El futur de TV3: reportatge

​Què et passa, TV3?

La multiplicació de l'oferta audiovisual, la disminució dels recursos i una capacitat limitada per donar resposta als nous hàbits, alguns dels factors que expliquen la caiguda constant d'audiència | El director Vicent Sanchis aposta per una televisió "àgil" que perdi la por a fer canvis en la graella, mentre que els experts consultats per NacióDigital advoquen per un pacte nacional que repensi el model en plena "tempesta perfecta"

per Irene Ramentol , 6 de maig de 2017 a les 21:00 |
Diversos experts analitzen a NacióDigital la caiguda d'audiència de TV3 | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de maig de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"Senyores i senyors, bona tarda. Amics, avui 10 de setembre de 1983 us saludem per primera vegada des de TV3, Televisió de Catalunya". Són paraules d’un jove Joan Pera, fa més de tres dècades, el dia de la primera emissió de la cadena. I aquesta és la primera lletra de la història d’una televisió que durant anys ha consolidat un model que l’ha dut a coronar el rànquing d’audiència a Catalunya, però que ara presenta símptomes d’esgotament, tal i com assenyalen els experts consultats per NacióDigital, que veuen amb preocupació el retrocés constant de la seva audiència, després de desplomar-se per segon cop per sota del 10% de quota de pantalla i caure en tercera posició per darrere de Telecinco i Antena3.

Les causes són complexes i van des del canvi de paradigma a què es veuen abocats tots els mitjans, fins a les capacitats limitades de la pròpia cadena, que ja el dia del seu naixement l'any 1983 s’augurava com una particularitat endèmica: “La d'avui és una missió que neix amb la humilitat amb què comença”.


El cert, però, és que la tendència decreixent de l’audiència no és només atribuïble a TV3. Si vint anys enrere el lideratge a Catalunya es disputava a l’entorn del 20% de quota de pantalla, avui el llindar ha caigut a la meitat –9,6% el passat mes d'abril-. El motius rauen en els canvis de consum i la multiplicació de l'oferta audiovisual que va començar amb la implantació de la TDT i que ha acabat de fer forat amb l’arribada de la fibra òptica. Amb l’aparició de plataformes com Netflix o la incursió d’operadors de telecomunicacions com Movistar, els usuaris s’han sentit atrets per la possibilitat d’escollir el producte i el moment en què el consumeixen. Aquesta fragmentació de l’audiència ha comportat una reducció del consum de la televisió lineal i un increment del consum en diferit, fet que afegeix dificultat a l'elaboració d'un diagnòstic precís de les dades d'audiència.

El darrers estudis, però, identifiquen un envelliment creixent de l’audiència dels mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Així ho recull el Llibre blanc de l’audiovisual de Catalunya 2016, que conclou que hi ha hagut una migració cap a canals amb continguts de caràcter més especialitzat, sobretot en la franja de públic infantil i públic jove, un segment que la televisió pública catalana ha vist minvar prop del 50% els últims anys, mentre que, en l’altre extrem, l’audiència de més 64 anys s’ha mantingut. "El target de TV3 és molt sensible a les noves formes de consum audiovisual", argumenta l’exconseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras. "S'han perdut espais importants de franges de l'audiència i és urgent que es recuperin", alerta.


Si a aquest escenari caracteritzat per la fragmentació de l'audiència hi afegim la pèrdua del segon múltiplex que TV3 va patir el 2014, quan l'Estat va retallar-li a la meitat l'ample de banda disponible, és evident que la conjuntura no li és gens favorable. "Les darreres regulacions han tendit a minoritzar la producció de l’oferta televisiva en català", denuncia Enric Marín, expresident de la CCMA entre el 2010 i 2012, que posa en evidència que aquesta reducció ha tingut lloc en un moment en què s'ha multiplicat exponencialment l'oferta de canals en castellà.

A la pèrdua de segments d’audiència se li afegeix la dificultat creixent que té TV3 per penetrar en la franja de públic castellanoparlant, remarca Josep Àngel Guimerà, professor investigador de Comunicació Audiovisual de la UAB. "Sens dubte és una limitació, que ara s'ha vist agreujada per l'augment d’oferta de televisió en castellà, però també segurament per la creixent estigmatització al voltant de TV3 amb relació al procés català", afirma.

EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE L'AUDIÈNCIA DE TV3
Un pla de xoc en un mar de competència salvatge

Parar l'impacte de la fragmentació de l’audiència és ara la major preocupació de les empreses audiovisuals, abocades a un lluita cada vegada més agressiva per l’augment de la competència. I aquí és on TV3 té dificultats serioses per mostrar resiliència.
 

Un càmera de TV3. Foto: Adrià Costa


Mentre les televisions privades aboquen tots els recursos a esgarrapar audiència amb productes d'entreteniment i sèries d'èxit, TV3 es troba en el pitjor moment per poder mostrar múscul després de veure retallat el seu pressupost prop d'un terç en els darrers sis anys i trobar-se cada vegada amb més dificultats per accedir a l'aportació privada per via d’ingressos publicitaris, duopolitzats pels grups Atresmedia (Antena3 i La Sexta) i Mediaset (Telecinco i Cuatro). "En un moment d'altíssima competència, els recursos han anat minvant. I això repercuteix en la qualitat dels productes televisius", apunta el catedràtic de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la UAB Emili Prado, que afegeix que això acaba comportant una falta d’adequació entre les expectatives del públic i el producte que s’ofereix.  

Les conseqüències per a la graella són inevitables, denuncien els experts. "Els problemes per invertir en continguts nous són notables i, per tant, la graella progressivament s’ha anat envellint", explica Guimerà. Una idea que també referma Marín: "TV3 ha perdut competitivitat amb continguts: no té drets esportius, ni tampoc les millors sèries o pel·lícules i, a més, la producció pròpia es veu molt limitada pels recursos".

La franja del matí i de la tarda són ara mateix els punts més fluixos de la graella de TV3. "El daytime és el que està fallant i també és cert que algunes apostes per al prime time tampoc han acabat de funcionar", explica a NacióDigital el nou director de TV3, Vicent Sanchis, que afegeix que també s’està considerant la possibilitat d’allargar la graella per guanyar audiència al final del dia per poder competir amb la programació dels canals de pagament. "Però tot això val diners", afegeix tot lamentant que la publicitat està decantant-se cada vegada més pel duopoli. "És molt dur lluitar contra aquesta tendència", relata Sanchis.

En programació, TV3 tampoc competeix en les mateixes condicions que les televisions privades. La seva funció pública i, per tant, el tarannà dels seus continguts està circumscrit al marc legislatiu i, més en concret, al mandat marc i al contracte programa que aprova el Parlament i que descriu les línies mestres i els objectius que ha de complir la CCMA. "TV3 és una televisió pública i hi ha algun tipus de continguts que no pot fer", explica Guimerà. "Això li resta competitivitat. Però això també s’ha de posar en valor la seva capacitat per competir malgrat tot, perquè li exigim que sigui neta i polida i que sigui líder", afegeix.

Què faràs, TV3?

"Què estàs fent, TV3!", matisa ràpidament Sanchis, que exposa que la direcció ja està actuant per corregir els punts foscos de la graella. "Estem contínuament fent canvis i notem resultats", afirma el director de TV3, que defensa que ja no hi ha programes intocables –recentment s'ha cancel·lat de manera fulminant el concurs Tot o res-, tot i que reconeix que l’efectivitat dels canvis té un alt percentatge d’imprevisibilitat. "La televisió pública ha de ser tan inquieta com una televisió privada. Ens hem d’acostumar a moure’ns amb agilitat", afegeix Sanchis, que aposta per una televisió "pragmàtica".

Però resoldre els punts fluixos de la graella no és suficient per als experts consultats, que apunten que TV3 es troba enmig d’una "tempesta perfecta" i que toca repensar el model perquè en surti reforçada. Defensen un pacte nacional per al servei públic audiovisual que blindi la gestió professional dels òrgans de govern de la CCMA i aposti per la participació dels treballadors en aquests espais, i en paral·lel, una nova regulació de l'audiovisual que protegeixi la producció audiovisual en català. "El país ha de decidir si aquest instrument segueix sent de primera magnitud en ordre cultural i de cohesió social i actuar en conseqüència, és a dir, dotar-lo dels mecanismes i dels recursos necessaris per ser-ho", defensa Prado.

I el que és més important, tenir una mirada llarga. "Que al 2017 estiguem tan obsessionats amb el lideratge de la televisió lineal no és gaire encertat", afirma Guimerà. "TV3 ha de pensar en fer possible la presència dels seus continguts en tots els suports. Aquí és on es comença a notar si ets una televisió gran o petita, i si tens una estratègia clara o no", afegeix. Una idea que tot i que la direcció comparteix, a la pràctica no s’ha vist del tot reflectida. "Hem començat a treballar-ho. Per ara seguim dedicant el 70-80% dels esforços a l’audiència de la televisió en línia i hi ha alguns àmbits que hem hagut de deixar de costat. Però no som aliens al que passa al nostre voltant", remarca Sanchis.
 

Vicent Sanchis, al seu despatx de TV3. Foto: ACN

 
Els punts fluixos de la graella de TV3

Una franja matinal amb un model esgotat:  El programa Els matins ocupa des de fa 13 anys la franja matinal de la cadena. El programa, de més de cinc hores, aborda, en una primera part, l’actualitat informativa i, en una segona, continguts de caràcter més lleuger. La direcció treballa en una nova proposta que arrencarà el setembre i que passa per separar els espais en dos programes diferents. El primer anirà de 8h a 10.30h i estarà conduït per la periodista Lídia Heredia i el segon, més orientat a l’entreteniment, tot just s’està acabant de definir.  

- Una programació de tardes amb degoteig d’audiència: l’espai de la tarda també es replanteja amb l'eliminació del Divendres i un nou magazín que s’allargarà fins el TN Vespre amb Vador Lladó i Ruth Jiménez. El produirà Mediapro. 

Oferta de cinema poc competitiva: la pèrdua d’acords amb les grans productores nord-americanes que distribueixen les principals pel·lícules de Hollywood ha fet que TV3 hagi deixat d’oferir pel·lícules d’èxit. Aquest fet, sumat a l’augment exponencial d’oferta cinematogràfia en canals de pagament i plataformes com Netflix, que permeten al consumidor triar la pel·lícula i el moment en què la vol veure, fa que hagi perdut competitivitat també en aquest àmbit.
 
- Una franja nocturna poc optimitzada: TV3 allarga el seu prime time amb la reemissió de programes que han funcionat a nivell d’audiència per fer front a l’oferta nocturna de la competència que aconsegueix mantenir els percentatges d’audiència fins ben entrada la nit. L’opció de fer un late night que havia sonat mesos enrere ha quedat per ara descartada per l’elevat cost que suposaria incorporar un programa d’aquestes característiques a la graella. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació