22
de maig
del
2017
Actualitzat
el
23
de maig
a les
14:10h
A can PSC ningú nega que la victòria incontestable de Pedro Sánchez és una bombolla d'oxigen pel socialisme català. Al carrer Nicaragua feia temps que no tenien un motiu de celebració, especialment després de les dures conseqüències que van patir després de trencar la disciplina de vot al Congrés perquè en cap cas podia justificar l'abstenció a la investidura de Mariano Rajoy, el president que nega el diàleg amb Catalunya. Ara, el PSC celebra que té un interlocutor que "reforça i fa creïble" el seu projecte d'Espanya federal. Els socialistes en cap cas avalaran el dret a decidir i el referèndum acordat, però el partit que lidera Miquel Iceta espera accions concretes a curt termini per part del nou secretari general.
El PSC ha fet els deures i ara espera una recompensa. Per molt que Iceta pregoni ara que sense els militants catalans Sánchez també hauria guanyat les primàries, a ningú se li escapa que els socis catalans han estat clau per apuntalar el seu triomf. Jugaven, de fet, al tot o res. A ser un partit amb l'autonomia tutelada i tenir un document de Granada inert, o a preservar el perfil propi i tenir algú disposat a vehicular la reforma federal de la Constitució. Aquest últim escenari és clau per a un PSC que batalla per blindar-se un espai propi d'àrbitre del context polaritzat que es viu a Catalunya arran del procés sobiranista. "Sí, ara tenim algú a l'altre costat", resumeix un dirigent del PSC. El fet que Sánchez hagi ressuscitat el projecte de l'Espanya plurinacional que va defensar José Luis Rodríguez Zapatero i reconegui Catalunya com a nació li va de perles al PSC en aquests moments.
Un nou missatge del PSOE per a Catalunya
D'entrada, un dels primers canvis que esperen que es produeixi en el discurs del PSOE, segons expliquen fonts coneixedores de la situació, és que al congrés del 17 i el 18 de juny el PSOE aprovi en el seu full de ruta el reconeixement de Catalunya com a nació. Cert és que Sánchez no associa aquesta definició a una sobirania dels catalans, però des del punt de vista simbòlic té transcendència que es faci aquest pas. El mateix Miquel Iceta ja ha assegurat en roda de premsa aquest dilluns que en les pròximes setmanes espera del nou secretari general un missatge de "represa" del projecte socialista, de "reconstrucció" de l'alternativa al govern del PP però també de voluntat de resolució del conflicte amb Catalunya. "No ens resignem al xoc de trens i al trencament que alguns volen presentar com a inevitable. Tenim una proposta que pot servir de pont pel diàleg", ha dit Iceta.
Caldrà veure si hi ha federacions, especialment l'andalusa, encara controlada per Susana Díaz, que maniobren per frenar aquest reconeixement de la singularitat que necessita el PSC. Són diversos els dirigents que alerten que costa de creure que la vella guàrdia es quedarà de braços plegats davant d'aquesta qüestió en la qual, fins ara, el PSOE havia estat alineat amb el PP. L'òrbita d'Iceta és, però, optimista i considera que el discurs de Sánchez no té marxa enrere i trenca per fi amb la tessitura "d'Espanya contra Catalunya" en la qual consideren que s'havia situat Ferraz.
També resta pendent, recorden des del PSC, l'obertura d'una comissió al Congrés per a la reforma de la Constitució, una acció que esperen que calculen que serà a mig termini perquè volen que es materialitzi un cop s'hagin travat converses fructíferes amb la resta de grups de la cambra. Confien en l'entesa amb Podem per aconseguir que sigui una realitat.
Podem i els "comuns" mouen fitxa
El partit que lidera Pablo Iglesias ja ha començat a moure fitxa. Aquest mateix dilluns ja ha plantejat retirar la seva moció de censura contra Mariano Rajoy en pro de negociar-ne una de conjunta liderada pel PSOE. Els d'Iglesias volen temptejar fins a on està disposat a arribar un Sánchez que ha enterrat el pacte amb Ciutadans i que ara no fa escarafalls a l'hora de flirtejar amb Podem.
Fonts coneixedores del panorama que ara s'obre expliquen que cal ser prudent perquè primer s'haurà de veure si Sánchez segueix defensant a partir d'ara tot allò que ha dit durant la campanya de les primàries. Sobretot tenint en compte que ara haurà de lidiar amb un aparell del PSOE que se sent ferit i al qual necessita neutralitzar. En tot cas, els "comuns" veuen una escletxa per afirmar que la victòria de Sánchez "obre més oportunitats per construir" sobre la base del dret a decidir de Catalunya i el "blindatge" dels drets socials.
Ara bé, els "comuns" puntualitzen que la definició que fa Pedro Sánchez de Catalunya com a nació té lletra petita. El fet que el secretari general del PSOE parli de "nació cultural" és, avisen, una "raó per a l'escepticisme". Els "comuns" defensen que aquesta definició, més enllà de tenir unes implicacions culturals, lingüístiques, històriques i afectives, porta associat l'exercici de la sobirania i, per tant, que els catalans tinguin dret a decidir el seu futur en un referèndum.
Un PSC "sense excuses" per defensar Catalunya
Els socialistes estan lluny de fer un pas més en aquest sentit, però l'espai dels "comuns" sí reconeix que la victòria de Sánchez és un revulsiu pel PSC en aquests moments. Puntualitzen, però, que això implica que els socialistes catalans elevin el llistó del seu discurs perquè ara no tindran l'excusa de dir que és Ferraz qui li barra el pas a l'hora de defensar les reivindicacions de la majoria dels catalans. "Ara, que defensin al Congrés la plurinacionalitat amb nosaltres, que sumin per obrir una comissió territorial i a forçar un canvi en les polítiques del PP", reivindiquen. Inevitable és que mantinguin els seus recels. Al cap i a la fi defensen que si ells van néixer va ser, precisament, com a resposta a l'esgotament de la tercera via i per plantejar solucions fora de l'hegemonia existent.
El PSC ha fet els deures i ara espera una recompensa. Per molt que Iceta pregoni ara que sense els militants catalans Sánchez també hauria guanyat les primàries, a ningú se li escapa que els socis catalans han estat clau per apuntalar el seu triomf. Jugaven, de fet, al tot o res. A ser un partit amb l'autonomia tutelada i tenir un document de Granada inert, o a preservar el perfil propi i tenir algú disposat a vehicular la reforma federal de la Constitució. Aquest últim escenari és clau per a un PSC que batalla per blindar-se un espai propi d'àrbitre del context polaritzat que es viu a Catalunya arran del procés sobiranista. "Sí, ara tenim algú a l'altre costat", resumeix un dirigent del PSC. El fet que Sánchez hagi ressuscitat el projecte de l'Espanya plurinacional que va defensar José Luis Rodríguez Zapatero i reconegui Catalunya com a nació li va de perles al PSC en aquests moments.
Un nou missatge del PSOE per a Catalunya
D'entrada, un dels primers canvis que esperen que es produeixi en el discurs del PSOE, segons expliquen fonts coneixedores de la situació, és que al congrés del 17 i el 18 de juny el PSOE aprovi en el seu full de ruta el reconeixement de Catalunya com a nació. Cert és que Sánchez no associa aquesta definició a una sobirania dels catalans, però des del punt de vista simbòlic té transcendència que es faci aquest pas. El mateix Miquel Iceta ja ha assegurat en roda de premsa aquest dilluns que en les pròximes setmanes espera del nou secretari general un missatge de "represa" del projecte socialista, de "reconstrucció" de l'alternativa al govern del PP però també de voluntat de resolució del conflicte amb Catalunya. "No ens resignem al xoc de trens i al trencament que alguns volen presentar com a inevitable. Tenim una proposta que pot servir de pont pel diàleg", ha dit Iceta.
Caldrà veure si hi ha federacions, especialment l'andalusa, encara controlada per Susana Díaz, que maniobren per frenar aquest reconeixement de la singularitat que necessita el PSC. Són diversos els dirigents que alerten que costa de creure que la vella guàrdia es quedarà de braços plegats davant d'aquesta qüestió en la qual, fins ara, el PSOE havia estat alineat amb el PP. L'òrbita d'Iceta és, però, optimista i considera que el discurs de Sánchez no té marxa enrere i trenca per fi amb la tessitura "d'Espanya contra Catalunya" en la qual consideren que s'havia situat Ferraz.
També resta pendent, recorden des del PSC, l'obertura d'una comissió al Congrés per a la reforma de la Constitució, una acció que esperen que calculen que serà a mig termini perquè volen que es materialitzi un cop s'hagin travat converses fructíferes amb la resta de grups de la cambra. Confien en l'entesa amb Podem per aconseguir que sigui una realitat.
Podem i els "comuns" mouen fitxa
El partit que lidera Pablo Iglesias ja ha començat a moure fitxa. Aquest mateix dilluns ja ha plantejat retirar la seva moció de censura contra Mariano Rajoy en pro de negociar-ne una de conjunta liderada pel PSOE. Els d'Iglesias volen temptejar fins a on està disposat a arribar un Sánchez que ha enterrat el pacte amb Ciutadans i que ara no fa escarafalls a l'hora de flirtejar amb Podem.
Fonts coneixedores del panorama que ara s'obre expliquen que cal ser prudent perquè primer s'haurà de veure si Sánchez segueix defensant a partir d'ara tot allò que ha dit durant la campanya de les primàries. Sobretot tenint en compte que ara haurà de lidiar amb un aparell del PSOE que se sent ferit i al qual necessita neutralitzar. En tot cas, els "comuns" veuen una escletxa per afirmar que la victòria de Sánchez "obre més oportunitats per construir" sobre la base del dret a decidir de Catalunya i el "blindatge" dels drets socials.
Ara bé, els "comuns" puntualitzen que la definició que fa Pedro Sánchez de Catalunya com a nació té lletra petita. El fet que el secretari general del PSOE parli de "nació cultural" és, avisen, una "raó per a l'escepticisme". Els "comuns" defensen que aquesta definició, més enllà de tenir unes implicacions culturals, lingüístiques, històriques i afectives, porta associat l'exercici de la sobirania i, per tant, que els catalans tinguin dret a decidir el seu futur en un referèndum.
Ada Colau, Pablo Iglesias i Xavier Domènech, en una imatge d'arxiu Foto: Adrià Costa
Un PSC "sense excuses" per defensar Catalunya
Els socialistes estan lluny de fer un pas més en aquest sentit, però l'espai dels "comuns" sí reconeix que la victòria de Sánchez és un revulsiu pel PSC en aquests moments. Puntualitzen, però, que això implica que els socialistes catalans elevin el llistó del seu discurs perquè ara no tindran l'excusa de dir que és Ferraz qui li barra el pas a l'hora de defensar les reivindicacions de la majoria dels catalans. "Ara, que defensin al Congrés la plurinacionalitat amb nosaltres, que sumin per obrir una comissió territorial i a forçar un canvi en les polítiques del PP", reivindiquen. Inevitable és que mantinguin els seus recels. Al cap i a la fi defensen que si ells van néixer va ser, precisament, com a resposta a l'esgotament de la tercera via i per plantejar solucions fora de l'hegemonia existent.