13
de maig
del
2017
Actualitzat
a les
17:31h
La història del PEN Català és una història d'èxit i de lluita. Primer, per consolidar-se en una entitat on els Estats veuen superades les fronteres per dominis lingüístics i, després, per aconseguir un arrelament que converteix l'entitat catalana en una de les més actives de tot el món, potser només superada pel PEN original, creat per C.A. Dawson Scott a Londres l'any 1921. Un any després, el PEN arribaria a França i a Catalunya, on ha estat una peça incansable en la defensa de la llibertat d'expressió i els drets lingüístics.
Fundat amb la divisa de promoure el diàleg intercultural, el PEN ha estat, per tradició i decisió, un lúcid fiscalitzador dels conflictes existents en matèria identitària. Ho demostra que en anys d'ebullició europea, després de la Primera Guerra Mundial, va ser una de les primeres organitzacions que va alertar de l'auge del nazisme, molt abans que escampés arreu del continent unes irrefrenables ànsies imperials. Malgrat els estralls de la Guerra Civil, el PEN Català va ser una peça activa en el Congrés internacional de 1937 a París i en les dues trobades posteriors a 1938 a Praga i Londres, on establiria la seva seu a l'exili.
L'organització va ser clau en el manteniment de la dignitat dels escriptors refugiats, una activitat que manté viva a dia d'avui, amb la presència constant i rigorosa de diferents autors que Catalunya acull en pro de la llibertat d'expressió. "Fem molta feina, des de fa molt temps", subratlla Carme Arenas, actual presidenta de la plataforma. "Després de l'Institut d'Estudis Catalans és l'entitat més antiga del país, esdevenint pal de paller d'altres plataformes com la posterior Institució de les Lletres Catalanes" i mantenint encesa la flama d'una llengua que va patir el llarg hivern del franquisme.
Durant la dictadura, mai va deixar l'activitat: a l'interior, va ser l'aglutinador dels escriptors i activistes que maldaven per la recuperació democràtica i per recuperar la dignitat institucional de la llengua. A l'exili, va ser igualment clau, tot entomant la tasca de donar a conèixer a l'exterior la situació del país a través de la literatura. Barcelona ha viscut fites importants de l'entitat a nivell internacional: l'any 1978, la Conferència Internacional del PEN, presidida per Mario Vargas Llosa i on s'inaugura la relació PEN-UNESCO; l'any 1992, el 57è Congrés Mundial en plena setmana de Sant Jordi; el 1996, la Conferència Mundial on s'aprova la Declaració Universal dels Drets Lingüístics.
Una incansable defensa de la llibertat d'expressió
"El nostre objectiu és defensar la llibertat d'expressió en el món de l'escriptura", especifica Arenas, "així com vetllar pels drets lingüístics". De cara al futur, i a un nivell localitzat, l'organització –que ha tingut com a presidents a personalitats com Pompeu Fabra, Carles Riba, Josep Carner, J. V. Foix o Joan Oliver– es posa com a repte "l'obertura de nous espais de lectura entre els joves". Ampliar la base, consolidar la feina feta i obrir noves finestres, posant-se en el marc de la centralitat cultural del país, tal i com ha estat històricament. Per això, l'impuls que agafa ara és fonamental, just a tocar de la celebració del centenari.
El PEN Català celebrarà al llarg d'aquests dos últims trimestres de l'any diverses activitats, com la recent conferencia Àfrica, escriptura i emancipació a càrrec de Ngügï wa Thiong'o al CCCB, el punt de partida de les activitats que clouran al desembre, quan l'escriptor Joan Safont presenti una obra sobre la diplomàcia cultural i la tasca del PEN Català en la reconstrucció del país. El 15 de novembre s'entregarà el VIII Premi Internacional Veu Lliure-PEN Català, amb motiu del Dia de l'Escriptor Perseguit.
Un 95è aniversari ple d'actes fins al desembre
L'entitat ha concentrat la majoria dels actes al llarg d'aquest mes de maig. Entre els més destacats, la programació imponent del XIX Festival de Poesia de la Mediterrània a Palma o la presentació de Revolta Permanent (AdiA), d'Irakli Kakabadze, un dels escriptors georgians contemporanis més destacats, autor de novel·les, contes, poemes, obres de teatre i assaig, que va arribar a Barcelona el febrer del 2016, convidat pel PEN Català dins el Programa Escriptor Acollit en el marc de la Xarxa Internacional de Ciutats Refugi.
A banda d'autors acollits, el PEN també té una acció decidida en la defensa d'autors d'aquí a qui els són retallats drets. El blog Veu Lliure sempre ha fet costat a qui té problemes en aquest àmbit, com per exemple Dolors Miquel o el raper Valtonyc. "Estem al servei de la ciutadania, està clar que en col·laboració amb l'administració, però estem a la voluntat sempre de la societat civil", ha reblat Arenas. En aquest sentit, la plataforma presenta quatre programes per materialitzar objectius: l'Escriptor Perseguit, l'Escriptor Acollit, la Traducció Literària i els Drets Lingüístics. També dos premis, el Premi Internacional Veu Lliure i el Premi PEN Català de Traducció Literària. Una activitat que no cessa, i el mateix objectiu que el va portar a existir: la defensa incansable de la llibertat d'expressió.
Fundat amb la divisa de promoure el diàleg intercultural, el PEN ha estat, per tradició i decisió, un lúcid fiscalitzador dels conflictes existents en matèria identitària. Ho demostra que en anys d'ebullició europea, després de la Primera Guerra Mundial, va ser una de les primeres organitzacions que va alertar de l'auge del nazisme, molt abans que escampés arreu del continent unes irrefrenables ànsies imperials. Malgrat els estralls de la Guerra Civil, el PEN Català va ser una peça activa en el Congrés internacional de 1937 a París i en les dues trobades posteriors a 1938 a Praga i Londres, on establiria la seva seu a l'exili.
L'organització va ser clau en el manteniment de la dignitat dels escriptors refugiats, una activitat que manté viva a dia d'avui, amb la presència constant i rigorosa de diferents autors que Catalunya acull en pro de la llibertat d'expressió. "Fem molta feina, des de fa molt temps", subratlla Carme Arenas, actual presidenta de la plataforma. "Després de l'Institut d'Estudis Catalans és l'entitat més antiga del país, esdevenint pal de paller d'altres plataformes com la posterior Institució de les Lletres Catalanes" i mantenint encesa la flama d'una llengua que va patir el llarg hivern del franquisme.
Comitè executiu del PEN Internacional a la Font del Lleó de Montjuïc, el 1935 Foto: Arxiu PEN Català
Durant la dictadura, mai va deixar l'activitat: a l'interior, va ser l'aglutinador dels escriptors i activistes que maldaven per la recuperació democràtica i per recuperar la dignitat institucional de la llengua. A l'exili, va ser igualment clau, tot entomant la tasca de donar a conèixer a l'exterior la situació del país a través de la literatura. Barcelona ha viscut fites importants de l'entitat a nivell internacional: l'any 1978, la Conferència Internacional del PEN, presidida per Mario Vargas Llosa i on s'inaugura la relació PEN-UNESCO; l'any 1992, el 57è Congrés Mundial en plena setmana de Sant Jordi; el 1996, la Conferència Mundial on s'aprova la Declaració Universal dels Drets Lingüístics.
Una incansable defensa de la llibertat d'expressió
"El nostre objectiu és defensar la llibertat d'expressió en el món de l'escriptura", especifica Arenas, "així com vetllar pels drets lingüístics". De cara al futur, i a un nivell localitzat, l'organització –que ha tingut com a presidents a personalitats com Pompeu Fabra, Carles Riba, Josep Carner, J. V. Foix o Joan Oliver– es posa com a repte "l'obertura de nous espais de lectura entre els joves". Ampliar la base, consolidar la feina feta i obrir noves finestres, posant-se en el marc de la centralitat cultural del país, tal i com ha estat històricament. Per això, l'impuls que agafa ara és fonamental, just a tocar de la celebració del centenari.
El PEN Català celebrarà al llarg d'aquests dos últims trimestres de l'any diverses activitats, com la recent conferencia Àfrica, escriptura i emancipació a càrrec de Ngügï wa Thiong'o al CCCB, el punt de partida de les activitats que clouran al desembre, quan l'escriptor Joan Safont presenti una obra sobre la diplomàcia cultural i la tasca del PEN Català en la reconstrucció del país. El 15 de novembre s'entregarà el VIII Premi Internacional Veu Lliure-PEN Català, amb motiu del Dia de l'Escriptor Perseguit.
Carme Arenas, presidenta del PEN Català, explicant els actes d'aquest 95è aniversari de l'entitat Foto: ACN
Un 95è aniversari ple d'actes fins al desembre
L'entitat ha concentrat la majoria dels actes al llarg d'aquest mes de maig. Entre els més destacats, la programació imponent del XIX Festival de Poesia de la Mediterrània a Palma o la presentació de Revolta Permanent (AdiA), d'Irakli Kakabadze, un dels escriptors georgians contemporanis més destacats, autor de novel·les, contes, poemes, obres de teatre i assaig, que va arribar a Barcelona el febrer del 2016, convidat pel PEN Català dins el Programa Escriptor Acollit en el marc de la Xarxa Internacional de Ciutats Refugi.
A banda d'autors acollits, el PEN també té una acció decidida en la defensa d'autors d'aquí a qui els són retallats drets. El blog Veu Lliure sempre ha fet costat a qui té problemes en aquest àmbit, com per exemple Dolors Miquel o el raper Valtonyc. "Estem al servei de la ciutadania, està clar que en col·laboració amb l'administració, però estem a la voluntat sempre de la societat civil", ha reblat Arenas. En aquest sentit, la plataforma presenta quatre programes per materialitzar objectius: l'Escriptor Perseguit, l'Escriptor Acollit, la Traducció Literària i els Drets Lingüístics. També dos premis, el Premi Internacional Veu Lliure i el Premi PEN Català de Traducció Literària. Una activitat que no cessa, i el mateix objectiu que el va portar a existir: la defensa incansable de la llibertat d'expressió.
Primer Congrés Internacional del PEN Foto: Arxiu PEN Caatlà