eleccions franceses 2017: perfil

El president Emmanuel Macron, una incògnita en deu claus

El nou cap de la República francesa ha protagonitzat una cursa meteòrica sense ser elegit abans per a cap càrrec públic

per Pep Martí , 7 de maig de 2017 a les 20:17 |
Macron, votant aquest diumenge | Europa Press
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de maig de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els francesos han elegit Emmanuel Macron com a president de la República. En un escenari internacional dominat per l'efervescència i el populisme, on triomfen propostes inimaginables fa poc temps, França, la República que tantes vegades ha volgut liderar el trànsit de la història, envia un senyal sorprenent. Una majoria ha enviat a l'Elisi un candidat que ha fet del discurs moderat i de la defensa de la Unió Europea la seva bandera.

Però qui és Emmanuel Macron? Cal resseguir la seva trajectòria per intentar copsar qui és aquest tecnòcrata que es va graduar en filosofia, un home casat amb la seva professora de teatre 24 anys més gran, que vol abraçar per igual la dreta i l'esquerra i que haurà de governar una França agitada pel malestar.

       
1.-Emmanuel, el fill estimat


Emmanuel Macron va néixer en una família de metges. Jean-Michel Macron és un neuròleg prestigiós i Françoise Nogués (d'ascendència catalana) és pediatra. Ara estan separats. Havia mort un germà seu al néixer i els pares el van rebre com un regal. Emmanuel, "l'enviat de Déu". Però la relació amb els pares ha estat plena de sobresalts. Des de petit, Emmanuel estava estretament lligat a la seva àvia materna, Germaine, mestra de professió. Era la que l'aconsellava, la que acaronava els seus neguits, la que el comprenia. Per això sent un nen de cinc anys, un dia va sorprendre els pares demanant d'anar a viure a casa de l'àvia. Emmanuel creixeria sentint-se postergat en favor del germà petit, Laurent.  

2.-L'amor platònic es pot fer realitat


La relació amb els pares no va millorar quan el jove Macron els va explicar que s'havia enamorat de Brigitte Trogneux. Qui és aquesta dona? La professora de Gramàtica Francesa i de Teatre a l'institut d'Amiens. Allò semblava una bogeria d'adolescent. Però finalment s'hi va casar.

3.-Un filòsof a Nanterre

El nou president de França és un tecnòcrata, però s'ha abocat a construir un vessant intel·lectual que enriquís el seu perfil. Va entrar a estudiar Filosofia la Universitat parisenca de Nanterre. El món de la filosofia l'atreia? O va ser perquè no va poder accedir a l'Escola Normal Superior? Va suspendre l'examen. També els triomfadors ensopeguen. Fos com fos, a Nanterre va conèixer un dels grans de la filosofia francesa, Paul Ricoeur. Ell explica que va ser un dels seus deixebles. D'altres dilueixen el gruix de la relació.

Ricoeur era un moralista protestant que xocava amb els corrents dominants marxistes. Macron va ser ajudant editorial seu i va corregir una de les seves obres, La Memòria, la història i l'oblit. Gràcies a aquesta connexió, es va vincular a la prestigiosa revista Esprit. Va estudiar Maquiavel -com accedir i, sobretot, com conservar el poder- i Hegel, el filòsof de la dialèctica i les síntesis. Hegelià d'esquerra o de dreta? Macron ha arribat a dir en aquesta campanya que "sóc d'esquerres i de dretes".    

4.-Un enarca que vola alt

Cada esglaó que anava pujant li servia per eixamplar la seva xarxa de connexions. Culminats els estudis humanístics, va poder entrar en l'ENA, l'escola d'estudis superiors per a alts quadres de l'administració. Va ser destinat a la inspecció de finances, on establiria aviat lligams amb el món polític. Sentint-se de sensibilitat esquerrana, més per cultura que per identificació programàtica, es va acostar primer al Moviment dels Ciutadans que dirigia Jean-Pierre Chevènement, una escissió jacobina radical del Partit Socialista Francès. Poc després es va afiliar al PSF i va conèixer un home amb qui sintonitzaria, els eu primer secretari François Hollande.

5.-Entre Sarkoxy i Hollande, Rothschild

Macron va entrar a formar part de la Comissió Attali, presidida per Jacques Attali, que havia estat un gurú de François Mitterrand i que va assessorar el president Nicolas Sarkozy sobre reformes econòmiques. Els líders de la dreta es van fixar en aquell jove impetuós, culte i brillant. Va tenir una oferta: integrar-se en l'equip del primer ministre François Fillon... Ho va rebutjar. D'alguna manera, va fer una elecció.  

Si hi ha un nom mític que simbolitza el món de les altes finances és Rothschild. L'any 2008 va entrar a treballar pel banc dirigint l'àrea comercial. Va tenir un paper destacat en la compra per part de Nestlé d'una divisió de la nord-americana Pfizer. Rothschild assessorava Nestle i Macron s'havia fet amic del president de la xocolatera suïssa, Peter Brabeck.

6.-Prenent les mides de l'Elisi

Amb motiu de les eleccions del 2012, va donar suport a Hollande, que va guanyar. El nou president va cridar el banquer a palau i el va fer secretari general adjunt de l'Elisi, magnífica plataforma per conèixer el cim de l'Estat. El 2014, després d'una remodelació del govern, Macron és nomenat ministre d'Economia. Aquí es mostrarà com un exponent de l'ala més pragmàtica i liberal de l'executiu. La  seva llei pel creixement, l'activitat i la igualtat d'activitats econòmiques (simplificació de requisits i tarifes per engegar projectes empresarials, més llibertat d'horaris comercials) irrita l'esquerra.

7.-Un mestre de les relacions públiques

Ningú sap ben bé si Macron és de dretes o esquerres. Si és un liberal amb cor o un socialdemòcrata dur. Però el que se sap és que un geni de les relacions públiques. En la seva etapa de ministre es va abocar a trobades i sopars amb el tot França. Una imatge ben treballada, una combinació reeixida d'ambició i formes suaus li han obert molts salons.

8.-El primer càrrec elegit, la presidència

Són del tot diferents. Les seves propostes difereixen absolutament. Però en una cosa sí que s' assemblen Emmanuel Macron i Donald Trump. El primer càrrec pel qual han estat elegits ha estat la presidència del seu país. En un estat com França, en què el diputat-alcalde és una institució, Macron no ha estat mai parlamentari ni alcalde. És un triomfador, sí, però no ha seguit el cursus honorum dels polítics francesos. Ha estat alt funcionari, banquer, assessor de presidents i ministre d'Economia. Això, que ha contribuït a donar-li l'aurèola d'home nou, deslligat dels partits, li pot treure, en canvi, la perspectiva d'una experiència política feta de contacte directe amb els electors i capacitat negociadora.  

9.-La síntesi macroniana

En el discurs del candidat s'han escoltat coses que no solen conviure en un mateix programa. Davant l'atzucac dels vells partits, Macron ha cregut que havia de fer una proposta supraideològica. Mira a la dreta quan parla de desregulació i retallada de la despesa pública (60.000 milions), és keynesià quan propugna un pla d'inversions de 50.000 milions. És progressista en igualtat i acollida d'immigrants. És valent quan s'oposa, després de greus atemptats terroristes, a retirar la nacionalitat als responsables. És atrevit quan defensa amb entusiasme la Unió Europea. Quan proposa una gran reforma de l'escola, parla un cínic o el nét de la mestra Germaine Nogués?  Aviat ho sabrem.  

10.-Les cinc primeres mesures

El president Macron ja ha anunciat quines seran les seves primeres decisions un cop ocupi l'Elisi: la reforma del codi del treball, amb més flexibilitat en els contractes de treball; una llei per moralitzar la vida política,  prohibint que els parlamentaris puguin contractar familiars; la simplificació de les normes administratives que permeten crear una empresa, afrontar una reforma de l'escola primària i impulsar l'eix europeu amb Berlín.
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació