Barcelona: presó Model

De la Model a Trinitat: 88 presos fan les maletes

El centre obert del districte de Sant Andreu acollirà els presos en règim de tercer grau que encara quedaven a la històrica presó barcelonina

Els veïns accepten l'ampliació del centre però recorden que la Generalitat s'ha compromès a tancar-lo com a molt tard el 2021

, Barcelona | 04/05/2017 a les 19:30h
Especial: Barcelona
Arxivat a: Societat, presó Model, Departametn de Justícia, Centre Penitenciari Obert, Núria Ramon, presó Trinitat, Generalitat de Catalunya, Manoli Vera, Model
Les cel·les que ocuparan alguns dels presos de la Model | Adrià Costa
Aquesta notícia es va publicar originalment el 04/05/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La presó Model de Barcelona encara l'última fase de la seva clausura. El conseller de Justícia, Carles Mundó, va anunciar aquest dimecres que el centre penitenciari més antic de Catalunya tancarà definitivament les seves portes el proper 8 de juny. Un dia abans que es compleixin 113 anys des de la seva obertura el 1904.

Mentrestant, el trasllat del centre culminarà aquesta setmana el moviment d'interns en règim de tercer grau cap al Centre Obert 2 de Barcelona al barri de la Trinitat Vella. Això suposarà el tancament definitiu del Centre Obert 1 que encara existia en un mòdul de la Model després que l'edifici on estava situat originalment fos enderrocat el març de 2015.


La directora del centre de la Trinitat, Núria Ramon, concreta que les seves instal·lacions acolliran un total de 88 interns procedents de la Model a partir d'aquest divendres. Per això ha calgut adequar set habitacions i preparar noves oficines per fer lloc als 25 professionals de tractament penitenciari que també seran traslladats cap al Centre Obert 2 fins al 8 de maig. En paraules de Ramon, es durà a terme una "fusió entre dos centres", ja que, els interns de la Model i els de Trinitat es barrejaran i distribuiran dins dels seus nivells o galeries.

Un centre enfocat a la reinserció 

Aquesta ampliació, però, no suposarà sobrepassar la capacitat del centre ubicat al districte de Sant Andreu. "La nostra capacitat màxima és d'entre 450 i 500 interns i amb l'arribada dels de la Model passem a 350", indica la seva directora. La principal tasca de l'equip de treball del centre, format per juristes, psicòlegs i educadors socials, és fer un "seguiment de les activitats al carrer" dels interns i buscar la seva reinserció, especialment en l'àmbit laboral. "Aproximadament un 70% dels interns del centre treballa", apunta Ramon. I recorda que en els últims anys s'havia notat "especialment" la crisi en aquest col·lectiu.
 

Una cel·la del Centre Penitenciari Obert 2 de Barcelona. Foto: Adrià Costa


Durant el dia, el centre obert de Trinitat està més aviat buit. "Les sessions amb els interns es fan a primera hora del matí o a la tarda per permetre que segueixin el seu horari laboral", indica Ramon. De fet, com explica l'advocada especialista en execució penal i professora de la UB, Mireia Balaguer, el règim del tercer grau busca que les persones es puguin anar adaptant de manera "progressiva" a la vida en llibertat. "Es van augmentant les quotes de llibertat i també les quotes de responsabilitat", explica sobre aquest sistema que, assegura, redueix significativament la reincidència.

En principi, qualsevol pres pot acabar acollint-se al tercer grau des que entra a la presó o si més tard la seva evolució al centre penitenciari és favorable. Balaguer remarca, però, que la llei veta inicialment aquest règim als condemnats a més de cinc anys per delictes comesos en organitzacions criminals o per delictes contra la llibertat sexual amb víctimes menors de 16 anys.

I per als que estiguin condemnats a més de cinc anys per altres delictes el jutge pot ordenar un "període de seguretat" de manera que el tercer grau no arribi fins al compliment de la meitat de la pena, afegeix l'advocada. En tot moment del tercer grau, a més, intervé una Junta de Tractament interdisciplinar que valora les circumstàncies personals, socials, econòmiques, familiars i laborals de l'intern i determina la flexibilitat de les hores (o dies) d'entrada i sortida del centre. 

Noves expectatives dels veïns

Des del barri de la Trinitat no veuen amb mals ulls l'arribada dels 88 interns. La presidenta de l'Associació de Veïns de la Trinitat Vella, Manoli Vera, assegura que la presència del centre obert construït el 1960 no han donat "cap problema" recentment i expressa comprensió pel fet que "els presos de tercer grau hagin d'estar a prop de la ciutat per poder anar a treballar i fer la seva vida". Tanmateix, recorda que la Generalitat s'ha compromès "per escrit" i "ha firmat" que el Centre Obert 2 es tancarà com a molt tard el 2021 a l'espera de les noves instal·lacions de la Zona Franca. 

"És un espai molt gran i s'hi podria fer un nou barri", afirma. I afegeix: "Es podran construir edificis nous, botigues o locals de tot tipus". Vera també proposa que en el buit que deixi el centre penitenciari sigui omplert per una institució o un altre equipament com un "centre universitari o una escola industrial".
 

Vista de Ciutat Meridiana des d'una de les cel·les on s'han d'instal·lar alguns dels presos de la Model. Foto: Adrià Costa
 

Calendari del tancament de la Model
9 de febrer: el Parlament insta el Govern a tancar la Model.

21 de febrer: primer moviment de presos de Brians 1 i 2 cap a altres centres. I segon moviment de Brians 1 cap a Brians 2.

6 de març: entren els últims presos preventius de la Model.

20 de març: inici de l'obertura completa de Mas d'Enric.

20 d'abril: tercer moviment de la Model cap a Brians 1 i Trinitat.

5 de maig: els últims interns en règim de tercer grau de la Model es traslladen a Trinitat.

8 de juny: tancament definitiu de la presó Model de Barcelona.
 

Vista de la presó Model. Foto: Adrià Costa

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Joan-Lluís Lluís, Irene Solà, Màrius Serra i Llucia Ramis | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
Joan-Lluís Lluís, Irene Solà, Màrius Serra i Llucia Ramis, quatre dels autors que presenten novetat i amb qui volem reivindicar l'esperit original de la festa de Sant Jordi | "Jo soc aquell que va matar Franco", "Els dics", "Les possessions" i "La novel·la de Sant Jordi" representen la diversitat d'estils, l'exigència i la qualitat d'una diada amb grans obres
01/01/1970
La formació sosté que "és inacceptable en una democràcia"
Un milicià posa amb la seva arma als afores de Sidi Ifni, any 1958 | EFE/ Museu Etnològic
Pep Martí | 3 comentaris
01/01/1970
Es compleixen 60 anys del conflicte d'Ifni entre Espanya i el Marroc, i els soldats morts romanen enterrats a les Canàries, lluny de casa
The Chanclettes a La Daurada Beach Club
01/01/1970
NacióDigital sorteja quatre entrades dobles per a l'espectacle #DPutuCOOL de The Chanclettes
Una marxa ultra. | José M. Gutiérrez
Aida Morales | 15 comentaris
01/01/1970
La xarxa dels denominats Grups de Defensa i Resistència (GDR) consta d'una desena d'entitats amb una vintena de persones cadascun | La gestualitat neofeixista i d'extrema dreta d'alguns dels seus components ja s'ha fet evident en alguns actes
Mariano Rajoy en una roda de premsa | ACN
Roger Tugas | 8 comentaris
01/01/1970
Els principals arguments per desacreditar el procés i el referèndum es desmunten en tan sols mig any pels informes d'organismes internacionals o del mateix govern espanyol
La nova portaveu d'ERC, Marta Vilalta. | Adrià Costa
01/01/1970
La portaveu republicana fixa com un possible desllorigador l'elecció d'un president temporal mentre s'acaba de tramitar la llei que permeti investir Puigdemont a distància | Assegura que "probablement" la independència s'aconseguirà "de la mà del diàleg, la negociació i l'acord" i no descarta tornar a abordar el referèndum pactat amb l'Estat
Màrius Serra | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
El popular escriptor i enigmista publica "La novel·la de Sant Jordi", un divertit homenatge al gènere negre que publica al segell Amsterdam, d'Ara Llibres