Fa un temps vàrem parlar del cas de les Cases Barates del Bon Pastor, que es trobaven en procés de desaparició i avui parlem d’una història molt similar, en alguns aspectes gairebé calcada.
Fa poc s’ha anunciat que, si tot va com està previst, aquest estiu seran desallotjats els pocs veïns que encara viuen al que queda de la Colònia Castells, a Les Corts.
El cas que ens ocupa ara és el d’un suburbi obrer situat molt a prop de l’Illa Diagonal que ens recorda que aquest barri va tenir un passat industrial.
-Perdona? Suburbi obrer al costat de l’Illa Diagonal? Què diu aquest! (alguns heu pensat això, segur)
Més enllà dels tòpics, de l’esteriotip de barri “pijo”, Les Corts era fins tampoc fa gaire temps un barri de masies, naus industrials, xemeneies, fàbriques...
Les edificacions de la Colònia Castells són un dels exemples més importants per explicar-nos el que fou el desenvolupament urbanístic del Pla de Barcelona de finals de la I Guerra Mundial a començament de la Guerra Civil.
Al Passatge de Piera hi ha les poques cases que queden de la Colònia Castells. Foto: Adrià Costa
Els primers projectes constructius de la colònia ja havien començat a finals del segle XIX amb un pla d’urbanització aprovat per l’Ajuntament de Les Corts el 1878 (ja que aleshores encara era un poble independent).
Aquest pla havia estat impulsat per Manuel Castells i Carles, un empresari xarolista que va adquirir els terrenys en aquella àrea, i posteriorment la iniciativa correria a càrrec dels seus hereus.
Aquesta però, no podia ser considerada una “colònia” en el sentit d’edificacions vinculades a una fàbrica en concret sinó que era una iniciativa immobiliària que va acabar albergant obrers de diferents indústries i tallers de la zona.
A partir de l’any 1923 es va dur a terme de manera significativa la urbanització de la zona en un procés en el qual fins i tot alguns pagaven part de l’import de la casa amb la seva pròpia força de treball constructiu. Aquest indret va ser, fins l’any 1929, amb la construcció dels diferents nuclis de “Cases Barates”, el suburbi obrer de cases de planta baixa més gran del Pla de Barcelona.
Al Passatge de Piera hi ha les poques cases que queden de la Colònia Castells. Foto: Adrià Costa
Els veïns del barri eren, com al Bon Pastor, gent humil que es relacionava molt entre si, en part gràcies a la peculiar estructura de poble de la colònia. Això va esperonar una forta presència de consciència obrerista. A causa de les dimensions reduïdes dels pisos, els locals on es socialitzaven solien ser al Camp de la Creu, just per sota de la colònia, un cop creuada la riera de Magòria. Durant la dictadura de Primo de Rivera els anarquistes, donada la il·llegalitat de la CNT, solien compartir els locals amb els republicans federals, però més tard varen aconseguir els seus propis casals i ateneus.
Tan forta era la presència llibertària que durant la guerra civil els joves anarquistes de la colònia van marxar al front en una columna pròpia anomenada Aguiluchos de Les Corts, formada bàsicament per veïns d’aquesta barriada.
Amb el pas del temps, però, el franquisme va esmorteir la rebel·lia d’aquests veïns i en plena dictadura, l’any 1953, la colònia es va veure afectada per la modificació del Pla General Metropolità, que va requalificar-ne els terrenys com a zona verda. Davant la impossibilitat d’obtenir permisos d’obres per a fer reformes, els edificis es van anar degradant i això va provocar un degoteig de veïns que han anat marxant fins els nostres dies.
L’Ajuntament va aprovar l’any 2002 el Pla de Reforma de la Colònia Castells que es va començar a executar l’octubre del 2010 amb l’enderrocament dels immobles del que es coneixia com a “fase 1”. Aquest estiu, les poques cases que queden al passatge de Piera passaran també a ser història.
Les cases del Passatge de Piera des d'on hi havia les ja enderrocades del carrer Castells. Foto: Adrià Costa