Eleccions franceses 2017

Els difícils equilibris de Macron per construir una majoria

Aquest diumenge s'inicia el mandat del nou president de França, que prepara les seves forces per a les legislatives, prova de foc del seu lideratge

per Pep Martí , 13 de maig de 2017 a les 16:30 |
Emmanuel Macron, en plena campanya | Flickr En Marche!
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de maig de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Falten poques hores perquè Emmanuel Macron es converteixi, aquest diumenge, en el vuitè president de la Cinquena República francesa. No tindrà temps per assaborir el càrrec perquè de manera immediata ha de designar un primer ministre que formi el primer govern de l'era Macron. El repte és immens i el primer objectiu és bastir una potent estructura política que li doni suport i li pugui garantir una majoria de l'Assemblea Nacional, que es renova l'11 i el 18 de juny en primera i segona volta.

Macron ha dedicat aquests dies a preparar el seu govern i crear La República en Marxa!, nova etiqueta del moviment En Marxa!, amb el qual ha assolit l'Elisi. S'han establert unes regles per poder inscriure's com  a candidats de la plataforma presidencial a les legislatives. Cada aspirant a candidat s'ha d'adherir al moviment i esperar l'aprovació d'un comitè d'investidures. A ningú se li prohibeix mantenir la seva afiliació a un altre partit, però el candidat ha de concórrer amb l'etiqueta del moviment presidencial i els elegits s'han d'integrar en el grup parlamentari macronià.


Fitxatges de la societat civil

Dimecres passat, es van presentar 428 candidats dels 577 que concorreran per ocupar les circumscripcions electorals a l'Assemblea Nacional. La llista es caracteritza per la paritat (214 home si 214 dones), una mitjana d'edat de 46 anys i un 52% de noms nous, no provinents de la classe política. I una dada important: el 95% dels candidats no són diputats sortints. Entre ells, el magistrat Eric Halphen, que s'ha fet famós per la seva persecució de casos de corrupció, el matemàtic Cédric Villani,  Marion Buchet, oficial de la força aèria que va combatre a Síria, i fins i tot una torera Marie Sara, al departament del Gard, que s'enfrontarà a Gilbert Collard, diputat sortint del Front Nacional.


L'origen polític de Macron, al capdavall exministre de François Hollande, i l'afebliment del PSF -que deixa un espai a ocupar- porten el seu moviment polític, de manera bastant natural, a intentar ocupar un espai que va del centre a l'esquerra moderada, intentant integrar tot el que es pugui de les restes socialistes i del centrisme que es deixi atreure. I, a ser possible, fer-ho amb cares noves i posant terra pel mig envers els rostres més desgastats.

Molts socialistes, però no pas Manuel Valls


L'exprimer ministre socialista ha estat un dels protagonistes de la setmana. El seu anunci que volia integrar-se en la majoria presidencial va ser contestat per En Marxa! dient que no comptaven amb ell, i alhora el que ha estat fins ara el seu partit, el PSGF, li va obrir expedient. Al final, els macronians han decidit no presentar candidat enfront d'ell, reconeixent així el seu paper al donar suport a Macron a les eleccions. Però Valls no es podrà presentar amb l'etiqueta de la plataforma de Macron. Una manera de marcar distàncies envers la vella classe política. També, potser, una manera de recordar els enfrontaments entre Macron i Valls quan compartien govern de François Hollande.   

D'altres persones de l'entorn del PSF han tingut més sort. Ha estat el cas d'un dels col·laboradors d'Hollande, Gaspard Gantzer, que serà candidat macronià a les legislatives. El mateix president de La República en Marxa!, Richard Ferrand, ha estat fins ara diputat socialista i tornarà a postular-se a l'Assemblea.  Més d'una vintena de diputats del PSF han estat inclosos en la llista, on també hi ha alguns candidats ecologistes.

Inquietud en el centre

Amb el MoDem, el Moviment Democràtic de l'exministre centrista François Bayrou, s'ha fet una excepció. Podran fins i tot formar un grup propi dins de la majoria. La raó és que Macron i Bayrou ja havien arribat a un acord prèviament a les eleccions. Tot i així, Bayrou està molt irritat perquè diu que li van prometre una quarta part de les candidatures i s'ha hagut de conformar amb menys. Dels 120 candidats promesos, segons el cap del MoDem, al final se li han ofert 38. Bayrou ha parlat fins i tot d'una operació de reciclatge del PSF en la qual no vol participar. En els propers dies es concretarà l'estat de salut dels acords enre Macron i Bayrou.

La dreta, disposada a plantar batalla

Queden encara prop de 150 circumscripcions electorals sense candidat macronià. Es creu que alguns diputats conservadors sortints seran inclosos en la llista presidencial, o no tindran adversari de La República en Marxa! Però el cert és que en els rengles de la dreta creix el sentiment de ser força d'oposició. El diari Le Figaro, gran rotatiu de la França moderada i burgesa, ha estat ben explícit en un seu editorial: "En Marxa!, ni de dreta ni de dreta", qüestionant la suposada ambigüitat ideològica del nou president, a qui ubica molt més identificat amb l'esquerra.

Els Republicans lluiten aquests dies per disciplinar els seus i evitar desercions cap als rengles de Macron. Ja han tancat un acord amb la petita formació UDI, de centre dreta. Els conservadors no volen ser absorbits per la nova majoria presidencial, que ja es veurà el 18 de juny si és tal majoria.

De moment, els primers sondejos semblen somriure al nou president i apunten a La República en Marxa! com a possible guanyadora amb un 29%, el 20% per la dreta i un altre 20% pel Front Nacional. La França Insubmisa obtindria un 14% i el PSF s'hauria de conformar amb un 7%.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació