Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Conferència ideològica del PDECat

«Les dretes i les esquerres no són la solució a res»: així pensa el PDECat

El partit celebra la primera conferència ideològica de la seva història amb voluntat de convertir-se en "central" en la Catalunya del segle XXI i emmirallant-se en l'èxit de Macron | Llibertat, seguretat, drets, deures i cooperació público-privada marquen les línies mestres de l'ideari de la formació, que defuig la imatge de "testimonial" | Puigdemont i Mas imaginen una Catalunya dins les "Nacions Unides d'Europa" i situen el procés com a element democratitzador dins del continent

per Oriol March, 13 de maig de 2017 a les 18:55 |
Tots els assistents a la conferència ideològica del PDECat s'han fet una foto de família | PDECat
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de maig de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"Ens hem de contraposar a aquells que es limiten a donar titulars, que aviven el populisme i la confrontació, i que trenquen qualsevol possibilitat de diàleg generant grups enfrontats i trencant el lligam entre institucions i la societat tornant-les antagòniques". Aquesta és la transcripció literal del cinquè paràgraf de la introducció que obre el llibret en el qual el PDECat resumeix el seu esquelet ideològic. L'han repartit als 1.200 assistents que han omplert aquest dissabte el Teatre Victòria de Barcelona per assistir una jornada en què els principals dirigents de la formació han intentat definir el projecte de futur que té la formació que presideix Artur Mas i que lidera executivament Marta Pascal. El resum l'ha fet Pascal en poques paraules, cap a la meitat de la seva intervenció: "Les dretes i les esquerres no són la solució a res".

El PDECat, especialment en aquesta legislatura, s'ha trobat molts cops en un extrem dels debats que han sorgit entre Junts pel Sí i la CUP. ERC, soci electoral als comicis del 27-S, ha anat adoptant una posició central entre els nacionalistes i l'esquerra anticapitalista, fet que ha desplaçat del tauler l'antiga Convergència. Dirigents del partit, especialment en privat, es queixaven sovint de la "pèrdua de centralitat" i de la necessitat de tornar a tenir un ideari fort que els permetés recuperar l'hegemonia. La formació ha entrat en pocs detalls aquest dissabte i ha traçat un model que s'emmiralla en la victòria d'Emmanuel Macron a França. Macron ha arribat a l'Elisi cavalcant un partit encara en construcció, sense representació a les institucions i brandant un programa en ocasions difús i que ha evitat -com avui el PDECat- emmarcar-se en l'eix dreta-esquerra.

 

La coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, ha tancat la conferència de la formació Foto: PDECat


Pascal, de fet, ha volgut fer un repàs de tots aquells adjectius que se'ls han dedicat al llarg dels últims mesos. "Alguns ens han etiquetat com la dreta més rància", ha recordat la coordinadora general en el discurs -fins ara- més rellevant de la seva trajectòria política. Segons ella, els qui els titllen de "dreta més rància" -un dard dirigit tant a la CUP com als "comuns"- són els autèntic "immobilistes", mentre que el PDECat "no encaixa" dins les deficions clàssiques. En no definir-se entre la dreta i l'esquerra, els nacionalistes opten per una amalgama d'adjectius com ara "liberals", "socials" i "humanistes". Amb molta presència en tots els discursos, per cert, del concepte "persones". En el fons, la idea és que els partits "tradicionals" fallen i que, per tant, cal innovar per trobar les solucions adequades en cada moment. La qual cosa, per tant, porta el PDECat a una mal·leabilitat ideològica dins del "carril central".

Els conseller Meritxell Ruiz (Ensenyament), Neus Munté (Presidència), Santi Vila (Cultura) i Josep Rull (Territori) han estat els encarregats de desplegar -més filosòficament que concreta- l'ideari que surt de pràcticament una vintena de sessions StartCat dividides per àmbits sectorials. Vila, per exemple, ha parlat de la "tríada" que formen llibertats, seguretats -econòmiques i socials- i humanitats. Rull ha destacat que cal entendre el pas de les generacions passades i el paper que juga la ciutadania per deixar "un país i un planeta" millors per als que vindran. Munté ha parlat d'igualtat "real" d'oportunitats, mentre que Ruiz ha insistit en què cal "no tallar les ales a ningú" i, al mateix temps, "no deixar ningú a terra". La col·laboració público-privada ha aparegut molt sovint, avui.

Crear, garantir, compartir


Aquestes són les tres paraules que apareixen en el llibret ideològic del PDECat, que segueix l'anomenat "cicle de la vida". Primer es crea, després es garanteix i, finalment, es comparteix. Es tracta d'una aproximació pràctica al model d'economia circular que defensa la formació i que també apareix en els argumentaris que desplega la conselleria d'Empresa i Coneixement de Jordi Baiget, avui també present a l'acte. De fet, cap dels dirigents del partit s'ha perdut la cita, molt possiblement conscients que tocava fer costat a la direcció en un dia que portava setmanes assenyalat en el calendari.

De propostes concretes, d'aquelles susceptibles de ser redactades de forma asèptica en un programa electoral, se n'han escoltat més aviat poques. La més acurada, potser, ha estat la defensa d'un salari mínim de més de 1.000 euros que ha pronunciat Pascal. "No hi ha res que dignifiqui tant com tenir una feina digna i ben remunerada", havia dit poca estona abans Meritxell Ruiz. "Calen polítiques amb rostre humà", ha indicat la coordinadora general del PDECat, que ha negat que existeixi un conflicte entre el mercat i l'Estat. "L'un sense l'altre ens porten a societats que perjudiquen el dinamisme o bé afavoreixen les desigualtats", ha resumit Pascal. De la cultura del subsidi, més enllà de la renda mínima garantida, no en volen sentir a parlar.
 

Artur Mas, durant la conferència ideològica del PDECat Foto: PDECat


El model estatalista ha estat durament criticat per Artur Mas i Carles Puigdemont, que han protagonitzat un diàleg inèdit fins al moment. Mas ha demanat allunyar la temptació de construir una independència "estatalitzada", i ha assegurat -no és la primera vegada, ni tampoc serà l'última- que si Catalunya és com és també s'explica per la col·laboració que hi ha hagut entre el sector públic i el sector privat. El model d'administració que defensa el PDECat no és el d'aprimar allò públic -principi que sí que es propugnava en la primera legislatura de Mas a la Generalitat a través de les lleis òmnibus i els pactes pressupostaris amb el PP d'Alícia Sánchez-Camacho-, sinó de guanyar en eficiència. "Gastar millor el que tenim", com resumeix un dirigent consultat.

"L'ètica, l'excel·lència i l'honestedat són els elements a potenciar per tenir una millor gestió i una bona governança", assenyala l'ideari de la formació, que defensa introduir clàusules socials en la contractació per tal d'afavorir els col·lectius més vulnerables. El model d'administració i de polítiques públique és el que permet al PDECat dir que és liberal i social al mateix temps: el primer adjectiu és aplicable a la participació de la societat civil en la gestió, i el segon se centra en la defensa de l'estat del benestar. El nom de Jordi Pujol no ha aparegut en tota la conferència, però els convergents de la vella guàrdia sempre sostenen que l'acció de govern de l'expresident és el que ha permès l'actual sistema sanitari i educació que hi ha a Catalunya.

El paper al món i la vocació de "perdurabilitat"

El marc ideal del PDECat, segons han consensuat Mas i Puigdemont, és el d'una Catalunya independent dins d'unes "Nacions Unides d'Europa". L'antiga Convergència sempre havia apostat per una Europa veritablement federal en la qual el país s'hi integrés en igualtat de condicions amb la resta dels estats actuals, així que hi ha continuïtat en aquest sentit. En les sessions StartCat s'hi va detallar que Catalunya necessitaria un exèrcit -dins l'àmbit sectorial de Seguretat hi ha un encarregat específic sobre polítiques de defensa, per cert- i que es demanaria l'ingrés a l'OTAN. Són aspectes que el Parlament hauria de decidir en el marc del procés constituent.

"Els dos presidents", com els anomenen en públic al PDECat, s'han mostrat crítics amb determinats aspectes d'Europa -com ara el "dèficit democràtic" existent o bé la gestió de la crisi dels refugiats-, però han demanat que no s'atribueixi a les institucions comunitàries tots els "passius". "La Unió Europea no ha de fer de noi dels encàrrecs dels estats", ha assegurat Puigdemont, que aquesta setmana ja va fer una consideració similar en un dinar informatiu amb Sobirania i Justícia. En aquest sentit, el president va indicar que, en les negociacions sobre la independència posteriors a la celebració del referèndum del setembre, les institucions europees no farien de "noi dels encàrrecs" dels interessos del govern espanyol. El procés, segons els dos dirigents, hauria de servir com a catalitzador de l'esperit democràtic comunitari.
 

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, durant la conferència ideològica del PDECat Foto: PDECat


De procés, però, se n'ha parlat poc. El PDECat tenia intenció de demostrar que té vocació de "perdurabilitat". La refundació de Convergència va ser agitada i els primers mesos dels hereus no han estat senzills: pugnes pel lideratge que encara couen entre bastidors; polèmica pel nom, que inicialment no va poder ser inscrit al ministeri de l'Interior; les complicacions vinculades al full de ruta i les tensions internes camí del referèndum; i els casos de presumpta corrupció que, tot i estar centrats en l'època de CDC, segueixen preocupant en les noves sigles. Pascal ha estat clara, en aquest sentit: són un partit "insubornable" i ja estan redactant un nou codi ètic.

En certa manera, l'adjectiu de "partit perdurable" té una traducció senzilla: el PDECat pretén ser el "gran partit central" de la Catalunya del segle XXI. I també és una manera de projectar-se com a formació útil un cop acabi el procés. Pretenen fer-ho sense una adscripció ideològica definida i atacant des d'un autoproclamat centre -a la manera de Macron a França- els "populismes". Després de mesos amb poca capacitat per marcar perfil al Parlament des del grup parlamentari de Junts pel Sí i negociacions amb la CUP que han generat crítiques internes, el PDECat vol defensar el seu discurs "sense embuts" arreu del territori. L'objectiu: no deixar "orfes" els seus votants, fugir de la imatge de "temporalitat" que alguns veuen associada al projecte i dirgir-se a unes classes mitjanes decisives si volen mantenir la quota de poder actual.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació