Barcelona: Agència Europea del Medicament

L'impacte de l'Agència Europea del Medicament: 36.000 visitants anuals i 2.400 llocs de treball

Al voltant de l'organisme hi orbiten més de 1.600 empreses que també es veurien obligades a desembarcar -almenys parcialment- a Barcelona | El Departament de Salut creu que acollir la seu de l'Agència convertiria la ciutat "en una capital de primera divisió" | Metges de Catalunya celebra les aspiracions de la capital catalana, però demana no descuidar la resta de reptes que afronta el sector sanitari

per Jordi de Planell , 20 de maig de 2017 a les 18:30 |
Barcelona ha proposat que la Torre Agbar sigui la seu de l'Agència si finalment s'instal·la a la ciutat | Jordi Jon Pardo
Aquesta informació es va publicar originalment el 20 de maig de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Barcelona vol acollir l'Agència Europea del Medicament. El Brexit ha sacsejat el continent, però també ha generat noves oportunitats. Les institucions i les seus dels organismes comunitaris que fins ara estaven instal·lats a Londres han de buscar ubicació en altres ciutats europees. El Departament de Salut de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona -amb el suport més discret del ministeri de Sanitat- han decidit engegar una aposta conjunta per aconseguir que l'EMA -en les seves sigles en anglès- triï la capital catalana com a nova seu.

La ciutat no està sola en la cursa per acollir la central de l'organisme europeu encarregat de vetllar per la protecció de la salut pública. Altres capitals, com Milà, Amsterdam, Copenhaguen o Frankfurt també intenten quedar-se la seu de l'EMA. El conseller de Salut, però, està convençut que Barcelona té "en termes tècnics, la millor candidatura per acollir l'Agència" i creu que és "imbatible". De fet, quan es va crear l'EMA, l'any 1992, la capital catalana ja va postular-se per acollir l'organisme, però va quedar en segona posició, per darrere de Londres.


El Govern i l'Ajuntament de Barcelona no volen tornar-se a conformar amb la medalla de plata. Han aparcat les diferències polítiques amb l'executiu del PP que gestiona la Moncloa per teixir una aliança amb el Ministeri de Salut que els permeti guanyar l'aposta. La imatge d'unitat que van mostrar, setmanes enrere, Dolors Montserrat, el tinent d'alcalde barceloní Jaume Collboni i el mateix Comín a Londres n'és un bon exemple. Barcelona té tantes ganes de fer els deures que, fins i tot, ja ha ofert la Torre Agbar com a edifici perquè s'hi instal·li la nova seu.

Però, per què és tan important que l'EMA esculli Barcelona? Quines conseqüències tindria per als veïns l'arribada d'aquesta agència? En la sessió de control al Govern d'aquesta setmana, al Parlament, Comín assegurava que acollir la seu de l'organisme convertiria la ciutat en "una capital europea de primeríssima divisió". Fonts de Salut subratllen l'impacte que tindria no només per a Barcelona, sinó a "a la resta del país", i destaquen que Catalunya es podria convertir en una referència en el camp de la medicina.


L'EMA, en xifres

El cert és que, si es fa un cop d'ull als números que posa sobre la taula el Departament de Salut, els efectes sobre la ciutat serien notables. NacióDigital ha tingut accés a un document d'anàlisi de la conselleria que recull les grans xifres del projecte. Acollir de l'EMA suposaria, d'entrada, l'arribada dels gairebé mil funcionaris que hi treballen. El Departament destaca que molts d'ells -concretament, sis de cada deu- tenen entre 30 i 45 anys. Persones joves, la majoria amb família, i amb una gran capacitat de consum.


De fet, si es tenen en compte els acompanyants dels treballadors, el desembarcament de l'Agència suposaria, en paral·lel, l'arribada de 2.000 persones, 650 de les quals menors de 18 anys. El personal fix, però, encara queda molt lluny de les xifres de professionals que cada any visiten l'EMA. A Londres, la mitjana se situava al voltant dels 36.000 anuals i Salut espera mantenir-la. Aquest volum de visitants es traduïria, segons els números de la conselleria, en 30.000 nits d'hotel l'any, la meitat reservades directament per l'organisme i l'altra meitat contractades pels professionals de manera individual.

L'EMA té un pressupost anual de 325 milions d'euros i al seu voltant hi orbiten més de 1.600 empreses que també es veurien obligades a desembarcar -almenys parcialment- a Barcelona. La conselleria ressalta que en la major part dels casos es tracta d'organitzacions amb alt valor afegit, com ara companyies de recerca, centres d'investigació, gabinets legals o consultories. Els càlculs de Salut també preveuen que l'Agència subcontracti 400 treballadors i generi més de 2.000 llocs de treball indirectes. En total, doncs, almenys 2.400 ofertes de feina.

Una "oportunitat" per a la ciutat

Els sindicats afegeixen un punt de moderació al discurs del Govern. El secretari de Treball, Economia i Estudis de Comissions Obreres, Ricard Bellera, creu que, veient les xifres "numèricament", "no n'hi ha per tant". Ara bé, sí que aplaudeix l'aposta que suposa competir amb altres ciutats per acollir una agència europea i convida els executius català i espanyol a "col·laborar" per aconseguir que la candidatura arribi a bon port. "Donem suport a la iniciativa perquè defensem el model de recerca, inversió i desenvolupament que representa", explica Bellera.

El representant de CCOO creu que l'EMA reforçaria el paper de Barcelona com a "pol de coneixement" i confia que augmentaria la capacitat d'atracció de la ciutat en el sector sanitari. "Podria tenir un efecte crida en empreses del camp de la indústria farmacèutica i de tot un terreny d'alt valor afegit", insisteix. Bellera recorda que les llistes de l'atur estan formades per perfils professionals molt diversos i creu que l'arribada de l'organisme els podria donar "noves oportunitats", especialment als més formats. "Tenim molta gent sobrequalificada i això els obriria portes", assenyala.
 

La seu actual de l'Agència Europea del Medicament, situada a Londres. Foto: ACN


Tot i que acollir la seu d'una agència europea ajudi a dinamitzar el mercat de treball, també pot tenir efectes secundaris. L'arribada de 2.000 persones -650 de les quals, menors- i el flux de 36.000 visitants l'any podrien afegir pressió en un mercat turístic i d'habitatge al límit de la saturació. Bellera identifica aquests riscos, però els minimitza. No creu que l'EMA jugui un paper determinant en l'evolució futura del preu de l'habitatge i recorda que, si escull anar-se'n a Barcelona, s'instal·larà en un emplaçament -la Torre Agbar- que havia d'acollir un hotel "amb 200 o 300 habitacions". "El sol fet que l'edifici no s'hagi convertit en un establiment turístic ja contrarestarà l'efecte crida que pugui tenir l'EMA a nivell de visitants", conclou el sindicalista.

Amb els pros i contres en dos plats d'una mateixa balança, Bellera té clar que l'aposta dels sindicats passa per donar suport al projecte. Això sí: demana que tot el procés es faci d'acord amb els treballadors de l'organisme i que l'Ajuntament i la Generalitat s'assegurin que hi hagi la infraestructura necessària perquè es puguin instal·lar a la ciutat amb comoditat, tant a nivell d'habitatge com també d'equipaments sanitaris i escolars. "Confio que les administracions ja hauran començat a treballar-hi", remata el secretari de CCOO, que creu que el sistema educatiu públic, per exemple, "no està en condicions" d'absorbir els 650 menors que acompanyaran els funcionaris de l'EMA.

El sector també celebra el projecte

Qui també espera l'arribada de l'Agència Europea del Medicament amb candeletes és el col·lectiu de professionals de la medicina. Des de Metges de Catalunya, la principal organització del sector, aplaudeixen el projecte perquè entenen que contribuïrà a reforçar el paper de Barcelona com a clúster sanitari. Al mateix temps, però, demanen a la Generalitat que no s'oblidi de la resta de reptes que encara afronta el sector i alerten que, per molt que la candidatura de Barcelona guanyi, "els problemes que arrossega el sistema de salut persistiran".

El secretari general de Metges de Catalunya, Josep Maria Puig, admet a aquest diari que l'arribada de l'EMA "seria bona per la ciutat perquè és l'organisme que autoritza tots els medicaments de la Unió Europea i molts laboratoris s'instal·larien aquí per agilitzar els tràmits de patentació dels seus medicaments". Per Puig, però, "el risc és que l'Agència sigui una medalla que es puguin penjar els polítics sense donar cap resposta a les necessitats del sistema sanitari". "Tindrem una institució de prestigi enmig d'un context precari", denuncia el doctor, que tem que l'EMA "podria acabar aprovant uns medicaments que el sistema de salut pública català després no tindrà recursos per administrar als pacients".

Menys crític es mostra el cardiòleg de l'hospital Josep Trueta i professor de la Universitat de Girona, Ramon Brugada. Ell creu que l'arribada de l'Agència "posicionaria Barcelona i, per extensió, Catalunya al mapa europeu". El doctor està convençut ue ajudaria a presentar la ciutat al món "com una gran aposta a nivell científic" i recorda que, en un moment en què es qüestiona el model econòmic, l'EMA representaria "un projecte de gran valor afegit, de turisme de qualitat". "I no és només que vingui una institució de renom: és que obre les portes a l'arribada d'altres empreses del sector perquè crea el caldo de cultiu necessari per convertir Catalunya en un hub biomèdic", rebla el cardiòleg.

En la mateixa línia, el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona també dona suport al projecte. Fonts de la institució expliquen a NacióDigital que la ciutat és, des del seu punt de vista, "l'emplaçament idoni" per acollir l'organisme. Estan convençuts que reforçarà el paper de la capital catalana com a "clúster d'investigació en el camp de la salut" i subratllen "la fortalesa de la indústria del medicament catalana". El Col·legi de Farmacèutics va signar un comunicat conjunt amb el de metges, el d'economistes i el d'enginyers per explicitar el seu suport a la candidatura, que entén com una oportunitat d'"atraure empreses i científics del camp de les ciències de la salut".

Catalunya, un país pioner

Catalunya no és un país novell en el terreny de la medicina. Actualment, el Principat acull 230 laboratoris, la meitat de la indústria farmacèutica instal·lada a l'estat espanyol. La producció farmacèutica catalana representa el 3,5% de l'europea, un nivell similar al d'altres països avançats, com ara Holanda, Dinamarca o Suècia. De fet, el sector farmacèutic català és el número cinc de la Unió Europea en el rànquing de productivitat. Una fortalesa que, segons els professionals, l'EMA acabaria de projectar internacionalment.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació