23
de maig
del
2017
Actualitzat
el
24
de maig
a les
11:24h
Pocs dies després de la polèmica per la campanya de foment de la lectura encarregada per l'Ajuntament de Barcelona –que va rebre l'oposició frontal de la major part del sector professional i pretenia enviar llibres a Donald Trump–, el Govern fa un pas endavant i presenta les línies mestres d'un projecte de llarg recorregut i amb les línies d'actuació "ben clares", tal com ha explicat el conseller de Cultura Santi Vila aquest dimarts al migdia.
El Pla de lectura 2020 és format per vint línies estratègiques que despleguen 56 accions, "amb dotació pressupostària" i amb un increment progressiu que engega aquest 2017 amb 19 MEUR i que preveu arribar a 32 MEUR el 2020. En total, es destinaran 105 MEUR entre el 2017 i el 2020. "Això demostra la importància que té el Pla per al Govern". El pressuposi inclou 26 MEUR per la compra de llibres per biblioteques, un carnet unificat de biblioteques per a finals d'any i la creació de la Nit de la Lectura, de cara al setembre.
"Aquí, d'ocurrències n'hi ha poques, al nostre Pla hi ha ciència", ha afirmat Vila, en clara al·lusió al projecte fallit del consistori barceloní. "Hem deixat grapejar poc a qui fa comunicació i focs d'artifici", continua, per afegir que, "dissortadament, no sé massa res del Pla de lectura de l'Ajuntament de Barcelona. Per part nostra, la complicitat hi serà, però és cert que no hem començat bé, perquè no coneixem el Pla que van presentar i, pel que hem vist als mitjans, no ens sembla que passi de voler tenir una notòria presència pública", recalca, preguntat per la qüestió.
Un projecte "obert"
El Pla de lectura 2020 és, en síntesi, un projecte "obert i sotmès a la constant consideració crítica de les accions que emprengui", com detalla Vila. Un Pla clau per entendre el futur que volem per a Catalunya i els seus ciutadans. De fet, la importància que té en la línia estratègica del país queda clara per al conseller de Cultura, que afirma, rotundament, que "m'agradaria pensar que és el Pla més rellevant que haurem fet en la legislatura".
Entre moltes de les accions, Vila destaca la presència d'algunes "actuacions insígnia", com ara la confirmació del compromís del Govern per la Direcció General del Llibre, la creació del Consell Nacional de la Lectura, o la novetat de la figura del Comissionat per afavorir l'àmbit de la lectura, "una figura molt impotent per coordinar accions que van més enllà del Departament". El Pla, en aquest sentit, ha estat realitzat amb la implicació i col·laboració de la Direcció General de Biblioteques i de la Institució de les Lletres Catalanes, un aspecte determinant, a parer de la Conselleria, perquè "hi ha accions que van més enllà del propi àmbit de la lectura i volem que sigui assumit, des del primer dia, per tot el departament de cultura".
Una de les accions que es preveuen d'aplicació més immediata és la creació del carnet únic de Biblioteques. "Abans de tancar l'any hi haurà carnet únic, catàleg únic i portal únic de Biblioteques", segons afirma Quim Torrent, director general de Creació i Empreses Culturals, que també detalla el pressupost assignat per a cada exercici: "passarem dels 9,2 MEUR del 2016 als 19,5 MEUR del 2017, passant per 24,2 MEUR el 2018, 28,5 MEUR el 2019 i els 32,7 MEUR el 2020". Aquestes dotacions s'aplicaran en vint àmbits, repartits en Accions estructurals, Accions de prestigi, Accions del programa "Més i nous lectors", Accions en gira pel territori, Accions de suport al sector llibreter i prescriptor i Accions del programa de Biblioteques.
Els 7 objectius a assolir
Les dades de sector del llibre que presenten els indicadors actuals suggereixen "un període de transformació intens", com detalla el departament de Cultura. "El sector del llibre està vivint una transformació i adaptació a una nova realitat" i per això cal determinar una objectius a assolir, malgrat que els indicadors diguin que, pel que fa a l'índex de lectura, Catalunya es trobi gairebé a la mitjana europea.
Els objectius marcats són: fer visible la figura del lector, prestigiar la lectura, incrementar el índexs de lectura i la comprensió lectora, reconèixer els grans autors en llengua catalana arreu del territori, enfortir el sector del llibre, potenciar les llibreries i la xarxa de biblioteques del país, i augmentar la presència del llibre i la lectura als mitjans de comunicació.
El Pla de lectura 2020 és format per vint línies estratègiques que despleguen 56 accions, "amb dotació pressupostària" i amb un increment progressiu que engega aquest 2017 amb 19 MEUR i que preveu arribar a 32 MEUR el 2020. En total, es destinaran 105 MEUR entre el 2017 i el 2020. "Això demostra la importància que té el Pla per al Govern". El pressuposi inclou 26 MEUR per la compra de llibres per biblioteques, un carnet unificat de biblioteques per a finals d'any i la creació de la Nit de la Lectura, de cara al setembre.
"Aquí, d'ocurrències n'hi ha poques, al nostre Pla hi ha ciència", ha afirmat Vila, en clara al·lusió al projecte fallit del consistori barceloní. "Hem deixat grapejar poc a qui fa comunicació i focs d'artifici", continua, per afegir que, "dissortadament, no sé massa res del Pla de lectura de l'Ajuntament de Barcelona. Per part nostra, la complicitat hi serà, però és cert que no hem començat bé, perquè no coneixem el Pla que van presentar i, pel que hem vist als mitjans, no ens sembla que passi de voler tenir una notòria presència pública", recalca, preguntat per la qüestió.
Un projecte "obert"
El Pla de lectura 2020 és, en síntesi, un projecte "obert i sotmès a la constant consideració crítica de les accions que emprengui", com detalla Vila. Un Pla clau per entendre el futur que volem per a Catalunya i els seus ciutadans. De fet, la importància que té en la línia estratègica del país queda clara per al conseller de Cultura, que afirma, rotundament, que "m'agradaria pensar que és el Pla més rellevant que haurem fet en la legislatura".
Entre moltes de les accions, Vila destaca la presència d'algunes "actuacions insígnia", com ara la confirmació del compromís del Govern per la Direcció General del Llibre, la creació del Consell Nacional de la Lectura, o la novetat de la figura del Comissionat per afavorir l'àmbit de la lectura, "una figura molt impotent per coordinar accions que van més enllà del Departament". El Pla, en aquest sentit, ha estat realitzat amb la implicació i col·laboració de la Direcció General de Biblioteques i de la Institució de les Lletres Catalanes, un aspecte determinant, a parer de la Conselleria, perquè "hi ha accions que van més enllà del propi àmbit de la lectura i volem que sigui assumit, des del primer dia, per tot el departament de cultura".
Una de les accions que es preveuen d'aplicació més immediata és la creació del carnet únic de Biblioteques. "Abans de tancar l'any hi haurà carnet únic, catàleg únic i portal únic de Biblioteques", segons afirma Quim Torrent, director general de Creació i Empreses Culturals, que també detalla el pressupost assignat per a cada exercici: "passarem dels 9,2 MEUR del 2016 als 19,5 MEUR del 2017, passant per 24,2 MEUR el 2018, 28,5 MEUR el 2019 i els 32,7 MEUR el 2020". Aquestes dotacions s'aplicaran en vint àmbits, repartits en Accions estructurals, Accions de prestigi, Accions del programa "Més i nous lectors", Accions en gira pel territori, Accions de suport al sector llibreter i prescriptor i Accions del programa de Biblioteques.
Els 7 objectius a assolir
Les dades de sector del llibre que presenten els indicadors actuals suggereixen "un període de transformació intens", com detalla el departament de Cultura. "El sector del llibre està vivint una transformació i adaptació a una nova realitat" i per això cal determinar una objectius a assolir, malgrat que els indicadors diguin que, pel que fa a l'índex de lectura, Catalunya es trobi gairebé a la mitjana europea.
Els objectius marcats són: fer visible la figura del lector, prestigiar la lectura, incrementar el índexs de lectura i la comprensió lectora, reconèixer els grans autors en llengua catalana arreu del territori, enfortir el sector del llibre, potenciar les llibreries i la xarxa de biblioteques del país, i augmentar la presència del llibre i la lectura als mitjans de comunicació.
| Mesures d'accions previstes |
|---|
| A. Accions estructurals 1. Creació de la Direcció General del Llibre, biblioteques i Foment de la Lectura 2. Creació del Consell Nacional de la Lectura 3. Creació del Comissionat de la Lectura Catalunya B. Accions de prestigi 4. Sant Jordi, Patrimoni Immaterial de la Humanitat 5. Acords i convenis amb mitjans de comunicació per la presència d'espais de Foment de la Lectura. 6. Noves accions de reconeixement social de la lectura C. Accions programa "Més i nous lectors" 7. Programa "Municipi lector" 8. Programa "Fas 6 anys. Tria un llibre" 9. Programa "Fas 16 anys. Explica un llibre" 10. Programa "Lletres a les aules" 11. Altres activitats de lectura en àmbits culturals 12. Activitats de lectura fora d'àmbits culturals D. Accions en gira pel territori 13. Suport als festivals literaris i les fires del llibre de Catalunya E. Accions programa de biblioteques 14. Sistema Nacional de Biblioteques 15. Pla d'impuls a la construcció d'equipaments bibliotecaris i millora dels existents 16. Pla específic per a la millora i l'extensió dels serveis bibliotecaris al 100% de la població 17. Increment de la compra de llibres per a les biblioteques públiques F. Accions de suport i reconeixement als autors i a la creació literària 18. Suport i reconeixement als autors i a la creació literària G. Accions de suport al sector editorial 19. Increment de suport al sector editorial H. Accions de suport al sector llibreter i la prescripció 20. Suport a les llibreries i a la prescripció |