09
de maig
del
2017
Actualitzat
el
10
de maig
a les
21:20h
"A cada problema, una solució". Aquest és un dels lemes que el sobiranisme s'ha gravat a foc en la recta final cap al referèndum del mes de setembre. L'anunci de la presentació d'una querella per part de la Fiscalia en el moment en què es concreti la compra d'urnes per part del Govern és la primera constatació del que farà l'Estat per impedir la votació, i l'independentisme ja es prepara per aquest escenari. De fet, segons diverses fonts consultades per NacióDigital, es treballa amb un pla que inclou la celebració de la consulta vinculant "en el pitjor dels escenaris possible". És a dir: amb un boicot de les institucions espanyoles per impedir que la ciutadania vagi a les urnes. La discreció sobre les accions que es duran a terme és absoluta, però totes les veus consultades assenyalen que les licitacions seguiran totes endavant encara que hi hagi nous anuncis del ministeri públic a cada pas que faci el Govern.
Segons assegura un dirigent sobiranista, una de les previsions que es té en compte és que el recompte dels vots es pugui fer de manera completament manual en cas que l'Estat boicotegi qualsevol opció per fer-ho de forma informatitzada. "Això ja es fa servir en territoris dels Estats Units, i els resultats es donen dos o tres dies més tard de la votació", assegura aquest alt responsable parlamentari consultat. El Govern insisteix, malgrat tot, que també treballa en l'escenari que les institucions espanyoles no impugnin res perquè la via pactada encara segueix vigent. Això sí: per part de Madrid no ha arribat ni tan sols el mínim gest que faci pensar en un acord.
L'anunci de la licitació de les urnes, fet públic la setmana passada, és el primer pas en ferm de l'executiu per celebrar el referèndum. "Tot està seguint un ple prèviament traçat. Ja teníem previst que al maig s'accelerés tot", destaquen fonts governamentals consultades, que indiquen que no s'està posant en marxa ara la maquinària per acabar amb les discrepàncies internes entre el PDECat i ERC. La vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, ha advertit que si hi ha querella és perquè el seu homòleg català, Oriol Junqueras, va indicar que la compra d'urnes era per fer el referèndum. Des del Govern puntualitzen que l'adquisició també respon a la celebració de futures convocatòries electorals, i que la voluntat de l'executiu és tenir urnes en propietat "com passa sense cap problema a comunitats com Andalusia".
"El referèndum el farem passi el que passi", assenyala un alt dirigent de Junts pel Sí consultat, que posa de manifest el "compromís" del Govern i de la majoria parlamentària per convocar-los, celebrar-lo i aplicar-ne el resultat. "Tenim previstos tots els escenaris. La querella de la Fiscalia no pot ser cap excusa. Existeix la determinació de posar les urnes passi el que passi", assegura un altre alt responsable consultat per NacióDigital. La denúncia, ressalten totes les fonts, "encara no ha estat presentada" i permet al sobiranisme fer que l'Estat caigui en el seu marc mental: que hi ha una part -la Generalitat- que vol adquirir urnes i una altra -Espanya- que ho vol impedir. "I això és una cosa molt difícil d'explicar", ressalta una font governamental.
Hi ha quatre empreses que s'han presentat com a candidates per guanyar el concurs destinat a la compra de paperetes i sobres per a un eventual pel referèndum. Es tracta de Tompla Industria Internacional del Sobre, Formsystem Documentos Inteligentes, Impresiones Transkrit i Domènech Mirabet. Les dues primeres, curiosament, són de Madrid. La tercera és basca, de Sant Sebastià, i la última prové de l'Hospitalet de Llobregat. La consellera de la Presidència, Neus Munté, ha insistit aquest dimarts que el Govern "no permetrà" amenaces de l'Estat a les empreses que es presentin al concurs de les urnes, però no ha detallat com les defensarà. El missatge oficial és que el dia que toqui -finals de setembre, principis d'octubre- "hi haurà urnes".
L'actuació de l'Estat
La gran pregunta, coincideixen diversos dirigents consultats, és què farà exactament l'Estat per impedir la votació. Una de les versions que circula dins del Govern és que l'executiu espanyol "no s'atrevirà" a aplicar mesures coercitives que podrien ser interpretades com un "regal" per part del sobiranisme, com ara una intervenció militar o policial. Un "regal", esclar, en la mesura que una actuació d'aquest tipus evidenciaria davant del món l'actitud cervalment contrària al referèndum. La consigna que hi ha fins del govern espanyol, assenyala un dirigent consultat, és aplicar mesures "proporcionals" que podrien descartar, fins i tot, la intervenció total de l'autonomia.
"No sé si és tan fàcil impedir el referèndum", reflexiona un alt dirigent governamental. Amb el 9-N, per exemple, hi ha membres del Govern que interpreten que va existir un pacte "tàcit" amb l'Estat segons el qual es "tolerava" la votació sempre i quan l'executiu d'Artur Mas no capitalitzés els resultats i la participació. Aquesta versió -negada per altres fonts, que branden les condemnes rebudes per Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs per desmentir-la- deixa clar que aquest cop el govern espanyol s'aplicarà a fons per impedir la votació. Si hi ha boicot absolut, el sobiranisme vol arribar-hi amb un pla que contempli "el pitjor dels escenaris". I tenint en compte que les futures querelles, molt possiblement, no es resolguin del tot -obertura de judici oral inclòs contra membres del Govern- fins després del mes de setembre.
Segons assegura un dirigent sobiranista, una de les previsions que es té en compte és que el recompte dels vots es pugui fer de manera completament manual en cas que l'Estat boicotegi qualsevol opció per fer-ho de forma informatitzada. "Això ja es fa servir en territoris dels Estats Units, i els resultats es donen dos o tres dies més tard de la votació", assegura aquest alt responsable parlamentari consultat. El Govern insisteix, malgrat tot, que també treballa en l'escenari que les institucions espanyoles no impugnin res perquè la via pactada encara segueix vigent. Això sí: per part de Madrid no ha arribat ni tan sols el mínim gest que faci pensar en un acord.
L'anunci de la licitació de les urnes, fet públic la setmana passada, és el primer pas en ferm de l'executiu per celebrar el referèndum. "Tot està seguint un ple prèviament traçat. Ja teníem previst que al maig s'accelerés tot", destaquen fonts governamentals consultades, que indiquen que no s'està posant en marxa ara la maquinària per acabar amb les discrepàncies internes entre el PDECat i ERC. La vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, ha advertit que si hi ha querella és perquè el seu homòleg català, Oriol Junqueras, va indicar que la compra d'urnes era per fer el referèndum. Des del Govern puntualitzen que l'adquisició també respon a la celebració de futures convocatòries electorals, i que la voluntat de l'executiu és tenir urnes en propietat "com passa sense cap problema a comunitats com Andalusia".
Carles Puigdemont es dirigeix a la reunió del Govern del 9 de maig Foto: Govern
"El referèndum el farem passi el que passi", assenyala un alt dirigent de Junts pel Sí consultat, que posa de manifest el "compromís" del Govern i de la majoria parlamentària per convocar-los, celebrar-lo i aplicar-ne el resultat. "Tenim previstos tots els escenaris. La querella de la Fiscalia no pot ser cap excusa. Existeix la determinació de posar les urnes passi el que passi", assegura un altre alt responsable consultat per NacióDigital. La denúncia, ressalten totes les fonts, "encara no ha estat presentada" i permet al sobiranisme fer que l'Estat caigui en el seu marc mental: que hi ha una part -la Generalitat- que vol adquirir urnes i una altra -Espanya- que ho vol impedir. "I això és una cosa molt difícil d'explicar", ressalta una font governamental.
Hi ha quatre empreses que s'han presentat com a candidates per guanyar el concurs destinat a la compra de paperetes i sobres per a un eventual pel referèndum. Es tracta de Tompla Industria Internacional del Sobre, Formsystem Documentos Inteligentes, Impresiones Transkrit i Domènech Mirabet. Les dues primeres, curiosament, són de Madrid. La tercera és basca, de Sant Sebastià, i la última prové de l'Hospitalet de Llobregat. La consellera de la Presidència, Neus Munté, ha insistit aquest dimarts que el Govern "no permetrà" amenaces de l'Estat a les empreses que es presentin al concurs de les urnes, però no ha detallat com les defensarà. El missatge oficial és que el dia que toqui -finals de setembre, principis d'octubre- "hi haurà urnes".
L'actuació de l'Estat
La gran pregunta, coincideixen diversos dirigents consultats, és què farà exactament l'Estat per impedir la votació. Una de les versions que circula dins del Govern és que l'executiu espanyol "no s'atrevirà" a aplicar mesures coercitives que podrien ser interpretades com un "regal" per part del sobiranisme, com ara una intervenció militar o policial. Un "regal", esclar, en la mesura que una actuació d'aquest tipus evidenciaria davant del món l'actitud cervalment contrària al referèndum. La consigna que hi ha fins del govern espanyol, assenyala un dirigent consultat, és aplicar mesures "proporcionals" que podrien descartar, fins i tot, la intervenció total de l'autonomia.
Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, durant la reunió del Govern del 9 de maig Foto: ACN
"No sé si és tan fàcil impedir el referèndum", reflexiona un alt dirigent governamental. Amb el 9-N, per exemple, hi ha membres del Govern que interpreten que va existir un pacte "tàcit" amb l'Estat segons el qual es "tolerava" la votació sempre i quan l'executiu d'Artur Mas no capitalitzés els resultats i la participació. Aquesta versió -negada per altres fonts, que branden les condemnes rebudes per Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs per desmentir-la- deixa clar que aquest cop el govern espanyol s'aplicarà a fons per impedir la votació. Si hi ha boicot absolut, el sobiranisme vol arribar-hi amb un pla que contempli "el pitjor dels escenaris". I tenint en compte que les futures querelles, molt possiblement, no es resolguin del tot -obertura de judici oral inclòs contra membres del Govern- fins després del mes de setembre.