​Mercats de segona mà i de primera vida

A la Plaça Blanquerna, tots els segons diumenges de mes, hi ha un sidral de por. S’hi esdevé el Flea Market, es diu així, sí, ara tot es diu en anglès. A la Plaça Salvador Seguí, la plaça de la Filmoteca vaja, és els primers diumenges quan hi ha merder amb el Fleadonia. El Lost & Found colonitza l’Estació de França quatre vegades a l’any i a l’Ovella Negra del Poblenou hi tenim The Garage. També hi són els clàssics antiquaris, que fecunden la ciutat des de sota el monument a Colom, els dissabtes i diumenges, i des de la plaça de la Catedral tots els dijous de l’any. La llista podria continuar. A la Plaça Masadas de Sant Andreu també era tradició i a la Plaça Reial, tots els diumenges al matí des de temps immemorials hi habiten els numismàtics i filatèlics. De Palo Alto, els Food Trucks i totes aquestes coses ja en parlarem un altre dia.

Barcelona, els dissabtes i diumenges està insospitadament viva. Viu i reviu cada setmana a còpia d’objectes que algú havia donat per morts. Sí, la paradoxa és bèstia i a mi m’agrada copsar-la sovint. Fer la ruta pels mercats de segona mà, tenir-los apuntats a l’agenda i intentar perdre-se’n pocs, és una experiència de coneixement a l’abast de tots aquells per als qui és important el passat i els seus rastres en forma d’objectes. Tothom pot topar amb una troballa, buscada o inesperada, que s’adapti a una necessitat real o fabricada, potser fins i tot imaginada.

En aquests mercats hi tenen cabuda les més variades tipologies humanes. Entre els venedors n’hi ha d’autènticament professionalitzats, pels quals els mercats de segona mà són ja un estatus vital, un recolzament econòmic del que no podrien prescindir. També hi ha els que volen desprendre’s de quatre rampoines, els que hi van a vendre perquè estan tan escurats que sinó potser no sobreviurien. Hi ha els moderns, els hipsters, els estudiants a qui els sembla una gran idea treure’s uns calerons extres. Els artesans que venen les seves creacions, els remenadors de bosses alienes, els que van als Encants de les Glòries entre setmana i el cap de setmana reciclen tot el que no han venut.
 
Aquests últims estan especialment presents al Fleadonia, que quasi ja no té lloc per a ningú més que no siguin ells i sap una mica de greu. Aquests mercats aviven i revitalitzen la vida urbana de la ciutat, donen nous usos als espais del carrer, injecten qualitat vivencial i fan caliu de passejant. Contribueixen a què un es reconciliï una mica amb una ciutat massa previsible i ultra regulada en què sortir-se de la norma i ocupar espais inservibles es penalitza més que no pas es potencia.

Si de venedors n’hi ha de tota mena, de compradors ja no diguem. Potser algú només vol una brusa vuitantera, o unes bambes que molin, o unes ulleres de sol de recanvi. El seu lloc, sens dubte, és el Lost & Found, corol·lari de tendències i de gustos, que ja té patrocinadors i marques associades, on s’hi respiren aires de modernitat i hi sona una música potser un pèl alta. Que bé haver copiat bé coses que vénen de Berlín, Londres i vés a saber d’on més.

Els col·leccionistes, els acumuladors, els guardians del trasto amb solera, els drapaires dels records... Tots ells transiten entre els camins irregulars i incerts dels mercats de segona mà, i allà se citen amb tothom que ha furgat al seu fons d’armari, que ha jubilat una làmpara i ha decidit que les joguines dels nens fan més nosa que servei. Trobes tresors perduts enmig d’intranscendències. Trobes llibres que algú ja ha llegit i subratllat, llibres que porten escrit el nom de l’anterior propietari, llibres que no s’han llegit mai i llibres que mai haurien d’haver-se escrit. Trobes papers i paperots, cromos, postals, fotos de l’avi Ramon, el rellotge d’aquell casament i el VHS de Pretty Woman.

Toparàs amb quantitat de jocs de cafè de l’Ikea, plecs interminables de Lecturas i Diez Minutos, mòbils vells que només un insensat voldria fer funcionar de nou. I acabarà funcionant, sí, perquè la personalitat del passejant és més forta que l’infortuni, que la decepció i la resignació de qui no té res i voldria tenir alguna cosa. Els mercats de segona mà dels caps de setmana són àgores de democràcia feta a si mateixa. Hi habiten els autèntics, els "pijos", els necessitats, els que són pura impostura, els que només hi van per explicar que hi són, els que busquen or i plata. Els caça talents de l’objecte trobat i els que troben tot allò que busquen.

Quina alegria tota aquesta gent, tots aquests llocs on passejar ràpid o lent, on pagar deu euros i endur-se a casa un tros de vida aliena que alegrarà la teva, o com a mínim et distraurà una mica i farà que et pensis que potser és possible construir els espais idíl·lics.