televisió

«Twin Peaks»: les claus de la sèrie que va canviar la ficció televisiva

La tercera temporada de la sèrie de David Lynch es podrà veure a Catalunya el proper 22 de maig, vint-i-quatre hores després de l'estrena als Estats Units

per Esteve Plantada , 19 de maig de 2017 a les 06:50 |
«Qui va assassinar Laura Palmer?», la gran pregunta de la promoció de «Twin Peaks» | Twin Peaks
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de maig de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Twin Peaks és a punt de tornar amb una esperadíssima tercera temporada, i l'expectació és màxima. Què haurà fet el geni de David Lynch amb la sèrie que va revolucionar la manera de veure televisió a finals dels 80?. Aquelles dues temporades, especialment la primera, van ser l'inici d'una nova era catòdica, una revolució que va provocar la febrada per saber-ho tot de cada personatge, localització, escena o diàleg. Una sèrie que va ser un cop de puny a les convencions que hi havia establertes, i que el pas del temps només ha pogut consolidar com un gran mite. La nova temporada arriba aviat, el 22 de maig. Abans, repassem les claus que han convertit Twin Peaks en la sèrie que ho va canviar tot.


1. Que no era semblant a res. David Lynch ja havia rodat algunes de les pel·lícules més destacades de la dècada dels 80, i volia posar el peu al món de la televisió. La seva incursió va provocar esglais, teories i cabòries tan diverses que tot plegat acabaria sent una bogeria no apta per a cardíacs.

2. Per la música d'Angelo Baladamenti. Quin no recorda les notes hipnòtiques, misterioses i terriblement angoixants de la melodia de la careta? Una meravella de les bandes sonores: addictiva, inquietant, boirosa, terrorífica i naïf. El punt necessari per crear una atmosfera que encara avui és única i irrepetible.



3. L'assassí, aquella gran enganyifa. Molts espectadors es van sentir decebuts, d'altres desconcertats, els de més enllà, histèrics perduts. Però aquella era la grandesa de la història: que, al final, saber qui havia assassinat la Laura Palmer era el menys important. Una enganyifa deliciosa.



4. Perquè va començar la dèria per les sèries. I en va expandir l'univers. S'havia acabat allò de l'argument pla, dels bons-boníssims i dels dolents-dolentíssims, perquè entrava al cor més obscur de la vida en una petita ciutat que no acostuma a sortir als mapes. I perquè va demostrar una narrativitat que encara avui sona moderna, desacomplexada, estranya i poderosa.

5. El carisma de l'agent Copper. Ell va ser el gran protagonista d'una història coral. Amb aquella manera de relacionar-se amb els veïns del poble, amb la companyia impenitent d'aquella gravadora on tot quedava enregistrat. Potser el personatge de ficció de més carisma de la història recent de la televisió.


6. No cal entendre res, ni saber-ho tot. Molts anys abans de la febrada de Lost, l'altre gran punt d'inflexió en la història serièfila, Twin Peaks ja va demostrar que podia construir una gran trama i mantenir enganxades milers de persones sense la necessitat d'haver-ho entès tot. És que.. realment hi havia alguna cosa a entendre?

7. És part de la cultura popular. Poques obres arriben a traspassar el "hype" d'un moment o d'una moda. Twin Peaks ho va fer, arribant a ser part de la cultura popular. La cara gèlida de Laura Palmer. El pare de Laura Palmer. En Bob. Les carreteres, els camins pel bosc. L'hotel. El Sheriff Harry S. Truman. I el cartell d'entrada a una dimensió desconeguda. I pel nan, evidentment. I per l'escena del somni de Cooper amb el nan.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació