1 de 10
entrevista

Jean-Guy Talamoni: «Madrid no vol veure com el poble català decideix marxar lliurement»

El president de l'Assemblea de Còrsega i líder de l'independentisme cors ha participat en un cicle de conferències a Tarragona aquest divendres | Afirma que "si estem segurs de nosaltres mateixos, avançarem i guanyarem la independència" | Descriu Rajoy com una persona que "no és especialment oberta"

Jean-Guy Talamoni , president de l'Assemblea de Còrsega, durant la seva visita a Tarragona | Jonathan Oca
per Jonathan Oca, Tarragona | 13 de maig de 2017 a les 10:36 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de maig de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El president de l'Assemblea de Còrsega, Jean-Guy Talamoni, està convençut que el poble cors i el català aconseguiran la independència i assegura que "Catalunya ho farà primer". El líder de l'independentisme cors, que aquest divendres ha pronunciat una conferència que s'emmarca en el Cicle "Catalunya: parlen les persones. Europa: parlen els pobles", organitzat per Òmnium Cultural Tarragonès i l'ANC de Tarragona, ha destacat que l'ambigüitat d'Emmanuel Macron no el deixa veure més enllà perquè no ha deixat mai clara la seva posició, "ja que a vegades tira cap a la dreta i altres a l'esquerra". Per Talamoni, el nou president de França es descobrirà un cop passades les eleccions legislatives del 13 de juny, "ara no es pot arriscar a perdre suports". 

- Creu que Emmanuel Macron és una força realment nova per a França o només una cara nova de la vella classe dirigent de sempre?


- És molt difícil dir alguna cosa avui perquè no coneixem massa les intencions que té Macron. No ha mostrat mai una posició precisa, ja que a vegades tira cap a la dreta i a vegades cap a l'esquerra. És un misteri. Ara bé, considero que no es podrà revelar realment quina posició fins després de les eleccions legislatives, que són el pròxim 13 de juny. No es pot arriscar a perdre cap suport.

- En la seva campanya electoral s'ha compromès a subscriure la Carta Europea de Llengües Minoritàries. Creu que ho complirà?


- Només es tracta d'una ratificació de la Carta perquè cal recordar que França l'havia signada i a nosaltres no ens interessa. La ratificació que ha fet no ens importa gens perquè nosaltres busquem una cooficialitat de la llengua corsa i la francesa i volem aconseguir-ho.

-Creu que és un jacobí pur o creu que pot comportar algun reconeixement de les altres identitats de França?


- Ell no s'ha presentat mai com a jacobí pur, no ha estat mai clar. En aquest sentit no ha dit res, al contrari que Le Pen i Mélenchon que sí que han dit que tenen posicions jacobines. Macron no s'ha pronunciat en aquest sentit. Només ha sigut clar amb el compromís amb Europa però en res més.

- Com veu la situació social a França en els pròxims mesos. Podria haver-hi un fort esclat social?

- És molt complicat dir què passarà però jo parlo des de la meva posició, com a president de l'Assemblea de Còrsega, que jurídicament sóc de la república francesa però em considero de la república corsa. És difícil de predir què passarà perquè Macron no s'ha pronunciat en res. Sóc reiteratiu però és així. Tot és un misteri, una incògnita que s'anirà resolent amb el temps. És un liberal però ve del moviment socialista i durant la campanya ha parlat de la gent modesta. Ara caldrà saber si només són belles paraules o bé hi ha alguna cosa més. La manera ambigua de fer de Macron no deixa res clar. Com he dit abans, no es pot descobrir perquè podria perdre suports.

 

Jean-Guy Talamoni , president de l'Assemblea de Còrsega, durant la seva visita a Tarragona Foto: Jonathan Oca


- Qui són els "macronians" de Còrsega?

- A Còrsega bàsicament hi ha quatre figures importants per Macron, l'actual president del consell de l'Alta Corsa -més l'esquerra moderada-, l'alcalde de Bonifacio que és socialista, una antiga consellera executiva que és d'esquerres i un altre alcalde d'un altre poble que és difícil de definir si és d'esquerra o de dret. Ara bé, rep força suport de l'esquerra i gens de la dreta. En aquest sentit, els republicans a Còrsega han estat molt dividits entre Marine Le pen i Macron.

-Com analitza el fenomen Mélenchon? L'ha sorprès?

- Bé, no tinc massa a dir. Només que ha recuperat l'esquerra i el vot protestatari i que el partit socialista ha estat laminat. Però el que crida més l'atenció és que actualment hi ha una fractura social i territorial a França que provoca que no es voti a favor de res sinó que es voti en contra de qualsevol cosa.

- Com a president de l'assemblea corsa, quin posicionament té sobre el procés penal que té obert Carme Forcadell per haver permès debats sobre el procés català al Parlament?

- Divendres vaig visitar el Parlament i em vaig reunir amb la presidenta, a qui li he mostrat tot el meu suport. Abans, m'agradaria recordar que jo vaig ser de les primeres persones que va signar el pacte nacional pel referèndum. Dit això (riu), la nostra majoria nacionalista dona suport al govern català sens dubte i rebutja el que està passant.

- Creu que a França el govern estatal actuaria de forma exclusivament judicial per frenar un moviment independentista?

- Nosaltres no estem en aquesta posició. Tenim cinc anys de govern amb els autonomistes i en aquest temps no comptem fer el camí cap a la independència. Ara bé, el corrent independentista la Corsa Libera, treballarà perquè un cop passats aquests cinc anys sigui el punt essencial.

- Però creu que el govern francès optaria per la via judicial i no per la política per frenar-ho?

- Se'm fa difícil dir-ho perquè no sabem qui hi haurà al poder però, com a norma general, França té tendència a impedir que els pobles puguin seguir el camí de ser independents. Un exemple és el del Nova Caledònia. Hi ha un acord formal per fer un referèndum l'any 2018 però França fa el possible per impedir-ho, juga de manera deshonesta.
 
- Quin creu que serà el posicionament del govern de Macron en cas que a Catalunya hi hagi un referèndum sobre la independència al setembre?

- No en tinc ni idea. No s'ha expressat sobre aquest aspecte però només puc dir que la posició de França sempre ha sigut de solidaritat amb Madrid i per tant... Això fins ara. Veurem què passa.


 

Jean-Guy Talamoni , president de l'Assemblea de Còrsega, durant la seva visita a Tarragona Foto: Jonathan Oca

 

-L'assemblea corsa emetrà alguna declaració a favor del referèndum encara que no es faci amb el permís de l'Estat espanyol?

- Ens agradaria però actualment tenim una majoria relativa perquè tenim 24 dels 51 diputats i no tenim clar que la resposta fos positiva. Si tota l'oposició vota en contra, estem en minoria però qui sap si alguns electes, que no són de la nostra majoria, hi podrien votar a favor. Ara bé, una cosa és el govern i l'altra l'assemblea. El govern, format per la nostra majoria amb els autonomistes, donem suport al govern català, sense dubte.

- El moviment independentista català és un mirall per als nacionalistes corsos?

- I tant que és un model en molts aspectes, sobretot en el model lingüístic però a Còrsega encara no estem en la mateixa fase que Catalunya, on es va votar l'Estatut d'Autonomia el 2006. Estem treballant per votar-ne un el 2018, però molt diferent del català perquè no tenim competències judicials ni policials, per exemple. Ara estaríem com Catalunya abans de tenir l'Estatut.

- Creu que Europa acceptaria una Catalunya independent?

- L'Europa actual no funciona i és una sort per nosaltres que calgui reformar-la. Cal una Europa de poble, social, no de finances i de bancs, que tingui equilibri entre el nord i el sud, ja que ara és el nord qui imposa el punt de vista sobre el sud. Això s'ha vist amb l'exemple grec.

- L'Europa de grans estats no funciona, potser caldria canviar-ho per estats petits i remar tots en la mateixa direcció. Aquí sí que hi tindria lloc Catalunya. Ho veu així?

- Està clar. Els estats petits són el futur. Fent memòria, primer es deia que Malta no podia entrar a la Unió Europea perquè era massa petita i el 2004 va entrar-hi. També es deia el mateix d'altres petits estats dels Balcans i també són dins. Ara hi ha estats que s'estan creant o que hi ha risc que es creïn com Catalunya i Escòcia i aquest és el moviment que crec que pot salvar Europa. Un Europa que estigui feta de realitats nacionals i no de construccions artificials.

- Per què creu que l'estat espanyol no vol permetre que els catalans puguin votar en un referèndum?

- Qui no coneix la resposta? (riu) Madrid no pot veure com una part seva decideix el seu futur. Que el poble pugui expressar-se amb llibertat i arriscar-se a perdre una part important de l'estat, ni parlar-ne. No pot ser testimoni de com el poble català decideix marxar liurement.
 
 

Jean-Guy Talamoni , president de l'Assemblea de Còrsega, durant la seva visita a Tarragona Foto: Jonathan Oca


- Què li sembla que l'estat espanyol estigui governat per un dels partits més esquitxats per la corrupció?

- Jo crec que la competència en ser un dels més corruptes és molt dura. Per desgràcia hi ha molta corrupció en governs i partits a arreu del món.

- Com descriuria Mariano Rajoy, president del govern espanyol, amb una frase?

- A priori, no em sembla pas una persona especialment oberta.

- I el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont?

- Penso que és un home d'Estat i que sempre caminarà al costat del poble català.

-Per poder viure com a país independent cal ser autosuficient. Catalunya a priori ho podria fer, segons el govern català i alguns economistes. Com ho treballa això Còrsega?

- Ara estem immersos en els cinc anys de govern amb els autonomistes però no ho perdem de vista i això és el que estem fent. Còrsega és rica potencialment però ha estat empobrida pels polítics i per França. Després d'un any i mig del meu govern, estem intentant provocar un desenvolupament econòmic a partir de la valorització del patrimoni natural i cultural. Per apostar, per exemple, pel turisme però no pel de masses, que hi estem en contra. Volem un turisme cultural, que la gent vingui perquè vol trobar un poble acollidor. Ara mateix compartim les idees que hi ha a escala mundial en aquesta matèria.

- I la seva economia, a part del turisme, en què es basaria?

- Doncs volem una economia diversificada, que combini diferents sectors, l'agricultura, l'artesania, la cultura i evidentment, també el turisme. Tenim els recursos naturals suficients per construir un país veritablement pròsper econòmicament. Aquesta serà la principal condició per poder arribar a la independència. Només es podrà votar a favor si està assegurada una estabilitat econòmica i una millora material.

- Deixant de banda els passos que s'han fet a Catalunya per arribar a la independència, si el marcador es posés a zero, qui considera que ho tindria menys difícil amb els seus governs, Còrsega o Catalunya per ser independents?

- Jo crec que és difícil de valorar perquè en els dos casos la situació és complicada i els dos governs no crec que siguin massa dialogants en aquest sentit però estic convençut que hi arribarem els dos però Catalunya hi arribarà primer. 

- Quin missatge enviaria als catalans per no defallir en el que diuen que és la recta final del procés?

- Jo crec que el poble català, com el poble cors i l'escocès, han fet passos molt importants i determinants cap a la seva emancipació i ara ja no hi ha marxa enrere. Els tres pobles som com un riu que ja no té aturador. Si estem segurs de nosaltres mateixos, avançarem i guanyarem la independència.
 

Jean-Guy Talamoni , president de l'Assemblea de Còrsega, durant la seva visita a Tarragona Foto: Jonathan Oca

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació