Procés català

L'estratègia de Forcadell per defensar-se: què implica la inviolabilitat parlamentària?

La defensa de la presidenta del Parlament i la secretària primera de la mesa, Anna Simó, situa aquesta prerrogativa en el centre del raonament per frenar la investigació del TSJC | Els experts consultats per NacióDigital consideren que es tracta d'un "bon argument" per aturar la causa contra una votació parlamentària

per Isaac Meler , 8 de maig de 2017 a les 20:42 |
Carme Forcadell i Anna Simó saluden abans d'entrar al TSJC | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de maig de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la secretària primera de la mesa, Anna Simó, han situat la inviolabilitat parlamentària en el centre de la declaració d'aquest dilluns al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Totes dues han declarat com a investigades per la votació d'una resolució sobre el referèndum a la cambra catalana. És un argument semblant al que ja havia estat esgrimit Forcadell en la seva primera declaració al TSJC, en aquella ocasió relacionada amb la votació de les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent. 

Aquesta vegada, però, la defensa de les dues representants del Parlament ha posat èmfasi especial en aquesta prerrogativa amb l'objectiu de deixar en no-res la investigació per desobediència i prevaricació, en mans de la magistrada instructora María Eugenia Alegret. Però què és la inviolabilitat parlamentària? El catedràtic de dret penal de la Universitat de Lleida i de la Universitat Oberta de Catalunya, Josep Maria Tamarit, explica que es tracta d'una institució que protegeix els diputats de manera que són "inviolables pels vots i opinions que expressin per la seva activitat parlamentària". "Està regulat en l'article 57 de l'Estatut i és un bon argument", assenyala. I remarca: "Serveix per protegir el Parlament d'altres poders de l'Estat, com l'executiu o el judicial".


El catedràtic de dret penal de la Universitat de Barcelona, Joan Queralt, afegeix que la inviolabilitat és una cuirassa de la qual disposen els parlaments, que prohibeix que els seus membres siguin "amonestats, importunats o perseguits per l'emissió de vots i opinions quan són a la cambra o quan són fora". Queralt descarta que l'admissió a tràmit de la votació es pugui excloure de l'àmbit de la protecció de la inviolabilitat. I ho contraposa a "funcions que els parlaments fan com a administració", des de "contractar serveis de biblioteca, informàtica, o convocar oposicions que es poden impugnar en l'ordre contenciós administratiu si es fan incorrectament". "Cada vegada es fa més que aquesta funció recaigui en òrgans tècnics com el lletrat major", afegeix.

La feina de la mesa i el vot dels diputats


Més enllà d'aquestes funcions purament administratives i el que estrictament és votar en un ple parlamentari, hi ha actes com confeccionar l'ordre del dia o convocar el debat. I en funció d'on s'ubiquin aquestes accions, estaran o no protegides per la inviolabilitat dels parlamentaris. En aquest sentit, Queralt és taxatiu i assegura que la doctrina jurídica considera que tot el que no forma part clarament de l'àmbit administratiu "és funció parlamentària". I argumenta que el treball de la mesa per permetre la votació dels diputats també ha d'estar comprès en la inviolabilitat. "No serviria de res que els diputats siguin lliures de votar però l'ordre del dia estigui condicionat", declara.

Si bé Tamarit considera que la distinció entre un acte parlamentari i un acte merament administratiu "no és clara" i que el Tribunal Constitucional (TC) va dirigir una ordre a la mesa del Parlament perquè no permetés el debat, també creu que l'admissió de la votació va ser un acte que "respon a una motivació política". De fet, apunta que hi ha una diferència important amb el cas del 9-N, que va suposar la inhabilitació de l'expresident Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau per desobediència. "Aleshores estava clar que eren persones amb càrrec governatiu i que no gaudien de la inviolabilitat parlamentària", recorda.


En cas que el TSJC finalment accepti la inviolabilitat de Forcadell, Simó i el vicepresident primer de la mesa, Lluís Corominas; el secretari tercer, Joan Josep Nuet, i la secretària quarta, Ramona Barrufet -els cinc investigats per permetre la votació del referèndum- la investigació s'hauria d'aturar immediatament. Tamarit també obre la porta al fet que el tribunal acabi contemplant la inviolabilitat un cop comenci el judici oral. De moment, però, la magistrada instructora del cas no ha acceptat la concurrència d'aquesta prerrogativa malgrat que els advocats defensors ho han demanat en recursos. Els advocats buscaven l'arxiu de la causa.
 

Carme Forcadell i Anna Simó abans d'entrar al TSJC Foto: Adrià Costa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació