Procés català

Com es va gestar la nota dels bisbes en favor del dret a decidir

Jaume Pujol, de Tarragona, Joan-Enric Vives, de la Seu, i Francesc Pardo, de Girona, van ser els arquitectes del text de la Tarraconense | El pronunciament de l'episcopat català és aplaudit pels sectors catalanistes de la institució i provoca incomoditat a la cúpula de la Conferència Episcopal Espanyola

per Pep Martí , 21 de maig de 2017 a les 10:43 |
Els bisbes de la Tarraconense, reunits. | Conferència Episcopal Tarraconense
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de maig de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La nota dels bisbes catalans, reunits en la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), feta pública l'11 de maig, en favor de les aspiracions del poble català ha estat rebuda amb alegria per tots els col·lectius cristians compromesos amb el dret a decidir, majoritaris en el si de l'Església catalana. I ha causat incomoditat en la cúpula de la Conferència Episcopal Espanyola.

La nota episcopal, ponderada en els termes, no pot ser més clara quan afirma que "creiem humilment que convé que siguin escoltades les legítimes aspiracions del poble català, per tal que sigui estimada i valorada la seva singularitat nacional, especialment la seva llengua pròpia i la seva cultura, i que es promogui realment tot allò que porta un creixement i un progrés al conjunt de la societat, sobretot en el camp de la sanitat, l’ensenyament, els serveis socials i les infraestructures".


En la nota es fa una referència a la tradició dels predecessors en l'episcopat, que els porta a "afirmar la realitat nacional de Catalunya". Els bisbes també apel·len al diàleg necessari i a la cultura de pacte i entesa, i alhora fan referència a combatre la corrupció, tot reclamant que es faci des de tots els àmbits públics.

La discreció amb què es va preparar i la unanimitat assolida en el si d'un episcopat -deu bisbes titulars i dos auxiliars- que no és pas monolític ha sorprès en sectors ben diversos. Com es va arribar al document? Quins han estat els bisbes que han jugat un paper determinant perquè la nota veiés la llum?   


Tres bisbes

Segons han explicat fonts eclesials a NacióDigital, els tres bisbes arquitectes de la nota han estat Jaume Pujol, arquebisbe de Tarragona i actual president de la Tarraconense, el secretari general de la CET, Joan-Enric Vives, bisbe de la Seu d'Urgell i copríncep d'Andorra, i el bisbe de Girona, Francesc Pardo.


Jaume Pujol ha conduït el procés de converses que ha culminat en la nota. Conservador i membre de l'Opus Dei, Pujol és un home hàbil que ha arribat a la conclusió que l'Església no podia deixar passar més temps sense pronunciar-se sobre la situació política.

Joan-Enric Vives ha estat clau en el posicionament. El copríncep d'Andorra sempre ha estat alineat en la línia més nítidament catalanista de l'Església i continua sent un dels líders eclesials, ben vist en els àmbits nacionalistes i en els més progressistes.   

Diverses fonts assenyalen també el paper del bisbe de Girona, Francesc Pardo, un prelat que es va formar a l'escalf de la Unió Sacerdotal, grup de línia progressista i conciliar, conegut com la "U", però que amb l'arribada de Ricard Maria Carles a l'arquebisbat de Barcelona, va donar un gir més conservador. Com a bisbe de Girona, Pardo ha retornat als seus orígens i apareix com un dels ideòlegs de l'ala més catalanista.  

De l'habilitat dels seus impulsors, en dona mostra que no s'hagin expressat discrepàncies en una Tarraconense amb moltes sensibilitats, amb un arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, que ha volgut adoptar des de la seva arribada un perfil baix en relació a la situació política, i amb forta presència de bisbes conservadors distants amb el catalanisme, com el titular de Terrassa, Josep Àngel Saiz, o de Tortosa, Enric Benavent. Al costat d'altres que s'han caracteritzat per posicionaments clarament nacionalistes, com el bisbe de Solsona, Xavier Novell. 

No allunyar-se del "ramat"

Els bisbes catalans han seguit amb interès els moviments interns dins el catolicisme respecte al procés. Nombroses entitats cristianes s'han pronunciat a favor del dret a decidir i això ha estat cabdal per decidir-los a "mullar-se", triant, això sí, les paraules.  
La nota ve precedida per una frase del Papa Francesc: "Ser pastors significa caminar davant, enmig i darrere el ramat". Potser una indicació del que els bisbes catalans consideren que han de fer ara. No contraposar-se al que vol una majoria àmplia del poble de Catalunya. I alhora una manera de protegir-se, apel·lant a l'autoritat papal, que exigeix dels bàculs fer-se ressò de la veu del poble creient.

El text és moderat i inclou referències al pacte i el diàleg. No esmenta el Pacte Nacional pel dret a decidir, però tampoc la legalitat vigent. Des de sectors progressistes eclesials la nota és considerada tot un gest que permet que les parròquies puguin pronunciar-se de manera més oberta, sabent ara que els bisbes no han adoptat una posició de tancament. Amb la nota, l'episcopat preserva el lligam les bases cristianes amb un missatge inclusiu.

Segons ha pogut saber NacióDigital, els dies següents a l'aprovació de la nota es van produir corredisses i trucades, algunes de la cúpula de la Conferència Episcopal Espanyola. Alguns membres de la Tarraconense van haver de donar explicacions. Però l'episcopat espanyol ja no viu en els temps del cardenal Rouco. L'actual president, el cardenal Ricardo Blázquez, està adscrit al corrent de prelats moderats que fugen de les controvèrsies.  
    
Les bases cristianes, pel dret a decidir

El document de la Tarraconense no es pot deslligar de l'actitud adoptada per una part molt relevant del catolicisme català des de fa més de tres anys. El 31 d'octubre del 2013, un total de 55 entitats cristianes es van manifestar públicament a favor del dret a decidir. Ho van fer lliurant un document a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, i apel·lant a la doctrina social de l'Església, que defensa el dret d'autodeterminació, i també als documents aprovats per l'episcopat, com "Arrels cristianes de Catalunya", del 1985, i "Al servei del nostre poble", del 2011.

Entre les entitats més destacades hi havia la junta de la Unió de Religiosos de Catalunya (URC), ordes com la Companyia de Jesús i els Claretians, l'Institut Superior de Ciències Religioses (Iscreb), la Fundació Joan Maragall, Justícia i Pau, el Moviment de Professionals Catòlics de Catalunya, la Federació de Cristians de Catalunya, l'Escola Pia i el Grup Sant Jordi, entre d'altres.

Aquell pronunciament va fer forat entre els bisbes catalans, tot i que no s'hi van adherir. El 7 de juliol del 2014, les entitats cristianes favorables al dret a decidir van celebrar un acte al Caixafòrum, que va ser massiu. Finalment, l'acte celebrat el febrer passat al Parlament en què prop d'una vintena d'entitats cristianes van presentar el document "El fet religiós en la Catalunya del futur", on es propugna la neutralitat dels poders públics en el terreny de les creences, va tenir també un fort impacte.   

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació