13
de maig
del
2017
Actualitzat
a les
11:38h
El Teatre Victòria, al Paral·lel de Barcelona, serà l'escenari aquest dissabte al matí de la primera conferència ideològica del PDECat. Tots els associats i quadres del partit -així ho han anat recordant els màxims dirigents de la formació amb vídeos breus a través de Twitter durant la setmana- estan convocats per escoltar la proposta d'esquelet ideològic que sortirà de la trobada. La idea és doble: estructurar el discurs per posar la primera pedra del futur programa electoral i, de passada, definir un model que serveixi, també, per a l'endemà del procés català. Les conclusions que surtin avui de la cita, en certa manera, ja s'han anat edificant en les diferents conferències sectorials StartCat, on s'ha tractat des del model administratiu fins a si Catalunya ha de tenir un exèrcit. La resposta, per cert, és afirmativa: la formació vol unes forces armades i entrar a l'OTAN.
La previsió és que Marta Pascal, coordinadora general del partit, sigui l'encarregada de fer el discurs més rellevant de la jornada. Es pretén, segons indiquen els dirigents de la formació, que quedi clar quin és el model que defensa el PDECat en contraposició a altres partits independentistes, com és el cas d'ERC -amb qui comparteixen Govern- o la CUP, amb qui la distància és enorme tot i tenir-los com a socis al Parlament. En l'última etapa de Convergència hi havia un sector de dirigents que considerava que s'havia tendit a "copiar" ERC -així ho deia Santi Vila, conseller de Cultura, en diverses entrevistes-, i ara la intenció és construir una ideologia "forta" i "que defensi sense embuts el que pensen" els votants clàssics de la formació.
.jpg)
I què pensa, en essència, el PDECat? A l'espera de tenir la lletra petita del document, es pot assenyalar que el partit liderat per Pascal i David Bonvehí defensa l'escola concertada, la col·laboració entre el sector públic i privat, un model que no apugi la pressió fiscal i una administració eficient. Els dirigents del partit sempre asseguren que Catalunya té totes les característiques necessàries per convertir-se en la "Dinamarca del sud", i es fixen en els països nòrdics i en Àustria com a exemples. Rebutgen de ple models que defineixen com a "populistes d'esquerres", com és el cas de Podem o del govern de Nicolás Maduro a Venezuela. En els últims mesos els nacionalistes s'han fixat en Emmanuel Macron, president electe de França, per agafar idees del seu programa.
Diàleg entre presidents
El plat fort del dia, a banda del discurs de Pascal, serà el diàleg que mantindran Carles Puigdemont i Artur Mas. Es tracta d'un esdeveniment inèdit des que el segon va donar pas al primer a principis de gener del 2016, quan la legislatura penjava d'un fil. Els dos dirigents abordaran el futur del procés i també quin paper hi ha de jugar el PDECat. Mas hi està molt implicat -és el president de la formació-, mentre que Puigdemont no s'implica tant en el dia a dia tot i haver avalat la direcció formada per Pascal i Bonvehí. La seva negativa a ser candidat ha propiciat crítiques internes de dirigents que, actualment, el veuen "aïllat" del que passa a la seu del partit.
Mas, en la reunió del comitè nacional de dilluns, va advertir la direcció que no s'han de "deixar orfes" els votants de la formació. En una intervenció que es va allargar durant uns minuts, l'expresident de la Generalitat va reclamar als quadres de la formació que cal "defensar sense embuts" el model del PDECat al territori. La idea, de fet, és que les conclusions de la conferència es distribueixin a tots els grups municipals per tal d'estructurar el discurs arreu del país i, de passada, començar a preparar les eleccions municipals del 2019. Uns comicis, per cert, que la direcció situa com a decisius per al futur del partit. Segons va explicar Pascal aquesta setmana a Terrassa, guanyar les locals permetrà al PDECat que "se'n surti".
Una de les preocupacions que ha tingut el PDECat -i abans l'antiga Convergència- és que ha quedat "desdibuixat" en el context actual del procés, segons admeten en privat diversos dirigents consultats. I l'única manera de tenir futur existós, sostenen, és afermar unes bases ideològiques sòlides. Un cop acabi el procés -bé o malament-, el debat polític tornarà a versar exclusivament sobre l'eix dreta-esquerra, i els nacionalistes volen arribar-hi amb una proposta de "carril central" que els permeti a tenir resultats com els del 2010, quan van assolir 62 diputats.
La previsió és que Marta Pascal, coordinadora general del partit, sigui l'encarregada de fer el discurs més rellevant de la jornada. Es pretén, segons indiquen els dirigents de la formació, que quedi clar quin és el model que defensa el PDECat en contraposició a altres partits independentistes, com és el cas d'ERC -amb qui comparteixen Govern- o la CUP, amb qui la distància és enorme tot i tenir-los com a socis al Parlament. En l'última etapa de Convergència hi havia un sector de dirigents que considerava que s'havia tendit a "copiar" ERC -així ho deia Santi Vila, conseller de Cultura, en diverses entrevistes-, i ara la intenció és construir una ideologia "forta" i "que defensi sense embuts el que pensen" els votants clàssics de la formació.
Marta Pascal, després d'adreçar-se als consellers nacionals del PDECat Foto: PDECat
I què pensa, en essència, el PDECat? A l'espera de tenir la lletra petita del document, es pot assenyalar que el partit liderat per Pascal i David Bonvehí defensa l'escola concertada, la col·laboració entre el sector públic i privat, un model que no apugi la pressió fiscal i una administració eficient. Els dirigents del partit sempre asseguren que Catalunya té totes les característiques necessàries per convertir-se en la "Dinamarca del sud", i es fixen en els països nòrdics i en Àustria com a exemples. Rebutgen de ple models que defineixen com a "populistes d'esquerres", com és el cas de Podem o del govern de Nicolás Maduro a Venezuela. En els últims mesos els nacionalistes s'han fixat en Emmanuel Macron, president electe de França, per agafar idees del seu programa.
Diàleg entre presidents
El plat fort del dia, a banda del discurs de Pascal, serà el diàleg que mantindran Carles Puigdemont i Artur Mas. Es tracta d'un esdeveniment inèdit des que el segon va donar pas al primer a principis de gener del 2016, quan la legislatura penjava d'un fil. Els dos dirigents abordaran el futur del procés i també quin paper hi ha de jugar el PDECat. Mas hi està molt implicat -és el president de la formació-, mentre que Puigdemont no s'implica tant en el dia a dia tot i haver avalat la direcció formada per Pascal i Bonvehí. La seva negativa a ser candidat ha propiciat crítiques internes de dirigents que, actualment, el veuen "aïllat" del que passa a la seu del partit.
Mas, en la reunió del comitè nacional de dilluns, va advertir la direcció que no s'han de "deixar orfes" els votants de la formació. En una intervenció que es va allargar durant uns minuts, l'expresident de la Generalitat va reclamar als quadres de la formació que cal "defensar sense embuts" el model del PDECat al territori. La idea, de fet, és que les conclusions de la conferència es distribueixin a tots els grups municipals per tal d'estructurar el discurs arreu del país i, de passada, començar a preparar les eleccions municipals del 2019. Uns comicis, per cert, que la direcció situa com a decisius per al futur del partit. Segons va explicar Pascal aquesta setmana a Terrassa, guanyar les locals permetrà al PDECat que "se'n surti".
Artur Mas, durant el comitè nacional del PDECat del mes d'abril Foto: Flickr PDECat
Una de les preocupacions que ha tingut el PDECat -i abans l'antiga Convergència- és que ha quedat "desdibuixat" en el context actual del procés, segons admeten en privat diversos dirigents consultats. I l'única manera de tenir futur existós, sostenen, és afermar unes bases ideològiques sòlides. Un cop acabi el procés -bé o malament-, el debat polític tornarà a versar exclusivament sobre l'eix dreta-esquerra, i els nacionalistes volen arribar-hi amb una proposta de "carril central" que els permeti a tenir resultats com els del 2010, quan van assolir 62 diputats.