Rovira reclama també un espai de coordinació pel referèndum que sumi els «comuns»

La dirigent d'ERC, com va fer dimecres la CUP, apunta que l'ens hauria de treballar per establir les garanties mínimes per celebrar la votació entre totes les forces partidàries del dret a decidir | En la Nit Irla, tant Rovira com Tresserras criden a repensar les esquerres, després d'unes eleccions franceses en què han quedat escombrades

Marta Rovira, en el seu discurs a la Nit Irla.
Marta Rovira, en el seu discurs a la Nit Irla. | ACN
11 de maig del 2017
Actualitzat a les 21:04h
ERC avala la proposta de l'ANC i la CUP de crear espais de coordinació que uneixin tots els partidaris del referèndum, des dels independentistes als "comuns", per treballar per a la seva efectiva celebració amb garanties. Ho ha subratllat aquest dijous la secretària general dels republicans, Marta Rovira, just l'endemà que els anticapitalistes celebressin una conferència política amb la mateixa demanda com a element central. 

Així, Rovira ha asseverat que cal "generar els espais de coordinació i confiança entre els que volem treballar perquè els ciutadans de Catalunya decideixin els seu futur", els quals han de ser "generosos i transversals". I en aquest òrgan, ha especificat que, entre d'altres, hi hauria d'haver també el PDECat, la CUP, Podem i els "comuns", per tal de ser capaces "de reconèixer les garanties per celebrar el referèndum". De fet, Catalunya Sí que es Pot condiciona el seu suport a una votació unilateral a l'aval previ de la Comissió de Venècia, una fita complicada, motiu pel qual ara ERC vol treballar perquè el referèndum es faci amb garanties, però sense condicions externes i fins a on puguin arribar les institucions catalanes i els partits que donen suport al dret a decidir.

Majoria de "demòcrates" davant dels unionistes

I és que la dirigent d'ERC ha asseverat que, "davant majoria unionista de C's, PP i PSOE", cal una "majoria dels demòcrates que volem fer el referèndum, que permeti parlar de totes les garanties que cal per fer-lo", ja que "el que no és normal" és que es pateixi un "setge democràtic" com que impulsa l'Estat. Si no s'uneixen forces i s'aprofita el context per posar les urnes, ha avisat, es perdrà "l'oportunitat". De fet, ha demanat unitat entre aquelles formacions que volen "empènyer pel canvi i superar l'"statu quo" i els oligopolis i volen un país més just i lliure" i, per tant, els ha instat a "seure una taula i parlar de les garanties per celebrar un referèndum efectiu per permetre als ciutadans viure en un país més lliure i més just".

D'aquesta manera, ha afirmat que els republicans estan "obstinats a fer realitat el referèndum", ja que "la democràcia no la pot aturar ningú", per bé que ha admès que hi haurà "dificultats molt majoritàriament provocades pels partits unionistes que s'obstinaran a posar obstacles perquè els ciutadans no puguin opinar", com s'ha evidenciat amb la sentència contra la llei de consultes del 2010 o el procés de declaracions davant del TSJC per part dels membres sobiranistes de la Mesa del Parlament.

Premis de la Fundació Irla

Rovira ha fet aquestes declaracions en el marc de la nit Irla, en què la Fundació Josep Irla -vinculada a ERC- ha lliurat diversos premis. El d'Assaig l'ha rebut Martí Petit per l'obra "Desconnexió connectada. Societat digital, Catalunya i Europa", mentre que el Memorial Francesc Macià ha distingit al traductor Peter Bush -que ha traduït a l'anglès obres com "La plaça del diamant" o "Incerta glòria"- i a l'associació Drets -de juristes que actuen contra els delictes d'odi contra els catalans-, i el Memorial Lluís Companys ha anat a mans de l'antropòloga Adriana Kaplan -que treballa a l'Àfrica contra la mutilació genital femenina- i a la Fundació Surt -que treballa per l'equitat de gènere-.

El president de la Fundació Irla, Joan Manuel Tresserras, ha destacat que, "en molts pocs anys, en aquesta fase en què l'independentisme ha guanyat l'hegemonia en el catalanisme, hi ha hagut un gran debat que ha renovat profundament la cultura política del catalanisme", mentre que, "en el camp de l'Estat, no hi ha hagut cap projecte, cap debat, cap proposta, només es diu que 'no és legal', 'no passarà mai', no han discutit amb els seus, no han aportat res intel·lectualment, només s'han centrat en impedir que fem el que volem fer".

"És estúpid que surti qualsevol catedràtic de ciència polític per explicar-nos el tecnicisme del que fa el govern espanyol, el que importa és el debat de fons", ha asseverat. Així, Tresserras ha etzibat que no admet "aquesta legalitat i aquesta instrumentalització del dret", ja que "la democràcia és abans de la llei".

Repensar l'esquerra davant França

Així mateix, Tresserras ha destacat que, malgrat que hi haurà moments difícils fins al referèndum, "els moments després del referèndum seran encara més difícils i ens caldran millors instruments", els quals s'ha proposat contribuir a aconseguir a través de la Fundació. "En pocs mesos tindrem projecte i tindrem programa, propostes concretes de com hem de construir la República", ha apuntat, mentre que també s'ha referit a la "desorientació general de les esquerres a Europa", tal com s'ha evidenciat a les eleccions de França. Per això, ha subratllat que "les esquerres han de repensar la política i a elles mateixes" i que la independència pot esdevenir un "estímul per apressar-nos a repensar com haurien de ser les esquerres".