestos

Aconseguit
Els gestos han caracteritzat l'acció de govern de Colau. La recuperació de la memòria històrica ha estat un dels capítols on més s'ha prodigat, tot i que no sempre amb fortuna. Ha retirat el bust de Joan Carles I del saló de plens, espai que ha passat a tenir un nom republicà (de Reina Regent a Carles Pi i Sunyer); ha eliminat la plaça amb el nom del monarca (i ara es diu Cinc d'Oros), i ha tret la medalla a la Infanta Cristina (tot i que encara no l'ha retornat). La idea més atrevida, però, va ser col·locar el Franco eqüestre decapitat davant del Born, on va durar escassos quatre dies pels atacs ciutadans. Alguns van considerar que es profanava un santuari de l'independentisme. Ara retirarà l'estàtua de l'esclavista Antonio López però ha indultat la de Colom que la CUP insisteix a eliminar.

En l'àmbit judicial, s'ha querellat contra el militar que va signar la pena de mort de Salvador Puig Antich, però també s'ha personat pels bombardejos aeris de la Guerra Civil i a la querella argentina. Té fronts oberts contra la corrupció amb FCC i la gestió de Trias a Barcelona Regional i l'Institut Municipal d'Informàtica. A més, ha aconseguit que el Govern cedeixi i el Consorci del Palau de la Música inculpi CDC, i ha posat en marxa una bústia per denunciar possibles casos d'irregularitats, a més d'incrementar la transparència del consistori amb mesures com un portal específic. Els regidors de BComú també s'han autolimitat el sou, malgrat que el ple no els ho havia permès. A més, ha enterrat la candidatura dels Jocs d'Hivern del 2026 i ha eliminat la pista de gel de Nadal a la plaça de Catalunya.

Encallat
Representar la "nova política" no significa canviar-ho tot. A Colau hi ha una qüestió que se li ha travessat, i són els sous de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). Els directius encara cobren salaris que poden superar els 100.000 euros, entre ells hi ha uns quants ex-alts càrrecs del PSC i ICV, i encara s'ha de resoldre la situació dels treballadors fora de conveni. Qualsevol pas per la transparència a TMB sol tenir més l'origen en la pressió externa al govern municipal –com ara la d'alguns sindicats i mitjans de comunicació- que no pas per acció pròpia. A l'Àrea Metropolitana (AMB), que també presideix Colau, ha fitxat a dit l'ex-conseller de la Generalitat Salvador Milà (ICV).
 

Adrià Alemany i Ada Colau durant la campanya electoral. Foto: José M. Gutiérrez


Al consistori, hi treballen diversos alts càrrecs que són parella, cosa que va generar polèmica sobretot a principis del mandat. Malgrat que cobra de BComú com a responsable de Relacions Institucionals i Polítiques del partit, al marit de l'alcaldessa, Adrià Alemany, també se'l veu pel consistori. Sí que perceben el seu sou de l'Ajuntament Gerardo Pisarello (primer tinent d'alcalde) i Vanesa Valiño (cap de gabinet de la Regidoria d'Habitatge), i Eloi Badia (regidor de Presidència) i Tatiana Guerrero (tècnica de la direcció d'Alcaldia).

Pendent
Què farà l'Ajuntament de Colau davant la celebració del referèndum sobre la independència és un camp sembrat d'incerteses. A més de la indefinició sobre el rol que adoptarà el consistori, l'alcaldessa va afirmar a principis d'abril, en una entrevista de NacióDigital, que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, no li havia fet "cap proposta ni petició concreta". I els dubtes encara són més grans a jutjar per la posició del seu soci de govern. Jaume Collboni ja va advertir pocs dies després, també en una entrevista de NacióDigital: "No abonarem actuacions il·legals sobre el referèndum". El socialista va afegir que no compartirien que l'Ajuntament no compleixi les lleis.

En l'àmbit municipal, resta pendent la revisió de l'ordenança del civisme, i tampoc queda clar quin format adquirirà. L'objectiu de Colau és graduar les sancions o substituir-les "per reduir l'efecte estigmatitzador" de la normativa. A més, encara té molt camp per recórrer de cara a confiar en els treballadors municipals, especialment en la Guàrdia Urbana. El govern municipal acumula ja un bon historial de xocs amb el cos. Un dels darrers ha estat el fitxer amb dades sensibles dels agents. La mateixa alcaldessa ha reconegut en diverses intervencions que s'ha hagut d'anar coneixent amb la Urbana, i a mesura que passen els mesos ha estat més procliu a fer intervencions públiques en defensa de la tasca del cos.

4. Vida municipal: dificultats per salvar la minoria

Aconseguit
Barcelona no s'ha convertit en un caos com alguns pronosticaven per la victòria de Colau. La ciutat ha millorat posicions en els rànquings internacionals que la deixen en un lloc atractiu per rebre inversions estrangeres, l'atur segueix baixant i l'èxit turístic no sembla tenir aturador. En els darrers mesos Colau també ha desencallat alguns dels aspectes essencials del mandat, com el pla d'allotjaments turístics (pactat amb ERC) i el d'habitatge (acordat amb CiU i C's), tirant de la geometria variable per la qual apostava el PSC. A més, ha sabut sortir-se'n quan ha hagut de recórrer a una qüestió de confiança per aprovar els darrers pressupostos, ja que va reptar l'oposició a intentar desbancar-la i el resultat va ser que els grups no ho van ni intentar.
 

Ada Colau i Carles Puigdemont al seguici de la Mercè. Foto: Adrià Costa


A Colau li ha anat bé que a la Generalitat no repetís Artur Mas, ja que ha mostrat molta més sintonia amb Carles Puigdemont, molt més sensible a les batalles municipals després d'haver passat per l'alcaldia de Girona. Amb ell Colau s'ha entès per pactar l'arribada del metro a la Zona Franca, tancar la presó Model, collar les elèctriques perquè afrontin la pobresa energètica (malgrat que sense èxit per ara) i en tancar un calendari de mesures per lluitar contra la contaminació atmosfèrica a l'àrea de Barcelona.

Encallat
Colau ha sobreviscut, però no per mèrits propis. La fragmentació de l'oposició ha contribuït decisivament a impedir més dificultats. L'alcaldessa no ha aprovat cap pressupost pactat: en el 2016, només una modificació del pressupost prorrogat per fer inversions –275 milions de més, i canvis en un total de 366 d'uns comptes que superaven els 2.500 milions-; aquest any, la seva proposta ha prosperat sense consensuar-la amb l'oposició tirant de qüestió de confiança. L'alcaldessa ha demostrat una manifesta incapacitat d'arribar a acords. L'últim episodi, el bloqueig de la creació de la funerària pública, que tampoc portarà a aprovació en el pròxim ple. A vegades, és la mateixa Colau la que resta ambició a les seves promeses, com en el cas de les escoles bressol: n'anava a obrir 30 en aquest mandat, però només n'ha previst 10 i ampliar-ne una. Això sí, les tarifes de les escoles bressol dependran a partir del curs que ve de la renda de cada família.

L'acord de govern de fa un any amb el PSC, a qui Colau havia retret en el passat les seves pràctiques "mafioses", tampoc ha implicat una gran novetat a l'hora de fer pactes: la modificació de l'ordenança de terrasses, un dels principals conflictes sota la batuta dels socialistes, segueix sense tirar endavant i va sumant recursos judicials dels restauradors. De fet, al PSC Colau li ha cedit allò que li pot resultar més incòmode per al seu discurs, com la direcció de l'Àrea d'Empresa (ara és Collboni qui sol aparèixer més sovint quan es tracta de reunir-se amb l'empresariat), i semblaria que cada partit fa la seva en les àrees que governa, no sense divisions. La darrera ha estat sobre la reforma de la Via Laietana, que el PSC voldria ja i BComú només planteja per ara com un pegat, però tampoc s'han posat d'acord sobre aspectes del procés català sobre la independència, l'hotel de Drassanes (els socialistes l'han defensat i els "comuns" intenten frenar-lo per totes les vies) o algun dels fitxatges de Collboni.

La sintonia de Colau amb Puigdemont no passa pel seu millor moment. A més de la incertesa que genera la posició que acabaran adoptant els "comuns" sobre el referèndum, la insistència de l'alcaldessa perquè el Consorci del Palau de la Música inculpi CDC ha estat una estocada a les seves revisions. De divergències, però, n'hi ha hagut d'altres: la Generalitat no pensa cedir el 100% de la taxa turística a Barcelona i no està clar que vagin a la una en l'índex de referència dels preus del lloguer.
 

Entrada del CIE de Zona Franca. Foto: Adrià Costa


Amb el govern de Rajoy, Colau ha obtingut durs revessos, com la negativa de l'executiu espanyol de tancar el Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca i la negativa a regular els preus del lloguer. L'alcaldessa ha intentat plantar cara a l'Estat en alguns aspectes amb fronts comuns amb l'Ajuntament de Madrid que pilota Manuela Carmena, com el finançament municipal i la lluita contra la contaminació, sense que per ara n'hagi obtingut resultats. Amb les grans empreses, també acumula derrotes: les elèctriques han aconseguit anul·lar el contracte elèctric municipal i no s'han compromès contra la pobresa energètica, i Airbnb segueix penjant anuncis de pisos turístics il·legals.

Pendent
El canvi que va prometre Colau ha quedat, de moment, més en el terreny de l'anunci que dels fets. Les dificultats per arribar a acords i una ambiciosa agenda amb molts punts a llarg termini (el discret increment previst de pisos públics de lloguer o la recuperació de la gestió pública de l'aigua en són dos bons exemples) han fet que els canvis es quedin sobretot en l'àmbit dels gestos i no tinguin un efecte plasmable sobre la vida diària dels barcelonins. En alguns aspectes ja ha vist que no pot tirar endavant amb la seva idea, com és el cas de remunicipalitzar l'atenció domiciliària com va prometre en el programa electoral. En aquest cas ja pensa en un model que no prescindeixi de l'empresa privada.

L'alcaldessa té el repte d'aconseguir un govern més capaç de seduir a l'oposició per tancar acords, fer més pressió a l'Estat i la Generalitat si vol que es materialitzin alguns dels aspectes centrals de les seves promeses (el dret a l'habitatge) i aprendre a negociar amb les grans empreses si vol parar els peus a pràctiques com les d'Airbnb. En l'àmbit de l'habitatge, però, hi ha un camp que té poc explorat: apel·lar a la responsabilitat de tothom, també dels ciutadans, per evitar uns increments de preus desmesurats o un lloguer turístic il·legal que poden perjudiquen bona part de la població.

També ha de resoldre encara una de les principals crisis que ha viscut l'executiu: trobar una sortida per als venedors ambulants. Encara és aviat per valorar si la cooperativa de manters que ha posat en marxa es pot considerar el camí a seguir. A més, el govern municipal no ha aconseguit reduir les desigualtats entre barris, i les extremes s'han estabilitzat, si bé aquesta radiografia encara correspon al 2015, any en el qual Colau només va governar mig any. On no ha posat fre, malgrat haver tingut dos anys de marge, és a l'augment de sensesostre, i amb ella s'ha registrat un rècord negatiu i per primer cop ja són més de 1.000 els barcelonins que dormen al carrer.

5. Urbanisme i mobilitat: esmena del model Trias

Aconseguit
Colau ja té un pla per lluitar contra la contaminació consensuat amb la Generalitat i l'Àrea Metropolitana, i supedita bona part de la seva estratègia de mobilitat i urbanística a reduir la pol·lució: menys cotxes i més bicicletes i vianants. La màxima plasmació és el projecte de les "superilles", el qual ha iniciat pel Poblenou amb altes dosis d'improvisació. La polèmica s'ha estès i ha frenat qualsevol intent d'expandir-les a la resta de la ciutat. El govern també ha posat en marxa un ambiciós pla per estendre els carrils bici, ha planificat la culminació de la nova xarxa d'autobús, ha pactat amb la Generalitat que el metro arribi a la Zona Franca, ha congelat les tarifes del transport públic dos anys seguits i ha estès la T-12 de transport públic gratuït fins als 16 anys.
 

La «superilla» del Poblenou. Foto: Adrià Costa


Un dels projectes estrella de BComú, un Pla de Barris per regar amb 150 milions d'euros d'inversió les zones més desfavorides, ja està en marxa. El focus principal de la iniciativa, que recupera la idea dels plans de barris dels tripartits de la Generalitat, és la zona del Besòs. En molts dels barris ja s'executen entre el 10% i 20% de les actuacions previstes. Colau també ha començat a augmentar el control sobre els espais portuaris per fer-los més ciutadans, i ha assumit la gestió del Port Olímpic per canviar-ne el model. També ha engegat iniciatives que alimenten les expectatives dels animalistes: ha creat una platja de gossos a l'estiu i ha decidit tancar el delfinari del Zoo.

Encallat
És en les grans obres on més dificultats de gestió està tenint Colau. El darrer capítol és a la plaça de les Glòries, on el govern ha pres una decisió inèdita i sense el beneplàcit de l'oposició: rescindir el contracte, parar les obres i tornar a licitar-les de nou per no caure en més sobrecostos. L'executiu assegura que construirà el segon túnel, però ha estat incapaç de comprometre's clarament davant dels veïns. La cobertura de la Ronda de Dalt –començarà amb una primera fase de 180 metres- tampoc compleix les expectatives veïnals, i és un dels punts de la ciutat que estan més molestos per la nova voluntat municipal de realitzar projectes "assumibles". De fer més obert el Port no n'ha transcendit res sobre la voluntat que tenia Colau de revisar la concessió de la marina de luxe del Port Vell per eliminar la tanca que l'aïlla de la Barceloneta.

En la incorporació dels socialistes al govern, BComú ha trobat una pedra a la sabata per als seus plans: és el regidor d'Arquitectura, Daniel Mòdol, que no dubta en airejar a través dels mitjans de comunicació les seves diferències amb les línies estratègiques que marca la tinença d'alcaldia d'Urbanisme, que dirigeix l'ecosocialista Janet Sanz. Aquesta mateixa setmana, i pel que fa a si s'ha de prosseguir amb l'aplicació de les "superilles", Mòdol no s'ha mossegat la llengua en el programa Bàsics de BTV: "Crec sincerament que no". Aquesta dissensió amb els seus companys de govern se suma a la de la Via Laietana, Drassanes o el tramvia per Glòries, però també ha tingut el seu efecte positiu per a la ciutat: després que titllés la Sagrada Família de "mona de pasqua", l'Ajuntament va improvisar una exigència inèdita, i és reclamar la llicència d'obres a la basílica, un assumpte pendent de resoldre des de fa 134 anys.

Pendent
El projecte del tramvia per la Diagonal segueix maleït des del fiasco de la consulta celebrada fa set anys. Colau no ha estat capaç de convèncer a l'oposició per tirar-lo endavant, i el grup Demòcrata ha forçat una comissió per estudiar-lo. Tampoc ha aconseguit acabar amb la conflictivitat laboral a TMB, on se succeeixen les vagues, ni un compromís clar de la Generalitat per acabar el tram central de la línia 9 del metro. Falta veure com s'executa la promesa de l'Estat de reactivar les obres de la Sagrera, quina fórmula adoptarà per indultar Can Vies i com es concretarà el nou model de Zoo. A més, tampoc ha definit com serà el nou Pla Delta que va plantejar a principis d'any perquè Barcelona creixi pel Llobregat amb una inversió de 1.500 milions en deu anys. Una oficina tècnica ha avançat en els darrers mesos en la concreció tècnica dels 30 projectes estratègics que incorporarà el pla.
 

Tramvies a l'avinguda Diagonal. Foto: Adrià Costa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació