09
de maig
del
2017
Actualitzat
el
10
de maig
a les
21:23h
Que hagin hagut de passar més de quaranta anys des de la mort del dictador perquè el Congrés dels Diputats debati una proposició no de llei -sense rang de llei, per tant- demanant l'exhumació de les restes del general Franco del Valle de los Caídos diu molt de les característiques de la transició espanyola.
Com s'ha dit moltes vegades, el dictador va morir al llit. I va ser enterrat amb tots els honors d'un monarca absolut en un panteó que s'havia fet construir. La proposició no de llei debatuda al Congrés, tot i que sigui aprovada dijous vinent, no obliga el govern de l'Estat a executar-la. Té, això sí, un valor simbòlic important.
Un monument a la Victòria
El decret que ordena la seva construcció és de l'1 d'abril del 1940, amb motiu del primer aniversari de la victòria franquista. És el moment de màxim esplendor feixista del règim, quan la repressió dels vençuts està en el màxim apogeu i en un moment en què sembla que Alemanya pot guanyar la guerra a Europa. El seu component de monument a la Cruzada és explícit en el text del decret: "La dimensión de nuestra Cruzada, los heroicos sacrificios que la Victoria encierra, y la trascendencia que ha tenido para el futuro de España esta epopeya, no pueden quedar perpetuados por los sencillos monumentos con los que suelen conmemorarse en villas y ciudades los hechos salientes de nuestra Historia y los episodios gloriosos de sus hijos".
Es vol que "las generaciones futuras rindan tributo de admiración a los que les legaron una España mejor". Que no es pensa precisment en els vençuts en el moment d'engegar-se l'obra es diu explícitament en el decret quan se'l defineix com "lugar perenne de peregrinación en que lo grandioso de la naturaleza ponga un digno marco al campo en que reposen los héroes y mártires de la Cruzada".
Inicialment, es creia que l'obra estaria acabada en un termini breu de temps, però va trigar divuit anys a ser una realitat. En aquell moment, el 1958, havien canviat algunes coses, sobretot en l'àmbit internacional. Les potències feixistes havien perdut la guerra. L'Espanya de Franco s'havia hagut de "desfalangitzar" parcialment i el discurs del 1940 era difícilment defensable. Aleshores es decideix enterrar-hi també soldats republicans. Un total de 33.847 persones, dels dos bàndols enfrontats, hi són enterrades.
Queralt Solé: "El monument volia projectar una nova dinastia"
La historiadora Queralt Solé, una de les màximes especialistes en la història del Valle de los Caídos, autora de la tesi Els morts clandestins (Afers), explica a NacióDigital que "el monument representa la pervivència del franquisme en una societat democràtica". "No ha estat mai un objecte museïficat, s'ha deixat igual a com es va concebre. I així és percebut per partidaris i detractors", afegeix.
Solé considera positiva la iniciativa del PSOE, però també creu que "s'hagués pogut fer abans, quan eren al govern. El Valle, que s'ha convertit en un ossari, s'ha d'explicar molt bé. Va ser concebut com un monument feixista. De fet, pretenia assentar sobre les restes dels soldats franquistes un monument que projectés una nova dinastia. D'aquí el lloc triat, cent metres per damunt de l'Escorial, on estan enterrats els monarques d'Espanya".
Solé explica que la decisió de portar-hi les restes de republicans va provocar crítiques en alguns sectors falangistes i que els carlins, molts d'ells distanciats del règim, es van negar a ser-hi enterrats. Els morts del Terç de la Nostra Senyora de Montserrat estan en una cripta a Montserrat.
Hilari Raguer: "Mai va ser un símbol de reconciliació"
L'historiador i monjo de Montserrat Hilari Raguer va ser un dels membres de la comissió creada l'any 2011 per estudiar el futur del Valle de los Caídos. Raguer ho explica a NacióDigital: "Nosaltres van emetre un dictamen que era força raonable en què proposàvem no pas alterar el Valle sinó explicar-lo, que es convertís en un centre d'interpretació amb guies i plafons informatius". L'historiador afirma: "Auschwitz i Buchenwald no van ser derruïts sinó que van convertir-se en centres d'interpretació". En el cas de l'estat espanyol, "no es compleix la llei de la memòria històrica".
Raguer assegura que "el Valle de los Caídos mai va ser un símbol de reconciliació, sinó que va ser pensat com un monument als vençuts, als caídos". Raguer recorda les semblances del monument amb els d'estil nazi i mussolinià d'aquells anys. "Però després van intentar canviar el discurs i s'hi va decidir enterrar també soldats republicans, en la majoria de casos sense consultar amb la família". L'historiador nega també el concepte de "voluntaris" dels presos que hi van treballar els primers anys: "Eren presoners que vivien en unes condicions pèssimes i treballar al Valle suposava una millora, cobrant una petit sou i obtenint una redempció de la pena pel treball".
L'estat de les restes és irregular: "Hi ha fèretres en relatiu bon estat, però les condicions d'humitat ha podrit moltes caixes i moltes restes es troben barrejades". L'investigador creu que s'hauria de fer un esforç d'identificació de les restes, sempre que sigui possible, "i en els casos en què la família ho reclami". Per ell, "si es retiren les restes de Franco, el sentit del monument canviaria".
