11
de maig
del
2017
Actualitzat
el
12
de maig
a les
12:04h
Eugeni Gay, Pilar Fernández Bozal i Xavier Arbós, a l'acte de Portes Obertes del Catalanisme. Foto: ACN
La seva presència genera expectació. És, diguem-ne, el diferent. I no, no s'ha equivocat. Ha vingut a consciència. Ell, que és tot un independentista confès. El president de l'ANC, Jordi Sànchez, es planta a l'acte de Portes Obertes del Catalanisme, la plataforma que ha aconseguit forjar -fora del poder- la sociounió (PSC + Unió) per reivindicar la tercera via. Fer turisme mai és sobrer. Sobretot quan s'hi va sense costejar el viatge i s'és rebut com un convidat d'excepció. Sí hi ha un preu a pagar: escoltar que el teu propi projecte, aquell pel qual treballes cada dia amb el suport de tanta gent, no és viable. Però bé, al cap i a la fi ho diuen aquells que no han arrencat mai una manifestació massiva i no han reeixit electoralment.
En poden donar fe els exlíders de l'extinta Unió Josep Antoni Duran i Lleida -que no va aconseguir tenir representació institucional- i del PSC Pere Navarro -autor del llibre Insisteixo, la solució és federal-. També hi assisteixen l'expresident de la Generalitat José Montilla i l'actual primer secretari del PSC, Miquel Iceta. Però la gran atracció d'aquest dijous són l'ex-vicepresident del TC Eugeni Gay, l'exconsellera de Justícia Pilar Fernández Bozal i el catedràtic de Dret Constitucional Xavier Arbós. Són a l'escenari per desgranar els arguments d'aquesta tercera via, que ja té la destinació final fixada: demanar al Govern que suspengui les seves intencions de celebrar un referèndum sobre la independència. Sànchez es corda el cinturó per començar la ruta.
El pressupost del diàleg
Que com hem arribat fins aquí? Uns han presentat la Constitució com petrificada; els altres han proclamat que és viable un projecte de secessió unilateral sense cap suport exterior. Diagnòstic d'Arbós fet. Arribar a acords costa molt i implica renúncies i no prometre coses que no es poden complir. Diagnòstic de Bozal fet. Hi ha hagut manca de diàleg i falta de respecte. Però, atenció, s'ha de saber quin és el pressupost d'aquest diàleg. Diagnòstic de Gay fet. Ai els bascos, com en saben!
Com es facilita el diàleg? La tercera via pitja l'accelerador. La credibilitat de la voluntat de diàleg està en la capacitat d'adreçar-se a tercers i d'arribar a compromisos verificables. No hi ha excusa per no negociar. Proposta d'Arbós. Podria modificar-se la Constitució, però també es poden modificar determinades lleis que podrien obrir portes per resoldre el problema. S'ha de baixar a la realitat. Proposta de Bozal feta. El problema no és la Constitució de 1978, considerada per ells una de les millors. Algunes persones han dit que va ser aprovada amb la repressió dels tancs i de les armes. A Alemanya sí es va fer amb els tancs i els alemanys no la posen en qüestió. Gay dona gas. I segueix: No pot ser que la premsa s'adreci a un tribunal per dir quina sentència ha de fer.
Els retombs de la desobediència i el referèndum impossible
Venen corbes. Però i la desobediència, què? Una cosa és la legalitat i una altra és la legitimat. No es pot banalitzar el dret convocant la legitimitat. No es pot desqualificar un sistema brandant la bandera de la legitimitat en benefici propi. Sentència d'Arbós. Si es fa una vegada es farà moltes més. La gent no sap la transcendència que pot tenir la desobediència sobre la seva persona. Sentència de Bozal. La legitimitat li va servir a Hitler per carregar-se la república de Weimar i impulsar el seu pla d'envair Europa. No pot haver-hi una nova legitimitat sense respecte a la legalitat. Sentència de Gay. Però Arbós fa un avançament per la dreta: des del moment en què surt tanta gent al 15-M o que hi ha una part important de ciutadans que volen la independència, s'està rebutjant la legitimitat de l'ordre constitucional. Cal deixar un marge perquè les diferents idees de legitimitat puguin acomodar-se finalment. És el més aplaudit.
I el referèndum hi cap a la Constitució? L'independentista de la sala, que s'agafi fort al seient. No conec ni un jurista que digui que pot haver-hi un referèndum vinculant sobre la secessió de Catalunya. Sí es poden fer referèndums consultius. Claríssim Arbós. Bozal i Gay assenteixen. Segueix el catedràtic de Dret Constitucional: la sortida passa per rebaixar la tensió, i això està en mans del Govern de Catalunya, que pot paralitzar el calendari. No es pot fer de forma unilateral un referèndum perquè no reuneix les condicions perquè tingui credibilitat. Només que algú digués que no es pot fer, ja millorarien les coses. Ah, i per cert, que no es diguin mentides sobre el dret. No es pot dir a Harvard que l'exèrcit pot intercedir contra els ciutadans. Mentida! Frenada en sec.
Un acord a tocar?
Senyor Jordi Sànchez, final de trajecte. Aplaudiments. Ja pot tornar a la seva quotidianitat independentista de l'ANC que, des de la tercera via, li ha de quedar ben clar, és respectada tot i ser impossible. En canvi, el diàleg, el debat i el pacte està ja, pel que sembla, a tocar.