03
de maig
del
2017
Actualitzat
el
04
de maig
a les
10:39h
Aquest dimecres s'ha presentat el manifest de juristes en favor del referèndum, impulsat pel Col·lectiu Praga. En un Col·legi d'Advocats de Barcelona ple de gom a gom, i sota el lema "Sense dret no hi ha democràcia!", han intervingut els advocats Jaume Asens (tinent d'alcalde de Drets de la Ciutadania, Participació i Transparència de l'Ajuntament de Barcelona), Gemma Calvet, Miquel Samper, el catedràtic de Det Penal de la UB Joan Queralt, Abel Pié, degà del Col·legi d'Advocats de Manresa, Mercè Barceló, catedràtica de Dret Constitucional de la UAB, i Joan Ignasi Elena, portaveu del Pacte Nacional pel Referèndum. L'acte -amb l'assistència del conseller de Justícia, Carles Mundó- ha estat conduït pel periodista José Antich, qui ha dit que aquest era un d'aquells actes molt especials, com ho són tots els que no s'haurien de fer.
Pocs dels seus impulsors pensaven, quan es van començar a plantejar la idea del manifest, que trobarien tant de ressò entre els professionals del dret. La idea que ha animat la iniciativa és sortir al pas dels qui volen utilitzar la llei per aturar la democràcia. Aquest ha estat el denominador comú de totes les intervencions.
Un problema polític, no pas jurídic
La catedràtica de Dret Constitucional Mercè Barceló -que ha estat una de les ànimes del manifest- ha explicat un dels arguments dels impulsors, que en el marc constitucional vigent hi cap perfectament que la ciutadania de Catalunya pugui discrepar de l'ordre constitucional establert i pugui defensar alternatives diferents sobre el model territorial, tot dient que "la celebració d'un referèndum no és un problema jurídic, sinó polític". El referèndum és "legal i legítim", ha assegurat en el qua ha estat una de les afirmacions escoltades en el transcurs de l'acte.
Jaume Asens ha afirmat que "per damunt de la llei, hi ha la democràcia". Ha dit que "no s'ha de regalar a l'adversari la legitimitat del recurs del dret". Aquí rau un dels objectius del manifest, que és desemmascarar els qui volen embolcallar una arbitrarietat de legalitat: "És mentida el que diu Mariano Rajoy que no pot autoritzar un referèndum". Els articles 1 i 9 de la Constitució, que estableixen el principi democràtic, són portes obertes, ha dit, a un referèndum negociat.
Asens ha dit que "el procés no pivota tant entorn la independència, sinó entorn de la democràcia". Ha volgut destacar la transversalitat del procés, que aplega des dels partits independentistes als comuns, i que el referèndum és una de les causes que genera més consens.
L'advocada Gemma Calvet ha proclamat que el pluralisme ha d'impregnar tots els àmbits de la democràcia, que és legal tot el que no està prohibit, i que el que és legal ha d'estar al servei de la justícia.
.jpg)
La política espanyola, "africanista"
Joan Queralt ha apuntat que era l'únic penalista que intervenia en l'acte i que esperava que això no fos premonitori. Sí que ha dit que no publiquen els noms dels més de sis-cents signants "perquè tenim por". Les normes jurídiques són interpretables, ha sostingut, tot recordant els canvis legals entorn el matrimoni. Ha acusat l'Estat de fer una lectura esbiaixada i sectària de la llei i aplicar-la com si fos justícia "com a càstig, no com a solució". En aquest sentit, ha dit que la política espanyola continua sent, en bona part, "africanista".
L'advocat Miquel Samper ha insistit en el paper del dret com a element de resolució de conflictes, enfront un Estat que l'empra com una arma. Samper ha parlat del conflicte com d'una oportunitat de canvi social i no pas com d'un procés que ha dur a un xoc. "Els advocats recorren al dret per resoldre els problemes dels seus clients", ha afirmat. Aquest és un dels denominadors d'un document que ha nascut per donar estris a la voluntat democràtica.
Joan Ignasi Elena ha conclòs l'acte dient que "el referèndum no és només dels independentistes" i que aquesta vindicació representa l'anhel de la majoria ciutadana, que el manifest dels juristes no fa més que reforçar. Ha quedat clar avui que el dret dels ciutadans de Catalunya d'autodeterminar-se té molts defensors en el camp del dret.
El "Manifest en favor del dret dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya a celebrar un referèndum per decidir el futur polític de Catalunya" és una iniciativa del Col·lectiu Praga, que en les darreres setmanes ha recollit més de 600 signants de tots els àmbits del dret, que els seus promotors valoren com un èxit.
Els signants defensen que el dret i el marc constitucional vigent no poden contraposar-se a la voluntat dels ciutadans expressada de manera àmplia en favor d'un referèndum que doni sortida a la situació política a Catalunya i a l'encaix amb l'Estat. Les referències als casos del Quebec, al Canadà, i d'Escòcia, al Regne Unit, són explícites com a exemple d'una consulta acordada per resoldre conflictes territorials. El document propugna la realització d'una consulta sense necessitat de reformar la Constitució, des del moment que la Carta Magna reconeix el principi democràtic com a base del sistema polític.
Pocs dels seus impulsors pensaven, quan es van començar a plantejar la idea del manifest, que trobarien tant de ressò entre els professionals del dret. La idea que ha animat la iniciativa és sortir al pas dels qui volen utilitzar la llei per aturar la democràcia. Aquest ha estat el denominador comú de totes les intervencions.
Un problema polític, no pas jurídic
La catedràtica de Dret Constitucional Mercè Barceló -que ha estat una de les ànimes del manifest- ha explicat un dels arguments dels impulsors, que en el marc constitucional vigent hi cap perfectament que la ciutadania de Catalunya pugui discrepar de l'ordre constitucional establert i pugui defensar alternatives diferents sobre el model territorial, tot dient que "la celebració d'un referèndum no és un problema jurídic, sinó polític". El referèndum és "legal i legítim", ha assegurat en el qua ha estat una de les afirmacions escoltades en el transcurs de l'acte.
Jaume Asens ha afirmat que "per damunt de la llei, hi ha la democràcia". Ha dit que "no s'ha de regalar a l'adversari la legitimitat del recurs del dret". Aquí rau un dels objectius del manifest, que és desemmascarar els qui volen embolcallar una arbitrarietat de legalitat: "És mentida el que diu Mariano Rajoy que no pot autoritzar un referèndum". Els articles 1 i 9 de la Constitució, que estableixen el principi democràtic, són portes obertes, ha dit, a un referèndum negociat.
Asens ha dit que "el procés no pivota tant entorn la independència, sinó entorn de la democràcia". Ha volgut destacar la transversalitat del procés, que aplega des dels partits independentistes als comuns, i que el referèndum és una de les causes que genera més consens.
L'advocada Gemma Calvet ha proclamat que el pluralisme ha d'impregnar tots els àmbits de la democràcia, que és legal tot el que no està prohibit, i que el que és legal ha d'estar al servei de la justícia.
Mercè Barceló, el conseller de Justícia, Carles Mundó, Carles Viver i Jordi Turull al Col·legi d'Advocats. Foto: ACN
La política espanyola, "africanista"
Joan Queralt ha apuntat que era l'únic penalista que intervenia en l'acte i que esperava que això no fos premonitori. Sí que ha dit que no publiquen els noms dels més de sis-cents signants "perquè tenim por". Les normes jurídiques són interpretables, ha sostingut, tot recordant els canvis legals entorn el matrimoni. Ha acusat l'Estat de fer una lectura esbiaixada i sectària de la llei i aplicar-la com si fos justícia "com a càstig, no com a solució". En aquest sentit, ha dit que la política espanyola continua sent, en bona part, "africanista".
L'advocat Miquel Samper ha insistit en el paper del dret com a element de resolució de conflictes, enfront un Estat que l'empra com una arma. Samper ha parlat del conflicte com d'una oportunitat de canvi social i no pas com d'un procés que ha dur a un xoc. "Els advocats recorren al dret per resoldre els problemes dels seus clients", ha afirmat. Aquest és un dels denominadors d'un document que ha nascut per donar estris a la voluntat democràtica.
Joan Ignasi Elena ha conclòs l'acte dient que "el referèndum no és només dels independentistes" i que aquesta vindicació representa l'anhel de la majoria ciutadana, que el manifest dels juristes no fa més que reforçar. Ha quedat clar avui que el dret dels ciutadans de Catalunya d'autodeterminar-se té molts defensors en el camp del dret.
El "Manifest en favor del dret dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya a celebrar un referèndum per decidir el futur polític de Catalunya" és una iniciativa del Col·lectiu Praga, que en les darreres setmanes ha recollit més de 600 signants de tots els àmbits del dret, que els seus promotors valoren com un èxit.
Els signants defensen que el dret i el marc constitucional vigent no poden contraposar-se a la voluntat dels ciutadans expressada de manera àmplia en favor d'un referèndum que doni sortida a la situació política a Catalunya i a l'encaix amb l'Estat. Les referències als casos del Quebec, al Canadà, i d'Escòcia, al Regne Unit, són explícites com a exemple d'una consulta acordada per resoldre conflictes territorials. El document propugna la realització d'una consulta sense necessitat de reformar la Constitució, des del moment que la Carta Magna reconeix el principi democràtic com a base del sistema polític.