07
de maig
del
2017
Actualitzat
a les
20:22h
El nou president -o presidenta- de França haurà d'afrontar un seguit de temes urgents que reclamen solució. Haurà de recosir una societat que mostra senyals d'esgotament i ansietat. La França del malestar ha mostrat les seves nafres en un procés electoral que, a la primera volta, ha atorgat a formacions situades en les franges radicals del ventall polític prop del 50% dels vots.
Caldrà tornar a cohesionar una societat irritada. Serà el primer deure del nou president de la República. Com ho farà? Tres coneixedors de la realitat francesa responen aquest interroant i analitzen les prioritats del nou "monarca" elegit. Josep Ramoneda, Octavi Martí i Rafael Jorba avaluen l'actual moment francès per a NacióDigital.
Josep Ramoneda: "Macron ha de convèncer Europa que les coses s'han de fer d'una altra manera"
El filòsof Josep Ramoneda, exdirector del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, contempla un escenari clar: la victòria d'Emmanuel Macron amb certa comoditat. Una percepció, la de la victòria del candidat centrista, que ha vist consolidada després del debat del dimecres a la nit. "El primer que ha de fer el nou president és evitar caure en l'eterna cantarella europea de dir: 'ja està, ja s'ha acabat el problema'. Que els mateixos que han presentat el populisme com un espantall, ara vulguin fer creure que ja no és un perill, que vulguin fer com si no hagués passat res", afirma Ramoneda.
El filòsof considera essencial que "Macron convenci Europa que les coses s'han de fer d'una altra manera, que s'ha de buscar més empatia amb els problemes que pateix la gent". Segons ell, "hi ha un pla B, que és l'autoritarisme postdemocràtic, que s'encarna en Donald Trump o en figures com Marine Le Pen. Si es vol preservar la democràcia, Macron haurà de reconciliar els ciutadans amb les institucions democràtiques, i això no es fa en quatre dies".
Ramoneda creu que "Macron ha d'afrontar un seguit de problemes greus com la fractura social, la incapacitat de les institucions europees per posar límits als poders financers, la fractura generacional i la resistència a acceptar que Europa ja no és el centre del món". "Si no es va per aquí, en uns pocs anys el populisme reapareixerà amb el Front Nacional o amb una altra fórmula", remata el filòsof.
Rafael Jorba: "Ha de reformar la França bloquejada sense incrementar les fractures"
Pel periodista Rafael Jorba, excorresponsal a París i coneixedor profund de la realitat francesa, "el nou president ha d'evitar, en primer lloc, descosir més el país i fer les reformes que no s'han atrevit a fer els governs anteriors, ni els socialistes ni els conservadors". França continua sent un país centralitzat i intervencionista, amb un sector públic que és hegemònic en àrees estratègiques i un funcionariat que gaudeix de molts privilegis. Jorba assenyala que "el president haurà de reformar la França bloquejada sense incrementar les fractures. Si no ho fa, la societat es refugiarà en el debat identitari, que busca la solució en l'atac a l'altre: l'estranger, el musulmà, Schengen, la UE".
Jorba expressa el temor a si Emmanuel Macron, "que ha demostrat capacitat tècnica, té també capacitat de gestió política". "Pensem que és una persona que mai ha estat elegida per un càrrec polític. A Espanya les llistes són tancades i és més fàcil ser elegit diputat dins d'un equip, però a França cada diputat s'ha de guanyar l'elecció en la seva circumscripció, i això dona experiència. El deputé-maire, el diputat a l'Asssemblea que és alcalde és tot una institució a França. Macron això no ho té i suposa una incògnita", subratlla el periodista.
Afrontar els problemes d'un Estat que està sobredimensionat des dels temps de Colbert és una tasca àrdua que s'ha de fer amb habilitat: "Si es fa de manera barroera, o si sembla que es fa així, la reacció serà molt forta en un país on fins i tot la dreta té, des de De Gaulle, una forta tradició intervencionista". Però abans de tot, assegura Jorba, cal pensar en les eleccions legislatives del juny, que són les que permetran veure quina majoria és possible i si Macron ha de governar en cohabitació.
Octavi Martí: "França només s'ha reformat en moments de daltabaix"
Director adjunt de la Filmoteca de Catalunya, Octavi Martí ha estat corresponsal a París i segueix amb interès les eleccions franceses. Creu que "França només s'ha reformat en moments de daltabaix. Ho va fer el 1945, després de la Segona Guerra Mundial, quan va sorgir una classe política nova. El Maig del 68 va suposar un altre canvi i es van fer reformes liberalitzadores".
Estem ara en un moment així? Martí creu que "Macron, que és un home competent en macroeconomia, haurà de reformar un sector públic que està sobredimensionat i ha quedat antic, i també un règim fiscal que és molt injust. Aconseguir un sistema fiscal més just sense afectar negativament els sectors que reinverteixen en el país serà un element clau per saber si té èxit o no".
Per Martí, un dels reptes que té davant seu Macron de qui no dubta que guanyarà la segona volta, "és fer entendre que França ja no és una gran potència, una cosa que els francesos porten molt malament, de la mateixa manera que De Gaulle va fer creure que hi havia hagut un 80% de resistents contra el nazisme, i en realitat eren molts menys".
Caldrà tornar a cohesionar una societat irritada. Serà el primer deure del nou president de la República. Com ho farà? Tres coneixedors de la realitat francesa responen aquest interroant i analitzen les prioritats del nou "monarca" elegit. Josep Ramoneda, Octavi Martí i Rafael Jorba avaluen l'actual moment francès per a NacióDigital.
Josep Ramoneda: "Macron ha de convèncer Europa que les coses s'han de fer d'una altra manera"
El filòsof Josep Ramoneda, exdirector del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, contempla un escenari clar: la victòria d'Emmanuel Macron amb certa comoditat. Una percepció, la de la victòria del candidat centrista, que ha vist consolidada després del debat del dimecres a la nit. "El primer que ha de fer el nou president és evitar caure en l'eterna cantarella europea de dir: 'ja està, ja s'ha acabat el problema'. Que els mateixos que han presentat el populisme com un espantall, ara vulguin fer creure que ja no és un perill, que vulguin fer com si no hagués passat res", afirma Ramoneda.
El filòsof considera essencial que "Macron convenci Europa que les coses s'han de fer d'una altra manera, que s'ha de buscar més empatia amb els problemes que pateix la gent". Segons ell, "hi ha un pla B, que és l'autoritarisme postdemocràtic, que s'encarna en Donald Trump o en figures com Marine Le Pen. Si es vol preservar la democràcia, Macron haurà de reconciliar els ciutadans amb les institucions democràtiques, i això no es fa en quatre dies".
Ramoneda creu que "Macron ha d'afrontar un seguit de problemes greus com la fractura social, la incapacitat de les institucions europees per posar límits als poders financers, la fractura generacional i la resistència a acceptar que Europa ja no és el centre del món". "Si no es va per aquí, en uns pocs anys el populisme reapareixerà amb el Front Nacional o amb una altra fórmula", remata el filòsof.
Rafael Jorba: "Ha de reformar la França bloquejada sense incrementar les fractures"
Pel periodista Rafael Jorba, excorresponsal a París i coneixedor profund de la realitat francesa, "el nou president ha d'evitar, en primer lloc, descosir més el país i fer les reformes que no s'han atrevit a fer els governs anteriors, ni els socialistes ni els conservadors". França continua sent un país centralitzat i intervencionista, amb un sector públic que és hegemònic en àrees estratègiques i un funcionariat que gaudeix de molts privilegis. Jorba assenyala que "el president haurà de reformar la França bloquejada sense incrementar les fractures. Si no ho fa, la societat es refugiarà en el debat identitari, que busca la solució en l'atac a l'altre: l'estranger, el musulmà, Schengen, la UE".
Jorba expressa el temor a si Emmanuel Macron, "que ha demostrat capacitat tècnica, té també capacitat de gestió política". "Pensem que és una persona que mai ha estat elegida per un càrrec polític. A Espanya les llistes són tancades i és més fàcil ser elegit diputat dins d'un equip, però a França cada diputat s'ha de guanyar l'elecció en la seva circumscripció, i això dona experiència. El deputé-maire, el diputat a l'Asssemblea que és alcalde és tot una institució a França. Macron això no ho té i suposa una incògnita", subratlla el periodista.
Afrontar els problemes d'un Estat que està sobredimensionat des dels temps de Colbert és una tasca àrdua que s'ha de fer amb habilitat: "Si es fa de manera barroera, o si sembla que es fa així, la reacció serà molt forta en un país on fins i tot la dreta té, des de De Gaulle, una forta tradició intervencionista". Però abans de tot, assegura Jorba, cal pensar en les eleccions legislatives del juny, que són les que permetran veure quina majoria és possible i si Macron ha de governar en cohabitació.
Octavi Martí: "França només s'ha reformat en moments de daltabaix"
Director adjunt de la Filmoteca de Catalunya, Octavi Martí ha estat corresponsal a París i segueix amb interès les eleccions franceses. Creu que "França només s'ha reformat en moments de daltabaix. Ho va fer el 1945, després de la Segona Guerra Mundial, quan va sorgir una classe política nova. El Maig del 68 va suposar un altre canvi i es van fer reformes liberalitzadores".
Estem ara en un moment així? Martí creu que "Macron, que és un home competent en macroeconomia, haurà de reformar un sector públic que està sobredimensionat i ha quedat antic, i també un règim fiscal que és molt injust. Aconseguir un sistema fiscal més just sense afectar negativament els sectors que reinverteixen en el país serà un element clau per saber si té èxit o no".
Per Martí, un dels reptes que té davant seu Macron de qui no dubta que guanyarà la segona volta, "és fer entendre que França ja no és una gran potència, una cosa que els francesos porten molt malament, de la mateixa manera que De Gaulle va fer creure que hi havia hagut un 80% de resistents contra el nazisme, i en realitat eren molts menys".