Què fer amb les restes de Franco? Raguer creu que "caldria parlar amb la família perquè el tema es resolgués de la millor manera. La dona de Franco està enterrada en el cementiri del Pardo i, de fet, Franco no va deixar escrit que volia que fos a Cuelgamuros".
Com s'ha dit moltes vegades, el dictador va morir al llit. I va ser enterrat amb tots els honors d'un monarca absolut en un panteó que s'havia fet construir. La proposició no de llei debatuda al Congrés, tot i que sigui aprovada dijous vinent, no obliga el govern de l'Estat a executar-la. Té, això sí, un valor simbòlic important.
Un monument a la Victòria
El decret que ordena la seva construcció és de l'1 d'abril del 1940, amb motiu del primer aniversari de la victòria franquista. És el moment de màxim esplendor feixista del règim, quan la repressió dels vençuts està en el màxim apogeu i en un moment en què sembla que Alemanya pot guanyar la guerra a Europa. El seu component de monument a la Cruzada és explícit en el text del decret: "La dimensión de nuestra Cruzada, los heroicos sacrificios que la Victoria encierra, y la trascendencia que ha tenido para el futuro de España esta epopeya, no pueden quedar perpetuados por los sencillos monumentos con los que suelen conmemorarse en villas y ciudades los hechos salientes de nuestra Historia y los episodios gloriosos de sus hijos".
Es vol que "las generaciones futuras rindan tributo de admiración a los que les legaron una España mejor". Que no es pensa precisment en els vençuts en el moment d'engegar-se l'obra es diu explícitament en el decret quan se'l defineix com "lugar perenne de peregrinación en que lo grandioso de la naturaleza ponga un digno marco al campo en que reposen los héroes y mártires de la Cruzada".
Inicialment, es creia que l'obra estaria acabada en un termini breu de temps, però va trigar divuit anys a ser una realitat. En aquell moment, el 1958, havien canviat algunes coses, sobretot en l'àmbit internacional. Les potències feixistes havien perdut la guerra. L'Espanya de Franco s'havia hagut de "desfalangitzar" parcialment i el discurs del 1940 era difícilment defensable. Aleshores es decideix enterrar-hi també soldats republicans. Un total de 33.847 persones, dels dos bàndols enfrontats, hi són enterrades.
Queralt Solé: "El monument volia projectar una nova dinastia"
La historiadora Queralt Solé, una de les màximes especialistes en la història del Valle de los Caídos, autora de la tesi Els morts clandestins (Afers), explica a NacióDigital que "el monument representa la pervivència del franquisme en una societat democràtica". "No ha estat mai un objecte museïficat, s'ha deixat igual a com es va concebre. I així és percebut per partidaris i detractors", afegeix.
Solé considera positiva la iniciativa del PSOE, però també creu que "s'hagués pogut fer abans, quan eren al govern. El Valle, que s'ha convertit en un ossari, s'ha d'explicar molt bé. Va ser concebut com un monument feixista. De fet, pretenia assentar sobre les restes dels soldats franquistes un monument que projectés una nova dinastia. D'aquí el lloc triat, cent metres per damunt de l'Escorial, on estan enterrats els monarques d'Espanya".
Solé explica que la decisió de portar-hi les restes de republicans va provocar crítiques en alguns sectors falangistes i que els carlins, molts d'ells distanciats del règim, es van negar a ser-hi enterrats. Els morts del Terç de la Nostra Senyora de Montserrat estan en una cripta a Montserrat.
Hilari Raguer: "Mai va ser un símbol de reconciliació"
L'historiador i monjo de Montserrat Hilari Raguer va ser un dels membres de la comissió creada l'any 2011 per estudiar el futur del Valle de los Caídos. Raguer ho explica a NacióDigital: "Nosaltres van emetre un dictamen que era força raonable en què proposàvem no pas alterar el Valle sinó explicar-lo, que es convertís en un centre d'interpretació amb guies i plafons informatius". L'historiador afirma: "Auschwitz i Buchenwald no van ser derruïts sinó que van convertir-se en centres d'interpretació". En el cas de l'estat espanyol, "no es compleix la llei de la memòria històrica".
Raguer assegura que "el Valle de los Caídos mai va ser un símbol de reconciliació, sinó que va ser pensat com un monument als vençuts, als caídos". Raguer recorda les semblances del monument amb els d'estil nazi i mussolinià d'aquells anys. "Però després van intentar canviar el discurs i s'hi va decidir enterrar també soldats republicans, en la majoria de casos sense consultar amb la família". L'historiador nega també el concepte de "voluntaris" dels presos que hi van treballar els primers anys: "Eren presoners que vivien en unes condicions pèssimes i treballar al Valle suposava una millora, cobrant una petit sou i obtenint una redempció de la pena pel treball".
L'estat de les restes és irregular: "Hi ha fèretres en relatiu bon estat, però les condicions d'humitat ha podrit moltes caixes i moltes restes es troben barrejades". L'investigador creu que s'hauria de fer un esforç d'identificació de les restes, sempre que sigui possible, "i en els casos en què la família ho reclami". Per ell, "si es retiren les restes de Franco, el sentit del monument canviaria".
Què fer amb les restes de Franco? Raguer creu que "caldria parlar amb la família perquè el tema es resolgués de la millor manera. La dona de Franco està enterrada en el cementiri del Pardo i, de fet, Franco no va deixar escrit que volia que fos a Cuelgamuros".