Elisenda Alamany: «Serem a qualsevol mobilització a favor del dret a decidir»

En Comú Podem o Catalunya en Comú. Les bases de la confluència d'esquerres estan triant des d'aquest dimecres i fins dissabte com volen que es digui la nova criatura amb la qual asseguren que volen trencar el context plebiscitari disputar l'hegemonia a Convergència. El nou partit està clarament liderat per Ada Colau i Xavier Domènech, però ara que està en ple procés organitzatiu i estructural, noves cares aniran guanyant projecció pública. Una d'elles és la coordinadora de Comunicació, Elisenda Alamany (Barcelona, 1983), professora de secundària llicenciada en Filologia Catalana que, a més, és regidora de Castellar del Vallès. En aquesta entrevista reflexiona sobre els reptes que encara la nova formació.  

- Fins ara ha jugat un paper clau en el disseny de l'esquelet ideològic del nou partit dels "comuns". Què l'ha motivat a implicar-te en aquest projecte i fer un pas endavant que suposa assumir projecció pública?

- És el relat que segueix la diagnosi municipalista. En un primer moment, quan formem candidatures alternatives, assagem la superació de l'eix nacional i l'eix social i apareix el 15-M. Però són candidatures més aviat de resistència, que ocupen llocs d'oposició. Després sí es fa una lectura més aprofundida que cal guanyar espais, però per governar. I si volíem això doncs òbviament s'havia d'ampliar tot el marc que teníem. L'espai d'Un País en Comú, que és el que al final ha motivat la meva participació, és l'analogia d'una diagnosi que hem fet a nivell municipal d'intentar superar l'eix nacional i social introduint un altre eix que és el de radicalitat democràtica, transparència i fiscalització dels béns públics.

- Forma part d'aquesta generació que després d'una època de desafecció ha fet el pas a l'activisme polític o sempre hi ha estat implicada?

- La meva implicació més política a nivell, no només institucional o de partit, sinó més de carrer, ve donada per uns fets que passen a Castellar relacionats amb episodis feixistes i que al final acaben motivant la configuració d'una candidatura alternativa. Sí que és veritat que jo havia estat vinculada a la Plataforma per la Llengua o a assemblees de joves locals, però aquesta intensitat de caire institucional a cavall també entre els moviments socials ve després. 
 
- La direcció que han configurat els "comuns" en principi és per a una època transitòria, però li agradaria ser la portaveu del partit quan es consolidi?

- Aquestes reflexions sobre càrrecs i responsabilitats no responen a la lògica de com jo entenc la política. Ara mateix estem pensant més en els objectius i en com ens organitzem dins de espai que no pas en els rols individuals que cadascú tindrem. El que és indubtable és que hi ha un lideratge del Xavi Domènech i l'Ada Colau que està més que legitimitat per totes les persones que formem part de l'espai. En tot cas, no m'he plantejat si voldria ser la portaveu d'aquest espai perquè crec que ho fan molt bé i de manera contundent les dues persones que encapçalen el projecte.

- Està preparat el partit per oferir una alternativa a la socialdemocràcia que a totes llums ha fracassat en la gestió de la crisi?

- Allò que vam debatre en els tallers participatius era un ideari. Vam parlar des d'ecologia al projecte d'Europa i el debat nacional. Creiem que en aquest cas el projecte polític marc està consolidat, però sí que és veritat que en els pròxims mesos hauríem de concretar i perfilar més aquestes propostes polítiques. El marc sòlid i de consens hi és per afrontar la superació de la socialdemocràcia, que és el que definirem d'ara en endavant. 

"El marc sòlid i de consens hi és per afrontar la superació de la socialdemocràcia"

- Quins errors no s'han de cometre?

- El principal problema, i no és una cosa només estrictament de l'economia, és que s'ha oblidat de posar al centre les decisions que passen per la ciutadania. En el cas de l'economia crec que no s'ha reflexionat prou sobre quin era el paper que podia jugar la institució a la política, sinó que simplement la institució ha estat com un destorb o com un simple intermediari entre grans empreses i consumidors. Jo crec que les apostes que s'estan fent des dels ajuntaments com el de Barcelona demostren que moltes vegades, amb les dificultats que hi ha entre les lògiques polítiques, es pot anar molt més enllà de les competències que té un ajuntament. Barcelona ho ha demostrat amb l'operador energètic o amb el fet de cuadriplicar el pressupost en habitatge. És a dir, que hi ha moltes polítiques que posen per davant les necessitats urgents de la ciutadania anant més enllà de les seves competències i, per tant, situen al centre la ciutadania. Crec que és la principal recepta a nivell econòmic, energètic, social i en tots es àmbits de les polítiques publiques.
 
- Els preocupa que es pugui encasellar els "comuns" com un PSC 2.0?

- Jo crec que aquesta preocupació no hi és perquè no venim només a fer-ho una mica millor perquè els reptes són completament diferents. Cal tenir en compte com hem arribat fins aquí. Estem en una crisi política generadora d'oportunitats, de polítiques que no s'havien fet fins aleshores perquè els reptes són diferents i jo crec que només els han sabut veure els moviments socials. No n'hi haurà prou amb què els partits polítics maquillin el programa que tenien de fa cinc anys per donar respostes a les necessitats urgents que tenim. També en clau del debat nacional. No venim ni a superar la socialdemocràcia ni a fer-ho una mica millor que el PSC, sinó a tenir agenda pròpia i un projecte sòlid que pugui fer front a aquestes reptes que també són herència de gestions polítiques nefastes.

- Els "comuns" han dit que neixen amb l'objectiu de disputar l'hegemonia a Convergència, però és ERC qui lidera els resultats a les enquestes. 

- Jo crec que quan es parla d'hegemonia convergent no vol dir només ampliar l'hegemonia del PDECat o de CDC, que els episodis que estem vivint ens demostren que moltes vegades allò que és nou es mou amb els mateixos paràmetres que allò que diuen que volen superar. Jo crec que anem a disputar apostes polítiques que continuen perpetuant el mateix model econòmic, la mateixa poca transparència o les mateixes dinàmiques enrocades o antigues de fer política. Per a mi això és l'hegemonia convergent. Volem canviar el model de país i posar-lo al servei de les grans majories que hi ha a Catalunya. Anem a disputar el programa que ha perpetuat i que ha marcat les generacions del nostre país començant per les retallades, per les poques possibilitats que tenim d'emancipar-nos els joves, per les desregulacions o reformes laborals que hi ha hagut. Per a mi, hegemonia convergent són tot aquest tipus de polítiques, i no només unes sigles que poden estar encarnades pel PDECat o, com es veu ara, per ERC.

"L'hegemonia convergent són un tipus de polítiques, i no només unes sigles que poden estar encarnades pel PDECat o, com es veu ara, per ERC"

- ERC és un rival o un aliat de cara a un eventual govern d'esquerres??

- No es tracta tant de veure si serà adversari o aliat, tot dependrà de les polítiques públiques que ells vulguin fer. Si s'ancoren cap a ala dreta, segurament no podrem dur a terme les propostes de radicalitat democràtica que nosaltres defensem. Els toca a ells situar-se i decidir en si estan pensant en el país o si estan pensant en termes electorals. Els canvis que darrerament hem vist de posada en escena ens fan pensar que estan pensant més en termes electorals. Ara bé, si després es dona que les propostes polítiques que presenten coincideixen amb les nostres, doncs podrem arribar a acords, però això no vol dir un xec en blanc per a res. Convergència és un llast per al procés però no és el procés. Ara bé, Convergència té com a sustentadors d'aquest govern a ERC i la CUP i aquests dos grups haurien de decidir al costat de qui es posen per construir el país. La lluita contra la corrupció, per exemple, no va ni de dretes ni d'esquerres.

- Es refereix a la negativa del PDECat a què el Consorci del Palau de la Música inculpi a CDC.

- Que es doni una coincidència sospitosa pel fet que el govern espanyol no comparegui en la reunió del consorci i que, de retruc, es pugui aprovar el decret de l'estiba ens fa pensar que, moltes vegades, en les coses importants i que tenen a veure amb la sobirania dels treballadors i de Catalunya, el PDECat i el PP sempre es posen d'acord. Per tant, res nou sota el sol. 
 
- Aquesta fita per aconseguir l'hegemonia és ja de cara a les pròximes eleccions, que difícilment es podran deslliurar d'un context plebiscitari, o serà més a mig termini?

- Treballem ara mateix per objectius a mitjà i a llarg termini. És a dir, que aquest projecte no ha nascut només per a aquestes eleccions. Creiem que aquest subjecte polític no respon a un context electoral sinó a un context de resposta per un canvi del país. El nostre projecte vol guanyar Catalunya des de demà, però també venim a dir que si els resultats no acompanyen l'endemà continuarem possibilitant o pressionant perquè aquestes propostes polítiques es portin a terme.

- Quina és la recepta dels "comuns" per trencar el context plebiscitari que viu Catalunya?

- Nosaltres creiem que Catalunya es troba en un carreró sense sortida. No són paraules, són fets objectius. El full de ruta de Junts pel Sí amb el suport de la CUP deia que en 18 mesos arribaria la independència. Això no ha passat i hem tornat a la pantalla del referèndum. Ara estem en aquest referèndum marcat per la indefinició del projecte. Nosaltres estem lliures de sospita perquè posem a disposició tot el que podem per començar a debatre quina efectivitat tindria aquest referèndum. Ara mateix no tenim respostes sobre quina efectivitat pot tenir el referèndum que tenen en ment. No volem defugir el debat nacional i hem dit que estarem a favor del referèndum i de les mobilitzacions que hi hagi davant de l'Estat per la legitimitat democràtica i situant-nos també en la centralitat del 80% dels catalans que volen votar. Ara bé, presentar-se a unes eleccions només parlant de referèndum seria fallar a les necessitats que té ara mateix el país.

- Confia que el Govern celebrarà aquest referèndum?

- Tenen el compromís en el full de ruta. Ells han dit que el faran i jo no tinc arguments per dir el contrari. 

Alamany defensa que els comuns tenen un projecte a mig i llarg termini. Foto: Adrià Costa

- Dilluns el Govern escenificarà el darrer intent d'acordar un referèndum amb l'Estat. És encertada l'estratègia?

- Aquí estem atrapats per les dates de caducitat i l'escenificació, que de vegades sembla una mica desesperada. Jo crec que el debat del referèndum s'ha volgut fer amb pressa i, sobretot, no amb lògiques de política de país sinó simplement amb una lògica de mandats electorals. Per això sempre fem referència al Pacte Nacional pel Referèndum, perquè creiem que hauria de ser un espai transversal qui parlés del referèndum tant pels que volen votar que sí a la independència com pels que volen votar que no. Situar aquestes lògiques del referèndum sobre terminis i dates de caducitat és un error. També la gent ha perdut una mica el sentit del debat, entre altres coses perquè hi ha hagut molts canvis de discurs al llarg d'aquests mesos.

- Diu que és un error fixar una data pel referèndum. Però la ciutadania pot esperar a votar tenint en compte que el govern espanyol no canviarà d'actitud?

- Una de les coses d'aquest procés que a mi em resultava més positives era acabar per on va començar: van ser els moviments socials i la gent qui va posar a l'agenda la voluntat de decidir. També a nivell mediàtic hem reduït molt el debat a la pregunta i a la data i jo crec que el que era interessant del referèndum era precisament el procés constituent que possibilitava. Si aquest procés constituent no s'ha donat i no es dona, la transversalitat a favor del dret a decidir quedarà molt restringida i això vol dir que no tindrem el referèndum que segurament es mereixerà Catalunya perquè no tindrem la gran mobilització que esperaríem. A la gent no se li pot dir que esperi, però tampoc se li pot dir que anirà a un nou 9-N.

"Situar les lògiques del referèndum sobre terminis i dates de caducitat és un error"

- Aleshores què proposa?

- Nosaltres hem de continuar treballant esperant la proposta del Govern. No crec que haguem de sotmetre l'agenda catalana a Madrid, però sí que és veritat que nosaltres creiem que des del nostre espai hem fet molts més esforços per buscar aliances internacionals i també arreu de l'Estat. Un exemple és que dilluns Puigdemont anirà a Madrid a demanar el referèndum i serà acollit per l'ajuntament de Madrid, cosa que seria impensable si no hi haguessin hagut aquests ajuntaments del canvi que han estat possibles per aliances que hem teixit des de Catalunya. Jo en això seria molt poc modesta. Sí, el canvi no ha de passar per Madrid i nosaltres seguim treballant a Catalunya, però és innegable que el fet que a altres parts de l'estat tinguem aliats possibilitarà que haguem d'esperar cada vegada menys.

- Si consideren que, sota el seu criteri, el Govern no convoca un referèndum efectiu sinó un nou 9-N, els "comuns" es poden permetre no ser-hi?

- Això no ho ha plantejat ningú. Des dels "comuns" tenim clar que a qualsevol mobilització a favor del dret a decidir dels catalans hi serem. Si no és el referèndum que es mereix Catalunya no hi haurà un resultat efectiu o palpable, l'endemà serà molt difícil vehicular el resultat sigui quin sigui. El que està clar és que no ens deixarà igual. Que no hi haurà resultats palpables després d'aquest suposat referèndum és el que fa que nosaltres, òbviament, diguem que estarem a favor de la mobilització però que no és el referèndum que després d'aquests 18 mesos es mereix Catalunya. Per tant, no ens podem permetre no anar-hi, però crec que d'aquesta sospita estem bastants lliures perquè hem teixit totes les aliances possibles perquè el referèndum es porti a terme.

Elisenda Alamany, durant l'entrevista. Foto: Adrià Costa

- Per tant. faci el que es faci, cridaran a la mobilització encara que ho feu amb un discurs crític?

- Sí.

- Han previst algun mecanisme intern perquè les bases decideixin si hi donen suport o no? Podem ha anunciat que farà una consulta interna.

- Sotmetre l'actualitat política catalana només a un tema és erroni. Nosaltres ja hem fet aquest debat entre els mesos de gener i abril. Els continuarem tenint, però hem tancat un ideari sobre el tema nacional que és molt clar. Ara mateix estem en procés d'organització i d'estructura, però creiem que sobre això ja hi ha un projecte sòlid i no només sobre el referèndum. Creiem que cal concretar propostes polítiques en el cas que hi hagi unes eleccions, però el debat sobre el RUI nosaltres no el tindrem perquè crec que la nostra postura és molt clara a favor d'un referèndum efectiu.

- La Fiscalia ha presentat la querella contra la consellera Meritxell Borràs per la compra d'urnes i hi ha membres de la mesa del Parlament encausats. La ciutadania s'ha de rebel·lar contra aquesta judicialització de la política instigada pel govern espanyol?

- Jo crec que la ciutadania s'ha de rebel·lar però també des de les institucions tenim un paper clau. Això ho ha sabut vehicular també En Comú Podem a partir de la moció de censura. Allò passa a Madrid també té un efecte a Cataunya i no entendríem que els partits polítics no hi donessin suport. La degradació de les institucions o la inhabilitació de polítics són qüestions que van a banda i banda. La sort que tenim en aquest projecte és que tenim potes a diferents institucions i això ens enriqueix i dona més potència als nostres missatges. En aquest sentit, esperem que no només la ciutadania s'hi rebel·li sinó que totes les forces polítiques que realment estan a favor de la sobriania de Catalunya es posin al costat de la reivindicació d'En Comú Podem i donin suport a la moció de censura per fer fora a Rajoy.
 
- Per ara els números de la moció de censura no surten. Serà efectiva?

-La moció de censura és una eina més i ve emmarcada per un discurs que es pot omplir de moltes altres coses. A mi em sobtaria que ningú fes absolutament res davant d'un president que anirà a declarar o davant d'un fiscal de l'Estat que s'envia missatges amb algú que és a la presó o d'un fiscal anticorrupció amb conductes sospitoses. Per tant, jo crec que els partits que tenen responsabilitats han de fer totes aquelles accions polítiques que estiguin al seu abast. Si després se'n surten més o menys ja ho veurem, però encara s'està treballant i és aviat per donar per segur que fracassarà.

- Esperen que Pedro Sánchez guanyi les primàries perquè els números surtin?

- Nosaltres en els processos interns dels altres partits preferim no posicionar-nos perquè ens sembla deslleial fer-ho. Hi ha hagut molts Pedro Sánchez. Caldrà veure després de les primàries quin d'aquests, si és que guanya, apareix i si està en predisposició d'escoltar el que també té a dir Catalunya. 

"Crec que hem integrat el bo i millor de cada partit"

- Diu que no es posicionen sobre processos interns d'altres partits, però Podem ha fixat la manifestació en una data molt estratègica, que és just el dia abans de les primàries. Algun tipus d'influència deu voler tenir.

- Ho desconec, no ho sé. No sé si és casual o pressió. Però són dues coses paral·leles, no tenen per què anar de la mà.

- S'ha aconseguit crear una autèntica confluència sense quotes internes en el nou partit? 

- Crec que s'ha integrat el bo i millor de cada partit. Realment,des de que hem començat a engegar la maquinària crec que ja es poden notar les sinergies que existeixen entre nosaltres i aquesta diversitat que existeix també entre els diversos llocs que ocupem no només institucionalment sinó en plataformes i col·lectius. Buscàvem això, no només tenir un instrument útil políticament sinó socialment. Fem un balanç positiu però és molt aviat encara.

Elisenda Alamany. Foto: Adrià Costa

- Aleshores, és tan vital pel partit Susanna Segovia com Xavier Matilla i Joan Josep Nuet? Estan al mateix nivell d'importància?

- Si no fos així segurament els independents no hi seríem. El fet que independents realment hagin assumit responsabilitats com les àrees de programa o organització o comunicació fan veure que realment això anava més enllà d'estar en una lògica de coalició. Més enllà de les polèmiques mediàtiques que hi ha hagut amb Podem crec que realment ha estat un procés plàcid i que ho seguirà sent, entre altres coses per la diversitat que engloba però també perquè compartim un anàlisi de canvi de paradigma de partits polítics i de canvi social. Això tots els actors que en formem part fem una lectura bastant conjunta. Aquest punt de partida és necessari per treballar. Això ho tenim i crec que en dues setmanes hem constatat que realment sortir d'aquesta lògica de coalició i entrar en la lògica de confluència i d'integració ens portarà a grans resultats.

- Bé, no es pot dir que la relació amb la direcció d'Albano Dante Fachin sigui precisament plàcida.

- No, jo crec que el que sí que cal dir és que a l'executiva hi ha vuit persones de Podem i a la coordinadora nacional una vintena. Per tant, que l'esperit de Podem hi era en l'ideari, a les formes i que continua sent-hi es dona per suposat. Crec que al final totes les famílies de Podem acabaran convergint en aquest espai i som optimistes amb això. 

"Crec que al final totes les famílies de Podem acabaran convergint en aquest espai"

- Això vol dir que veu a curt termini una solució perquè la direcció de Podem s'acabi integrant en el nou espai?

- No puc parlar per altres partits però, òbviament, dos espais com són Podem Catalunya i Un País en Comú a ningú no se li passa pel cap que no conflueixin. No sé quan arribarà aquesta solució, però si hi ha persones de Podem a l'executiva i a la coordinadora nacional i totes les coses que vam parlar durant el procés continuen endavant encara que la direcció de Podem no hi sigui, dona peu a ser optimista perquè al final els dos projectes acabin confluint i no en una lògica de coalició.

- El partit es dirà En Comú Podem o Catalunya en Comú. Quins criteris han seguit per reduir la tria a aquestes dues opcions?

- Les dues tenen potencialitats i poden competir en igualtat de condicions. Són dues marques que ens representen i que s'aferren a confluències guanyadores. En Comú Podem és una confluència guanyadora a Catalunya i Catalunya en Comú recull la victòria de Barcelona en Comú. Crec que són dues entitats potents, representatives, marques guanyadores, i ambdues podrien ser perfectament bones opcions com a nom del projecte.

Elisenda Alamany és una de les portaveus del nou partit. Foto: Adrià Costa

- Si guanya En Comú Podem, com es blindaran de les crítiques o accions que puguin emprendre des de Podem Catalunya?

- Desconec quines accions legals es poden emprendre en contra del nom. Nosaltres per responsabilitat no hauríem mai llançat un nom que pogués ser impugnat. Tenim la seguretat que aquest procés va endavant i que acatarem el resultat de la consulta. Seguim amb les lògiques de radicalitat democràtica i de transparència total. 

- Abans parlava de les diferents potes institucionals que tenen i probablement la que més trontolla és justament la presència al Parlament. Els preocupa gestionar les sinergies amb CSQEP tenint en compte la complexitat parlamentària dels pròxims mesos?

- Un dels reptes de la coordinadora és que la nostra diversitat contribueixi a sumar. Jo no diria preocupació, però el repte és fer que totes les veus vagin a pels mateixos objectius. Això implica complexitat perquè moltes vegades els objectius són diferents i les realitats amb l'entorn més proper no és la mateix en el cas de l'ajuntament, el Parlament o el Congrés.

"Tenim dins de l'executiva gent que està a CSQEP. Per tant, la interlocució és setmanal"

- Hi ha interlocució amb Lluís Rabell?

- Tenim dins de l'executiva gent que està a CSQEP. Per tant, la interlocució és setmanal. Estem al cas de tot el que es fa al Parlament i a l'Ajuntament. Aquesta és una de les virtuts que també tenia la llista de Domènech, que era integrar les sensibilitats socials i polítiques però també d'experiències. Serà fàcil perquè totes les persones que estan als diferents grups formen part de l'executiva. No és un exercici artificios, és natural.

- Xavier Domènech ha de ser el cap de llista a les pròximes eleccions al Parlament?

- Personalment crec que té una gran capacitat de lideratge demostrat i una gran capacitat de consens per part, no només de gent de diverses sensibilitats polítiques, sinó també socials. Els independents que hem decidit afegir-nos a aquest projecte en gran part també ho hem fet per la trajectòria que avala el Xavi no només en el terreny institucional sinó en el terreny més personal i professional com a historiador. Crec que la seva figura i la seva naturalitat ha engrescat molta gent i que podria ser un gran candidat. Ara, això ho haurà de decidir ell.