Un senyor de Barcelona: crònica

​Mercats de segona mà i de primera vida

«Són àgores de democràcia feta a si mateixa. Hi habiten els autèntics, els 'pijos', els necessitats, els que són pura impostura, els que només hi van per explicar que hi són, els que busquen or i plata»

| 18/05/2017 a les 09:50h
Especial: Les cròniques de NacióDigital
Arxivat a: Societat, Barcelona, Un senyor de Barcelona, crònica
El «Flea Market Barcelona» del Portal de Sta Madrona | Toni Vall
Aquesta notícia es va publicar originalment el 18/05/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
A la Plaça Blanquerna, tots els segons diumenges de mes, hi ha un sidral de por. S’hi esdevé el Flea Market, es diu així, sí, ara tot es diu en anglès. A la Plaça Salvador Seguí, la plaça de la Filmoteca vaja, és els primers diumenges quan hi ha merder amb el Fleadonia. El Lost & Found colonitza l’Estació de França quatre vegades a l’any i a l’Ovella Negra del Poblenou hi tenim The Garage. També hi són els clàssics antiquaris, que fecunden la ciutat des de sota el monument a Colom, els dissabtes i diumenges, i des de la plaça de la Catedral tots els dijous de l’any. La llista podria continuar. A la Plaça Masadas de Sant Andreu també era tradició i a la Plaça Reial, tots els diumenges al matí des de temps immemorials hi habiten els numismàtics i filatèlics. De Palo Alto, els Food Trucks i totes aquestes coses ja en parlarem un altre dia.

Barcelona, els dissabtes i diumenges està insospitadament viva. Viu i reviu cada setmana a còpia d’objectes que algú havia donat per morts. Sí, la paradoxa és bèstia i a mi m’agrada copsar-la sovint. Fer la ruta pels mercats de segona mà, tenir-los apuntats a l’agenda i intentar perdre-se’n pocs, és una experiència de coneixement a l’abast de tots aquells per als qui és important el passat i els seus rastres en forma d’objectes. Tothom pot topar amb una troballa, buscada o inesperada, que s’adapti a una necessitat real o fabricada, potser fins i tot imaginada.

En aquests mercats hi tenen cabuda les més variades tipologies humanes. Entre els venedors n’hi ha d’autènticament professionalitzats, pels quals els mercats de segona mà són ja un estatus vital, un recolzament econòmic del que no podrien prescindir. També hi ha els que volen desprendre’s de quatre rampoines, els que hi van a vendre perquè estan tan escurats que sinó potser no sobreviurien. Hi ha els moderns, els hipsters, els estudiants a qui els sembla una gran idea treure’s uns calerons extres. Els artesans que venen les seves creacions, els remenadors de bosses alienes, els que van als Encants de les Glòries entre setmana i el cap de setmana reciclen tot el que no han venut.
 

Objectes de tot tipus omplen les parades del «Flea Market Barcelona». Foto: Toni Vall


Aquests últims estan especialment presents al Fleadonia, que quasi ja no té lloc per a ningú més que no siguin ells i sap una mica de greu. Aquests mercats aviven i revitalitzen la vida urbana de la ciutat, donen nous usos als espais del carrer, injecten qualitat vivencial i fan caliu de passejant. Contribueixen a què un es reconciliï una mica amb una ciutat massa previsible i ultra regulada en què sortir-se de la norma i ocupar espais inservibles es penalitza més que no pas es potencia.

Si de venedors n’hi ha de tota mena, de compradors ja no diguem. Potser algú només vol una brusa vuitantera, o unes bambes que molin, o unes ulleres de sol de recanvi. El seu lloc, sens dubte, és el Lost & Found, corol·lari de tendències i de gustos, que ja té patrocinadors i marques associades, on s’hi respiren aires de modernitat i hi sona una música potser un pèl alta. Que bé haver copiat bé coses que vénen de Berlín, Londres i vés a saber d’on més.

Els col·leccionistes, els acumuladors, els guardians del trasto amb solera, els drapaires dels records... Tots ells transiten entre els camins irregulars i incerts dels mercats de segona mà, i allà se citen amb tothom que ha furgat al seu fons d’armari, que ha jubilat una làmpara i ha decidit que les joguines dels nens fan més nosa que servei. Trobes tresors perduts enmig d’intranscendències. Trobes llibres que algú ja ha llegit i subratllat, llibres que porten escrit el nom de l’anterior propietari, llibres que no s’han llegit mai i llibres que mai haurien d’haver-se escrit. Trobes papers i paperots, cromos, postals, fotos de l’avi Ramon, el rellotge d’aquell casament i el VHS de Pretty Woman.

Toparàs amb quantitat de jocs de cafè de l’Ikea, plecs interminables de Lecturas i Diez Minutos, mòbils vells que només un insensat voldria fer funcionar de nou. I acabarà funcionant, sí, perquè la personalitat del passejant és més forta que l’infortuni, que la decepció i la resignació de qui no té res i voldria tenir alguna cosa. Els mercats de segona mà dels caps de setmana són àgores de democràcia feta a si mateixa. Hi habiten els autèntics, els "pijos", els necessitats, els que són pura impostura, els que només hi van per explicar que hi són, els que busquen or i plata. Els caça talents de l’objecte trobat i els que troben tot allò que busquen.

Quina alegria tota aquesta gent, tots aquests llocs on passejar ràpid o lent, on pagar deu euros i endur-se a casa un tros de vida aliena que alegrarà la teva, o com a mínim et distraurà una mica i farà que et pensis que potser és possible construir els espais idíl·lics. 
 

Els mercats de segona mà, com el «Flea Market», revitalitzen Barcelona. Foto: Toni Vall

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
A Catalunya cada any s'utilitzen 892 milions de tovalloletes | Adrià Costa
Guillem Genovès | 12 comentaris
01/01/1970
Les depuradores pateixen avaries per culpa de les tovalloletes llençades al vàter, que embussen les instal·lacions | Aigües de Barcelona impulsa una campanya per conscienciar d'aquest mal hàbit
Oriol Junqueras, arribant a l'Audiència Nacional | ACN
01/01/1970
La defensa del vicepresident argumenta que l'executiu ni es va reunir ni va prendre acords des de la seva destitució
01/01/1970
Catalunya registra el millor tercer trimestre i les millors xifres acumulades en els nou primers mesos de l'any
Évole durant l'entrevista a Maduro | Salvados
Toni Vall
01/01/1970
«Évole té un gran avantatge: és un home. El masclisme existeix també en aquesta professió i és bo explicar-ho» | «Per què totes les presentadores d'esports de la televisió han de ser joves i tan guapes?»
Els herois de la «Liga de la Justicia», darrer gran film de la factoria DC Comics
Esteve Plantada
01/01/1970
Set claus per saber quin és el "supergrup" més prodigiós del cinema
Una escena de la magnífica «Viaje al fin de la noche» | Alba Muñoz
Teresa Ferré
01/01/1970
La companyia Proyecto 43-2 acaba d’estrenar a Barcelona "Viaje al fin de la noche", la darrera peça de la trilogia sobre el conflicte basc i la memòria col·lectiva
Mural a favor dels presos polítics | Adrià Costa
01/01/1970
L'entitat demana anar més enllà dels grans actes de carrer i proposa reivindicar l'alliberament dels líders sobiranistes en el dia a dia
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, en una sessió al Parlament | Adrià Costa
Oriol March | 7 comentaris
01/01/1970
Junts per Catalunya i ERC ja negocien el paper del president i del vicepresident en cas de victòria electoral, i aposten per restituir-los | En cas que els dos estiguin privats de llibertat, s'investiria un nou cap de l'executiu i d'aquí que aparegui el nom de Marta Rovira