05
de maig
del
2017
Actualitzat
el
06
de maig
a les
22:44h
Set mesos després de la seva caiguda en un comitè federal digne d’una pel·lícula de Berlanga, Pedro Sánchez té al seu abast la possibilitat de recuperar les regnes del PSOE i empantanegar la legislatura de Mariano Rajoy. Els 53.117 avals finalment validats –només 6.000 menys que Susana Díaz- han generat pànic a Ferraz, a Génova i a La Moncloa, que esperaven que la presidenta andalusa marqués distància. El seu retorn podria dinamitar l’estabilitat al Congrés i obligar el president espanyol a recloure’s a un dels racons del quadrilàter parlamentari. Rajoy només disposa avui en dia del suport de 175 diputats, la meitat exacta de la cambra, i la classe política de l’Estat es prepara per a una primavera calenta.
“Esperem que ho arreglin”, apunten fonts del PP, que a cop d’assenyalar dates clau van tenyint de vermell tot el calendari dels mesos de maig i juny. Les primàries del 21 de maig són només l’avantsala d’una bateria de jornades d’alta intensitat política. Podem ja ha anunciat la seva intenció d’activar la moció de censura contra Rajoy després de l’elecció del nou secretari general del PSOE, i fins i tot podria forçar el debat la setmana del 22 de maig. Set dies després tocarà votar els pressupostos generals de l’Estat, on el PP no en tindrà prou amb el triple empat a 175 vots que li ha servit per rebutjar les esmenes a la totalitat. Li cal el suport del diputat de Nova Canàries, aliat del PSOE. I encara resta pendent de concretar la data de la declaració de Mariano Rajoy com a testimoni del cas Gürtel.
La Moncloa confia que el PSOE li aplani aquest camí amb una victòria de Díaz, que es batrà en duel amb Sánchez per aconseguir el suport del 30% de la militància socialista. El 70% restant ja ha signat per un dels tres contrincants, i amb la candidatura de Patxi López amortitzada però encara viva –amb 10.800 avals validats no ha aconseguit perforar en l’electorat ni ha dividit el vot per a Sánchez- tots dos es veuran forçats ara al cos a cos per atraure nous adeptes. El primer round el guanyarà el candidat que projecti la imatge de guanyador, clau en una formació on bona part de les bases són, alhora, càrrecs institucionals i quadres del partit que depenen de l’aval de la cúpula per mantenir el seu estatus.
Díaz parteix amb avantatge en aquest camp. A més del suport explícit del grup PRISA, té assegurat el vot d’una part important de l’electorat gràcies al control de la Junta d’Andalusia, un territori que concentra un de cada quatre afiliats del PSOE. La prova és que ha obtingut a Andalusia el 42% de tots els avals que ha rebut a l’Estat, gairebé la meitat, en una demostració de poder que reforça alhora la seva imatge de candidata oficialista.
La seva fortalesa, però, és també la seva debilitat. Sánchez té més adeptes a la resta de l’Estat –amb Catalunya i el País Valencià com a places fortes- i disposa d’un discurs alternatiu que cavalca sobre els escàndols de corrupció del PP per posar en evidència l’error de la investidura de Rajoy. El seu equip confia, a més, a rebre vots de militants captius que han avalat públicament Díaz a les seves federacions. La clau és que el vot a les primàries és secret, i l’aval no.
Una hipotètica victòria de Sánchez, però, no posaria punt i final a la guerra interna del PSOE. L’ex-secretari general té la pràctica totalitat del grup parlamentari en contra, i després de la seva renúncia com a diputat es veuria forçat a fer oposició des de fora de l’hemicicle. Amb aquest escenari disposaria de tres alternatives d’actuació a les Corts: evitar el xoc frontal amb Rajoy per consolidar el partit abans del congrés del PSOE del mes de juny –on hi ha risc que es reobri la batalla interna-, intentar liderar una majoria alternativa de bloqueig, o forçar una moció de censura que el situaria de nou a l’epicentre del debat polític.
Totes tres opcions tenen riscos importants. La primera suposaria renunciar a les promeses de campanya i haver de resistir al setge de Podem, que reclamaria contundència per fer fora Rajoy. La segona sotmetre’s a un joc d’equilibris amb Iglesias, amb qui Sánchez no manté cap afinitat, i la tercera portar el grup parlamentari a un escenari de tensió on alguns diputats socialistes podrien no seguir les consignes del partit, fet que demostraria la debilitat del seu lideratge.
Sigui quin sigui el resultat de les primàries, res assegura que els socialistes recuperaran el vot que van perdre en favor de Podem a les últimes dues eleccions generals. Malgrat els escàndols de corrupció, les enquestes segueixen apuntant a una victòria del PP i mantenen el PSOE per darrere del partit d’Iglesias. Amb aquest escenari, algunes veus del socialisme espanyol adverteixen ja que si no s’aprofita l’ocasió per superar el debat nominal i rellançar el projecte, pot ser que el que es decideixi a aquestes primàries sigui quin dels dos equips gestiona el primer tram d’un llarg procés cap a la irrellevància.
“Esperem que ho arreglin”, apunten fonts del PP, que a cop d’assenyalar dates clau van tenyint de vermell tot el calendari dels mesos de maig i juny. Les primàries del 21 de maig són només l’avantsala d’una bateria de jornades d’alta intensitat política. Podem ja ha anunciat la seva intenció d’activar la moció de censura contra Rajoy després de l’elecció del nou secretari general del PSOE, i fins i tot podria forçar el debat la setmana del 22 de maig. Set dies després tocarà votar els pressupostos generals de l’Estat, on el PP no en tindrà prou amb el triple empat a 175 vots que li ha servit per rebutjar les esmenes a la totalitat. Li cal el suport del diputat de Nova Canàries, aliat del PSOE. I encara resta pendent de concretar la data de la declaració de Mariano Rajoy com a testimoni del cas Gürtel.
La Moncloa confia que el PSOE li aplani aquest camí amb una victòria de Díaz, que es batrà en duel amb Sánchez per aconseguir el suport del 30% de la militància
La Moncloa confia que el PSOE li aplani aquest camí amb una victòria de Díaz, que es batrà en duel amb Sánchez per aconseguir el suport del 30% de la militància socialista. El 70% restant ja ha signat per un dels tres contrincants, i amb la candidatura de Patxi López amortitzada però encara viva –amb 10.800 avals validats no ha aconseguit perforar en l’electorat ni ha dividit el vot per a Sánchez- tots dos es veuran forçats ara al cos a cos per atraure nous adeptes. El primer round el guanyarà el candidat que projecti la imatge de guanyador, clau en una formació on bona part de les bases són, alhora, càrrecs institucionals i quadres del partit que depenen de l’aval de la cúpula per mantenir el seu estatus.
Díaz parteix amb avantatge en aquest camp. A més del suport explícit del grup PRISA, té assegurat el vot d’una part important de l’electorat gràcies al control de la Junta d’Andalusia, un territori que concentra un de cada quatre afiliats del PSOE. La prova és que ha obtingut a Andalusia el 42% de tots els avals que ha rebut a l’Estat, gairebé la meitat, en una demostració de poder que reforça alhora la seva imatge de candidata oficialista.
La seva fortalesa, però, és també la seva debilitat. Sánchez té més adeptes a la resta de l’Estat –amb Catalunya i el País Valencià com a places fortes- i disposa d’un discurs alternatiu que cavalca sobre els escàndols de corrupció del PP per posar en evidència l’error de la investidura de Rajoy. El seu equip confia, a més, a rebre vots de militants captius que han avalat públicament Díaz a les seves federacions. La clau és que el vot a les primàries és secret, i l’aval no.
Una hipotètica victòria de Sánchez, però, no posaria punt i final a la guerra interna del PSOE
Una hipotètica victòria de Sánchez, però, no posaria punt i final a la guerra interna del PSOE. L’ex-secretari general té la pràctica totalitat del grup parlamentari en contra, i després de la seva renúncia com a diputat es veuria forçat a fer oposició des de fora de l’hemicicle. Amb aquest escenari disposaria de tres alternatives d’actuació a les Corts: evitar el xoc frontal amb Rajoy per consolidar el partit abans del congrés del PSOE del mes de juny –on hi ha risc que es reobri la batalla interna-, intentar liderar una majoria alternativa de bloqueig, o forçar una moció de censura que el situaria de nou a l’epicentre del debat polític.
Totes tres opcions tenen riscos importants. La primera suposaria renunciar a les promeses de campanya i haver de resistir al setge de Podem, que reclamaria contundència per fer fora Rajoy. La segona sotmetre’s a un joc d’equilibris amb Iglesias, amb qui Sánchez no manté cap afinitat, i la tercera portar el grup parlamentari a un escenari de tensió on alguns diputats socialistes podrien no seguir les consignes del partit, fet que demostraria la debilitat del seu lideratge.
Sigui quin sigui el resultat de les primàries, res assegura que els socialistes recuperaran el vot que van perdre en favor de Podem a les últimes dues eleccions
Sigui quin sigui el resultat de les primàries, res assegura que els socialistes recuperaran el vot que van perdre en favor de Podem a les últimes dues eleccions generals. Malgrat els escàndols de corrupció, les enquestes segueixen apuntant a una victòria del PP i mantenen el PSOE per darrere del partit d’Iglesias. Amb aquest escenari, algunes veus del socialisme espanyol adverteixen ja que si no s’aprofita l’ocasió per superar el debat nominal i rellançar el projecte, pot ser que el que es decideixi a aquestes primàries sigui quin dels dos equips gestiona el primer tram d’un llarg procés cap a la irrellevància.