07
de maig
del
2017
Actualitzat
el
11
de maig
a les
11:01h
En Jordi té 28 anys i pateix esquizofrènia des dels 25. No pot treballar, però encara està pendent que li atorguin el certificat d'invalidesa. Viu sol amb l'única companyia dels seus dos gossos. Un dels animals té càncer i necessita urgentment un tractament de quimioteràpia, però el seu propietari no se'l pot permetre. En Jordi no té cap ingrés i depèn dels recursos que li faciliten els serveis socials de l'Ajuntament de Barcelona i l'agència Hàbitat 3. Aquesta entitat, integrada sota el paraigua de la Taula del Tercer Sector, li facilita gratuïtament el pis de 30 metres quadrats on viu, al cor de Ciutat Vella, a Barcelona.
Ell seria un dels clars candidats a rebre la renda garantida de ciutadania si finalment s'acabés aprovant. Es tracta d'una prestació universal per a les persones sense ingressos que hagin esgotat la resta d'ajudes socials. La percebrien tots els que no arribin a cobrar 664 euros al mes, l'índex mínim de referència a Catalunya. La Generalitat ja ha avançat que la quantitat que abonarà als beneficiaris de la renda serà, precisament, de 664 euros. De moment, però, les converses estan bloquejades i, mentre la renda no arriba, el futur de persones com en Jordi es va pansint mica en mica.
Hàbitat 3 disposa de 250 habitatges repartits entre Barcelona i altres ciutats de l'àrea metropolitana, com el Prat o l'Hospitalet de Llobregat. També n'estan llogant a Vilafranca del Penedès, entre d'altres municipis, per intentar donar resposta al creixent número de persones que no tenen un lloc on viure. En Jordi va entrar al circuit d'Hàbitat 3 el 2015 a través del seu pare. Ell tampoc podia treballar i cobrava la renda mínima garantida, que oscil·la entre els 350 i els 500 euros mensuals, en funció del cas. L'agència social els va trobar un pis de dues habitacions perquè poguessin viure plegats.
El preu de l'esquizofrènia
Fins al 2014, en Jordi treballava. Anava trobant "feinetes", tal i com ell mateix ho defineix, a través d'empreses de treball temporal. L'últim contracte que va tenir, a l'Ikea de Badalona, el va rescindir abruptament fa tres anys, quan va patir el primer brot esquizofrènic. "Des de llavors no puc treballar. Quan surto al carrer em marejo. No puc ni anar a comprar", relata. La seva situació va acabar d'empitjorar fa un mes: el seu pare es va morir i ell es va quedar sol, perquè de la seva mare ningú en sap res. Hàbitat 3 va demanar-li que deixés el pis on vivia per poder-hi allotjar una família més nombrosa i el va reubicar al domicili actual.
S'hi ha traslladat fa tot just quinze dies i les caixes encara s'amunteguen pels racons. S'està acabant d'adaptar al nou pis i també al barri. "La zona m'agrada menys que l'altra", reconeix. Abans vivia al Clot i ara ha de serpentejar pels carrers de Ciutat Vella. Els ingressos que arribaven a casa seva a través del seu pare s'han acabat i ara intenta tramitar ràpidament el certificat d'invalidesa. El procés, però, és molt lent "i es podria allargar perfectament durant un any", denuncia en Jordi. Mentrestant, no té ingressos. "Intento fer feinetes per algun amic meu quan em trobo bé i potser aconsegueixo guanyar 200 euros al mes. Tot en negre", explica.
"Cobrar la renda garantida em canviaria la vida. Només has de mirar la nevera. Enlloc de tenir-la buida la podria començar a omplir d'alguna cosa comestible", assegura. Admet que ni tan sols sabia que el Govern n'està negociant l'aprovació amb els agents socials fins que NacióDigital es va posar en contacte amb ell, a través de la Taula del Tercer Sector, per conèixer el seu cas. "No m'agrada gens la idea d'estar-me a casa cobrant un subsidi, però la malaltia no m'ha deixat alternativa i aquesta situació no la puc aguantar més", afirma amb un deix de desesperació.
Un cas de tants altres
El d'en Jordi no és un cas excepcional. Habitatge 3 en gestiona 250 de similars. Ara bé, només un 5% dels beneficiaris es troba en una situació tan extrema com la d'ell, que no té ni un sol ingrés a final de mes. L'educadora social que l'acompanya, Carla Roche, atén una seixantena de persones que també viuen en entorns d'alta complexitat. Ella ho té clar: la renda garantida de ciutadania suposaria un canvi per a totes aquestes famílies, "seria la corda que els permetria començar a sortir del pou". "Si s'aprova, seria fantàstic. Els donaria una quantitat mínima per començar a sortir-se'n. Si no tens estabilitat econòmica, social i sentimental, és impossible que puguis treballar per millorar la teva situació", remarca.
Roche creu que l'impacte d'aprovar la nova prestació seria "immediat" i carrega contra els que consideren que aquest tipus d'ajuts estimulen la picaresca dels que intenten viure de renda. "Els que creuen que la gent s'aprofita de les ajudes no coneixen la realitat. Que vinguin amb mi i vegin la situació que han d'afrontar moltes famílies", assegura convençuda. Ella va començar a treballar per Hàbitat 3 l'any 2015 i, des de llavors, ha vist com "l'estat de la majoria de persones empitjorava". No veu els brots verds de la recuperació per enlloc. Tot al contrari: "Aquí no hi ha millores. La gent troba feines molt precàries i temporals que no els permeten viure dignament".
L'educadora social queda sovint amb els seus companys i junts intercanvien punts de vista sobre l'estat de la renda garantida. "Tots veiem que és imprescindible, però comencem a pensar que no s'aprovarà mai i que el Govern ho deixarà per més endavant, com ha fet sempre", es lamenta. Roche, tanmateix, avisa l'administració que aprovar la nova prestació "corre molta pressa" i demana al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies que accepti les peticions dels impulsors de la ILP a favor de la renda garantida i estengui les ajudes a totes les persones amb contractes parcials que no arriben a l'índex mínim. "No s'han de fer distincions. Tota aquesta gent necessita ajuda", rebla l'educadora.
Les negociacions, encallades
El futur de la renda garantida de ciutadania no és del tot clar. El Govern s'ha compromès a celebrar un referèndum el setembre d'aquest any i el final de la legislatura ja s'albira a l'horitzó. "Tots els projectes de llei que no s'aprovin abans de l'estiu quedaran penjant d'un fil", alerta el president de la Taula del Tercer Sector, Oriol Illa. Els agents que participen en les negociacions per acabar de tancar l'avantprojecte de llei de la renda estan d'acord que s'hauria de tramitar al Parlament abans de l'estiu, però encara no hi ha un acord segellat al damunt de la taula que permeti iniciar ja el seu recorregut legislatiu.
Aquest mateix divendres es va celebrar una nova reunió amb les entitats socials, representades per la Taula del Tercer Sector i els impulsors de la ILP per la renda garantida de ciutadania, i el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. L'objectiu? Desencallar els últims detalls que estan impossibilitant l'acord. Els responsables de la iniciativa legislativa popular que va traslladar la proposta al Parlament reclamen que la renda garantida s'obri a tots els treballadors parcials, no només a les famílies monoparentals. El Govern, però, insisteix que estendre-ho a aquest col·lectiu no és viable econòmicament.
Les converses van començar tres anys enrere i estan en un estadi molt avançat. Tant, que Illa no voldria que ara descarrilessin per culpa del que considera "uns últims serrells". "El debat que estem mantenint ara és sobre aspectes contingents i crec que no afecta la part més substancial de l'acord", assegura el president de la Taula. Illa insisteix que el pacte "està objectivament molt a prop" i demana un "esforç" a totes les parts per segellar-lo aviat. També recorda als impulsors de la ILP que les seves demandes no són "irreversibles" i assenyala que, encara que no siguin incloses a l'avantprojecte de llei inicial sobre la renda, es poden incorporar més endavant.
Els sindicats, que també formen part de la taula de negociació, estan d'acord amb la tesi d'Illa i creuen que s'hauria de tancar un acord el més aviat possible. La pressió que exerceixen la resta d'actors, però, no ha fet desistir els impulsors de la ILP, que continuen reclamant que s'incorporin les seves demandes. Fonts properes a les converses asseguren a NacióDigital que es comença a contemplar seriosament la possibilitat de segellar un primer esborrany de l'avantprojecte de llei sense incloure la signatura dels impulsors de la ILP. Des del Departament de Treball reconeixen que no seria l'escenari "desitjable", però tampoc volen veure com la renda entra en via morta per la manca d'unanimitat.
Una prestació única
Si finalment s'aprova, la renda garantida de ciutadania substituirà la renda mínima d'inserció, que ara cobren les persones sense ingressos. Hi tindran accés tots els ciutadans que hagin esgotat la resta d'ajudes. La darrera proposta del Govern, que incorpora parcialment les reclamacions dels impulsors de la ILP, també contempla que els caps de família monoparental puguin cobrar la diferència entre el seu sou i l'índex mínim de referència (fixat, precisament, en 664 euros mensuals), a més d'uns 75 euros per fill a càrrec.
La renda s'anirà implementant de manera progressiva: des del setembre d'aquest any fins al 2020. Primer s'abonarà un 85% de la quantitat final a cadascun dels beneficiaris, un percentatge que anirà augmentant progressivament fins arribar al 100% d'aquí a tres anys. El topall màxim que podrà cobrar una família monoparental serà el 182% de l'índex mínim de referència, molt per sobre dels actuals 650 euros mensuals que suposa la renda mínima d'inserció. D'aquesta manera, una família de cinc membres ingressarà poc més de 1.000 euros al setembre a través d'aquesta nova prestació, i el 2020 podria superar els 1.200.
Els pressupostos del 2017 contemplen una partida de 288 milions d'euros per a la renda mínima d'inserció, uns fons que permetrien finançar els primers mesos de vida de la renda garantida si, finalment, s'acaba aprovant aquest any, tal i com voldrien agents socials i Govern. A la llarga, però, les entitats creuen que la nova prestació s'hauria de dotar d'un major múscul pressupostari perquè donarà resposta a les necessitats d'un nombre més gran de beneficiaris.
Ell seria un dels clars candidats a rebre la renda garantida de ciutadania si finalment s'acabés aprovant. Es tracta d'una prestació universal per a les persones sense ingressos que hagin esgotat la resta d'ajudes socials. La percebrien tots els que no arribin a cobrar 664 euros al mes, l'índex mínim de referència a Catalunya. La Generalitat ja ha avançat que la quantitat que abonarà als beneficiaris de la renda serà, precisament, de 664 euros. De moment, però, les converses estan bloquejades i, mentre la renda no arriba, el futur de persones com en Jordi es va pansint mica en mica.
Hàbitat 3 disposa de 250 habitatges repartits entre Barcelona i altres ciutats de l'àrea metropolitana, com el Prat o l'Hospitalet de Llobregat. També n'estan llogant a Vilafranca del Penedès, entre d'altres municipis, per intentar donar resposta al creixent número de persones que no tenen un lloc on viure. En Jordi va entrar al circuit d'Hàbitat 3 el 2015 a través del seu pare. Ell tampoc podia treballar i cobrava la renda mínima garantida, que oscil·la entre els 350 i els 500 euros mensuals, en funció del cas. L'agència social els va trobar un pis de dues habitacions perquè poguessin viure plegats.
El preu de l'esquizofrènia
Fins al 2014, en Jordi treballava. Anava trobant "feinetes", tal i com ell mateix ho defineix, a través d'empreses de treball temporal. L'últim contracte que va tenir, a l'Ikea de Badalona, el va rescindir abruptament fa tres anys, quan va patir el primer brot esquizofrènic. "Des de llavors no puc treballar. Quan surto al carrer em marejo. No puc ni anar a comprar", relata. La seva situació va acabar d'empitjorar fa un mes: el seu pare es va morir i ell es va quedar sol, perquè de la seva mare ningú en sap res. Hàbitat 3 va demanar-li que deixés el pis on vivia per poder-hi allotjar una família més nombrosa i el va reubicar al domicili actual.
En Jordi amb la seva gossa Kira. Foto: Adrià Costa
S'hi ha traslladat fa tot just quinze dies i les caixes encara s'amunteguen pels racons. S'està acabant d'adaptar al nou pis i també al barri. "La zona m'agrada menys que l'altra", reconeix. Abans vivia al Clot i ara ha de serpentejar pels carrers de Ciutat Vella. Els ingressos que arribaven a casa seva a través del seu pare s'han acabat i ara intenta tramitar ràpidament el certificat d'invalidesa. El procés, però, és molt lent "i es podria allargar perfectament durant un any", denuncia en Jordi. Mentrestant, no té ingressos. "Intento fer feinetes per algun amic meu quan em trobo bé i potser aconsegueixo guanyar 200 euros al mes. Tot en negre", explica.
"Cobrar la renda garantida em canviaria la vida. Només has de mirar la nevera. Enlloc de tenir-la buida la podria començar a omplir d'alguna cosa comestible", assegura. Admet que ni tan sols sabia que el Govern n'està negociant l'aprovació amb els agents socials fins que NacióDigital es va posar en contacte amb ell, a través de la Taula del Tercer Sector, per conèixer el seu cas. "No m'agrada gens la idea d'estar-me a casa cobrant un subsidi, però la malaltia no m'ha deixat alternativa i aquesta situació no la puc aguantar més", afirma amb un deix de desesperació.
Un cas de tants altres
El d'en Jordi no és un cas excepcional. Habitatge 3 en gestiona 250 de similars. Ara bé, només un 5% dels beneficiaris es troba en una situació tan extrema com la d'ell, que no té ni un sol ingrés a final de mes. L'educadora social que l'acompanya, Carla Roche, atén una seixantena de persones que també viuen en entorns d'alta complexitat. Ella ho té clar: la renda garantida de ciutadania suposaria un canvi per a totes aquestes famílies, "seria la corda que els permetria començar a sortir del pou". "Si s'aprova, seria fantàstic. Els donaria una quantitat mínima per començar a sortir-se'n. Si no tens estabilitat econòmica, social i sentimental, és impossible que puguis treballar per millorar la teva situació", remarca.
Roche creu que l'impacte d'aprovar la nova prestació seria "immediat" i carrega contra els que consideren que aquest tipus d'ajuts estimulen la picaresca dels que intenten viure de renda. "Els que creuen que la gent s'aprofita de les ajudes no coneixen la realitat. Que vinguin amb mi i vegin la situació que han d'afrontar moltes famílies", assegura convençuda. Ella va començar a treballar per Hàbitat 3 l'any 2015 i, des de llavors, ha vist com "l'estat de la majoria de persones empitjorava". No veu els brots verds de la recuperació per enlloc. Tot al contrari: "Aquí no hi ha millores. La gent troba feines molt precàries i temporals que no els permeten viure dignament".
En Jordi al seu pis de Ciutat Vella. Foto: Adrià Costa
L'educadora social queda sovint amb els seus companys i junts intercanvien punts de vista sobre l'estat de la renda garantida. "Tots veiem que és imprescindible, però comencem a pensar que no s'aprovarà mai i que el Govern ho deixarà per més endavant, com ha fet sempre", es lamenta. Roche, tanmateix, avisa l'administració que aprovar la nova prestació "corre molta pressa" i demana al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies que accepti les peticions dels impulsors de la ILP a favor de la renda garantida i estengui les ajudes a totes les persones amb contractes parcials que no arriben a l'índex mínim. "No s'han de fer distincions. Tota aquesta gent necessita ajuda", rebla l'educadora.
Les negociacions, encallades
El futur de la renda garantida de ciutadania no és del tot clar. El Govern s'ha compromès a celebrar un referèndum el setembre d'aquest any i el final de la legislatura ja s'albira a l'horitzó. "Tots els projectes de llei que no s'aprovin abans de l'estiu quedaran penjant d'un fil", alerta el president de la Taula del Tercer Sector, Oriol Illa. Els agents que participen en les negociacions per acabar de tancar l'avantprojecte de llei de la renda estan d'acord que s'hauria de tramitar al Parlament abans de l'estiu, però encara no hi ha un acord segellat al damunt de la taula que permeti iniciar ja el seu recorregut legislatiu.
Aquest mateix divendres es va celebrar una nova reunió amb les entitats socials, representades per la Taula del Tercer Sector i els impulsors de la ILP per la renda garantida de ciutadania, i el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. L'objectiu? Desencallar els últims detalls que estan impossibilitant l'acord. Els responsables de la iniciativa legislativa popular que va traslladar la proposta al Parlament reclamen que la renda garantida s'obri a tots els treballadors parcials, no només a les famílies monoparentals. El Govern, però, insisteix que estendre-ho a aquest col·lectiu no és viable econòmicament.
Les converses van començar tres anys enrere i estan en un estadi molt avançat. Tant, que Illa no voldria que ara descarrilessin per culpa del que considera "uns últims serrells". "El debat que estem mantenint ara és sobre aspectes contingents i crec que no afecta la part més substancial de l'acord", assegura el president de la Taula. Illa insisteix que el pacte "està objectivament molt a prop" i demana un "esforç" a totes les parts per segellar-lo aviat. També recorda als impulsors de la ILP que les seves demandes no són "irreversibles" i assenyala que, encara que no siguin incloses a l'avantprojecte de llei inicial sobre la renda, es poden incorporar més endavant.
El president de la Taula del Tercer Sector, Oriol Illa, a la sortida d'una de les reunions amb el Govern per la renda garantida. Foto: Jordi de Planell
Els sindicats, que també formen part de la taula de negociació, estan d'acord amb la tesi d'Illa i creuen que s'hauria de tancar un acord el més aviat possible. La pressió que exerceixen la resta d'actors, però, no ha fet desistir els impulsors de la ILP, que continuen reclamant que s'incorporin les seves demandes. Fonts properes a les converses asseguren a NacióDigital que es comença a contemplar seriosament la possibilitat de segellar un primer esborrany de l'avantprojecte de llei sense incloure la signatura dels impulsors de la ILP. Des del Departament de Treball reconeixen que no seria l'escenari "desitjable", però tampoc volen veure com la renda entra en via morta per la manca d'unanimitat.
Una prestació única
Si finalment s'aprova, la renda garantida de ciutadania substituirà la renda mínima d'inserció, que ara cobren les persones sense ingressos. Hi tindran accés tots els ciutadans que hagin esgotat la resta d'ajudes. La darrera proposta del Govern, que incorpora parcialment les reclamacions dels impulsors de la ILP, també contempla que els caps de família monoparental puguin cobrar la diferència entre el seu sou i l'índex mínim de referència (fixat, precisament, en 664 euros mensuals), a més d'uns 75 euros per fill a càrrec.
La renda s'anirà implementant de manera progressiva: des del setembre d'aquest any fins al 2020. Primer s'abonarà un 85% de la quantitat final a cadascun dels beneficiaris, un percentatge que anirà augmentant progressivament fins arribar al 100% d'aquí a tres anys. El topall màxim que podrà cobrar una família monoparental serà el 182% de l'índex mínim de referència, molt per sobre dels actuals 650 euros mensuals que suposa la renda mínima d'inserció. D'aquesta manera, una família de cinc membres ingressarà poc més de 1.000 euros al setembre a través d'aquesta nova prestació, i el 2020 podria superar els 1.200.
Els pressupostos del 2017 contemplen una partida de 288 milions d'euros per a la renda mínima d'inserció, uns fons que permetrien finançar els primers mesos de vida de la renda garantida si, finalment, s'acaba aprovant aquest any, tal i com voldrien agents socials i Govern. A la llarga, però, les entitats creuen que la nova prestació s'hauria de dotar d'un major múscul pressupostari perquè donarà resposta a les necessitats d'un nombre més gran de beneficiaris.
En Jordi al seu pis de Ciutat Vella. Foto: Adrià Costa