Pilarín Bayés, la vitalitat d'una obra extraordinària

Pilarín Bayés (Vic, 1941) és tota una institució. Sempre amb un somriure, aparentment disposada a tot, tan propera i tan còmplice. I sempre amb la voluntat d'explicar-se i de no donar-se gaire importància. Si no fos perquè ella defuig de la imatge preestablerta, seria l'àvia més entranyable de Catalunya. "Però no ho sóc, de veritat", diu, mentre no deixa de sonar sincera, tot i que les evidències semblen indicar el contrari. Té 76 anys, però ni ella ni la seva obra no han perdut ni una engruna de vitalitat.
 
Fins al 15 de juliol, les il·lustracions de Bayés seran ben visibles al Centre Cultural Terrassa, on s'acaba d'estrenar una exposició formada de més de 50 anys de professió, de mestratge, de bellesa i d'il·lusions. Comissariada per Marga Sala, Benvinguts al circ de la Pilarín ocupa les sales 3 i 4 de l'equipament vallesà, que es converteixen en un gran espai "de circ" on repassar les diferents èpoques i el procés estilístic de l'artista osonenca. Bayés, geni entranyable, compta amb el bagatge de l'obra feta: una trajectòria extraordinària que l'ha convertit en una de les icones més estimades i populars de la il·lustració catalana.
 
La mostra d'una petita gran obra
 
Formada per unes cent peces, de diversos estils i plasmacions, l'exposició vol ser una petita demostració d'una gran obra, "que cada dia creix i creix, en un circ on l'espectacle no para mai", tal i com afirma Sandra Penadès, sempre al costat de l'artista. Les proves del circ hi són, convertides en dibuixos fantàstics que ens fan viatjar a d'altres mons, a escenaris llunyans plens d'éssers increïbles que sempre tenen alguna feina entre mans. "És molt important que els nens agafin el gust per la gent que treballa per la cultura", afirma Bayés, en una pirueta que sona autèntica, plena de veritat i d'un reconeixement necessari.
 
Aquesta podria ser la divisa d'una obra excepcional, aquella que reuneix en una mateixa frase la vocació professional i la pedagògica, sempre unides en l'univers de la vigatana. En resum: un amor incondicional per la cultura i per la formació dels adults del futur. "Per a una artista vella com jo, és un premi veure que la gent jove es mira les teves obres", i per això té tant de valor i tant importància una retrospectiva com la que es pot veure a Terrassa, perquè l'obra no ha caducat, ni passat de moda, perquè encara continua present a l'imaginari i a les necessitats de tot un país.
 
De la tinta xinesa als llapis de colors i l'aquarel·la

Bayés ho té molt clar, en aquest sentit i sense deixar mai d'esbossar un somriure contagiós: "el millor premi que podem tenir com a societat és que els artistes 'grans' se sentin cuidats". De fet, aquesta mostra és una exposició per a tres generacions: néts, pares, avis, amb un títol que tenia la necessitat de "respirar un món Pilarín", com diuen els curadors. "Tot respira l'estètica del circ, i comença als anys 60, amb obra inèdita –L'apocalipsi–, on ella experimentava molt amb tintes xineses", explica Penadès. "L'exposició mostra l'evolució artística, quan abandona, precisament, la tinta xinesa per anar al color i l'aquarel·la, les seves grans marques distintives". El sentit d'un estil singular i únic, gairebé inimitable.
 
Potser per això, l'obra que fa de porta d'entrada a l'exposició és un autoretrat de la pròpia Pilarín Bayés. "És un perfecte resum d'ella i de la seva feina", subratlla Penadès. Al dibuix, en un gran format, veiem la il·lustradora al centre, convertida en una bevedora de tinta a qui li surten les "plumilles" dels dits, per poder dibuixar. "És que, encara avui, tinc l'impuls i la il·lusió de dibuixar, cada dia". De la mítica Història de Catalunya dels 70, a les Petites Històries –en porta fetes més de 300–, passant per especials com el del cinquè centenari del descobriment d'Amèrica. Un resum fidel d'una artista que transcendeix l'avui per ser part de la història majúscula del país.