Literatura catalana

Aurora Bertrana, l'escriptora desconeguda que escapa de les convencions

L'Arts Santa Mònica acull aquest dilluns 8 de maig la tercera sessió del cicle "El meu clàssic", un programa impulsat des de la Institució de les Lletres Catalanes

| 08/05/2017 a les 18:07h
Arxivat a: Cultura, literatura catalana, Aurora Bertrana, Prudenci Bertrana, Any Bertrana, El meu clàssic, literatura, Arts Santa Mònica, ILC
Aurora Bertrana, una escriptora que va escapar a les convencions | Enciclopèdia
Aquesta notícia es va publicar originalment el 08/05/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquest dilluns 8 de maig la sala d’actes de l’Arts Santa Mònica acull la tercera sessió del cicle El meu clàssic, un programa que vol fomentar la lectura a través de noms de la literatura catalana que comparteixen el valor de la lectura d'un clàssic i que és impulsat des de la Institució de les Lletres Catalanes. En aquesta ocasió, l'escriptora convidada és Maria Àngels Cabré, qui impartirà la conferència Aurora Bertrana, entre la realitat i el desig, emmarcada dins dels actes de l’Any Bertrana.

Inquieta i d'ànima aventurera, Aurora Bertrana i Salazar (1892-1974) és una de les autores que escapen del cànon literari establert per oferir sorpreses literàries d'alt nivell i llarga mirada. La seva trajectòria vital ja la configura com una figura especial, brillant i singular en el marc d'una època gens avesada a aquest tipus de dones amb una decisió tan ferma i sostinguda, amb idees que transgredien constantment allò que era concebut com a "normal" segons els cànons imperants.

Bertrana i l'activisme pels drets de les dones

Nascuda el 29 d’octubre de 1892 a Girona, la seva formació musical l'encamina cap a Suïssa, lloc que esdevindria refugi i clau en la consecució d'algunes fites vitals. A Ginebra, l'any 1923, és on coneix un enginyer suís amb qui es casaria dos anys més tard. El 1926 viatgen a la Polinèsia i s’instal·len a Tahití, on escriu reportatges per a la revista D'ací i d'allà. De tornada a Catalunya, publica el seu primer llibre, Paradisos oceànics (1930), que recull l’exotisme i els costums de la cultura maori i que va causar un cert rebombori.

Ja instal·lada al país, Bertrana continua col·laborant en setmanaris com La Veu de Catalunya o participant en tertúlies i conferències sobre les experiències als Mars del Sud, que plasma a Peikea, princesa caníbal i altres contes oceànics (1934) i L’illa perduda (1935), novel·la escrita conjuntament amb el seu pare, Prudenci Bertrana. Al mateix temps, inicia una etapa d’intensa activitat política i de lluita pels drets de les dones que la porta a participar en la creació d’un Front Únic Femení Esquerrista de Catalunya o de la Universitat Obrera Femenina.

Lluita republicana i exili a Suïssa

Quan esclata la Guerra Civil es posiciona al costat de la República i fa feina com redactora en cap de Companya, revista vinculada al PSUC, mentre col·labora amb l’Associació d’Escriptors Catalans. En aquests temps convulsos i de fortes atzagaiades ideològiques, se separa del seu marit, qui opta per travessar cap a la zona franquista. El 1938 s’exilia a Suïssa, on viu amb moltes dificultats econòmiques. No retornarà a Barcelona fins a finals de la dècada dels 40.

És de tornada a la capital catalana on Bertrana reprendrà la tasca com a escriptora. Publica novel·les sobre els estralls provocats per la Segona Guerra Mundial, com Camins de somni (1955), Tres presoners (1957) i Entre dos silencis (1958); la biografia del seu pare, titulada Una vida; i les seves pròpies memòries, Memòries fins a 1935 (1973, Premi Crítica Serra d’Or de prosa no-ficció, 1974) i Memòries del 1935 fins al retorn a Catalunya (1975), publicades pòstumament. Una vida fora dels convencionalismes establerts, ara reivindicada com a estendard d'una manera de ser lliure i de deixar-ho escrit amb un gran talent.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Roger Tugas | 3 comentaris
01/01/1970
Els republicans temen que, si el TC anul·la el ple que ratifica el president a l'exili, no hi hagi marge per fer-ne un segon i això doni ales a Rajoy per allargar i endurir el 155 | Rovira, que reclama a JxCat que s'obri a negociar un candidat alternatiu, ha treballat l'estratègia a Estremera amb Junqueras
01/01/1970
També hi ha un home intoxicat greu
Un fotograma d'«Estiu 1993»; amb David Verdaguer | Estiu 1993
01/01/1970
L'obra de Carla Simón guanya els guardons a millor pel·lícula dramàtica, direcció i guió pocs dies abans de la gala dels Gaudí | L'actor David Verdaguer s'endú el de millor actor de repartiment pel seu rol al mateix film
David Saldoni, nou president de l'ACM, durant l'entrevista amb NacióDigital | Adrià Costa
01/01/1970
El nou president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) avala que el president governi des de Brussel·les amb un conseller que porti el dia a dia des de Palau | Manté, com la presidenta de l'AMI, que cal "recalcular" el full de ruta i "repensar" les estratègies per implantar el mandat de l'1-O | Situa la llei de governs locals com una de les prioritats de la nova legislatura i l'emmarca dins la creació d'estructures d'estat indispensables
Carles Puigdemont, aquest dilluns a Copenhaguen | ACN
01/01/1970
L'agenda del president cessat per internacionalitzar el cas català ha tingut ressò però ha topat sempre amb reticències diplomàtiques instigades per Rajoy | El viatge anul·lat al Marroc o la carta enviada pel PP a eurodiputats per boicotejar una conferència al Parlament Europeu en són exemples