16
de maig
del
2017
Actualitzat
a les
15:02h
Emmanuel Macron, el president que prové de l'esquerra i va declarar que ja no és socialista, ha designat primer ministre a Édouard Philippe, el conservador que s'obre a l'esquerra. SiLe Figaro, el portaveu de la França d'ordre, etiquetava Macron de no ser "ni de dretes ni de dretes", per recordar el seu lligam amb el PSF, Pierre laurent, secretari general del partit Comunista, titlla el nou cap de govern de no ser "ni d'esquerra ni d'esquerra". Curiosa aliança la de Macron amb Philippe, que ha deixat descol·locats els fins ara companys polítics del primer ministre, que aquest vespre anunciarà la composició del seu executiu.
Què amaga la decisió del nou president? Estem davant d'una recomposició profunda del mapa polític o és tan sols un episodi tàctic de qui vol fracturar la dreta, després d'haver desnucat el Partit Socialista? Serà Édouard Philippe una figura nova amb recorregut o tan sols un parèntesi d'aquí a les legislatives? Sigui el que sigui, el cert és que ha aconseguit dividir la principal organització de la dreta francesa, Els Republicans, que no amaga la sorpresa per una jugada que mostra també certa creativitat política.
Els Republicans, atònits
François Baroin, el cap de campanya de la coalició entre Els Republicans i la Unió de Demòcrates i Independents (la coalició centrista UDI), és qui ha expressat l'estupor pel fet que Philippe hagi acceptat el càrrec de primer ministre. Baroin ha dit que "haurà de fer campanya per candidats que no coneix, que no ha triat i que provenen en la seva majoria de l'esquerra i del govern d'Hollande". La sensació de traïció és majoritària en el camp d'Els Republicans, on molts veuen la voluntat presidencial de ferir el seu partit a les legislatives. Ho ha expressat una dirigent, Vorgine Calmels, adjunta a l'alcaldia de Burdeos: "Macron vol fer esclatar la dreta".
Però la divisió és patent entre la dreta. Una vintena de càrrecs electes de la dreta, entre els quals hi ha un pes pesant com Christian Estrossi, alcalde de Niça, ha defensat respondre a "la mà estesa del president de la República". Tot un posicionament que trenca amb el de la direcció.
La reacció més esperada dins de la dreta era la d'Alain Juppé, a qui Édouard Philippe considera el seu mentor. Juppé ha estat prudent, ha elogiat el nou primer ministre però ha dit que ell dona suport als candidats de la dreta d'Els Republicans i l'UDI. Juppé ha afegit que el resultat de les legislatives serà el que decidirà la posició de la dreta respecte a Macron.
Mentestant, en el centre, l'arribada de Philippe ha estat benvinguda. François Bayrou (MoDem), aliat de Macron, ha aplaudit l'elecció. Cal recordar que el nom del centrista Bayrou també havia circulat en el seu moment com a cap del govern.
L'esquerra es llança contra Macron
Des de l'esquerra, la designació de Philippe ha estat acollida amb oposició i alhora, potser amb satisfacció perquè facilita l'argument contra el dretanisme de Macron. El més explícit ha estat Jean-Luc Mélenchon, el lider de la França Insubmisa, per qui el que cal és "una cohabitació", és adir, que l'esquerra obtingui la majoria a l'Assemblea Nacional en les eleccions parlamentàries del juny.
L'excandidat del PSF, Benoît Hamon, que ha anunciat per al juliol el llançament d'una plataforma política progressista, ha assegurat que nomenant Philippe, el nou president de la República "clarifica el seu projecte polític". Hamon s'ha preguntat qui pot pensar que l'esquerra es reconstruirà liderada per un cap de govern d'Els Republicans.
El Front crida contra la vella dreta i la vella esquerra
La formació de Marine Le Pen també està intentant resituar-se després d'una derrota a les presidencials que ha fet mal perquè ha estat superior a l'esperada. L'excandidata, que havia abandonat la presidència efectiva del partit en el tram final de la campanya, l'ha reassumit. Le Pen ha definit el nomenament de Philippe com "la unió de la vella esquerra i la vella dreta, unides en la política d'austeritat, submissió a Brussel·les i immigració massiva".
L'home fort del Front, el qüestionat Florian Philippot, vol rellançar les possibilitats del partit i ha creat la plataforma Els Patriotes, oberta a persones alienes a l'FN i que vol ser la base d'una recomposició de l'organització per obrir les portes a tots els enemics de la globalització.
Què amaga la decisió del nou president? Estem davant d'una recomposició profunda del mapa polític o és tan sols un episodi tàctic de qui vol fracturar la dreta, després d'haver desnucat el Partit Socialista? Serà Édouard Philippe una figura nova amb recorregut o tan sols un parèntesi d'aquí a les legislatives? Sigui el que sigui, el cert és que ha aconseguit dividir la principal organització de la dreta francesa, Els Republicans, que no amaga la sorpresa per una jugada que mostra també certa creativitat política.
Els Republicans, atònits
François Baroin, el cap de campanya de la coalició entre Els Republicans i la Unió de Demòcrates i Independents (la coalició centrista UDI), és qui ha expressat l'estupor pel fet que Philippe hagi acceptat el càrrec de primer ministre. Baroin ha dit que "haurà de fer campanya per candidats que no coneix, que no ha triat i que provenen en la seva majoria de l'esquerra i del govern d'Hollande". La sensació de traïció és majoritària en el camp d'Els Republicans, on molts veuen la voluntat presidencial de ferir el seu partit a les legislatives. Ho ha expressat una dirigent, Vorgine Calmels, adjunta a l'alcaldia de Burdeos: "Macron vol fer esclatar la dreta".
Però la divisió és patent entre la dreta. Una vintena de càrrecs electes de la dreta, entre els quals hi ha un pes pesant com Christian Estrossi, alcalde de Niça, ha defensat respondre a "la mà estesa del president de la República". Tot un posicionament que trenca amb el de la direcció.
La reacció més esperada dins de la dreta era la d'Alain Juppé, a qui Édouard Philippe considera el seu mentor. Juppé ha estat prudent, ha elogiat el nou primer ministre però ha dit que ell dona suport als candidats de la dreta d'Els Republicans i l'UDI. Juppé ha afegit que el resultat de les legislatives serà el que decidirà la posició de la dreta respecte a Macron.
Mentestant, en el centre, l'arribada de Philippe ha estat benvinguda. François Bayrou (MoDem), aliat de Macron, ha aplaudit l'elecció. Cal recordar que el nom del centrista Bayrou també havia circulat en el seu moment com a cap del govern.
L'esquerra es llança contra Macron
Des de l'esquerra, la designació de Philippe ha estat acollida amb oposició i alhora, potser amb satisfacció perquè facilita l'argument contra el dretanisme de Macron. El més explícit ha estat Jean-Luc Mélenchon, el lider de la França Insubmisa, per qui el que cal és "una cohabitació", és adir, que l'esquerra obtingui la majoria a l'Assemblea Nacional en les eleccions parlamentàries del juny.
L'excandidat del PSF, Benoît Hamon, que ha anunciat per al juliol el llançament d'una plataforma política progressista, ha assegurat que nomenant Philippe, el nou president de la República "clarifica el seu projecte polític". Hamon s'ha preguntat qui pot pensar que l'esquerra es reconstruirà liderada per un cap de govern d'Els Republicans.
El Front crida contra la vella dreta i la vella esquerra
La formació de Marine Le Pen també està intentant resituar-se després d'una derrota a les presidencials que ha fet mal perquè ha estat superior a l'esperada. L'excandidata, que havia abandonat la presidència efectiva del partit en el tram final de la campanya, l'ha reassumit. Le Pen ha definit el nomenament de Philippe com "la unió de la vella esquerra i la vella dreta, unides en la política d'austeritat, submissió a Brussel·les i immigració massiva".
L'home fort del Front, el qüestionat Florian Philippot, vol rellançar les possibilitats del partit i ha creat la plataforma Els Patriotes, oberta a persones alienes a l'FN i que vol ser la base d'una recomposició de l'organització per obrir les portes a tots els enemics de la globalització.