Eleccions franceses 2017: anàlisi

Macron o la consagració del centre com el nou antídot contra el populisme

Aquesta "quarta via" encarnada per Macron, Justin Trudeau, Matteo Renzi, Mark Rutte o Sadiq Khan dona per morta la ideologia esquerra-dreta, però al mateix temps aposta per mesures de to social-liberal

Es presenta com un moviment renovat, sorgit des de baix i deslligat de la rèmora dels "partits vells"

La victòria de Macron accelera la recomposició del mapa de partits a França

, Politòleg | 08/05/2017 a les 20:10h
Especial: Les anàlisis de NacióDigital
Arxivat a: Internacional, Emmanuel Macron, França, anàlisi, centre, eleccions franceses 2017
Emmanuel Macron, en plena campanya | Flickr En Marxa
Aquesta notícia es va publicar originalment el 08/05/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Amb el 66,06% de vots, Emmanuel Macron es convertirà en el proper president de la República Francesa. L’exministre i exbanquer ha tranquil·litzat bona part d’Europa i, sobretot, sembla haver donat aire a les institucions comunitàries. Una victòria de Marine Le Pen podria haver posat seriosament en dubte els pilars principals de la Unió Europea. La líder del Front Nacional havia promès un referèndum, amb resultat incert, en el que prometia defensar la sortida del país del club comunitari.

Més enllà de les repercussions a nivell intern i comunitari, però, la victòria de Macron ha revitalitzat les energies de certs sectors, de casa i de fora, que creuen en la possibilitat de bastir un camí electoral intermedi entre els “populismes” de dreta i d’esquerra. Així, alguns mitjans han corregut a titllar la victòria de Macron com l’inici "d’una nova etapa", en la qual els extrems aniran perden progressivament rellevància i els partits centrats tindran un protagonisme creixent. "Macron mostra com no has de ser populista per ser popular", deia per exemple la CNN. Així mateix, a Catalunya tant el PDECat com Ciutadans han mostrat ràpidament la seva satisfacció per la victòria de Macron, fent-se seu part del discurs i estratègia.
 
La victòria de Macron s’afegeix, així, a una certa onada electoral en la que perfils centristes, com Justin Trudeau al Canadà, Matteo Renzi a Itàlia, Mark Rutte a Holanda o Sadiq Khan a Londres, entre d’altres, són capaços d’obtenir un avantatge electoral rellevant en un ambient polític polaritzat per un o ambdós extrems. Malgrat les diferències, tots ells comparteixen unes característiques similars que els permet superar alguns estigmes negatius i ampliar així la seva base electoral.

En primer lloc, són candidats o moviments que acostumen a donar per acabada la dimensió esquerra-dreta, considerant-la un instrument del passat i una eina que és incapaç d’interpretar els problemes actuals. Neguen que les divisions siguin de partida i culpabilitzen la política, els extrems, de dividir la societat de forma artificial. Segueixen a la perfecció allò que ja deia el politòleg americà William Riker als anys vuitanta: quan ets perdedor en una dimensió (esquerra-dreta) parla d’una altra cosa, introdueix una dimensió en la qual ets el vencedor. I així ho fan, centrant part del seu discurs en qüestions com la unió, el patriotisme o l’esforç.

La diferència, però, és que el "nou centre" dona per morta la ideologia esquerra-dreta, però al mateix temps aposta subtilment per mesures polítiques concretes de to social-liberal, com la reducció de l’administració, accions per augmentar la competitivitat o l’augment de la inversió en infraestructures. En aquest sentit, Macron és un bon exemple d’aquesta estratègia: se'l criticava sovint per no oferir cap política concreta, i el seu programa era sens dubte curt, però no és menys cert que també (o només) incloïa qüestions que generaven consens a banda i banda de l'espectre polític.

El segon punt en comú d’aquest "nou" centre polític és la seva tendència a presentar-se com un moviment renovat, sorgit des de baix i deslligat de tota rèmora del passat deslligant-lo de la "vella política". Tot i ser exbanquer i exministre d’Hollande, Macron va fundar el moviment En Marxa l’abril del 2016 i ha estat capaç d’associar-se amb la renovació i el canvi. El fet de no tenir partit ni gaudir, d'entrada, del suport de l’establishment ha contribuït a dissociar-lo del govern d’Hollande i a fer el seu missatge polític més creïble. Vivim una època en què els partits tradicionals han anat perdent suports, tant a dreta com a esquerra. Tal i com mostra el gràfic següent, els partits tradicionals (a dreta i esquerra) gaudien l’any 2004 a l'Europea occidental del 86 per cent de vots. Aquesta concentració de vots ha anat caient substancialment, en especial entre els partits d’esquerra. Així, l'any 2015 els partits convencionals d’esquerres tenien poc més del 30% de vots i els de dretes vora el 40%. En una època en què les etiquetes polítiques cotitzen a la baixa, crear-ne una de nova sembla que doni un valor afegit de partida.

% DE VOTS A PARTITS CONVENCIONALS D'ESQUERRA I DRETA A EUROPA
 

Percentatge de vots a partits convencionals d'esquerra i dreta a Europa. Foto: Toni Rodon


Amb tot,  és encara d’hora per certificar l’èxit d’aquest nou centre, que de fet comparteix moltes de les característiques de la Tercera Via que va popularitzar l’exprimer ministre laborista anglès Tony Blair. Més enllà de l’ambigüitat calculada, aquesta mena de "quarta via" que sembla que s'obre camí és, de moment, un moviment poc articulat ideològicament, però que ofereix en alguns contextos una certa estratègia per derrotar el populisme. El seu futur és, a hores d'ara, una incògnita, i dependrà fonamentalment de la seva capacitat per evitar allò que ja li va passar a la tercera via: voler agradar a tothom pot tenir el cost d’acabar no agradant a ningú.
 

Emmanuel Macron saluda els seus seguidors, quan ha anat a votar aquest diumenge. Foto: Europa Press

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

De la France ni Le Pen ni le vin
Anònim (Bouches-du-Rhône), 08/05/2017 a les 20:41
+3
-3
Mon Dieu !
Consagración del centro
Anònim, 08/05/2017 a les 21:13
+0
-11
Un gobierno para la unión todos los francese, alejado de populismos y nacionalismos radicales.
La tercera via, una enganyifa més
Anònim, 08/05/2017 a les 21:48
+13
-0
Això de la "tercera" o la "quarta via " és el darrer intent desesperat del sistema per rentar-se la cara davant el creixent rebuig social que desperten les polítiques del mundialisme i la revolta dels pobles d'Europa que vindrà
Què vell que sona tot això
Anònim, 08/05/2017 a les 21:49
+12
-0
No és més que Tony Blair 2ª part.
Maca disfressa
Jordan Mc, 09/05/2017 a les 05:55
+4
-1
L’esquerra ximpleta (loony left) disfressada de “centre”, com el llop disfressat de be, i els ximplets hi cauen. Mentre, ells qualifiquen els patriotes de “extrema dreta”, i els ximplets hi cauen. Entre els ximplets i els enemics d’occident acabaran amb la nostra civilització, i els ximplets encara hi cauen. Quan els ximplets se’n adonin ja serà massa tard i llavors comprendran perquè els deien ximplets.
Deixeu-l'hi temps...
Anònim, 09/05/2017 a les 09:13
+2
-0
A veure com anirà...deixeu-l'hi temps coi!!. Per cert "l'extrema dreta" francesa, més aviat semblen segons com es miri, extrema esquerra...molts dels seus plantejaments s'hi podrien encabir..exceptuant en el tema d'immigració...aquest es un tema delicat alhora de parlar-ne obertament, doncs si ho fas tens un elevat risc de que et pengin la creu..no precisament de S.Jordi..
Tard o d'hora s'haurà de posar-ho sobre la taula, abans no sigui massa tard.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Concentració independentista | Adrià Costa
Sara González | 1 comentari
01/01/1970
Junts per Catalunya i ERC exigeixen que, si guanyen el 21-D, Rajoy respecti el resultat i obri una via de negociació | La via acordada ha estat sempre la prioritat de l'independentisme, fins i tot mentre transitava per la unilateralitat
01/01/1970
Afirmen que les actuacions de la jutge de l'Audiència Nacional i del fiscal general de l'Estat han causat "repulsa" i "preocupació"
Encesa dels llums de Nadal de Barcelona. | ACN
01/01/1970
"Barcelona segueix bategant", ha expressat Colau a l'encessa dels llums de Nadal a La Rambla amb una escenografia de coloms de la pau i cors
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont a la manifestació per reclamar l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart | Adrià Costa
01/01/1970
Les candidatures de Puigdemont i Junqueras acorden uns compromisos compartits en els programes del 21-D que ara han de negociar amb la CUP | Les llistes també reclamarien la llibertat dels presos, la fi del 155, la retirada dels "piolins" i un compromís de Rajoy davant la comunitat internacional de respectar els resultats
L'ICAB ha acollit avui un acte per la llibertat dels presos polítics. | @omnium
Pep Martí | 2 comentaris
01/01/1970
Òmnium i l'ANC omplen el Col·legi d'Advocats al crit de «llibertat presos polítics!»
Deixem rastre a totes les xarxes socials | Adrià Costa
Josep Lluís Micó
01/01/1970
«Umberto Eco va avisar de la invasió dels imbècils que es pensen que tenen el dret a opinar del que sigui sense mesura. Doncs bé, ja els tenim aquí»
La comissaria de la policia espanyola de la Línea | Google Maps/NacióDigital
Isaac Meler | 21 comentaris
01/01/1970
Un jove de Sabadell assegura que un agent de la Policia Nacional li va fer preguntes sobre la seva ideologia i li va impedir denunciar un robatori amb arma de foc