08
de maig
del
2017
Actualitzat
a la
13:43h
Emmanuel Macron en un míting d'En Marche! Foto: Europa Press
França ha elegit un nou president. Però el cicle electoral no ha acabat. Ara comença la campanya cap a la "tercera volta", les eleccions legislatives, que seran crucials per desvetllar el color del nou govern i delimitaran el marge de maniobra d'Emmanuel Macron. Ningú s'atreveix ara a fer pronòstics sobre el futur immediat.
L'elecció ha suposat un autèntic terratrèmol en el sistema de partits francès. Però, a més, ha estat un cop per tot una classe política que s'ha vist rebutjada per les urnes. Mai un president de la Cinquena República havia hagut de renunciar a presentar-se a la reelecció per un alt nivell d'impopularitat, com ha hagut de fer François Hollande. Tot un senyal dels nous temps que la societat francesa reclama. Ara s'obren un munt d'interrogants.
1. Quina majoria presidencial?
L'11 i el 18 de juny se celebrarà la primera i la segona volta, respectivament, per renovar l'Assemblea Nacional. De la majoria de la cambra sorgirà el nou govern amb un primer ministre designat pel president de la República. Ja fa mesos que el moviment de Macron, En Marche!, treballa per arrelar-se en el territori i tot indica que intentarà obtenir un bon grapat de diputats. Però per Macron, la contesa no serà fàcil ja que no té experiència en la direcció d'un partit. La formació del nou govern, en uns dies, donarà els primers senyals de la nova etapa que s'enceta.
2. Què passarà a les legislatives de juny?
El sistema electoral per a les legislatives és encara més complex que en les presidencials. Serà també a dues voltes. Però en la segona s'hi podran presentar, a més dels dos candidats que quedin primer en cadascuna de les circumscripcions, els qui assoleixin el 12,5% dels vots entre els inscrits en el cens. Això vol dir que un tercer candidat ben posicionat està en condicions de concórrer. És el que es coneix com a triangulars.
És una situació no massa habitual fins ara, ja que en la segona volta sol funcionar l'aliança de dreta i esquerra. Però la força del Front Nacional i el fet que el panorama polític es troba molt fragmentat fa pensar en una segona volta amb més de dos candidats en molts districtes i un resultat incert. A hores d'ara, les legislatives són indesxifrables.
3. Què passarà al Front Nacional?
Els resultats del Front Nacional han estat objectivament bons. Resultat rècord del 34%, onze milions de vots que vol dir que Marine Le Pen ha sumat quatre milions més als que va obtenir en la primera volta. Una dada significativa. Però en política, les valoracions es fan a partir de les expectatives i el FN no ha assolit el 40% dels vots. En la seva intervenció en la nit d'ahir, després d'insistir en la dialèctica dels "patriotes contra mundialistes", Le Pen va parlar de crear una nova força política. Un reconeixement que les velles sigles del Front són una rèmora? Les legislatives són a la cantonada i Le Pen s'hi abocarà. Però els frontistes són ara conscients dels seus límits.
4. Podrà forçar la dreta una nova cohabitació?
Els Republicans, la principal força política de la dreta francesa, es disposa a combatre a les urnes per aconseguir la majoria a l'Assemblea Nacional. La dreta, però, es troba en la pràctica decapitada. El seu candidat, François Fillon, no ha passat a la segona volta i els escàndols de corrupció que l'han afectat dificulten que pugui jugar un paper important a curt termini. Els Republicans, com a marca, ha quedat seriosament tocada. Com tantes vegades en la Cinquena República, un nou canvi de sigles es pot produir en breu.
5. Consolidarà Mélenchon el sorpasso dins l'esquerra?
A diferència del que ha passat fins ara a l'estat espanyol, a França un moviment de l'esquerra radical com la França insubmisa ha pogut fer el sorpasso al partit Socialista. Jean-Luc Mélenchon va obtenir un 19% de vots enfront el 6% del candidat del PSF Benoît Hamon. Ara, Mélenchon i els seus s'afanyen per obtenir un grup prou nombrós a l'Assemblea per liderar l'oposició al nou president Macron, sigui quina sigui la fórmula de govern que finalment s'imposi (govern macronià, coalició de centristes diversos amb partidaris del nou president o govern de dreta que cohabiti amb Macron).
En cas que la dreta obtingui un bon resultat, totes les mirades es fixen en François Baroin, un polític de 52 anys que dirigirà la campanya d'Els Republicans. Antic protegit de Jacques Chirac, ministre en diversos governs, amb bones relacions amb Nicolas Sarkozy, de qui va ser ministre d'Economia, tenia tots els números per esdevenir primer ministre en cas de victòria de Fillon. És una de les estrelles a l'alça en el centre dreta. En la segona volta va anunciar que votaria Macron.
6. Com afectaran els resultats al Brexit?
És molt aviat per escatir si el triomf de Macron resoldrà alguns dels problemes de fons que travessa la Unió Europea. però el que està clar és que, de moment, no els agreujarà. Berlín té un bon aliat en el nou líder francès. Ja el tenia en Hollande, però Macron és ara mateix una figura nova i prometedora i el seu entusiasme pel projecte europeu dona oxigen a Brussel·les just quan han de començar les complicades negociacions pel Brexit. Els francesos han enviat un missatge fort a Europa: el nucli central de la UE roman al seu lloc i se sent més sòlid que ahir. La primera reacció del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, saludant que els francesos hagin triat "un futur europeu", ha estat explícita.
7. Com queda el populisme?
Els resultats del Front, ja s'ha dit, no poden ser considerats un fracàs. Però l'elecció presidencial francesa assenyala també els límits de la pressió populista. Després de les eleccions holandeses, que ja van ser un fre a les perspectives més alarmants sobre el fenomen de Geert Wilders, França ha dit "no" a l'onada xenòfoba. I un missatge que s'envia a Washington. El pronòstic de Donald Trump poc després de la seva elecció, anunciant que altres països seguirien el camí del Regne Unit, de moment haurà d'esperar.