Ciència en societat: anàlisi

Quan vam passar a tenir ratolins a casa?

Durant anys s'havia pensat que van esdevenir domèstics amb l'aparició de l'agricultura, però ara els estudis han provat que va ser més aviat

per Cristina Junyent, 10 de maig de 2017 a les 11:00 |
Un ratolí domèstic, el nom científic del qual és «Mus musculus» | Wikimedia Common
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de maig de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Fa uns deu mil anys acabava finalment la darrera glaciació. El període llarg període de desglaç va durar mil·lennis, i a mesura que avançava, oferia nous territoris per ser colonitzats. Entre els canvis ecològics a nivell global que va comportar, a les grans planícies de latituds mitjanes hi van aparèixer grans extensions d’aigua dolça continental, que van ser poblades massivament per plantes que esdevindrien crucials per a la història dels humans: les gramínies. 

La dinàmica ecològica associada al desglaç va alterar la relació dels humans amb les comunitats animals i vegetals de manera que finalment va conduir a la domesticació d’animals i plantes. Tres serien els nuclis més rellevants d’explotació de les seves llavors: al Pròxim Orient, el blat es va començar a conrear ara fa uns vuit-mil anys; a la Xina, prop del riu Groc, l’arròs, i a Mesoamèrica, el blat de moro, ara fa uns sis mil anys.

Fa quinze-mil anys, al Pròxim Orient, l’economia era encara pre-agrícola. Però els canvis globals obligaven a canviar els hàbits de les poblacions humanes. Els caçadors i recol·lectors es van adaptar a les noves xarxes alimentàries, i van començar a ser menys mòbils tot establint assentaments de llarg termini, que, al seu torn, van tenir un altre efecte ambiental involuntari. 

L’acció humana va afavorir el creixement de poblacions d’alguns animals que van explotar els nous nínxols associats, no ja al canvi climàtic, sinó a la nova cultura menys mòbil: es van desenvolupar poblacions comensals dels assentaments humans. Entre elles, van aparèixer els ratolins domèstics, poblacions de ratolins salvatges que s’adequaven a les condicions dels nous habitatges humans i en treien profit.

Quan la mobilitat humana disminuïa, els ratolins domèstics es veien afavorits front els silvestres en un hàbitat compartit. Això ha revelat un estudi que compara canvis en la forma dels molars en ratolins associats a assentaments africans actuals amb d’altres associats a assentaments de caçadors-recol·lectors del Pròxim Orient d’ara fa quinze mil anys. Les poblacions domèstiques van créixer, establir-se i expandir-se amb les societats humanes, abans de l'adveniment de l'agricultura.

Les espècies afavorides per l’acció humana se’n diuen antropòfiles. Són animals o plantes que aprofiten la capacitat d’adaptar-se a ritmes més accelerats i "segueixen" els humans en els nous hàbitats que generen: camps, prats, carreteres, poblats o edificis. Dins les espècies antropòfiles hi ha les comensals, que veuen una oportunitat immillorable al costat d’una altra espècie que aporta una quantitat enorme de recursos d’alimentació. 


El comensalisme és una forma d'interacció biològica en la qual un dels participants obté un benefici, mentre que l'altre no es veu perjudicat ni beneficiat. El terme prové del llatí cum mensa, que significa "compartir la taula". Comensals són els individus d'una població que aprofiten els recursos que li sobren als d'una altra població. Associats als humans són comensals el ratolí domèstic, el pardal comú, la drosòfila i la panerola, entre altres. Es van dispersar a mesura que els humans colonitzaven noves terres i es desplacen encara amb nosaltres. 

El comensalisme, per la disponibilitat permanent de residus d’aliments, podria ser la forma en què es van domesticar alguns animals. Els assentaments permanents durant el Neolític hauria creat un ambient on la selecció de la docilitat podria mantenir-se durant generacions, establint així les bases per a la domesticació. Aquesta mena de domesticació s’aplica a animals com ara el porc, veiem sinó com s’acosten a les ciutats els porcs senglars; el colom, el gall i l’oca, i potser també el gat i el gos. Això si, el gos, molt abans de l’adveniment de l’agricultura.

Potser tants anys de convivència plegats fa que el ratolí, malgrat pors diverses, ens sigui un animal simpàtic. En són un exemple Topo Gigio, Mickey Mouse i en Pérez, que duu regals als nens quan canvien les dents.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació