14
de maig
del
2017
Actualitzat
el
15
de maig
a la
13:05h
Es va veure abocat a dimitir de la secretaria general primer i de diputat al Congrés després; els càrrecs orgànics que li feien costat -també aquells que eren els seus amics personals- li van acabar retirant el suport; i, malgrat tot, Pedro Sánchez es manté dempeus a l'hora de plantar cara a les primàries del PSOE. Amb els avals obtinguts -només 5.000 menys que Susana Díaz- ha demostrat que hi ha partit en un moment en què bona part de la vella guàrdia del PSOE creia que tot estava dat i beneït a favor de la presidenta d'Andalusia.
Hi ha nervis a Ferraz per un pols en el qual l'aparell del partit es veu amenaçat. Patxi López, el tercer en discòrdia, pateix les conseqüències de la polarització i en el seu equip ja hi ha qui li demana que sospesi decantar-se per un dels altres dos candidats. Les primàries seran d'aquí a una setmana, el 21 de maig, i 187.000 militants socialistes tindran la paraula. La recta final serà d'alt voltatge, com s'espera que es visualitzi en el debat a tres que aquest dilluns protagonitzaran els tres aspirants a la seu de Ferraz.
SUSANA DÍAZ: entre l'abric dels càrrecs orgànics i la llosa de l'abstenció a Rajoy
A favor. Ningú dubta de la capacitat i l'afany de lideratge de Susana Díaz. Té l'indiscutible suport de la majoria de càrrecs orgànics del partit i dels grans tòtems del PSOE com els expresidents José Luis Rodríguez Zapatero i Felipe González o els exministres José Bono, José Blanco i Alfredo Pérez Rubalcaba. Tradicionalment han guanyat aquells candidats que tenien l'aparell del partit al seu favor i Díaz compta amb el suport explícit d'almenys set dels 19 secretaris generals que té el partit a nivell autonòmic. També aposten per ella el president del País Valencià, Ximo Puig; el d'Astúries i comandant de l'actual gestora, Javier Fernández; el d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara; el d'Aragó, Javier Lambán; i el de Castella-La Manxa, Emiliano García-Page. Té també remant per a ella el 70% dels secretaris provincials. En el seu argumentari, Díaz recorda també que va ser capaç de guanyar les eleccions a Andalusia en un context en què el PSOE encaixava mals resultats sense precedents i que, per tant, té experiència de govern. A més, lidera la federació andalusa, que és la més potent del partit.
En contra. Bona part de la militància la percep com la instigadora de la caiguda de Pedro Sánchez i una de les grans defensores de l'abstenció que va permetre investir Mariano Rajoy. El sector més esquerranós del partit la veuen massa condescendent amb la dreta i, de fet, Díaz va preferir pactar amb Ciutadans que no pas amb Podem per apuntalar-se a la Junta. En un context en què no és possible una alternativa al govern del PP, Díaz encarna la continuïtat davant d'aquells que reclamen un canvi perquè veuen amenaçat el paper del PSOE com a partit de referència de l'esquerra en un moment en què els populars es veuen esquitxats per la corrupció. Que les primàries siguin obertes a la militància complica el camí de Díaz, que mentre té ben garantit el suport orgànic del partit desperta recels en bona part de les bases. Catalunya és també, en aquest sentit, un factor que va en contra de l'andalusa. La militància del PSC ja ha deixat clar que és Sánchez, que reconeix Catalunya com a nació, el seu favorit.
PEDRO SÁNCHEZ: entre l'empenta de les bases i els històrics mals resultats
A favor. Cert és que no té càrrecs orgànics de pes que remin al seu favor, però a l'entorn de l'ex-secretari general asseguren que ha aconseguit articular un "aparell de la militància". Ha estat la gran sorpresa durant la presentació d'avals i això pot esperonar aquells afiliats que no pensaven participar perquè no veien alternativa a Díaz. Sánchez ha esperançat una part important de la militància que no ha perdonat l'abstenció a la investidura de Rajoy i que està ressentida amb Díaz per haver estat una de les dirigents que van empènyer. El discurs que està articulant qualla en un moment de crisi d'identitat del PSOE en un escenari en què no planta cara a un PP en minoria assetjat per la corrupció i és Podem qui intenta aprofitar el buit per l'esquerra per visualitzar-se com a cap de l'oposició. Sánchez compta amb el suport incondicional de la militància del PSC, però també d'una part important de les bases socialistes del País Valencià i de les Illes Balears, així com d'Euskadi.
En contra. Durant els dos anys que va liderar el PSOE, el partit va encaixar els pitjors resultats de la seva història. A les eleccions del 26 de juny de l'any passat el PSOE no va guanyar a cap comunitat autònoma i es va quedar amb 85 diputats. És inevitable que hi hagi qui li recordi a Sánchez les seves contradiccions. Ara defensa un gir a l'esquerra però va pactar amb Ciutadans abans que amb Podem en el seu intent d'investidura fallit. Els seus rivals l'acusen d'estar entonant un discurs oportunista que l'acosta massa a les tesis de Pablo Iglesias. Veuen en ell, en definitiva, un lideratge tou i canviant en funció de les circumstàncies que pot acabar "radicalitzant" el partit, un escenari que pot fer por a la militància més conervadora. També pot passar factura el fet que reconegui Catalunya com a nació, ja que hi ha una part del PSOE que pot interpretar que està fent concessions nacionalistes.
PATXI LÓPEZ: la tercera via, esguerrada pels extrems
A favor. L'exlehendakari encara una tercera via en unes primàries altament polaritzades. Pot capitalitzar el vot d'aquells que no combreguen ni amb el perfil conservador de Díaz ni amb el gir radical de Sánchez i acreditar, a més, experiència de govern. De fet, la seva candidatura ha estat un refugi per aquells càrrecs orgànics que, tot i que van defensar que calia votar en contra de la investidura de Mariano Rajoy, veuen massa arriscat el discurs de l'ex-secretari general. Aquest és el cas de la presidenta de les Balears, Francina Armengol, o de la secretària general dels socialistes bascos, Idoia Mendia. López també compta amb el suport d'alguns dels dirigents que van treballar colze a colze amb Sánchez, com ara el secretari general de La Rioja, César Luena, que va ser el seu número dos, o Óscar López, que va ser el responsable de la seva estratègia electoral.
En contra. Està clar que aquestes primàries són cosa de dos i que aquest context perjudica López, que és candidat amb els avals mínims. De fet, entre les seves files ja hi ha qui demana posicionar-se cap a algun dels altres dos rivals. A aquest escenari se li suma que des d'un bon principi se l'ha considerat com un enviat de Díaz per intentar dividir el vot a Sánchez. De fet, el discurs de l'exlehendakari ha estat més dur contra l'ex-secretari general que contra la presidenta d'Andalusia. Al marge d'aquesta situació, hi hi qui considera que és un gran gestor de la vida interna del partit però que no té fusta de líder.
Hi ha nervis a Ferraz per un pols en el qual l'aparell del partit es veu amenaçat. Patxi López, el tercer en discòrdia, pateix les conseqüències de la polarització i en el seu equip ja hi ha qui li demana que sospesi decantar-se per un dels altres dos candidats. Les primàries seran d'aquí a una setmana, el 21 de maig, i 187.000 militants socialistes tindran la paraula. La recta final serà d'alt voltatge, com s'espera que es visualitzi en el debat a tres que aquest dilluns protagonitzaran els tres aspirants a la seu de Ferraz.
SUSANA DÍAZ: entre l'abric dels càrrecs orgànics i la llosa de l'abstenció a Rajoy
A favor. Ningú dubta de la capacitat i l'afany de lideratge de Susana Díaz. Té l'indiscutible suport de la majoria de càrrecs orgànics del partit i dels grans tòtems del PSOE com els expresidents José Luis Rodríguez Zapatero i Felipe González o els exministres José Bono, José Blanco i Alfredo Pérez Rubalcaba. Tradicionalment han guanyat aquells candidats que tenien l'aparell del partit al seu favor i Díaz compta amb el suport explícit d'almenys set dels 19 secretaris generals que té el partit a nivell autonòmic. També aposten per ella el president del País Valencià, Ximo Puig; el d'Astúries i comandant de l'actual gestora, Javier Fernández; el d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara; el d'Aragó, Javier Lambán; i el de Castella-La Manxa, Emiliano García-Page. Té també remant per a ella el 70% dels secretaris provincials. En el seu argumentari, Díaz recorda també que va ser capaç de guanyar les eleccions a Andalusia en un context en què el PSOE encaixava mals resultats sense precedents i que, per tant, té experiència de govern. A més, lidera la federació andalusa, que és la més potent del partit.
En contra. Bona part de la militància la percep com la instigadora de la caiguda de Pedro Sánchez i una de les grans defensores de l'abstenció que va permetre investir Mariano Rajoy. El sector més esquerranós del partit la veuen massa condescendent amb la dreta i, de fet, Díaz va preferir pactar amb Ciutadans que no pas amb Podem per apuntalar-se a la Junta. En un context en què no és possible una alternativa al govern del PP, Díaz encarna la continuïtat davant d'aquells que reclamen un canvi perquè veuen amenaçat el paper del PSOE com a partit de referència de l'esquerra en un moment en què els populars es veuen esquitxats per la corrupció. Que les primàries siguin obertes a la militància complica el camí de Díaz, que mentre té ben garantit el suport orgànic del partit desperta recels en bona part de les bases. Catalunya és també, en aquest sentit, un factor que va en contra de l'andalusa. La militància del PSC ja ha deixat clar que és Sánchez, que reconeix Catalunya com a nació, el seu favorit.
Susana Díaz i José Luis López, durant un acte a Cànoves i Samalús Foto: @100por100PSOE
PEDRO SÁNCHEZ: entre l'empenta de les bases i els històrics mals resultats
A favor. Cert és que no té càrrecs orgànics de pes que remin al seu favor, però a l'entorn de l'ex-secretari general asseguren que ha aconseguit articular un "aparell de la militància". Ha estat la gran sorpresa durant la presentació d'avals i això pot esperonar aquells afiliats que no pensaven participar perquè no veien alternativa a Díaz. Sánchez ha esperançat una part important de la militància que no ha perdonat l'abstenció a la investidura de Rajoy i que està ressentida amb Díaz per haver estat una de les dirigents que van empènyer. El discurs que està articulant qualla en un moment de crisi d'identitat del PSOE en un escenari en què no planta cara a un PP en minoria assetjat per la corrupció i és Podem qui intenta aprofitar el buit per l'esquerra per visualitzar-se com a cap de l'oposició. Sánchez compta amb el suport incondicional de la militància del PSC, però també d'una part important de les bases socialistes del País Valencià i de les Illes Balears, així com d'Euskadi.
En contra. Durant els dos anys que va liderar el PSOE, el partit va encaixar els pitjors resultats de la seva història. A les eleccions del 26 de juny de l'any passat el PSOE no va guanyar a cap comunitat autònoma i es va quedar amb 85 diputats. És inevitable que hi hagi qui li recordi a Sánchez les seves contradiccions. Ara defensa un gir a l'esquerra però va pactar amb Ciutadans abans que amb Podem en el seu intent d'investidura fallit. Els seus rivals l'acusen d'estar entonant un discurs oportunista que l'acosta massa a les tesis de Pablo Iglesias. Veuen en ell, en definitiva, un lideratge tou i canviant en funció de les circumstàncies que pot acabar "radicalitzant" el partit, un escenari que pot fer por a la militància més conervadora. També pot passar factura el fet que reconegui Catalunya com a nació, ja que hi ha una part del PSOE que pot interpretar que està fent concessions nacionalistes.
Pedro Sánchez, en un míting a Sabadell Foto: Juanma Peláez
PATXI LÓPEZ: la tercera via, esguerrada pels extrems
A favor. L'exlehendakari encara una tercera via en unes primàries altament polaritzades. Pot capitalitzar el vot d'aquells que no combreguen ni amb el perfil conservador de Díaz ni amb el gir radical de Sánchez i acreditar, a més, experiència de govern. De fet, la seva candidatura ha estat un refugi per aquells càrrecs orgànics que, tot i que van defensar que calia votar en contra de la investidura de Mariano Rajoy, veuen massa arriscat el discurs de l'ex-secretari general. Aquest és el cas de la presidenta de les Balears, Francina Armengol, o de la secretària general dels socialistes bascos, Idoia Mendia. López també compta amb el suport d'alguns dels dirigents que van treballar colze a colze amb Sánchez, com ara el secretari general de La Rioja, César Luena, que va ser el seu número dos, o Óscar López, que va ser el responsable de la seva estratègia electoral.
En contra. Està clar que aquestes primàries són cosa de dos i que aquest context perjudica López, que és candidat amb els avals mínims. De fet, entre les seves files ja hi ha qui demana posicionar-se cap a algun dels altres dos rivals. A aquest escenari se li suma que des d'un bon principi se l'ha considerat com un enviat de Díaz per intentar dividir el vot a Sánchez. De fet, el discurs de l'exlehendakari ha estat més dur contra l'ex-secretari general que contra la presidenta d'Andalusia. Al marge d'aquesta situació, hi hi qui considera que és un gran gestor de la vida interna del partit però que no té fusta de líder.
Patxi López, en un acte a la seu del PSC de Barcelona Foto: Europa Press