Trump va donar informació ultrasecreta sobre lluita antiterrorista a Rússia

Pot resistir una Administració nord-americana una crisi diària? Aquesta és la pregunta que es fan molts a la capital federal. El darrer escàndol afecta de ple la seguretat nacional. Els diaris The Washington Post i The New York Times han informat que en l'entrevista mantinguda dimecres passat a la Casa Blanca entre el president Donald Trump i el ministre rus d'Exteriors, Sergei Lavrov, i l'ambaixador de Moscou als EUA; Sergei Kislyak, Trump hauria donat als seus interlocutors informació ultrasecreta sobre lluita antiterrorista. Segons aquells mitjans, el mandatari hauria compartit dades provinents d'una font aliada -possiblement un estat, però també podria ser una organització armada- sobre amenaces imminents provinents d'Estat Islàmic.  

Segons la informació, Trump hauria donat el nom de la ciutat en mans d'Estat Islàmic on la font hauria localitzat l'amenaça, que estaria vinculada a l'ús d'ordinadors portàtils en vol. La font no hauria donat autorització prèvia perquè la informació sensible fos compartida, i menys per Rússia. Donar una dada sensible en combat antiterrorista a Rússia abans de compartir-ho amb els aliats seria un escàndol més als molts que ja acumula Trump, qui no es desempallega de la sospita de la connexió russa.

La Casa Blanca ha negat rotundament la informació. Però que el tema preocupa en l'entorn presidencial és evident i això explica que hagi sortit el general H.R. McMaster a negar-ho. És el conseller nacional de seguretat, una figura que gaudeix de força credibilitat. Aquest cop no ha estat el portaveu de la Casa Blanca, el controvertit Sean Spicer, qui ha aparegut davant els mitjans. McMaster ha dit que ell era present en la reunió i que en cap moment es van donar dades sensibles als russos.

De ser certa la informació, Trump hauria comès una il·legalitat? No està clar. El president dels Estats Units pot, en principi, decidir quin material pot ser desclassificat. El problema és més subtil. Donar informació a tercers sense informar prèviament a la font original és considerat una greu irresponsabilitat. Malgrat la negativa de la Casa Blanca, costa de creure que The Washington Post i The New York Times hagin donat tantes dades sense disposar de bones fonts entre els responsables d'intel·ligència.   

Una trobada molt cordial

L'entrevista de Trump amb Lavrov i Kislyak es va produir en un clima de gran cordialitat. Una escena que va ferir en un sector del Washington polític perquè es va produir just poc després de la destitució del director de l'FBI, James Comey. De nou, plou sobre mullat.

L'escàndol, a més, posa al descobert les contradiccions del líder dels EUA, que va aixecar la seva campanya acusant Hillary Clinton de ser irresponsable per haver utilitzat de forma frívola informació sensible a través dels seus mail privat. Ara això es gira en contra de Trump. Al president nord-americà se li està posant cara de Richard Nixon, i potser la situació encara és pitjor per ell ja que a l'embolic sobre filtracions i espionatge, en el cas de Trump s'hi afegeix l'ombra de vincles amb l'enemic rus.

FBI: qui substituirà Comey?

L'administració Trump té davant seu una crisi oberta a l'FBI. El president ha de prendre una decisió delicada: trobar un substitut de James Comey. El nom que ha circulat amb més força és el del senador de Texas John Cornyn. Es tracta d'un polític republicà molt conservador, apreciat pel seu partit i que potser en un altres circumstàncies trobaria el camí aplanat.

Però tal i com està el clima a Washington, els demòcrates no en volen ni sentir a parlar. I entre els republicans, senadors respectats com Bob Corker ja han dit que cal un perfil que sigui ben rebut pels dos partits i sigui del tot independent. A Trump se li estan complicant molt les coses.