17
de maig
del
2017
Actualitzat
a les
19:37h
Festa grossa aquest dimecres al palau de la Zarzuela. La filla petita dels reis, la infanta Sofia, fa la primera comunió. Després de la cerimònia religiosa, es farà una celebració privada. Alguns mitjans han especulat amb la possible presència de la infanta Cristina de Borbó, qui pretén una rehabilitació després de la sentència absolutòria del cas Nóos, però no sembla gens probable. El seu marit, Iñaki Urdangarin, va ser condemnat i la relació amb els monarques continua sent molt freda.
En el funeral de la infanta Alicia -tieta del rei emèrit Joan Carles I que va morir amb 99 anys-, celebrat l'11 de maig a Madrid, es va escenificar en tota la seva cruesa l'estat de divisió existent a la Casa Reial. La cerimònia es va fer a la capella del Palau Reial amb assistència de la família en ple. Hi eren els reis Felip VI i Letizia, els monarques emèrits, Joan Carles I Sofia, i també les infantes Elena i Cristina. El fet va generar tota mena d'especulacions, ja que era el primer cop que Cristina apareixia en públic en un acte junt amb el monarca després de l'esclat de l'escàndol Nóos. Però el clima entre tots dos germans va ser glacial.
L'escena hauria fet les delícies dels especialistes en llenguatge no verbal. Mentre els reis emèrits -especialment Sofia, la mare- saludaven la infanta, Felip i Letizia adoptaven un aire hieràtic sense ni tan sols intercanviar un gest amb Cristina, qui sí que en més d'una ocasió va clavar els ulls en el rei. Però eren mirades que no es trobaven. NacióDigital ha conversat amb dos especialistes en la monarquia espanyola, Jaime Peñafiel i Tom Burns Marañón, perquè valorin el moment actual que viu la família reial. Just quan fa uns dies d'un aniversari important: els quaranta anys de la renúncia de Joan de Borbó als seus drets dinàstics. Va ser el 14 de maig de 1977, en vigílies de les primeres eleccions democràtiques després de la mort de Franco.
Jaime Peñafiel: "La família reial no existeix"
El periodista Jaime Peñafiel és un dels màxims especialistes en tot allò referent a la família reial. El seu diagnòstic no pot ser més contundent: "La família reial no existeix, està fracturada". Peñafiel considera que "va ser un error permetre que Cristina anés al funeral perquès es va mostrar en públic la fredor de les seves relacions amb el cap de l'estat". Peñafiel se'n riu del que han apuntat alguns mitjans sobre la possible rehabilitació de la infanta: "Cristina no es pot rehabilitar. Va ser absolta però era la col·laboradora necessària en el cas Nóos".
Peñafiel considera que a Cristina, a més a més, "li va faltar la generositat per renunciar als seus drets com a infanta". "Una cosa que li pot treure el rei perquè hi ha precedents. Alfons XIII va retirar la condició d'infant a Alfons d'Orleans", recorda. La ruptura en el si de la família reial ve de molt lluny i es va materialitzar en el moment de l'abdicació de Joan Carles I. "Una abdicació de la qual encara no sabem moltes coses. Per exemple, desconeixem qui va ser més decisiu en la decisió, si va ser la reina Sofia, Felip o Letizia", exposa el periodista.
Peñafiel fa un balanç positiu, malgrat tot, del regnat de Joan Carles, tot i que diu que "el final va estar farcit d'errors mediàtics que ja no es podien resistir". De Felip VI en fa un judici crític: "És un home honest, amb menys carisma que els eu pare, que ha tingut la mala sort d'haver d'encarar una situació política difícil". És més dur amb Letizia, perquè "una reina no pot tenir passat". Peñafiel afegeix que "l'única cosa que dona legitimitat a una corona és que la família reial sigui exemplar" i adverteix que "Espanya continua sent una monarquia sense monàrquics".
Tom Burns: "Felip VI està més influït per l'avi que pel pare"
Escriptor i periodista, Tom Burns Marañón ha estat corresponsal del Financial Times i The Washngton Post a Madrid i és autor de llibres com Juan Carlos I (Edicions B) i La monarquía necesaria (Planeta). Segons ell, "la influència de l'avi, Joan de Borbó, és molt gran en Felip VI, més que la del pare". "Té clar que la corona és un tresor de la història i que el rei és el seu custodi, una idea que ha recollit de Joan de Borbó", argumenta.
Per Burns, "la monarquia té la seva mística i Felip VI la vol preservar". "Per això, decideix fer el seu segon missatge nadalenc des del Palau Reial. En la seva concepció hi ha molt del Joan de Borbó que el 1977 cedeix els seus drets davant de Joan Carles, com un acte de servei", exposa. "Desconec del tot què és el que vol Cristina de Borbó, però la família reial és una família disfuncional", raona. "D'altra banda, com moltes altres que podem trobar per Europa, en què els fills creixen egoistes i malcriats. Fixem-nos només en el Regne Unit", afegeix.
Quaranta anys d'una renúncia
El 14 de maig de 1977, ara fa just quaranta anys, es va produir la renúncia als seus drets dinàstics per part de Joan de Borbó, pare de Joan Carles. L'hereu de la corona va ser apartat de la successió pel general Franco després que el comte de Barcelona es desmarqués del seu règim i advoqués per un canvi polític a Espanya. El seu fill, Joan Carles, va ser enviat a Espanya per ser educat com a infant. El que no va imaginar Joan de Borbó és que el fill acceptaria ser el successor del dictador l'any 1969 i, a la mort de Franco, monarca instaurat. El pols entre el pare i el fill va ser descarnat i no va culminar amb la mort del dictador, el novembre del 1975, sinó el maig del 1977, quan finalment Joan de Borbó va cedir els seus drets al considerar que s'avançava cap a un règim de llibertats. Malgrat tots els conflictes, guerres i repúbliques, els Borbons, que ja s'han reinventat moltes vegades, continuen regnant.
En el funeral de la infanta Alicia -tieta del rei emèrit Joan Carles I que va morir amb 99 anys-, celebrat l'11 de maig a Madrid, es va escenificar en tota la seva cruesa l'estat de divisió existent a la Casa Reial. La cerimònia es va fer a la capella del Palau Reial amb assistència de la família en ple. Hi eren els reis Felip VI i Letizia, els monarques emèrits, Joan Carles I Sofia, i també les infantes Elena i Cristina. El fet va generar tota mena d'especulacions, ja que era el primer cop que Cristina apareixia en públic en un acte junt amb el monarca després de l'esclat de l'escàndol Nóos. Però el clima entre tots dos germans va ser glacial.
L'escena hauria fet les delícies dels especialistes en llenguatge no verbal. Mentre els reis emèrits -especialment Sofia, la mare- saludaven la infanta, Felip i Letizia adoptaven un aire hieràtic sense ni tan sols intercanviar un gest amb Cristina, qui sí que en més d'una ocasió va clavar els ulls en el rei. Però eren mirades que no es trobaven. NacióDigital ha conversat amb dos especialistes en la monarquia espanyola, Jaime Peñafiel i Tom Burns Marañón, perquè valorin el moment actual que viu la família reial. Just quan fa uns dies d'un aniversari important: els quaranta anys de la renúncia de Joan de Borbó als seus drets dinàstics. Va ser el 14 de maig de 1977, en vigílies de les primeres eleccions democràtiques després de la mort de Franco.
Jaime Peñafiel: "La família reial no existeix"
El periodista Jaime Peñafiel és un dels màxims especialistes en tot allò referent a la família reial. El seu diagnòstic no pot ser més contundent: "La família reial no existeix, està fracturada". Peñafiel considera que "va ser un error permetre que Cristina anés al funeral perquès es va mostrar en públic la fredor de les seves relacions amb el cap de l'estat". Peñafiel se'n riu del que han apuntat alguns mitjans sobre la possible rehabilitació de la infanta: "Cristina no es pot rehabilitar. Va ser absolta però era la col·laboradora necessària en el cas Nóos".
Peñafiel considera que a Cristina, a més a més, "li va faltar la generositat per renunciar als seus drets com a infanta". "Una cosa que li pot treure el rei perquè hi ha precedents. Alfons XIII va retirar la condició d'infant a Alfons d'Orleans", recorda. La ruptura en el si de la família reial ve de molt lluny i es va materialitzar en el moment de l'abdicació de Joan Carles I. "Una abdicació de la qual encara no sabem moltes coses. Per exemple, desconeixem qui va ser més decisiu en la decisió, si va ser la reina Sofia, Felip o Letizia", exposa el periodista.
Peñafiel fa un balanç positiu, malgrat tot, del regnat de Joan Carles, tot i que diu que "el final va estar farcit d'errors mediàtics que ja no es podien resistir". De Felip VI en fa un judici crític: "És un home honest, amb menys carisma que els eu pare, que ha tingut la mala sort d'haver d'encarar una situació política difícil". És més dur amb Letizia, perquè "una reina no pot tenir passat". Peñafiel afegeix que "l'única cosa que dona legitimitat a una corona és que la família reial sigui exemplar" i adverteix que "Espanya continua sent una monarquia sense monàrquics".
Tom Burns: "Felip VI està més influït per l'avi que pel pare"
Escriptor i periodista, Tom Burns Marañón ha estat corresponsal del Financial Times i The Washngton Post a Madrid i és autor de llibres com Juan Carlos I (Edicions B) i La monarquía necesaria (Planeta). Segons ell, "la influència de l'avi, Joan de Borbó, és molt gran en Felip VI, més que la del pare". "Té clar que la corona és un tresor de la història i que el rei és el seu custodi, una idea que ha recollit de Joan de Borbó", argumenta.
Per Burns, "la monarquia té la seva mística i Felip VI la vol preservar". "Per això, decideix fer el seu segon missatge nadalenc des del Palau Reial. En la seva concepció hi ha molt del Joan de Borbó que el 1977 cedeix els seus drets davant de Joan Carles, com un acte de servei", exposa. "Desconec del tot què és el que vol Cristina de Borbó, però la família reial és una família disfuncional", raona. "D'altra banda, com moltes altres que podem trobar per Europa, en què els fills creixen egoistes i malcriats. Fixem-nos només en el Regne Unit", afegeix.
Quaranta anys d'una renúncia
El 14 de maig de 1977, ara fa just quaranta anys, es va produir la renúncia als seus drets dinàstics per part de Joan de Borbó, pare de Joan Carles. L'hereu de la corona va ser apartat de la successió pel general Franco després que el comte de Barcelona es desmarqués del seu règim i advoqués per un canvi polític a Espanya. El seu fill, Joan Carles, va ser enviat a Espanya per ser educat com a infant. El que no va imaginar Joan de Borbó és que el fill acceptaria ser el successor del dictador l'any 1969 i, a la mort de Franco, monarca instaurat. El pols entre el pare i el fill va ser descarnat i no va culminar amb la mort del dictador, el novembre del 1975, sinó el maig del 1977, quan finalment Joan de Borbó va cedir els seus drets al considerar que s'avançava cap a un règim de llibertats. Malgrat tots els conflictes, guerres i repúbliques, els Borbons, que ja s'han reinventat moltes vegades, continuen regnant.