Eleccions franceses 2017

La Catalunya Nord, entre Macron i Le Pen

El candidat centrista s'ha compromès a ratificar la Carta Europea de Llengües Minoritàries, mentre que el Front Nacional és hostil fins i tot a l'existència de les regions

per Pep Martí , 7 de maig de 2017 a les 08:00 |
Marine Le Pen, en un míting a Perpinyà | Josep Maria Montaner
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de maig de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els francesos elegiran aquest diumenge el vuitè president de la Cinquena República, que entomarà una societat fracturada que reclama solucions urgents. Però, quines conseqüències tindrà l'elecció per a la Catalunya Nord? Què pensen Emmanuel Macron i Marine Le Pen de les altres cultures que viuen a França? L'elecció d'un o altre tindrà algun efecte en el reconeixement de la pluralitat identitària de la República? Són tots dos igual de jacobins que els anteriors presidents? Què se'n pot esperar sobre el respecte a les llengües minoritàries?

En la primera volta, la Catalunya Nord es va decantar majoritàriament per Le Pen (que va obtenir el 30% dels vots), seguida de Jean-Luc Mélenchon (21%), Macron (18%) i François Fillon (17%). Malgrat aquests bons resultats, el Front Nacional no és precisament la força política més sensible a la identitat catalana.  


Una Carta sense ratificar

França encara no ha ratificat la Carta Europea de les Llengües Minoritàries o Regionals, aprovada el 1999 i subscrita per París. Això implica reformar la constitució francesa, que en el seu article 2 estableix que "la llengua de la República és el francès". En vigílies de les eleccions regionals del novembre del 2015, el govern socialista, que veia venir la pedregada a les urnes, va decidir desenterrar el projecte i va elaborar una llei que reconeixia el desenvolupament de les llengües minoritàries. 


Aquella tardor s'havien organitzat diverses manifestacions al país en favor del basc, el bretó, el català i el dialecte alsacià. El 27 d'octubre, però, el projecte de llei socialista va ser abatut al Senat per 183 vots a 150, amb l'oposició de la dreta conservadora. Va ser el darrer intent de donar sortida a una reivindicació que continua sent minoritària en la societat francesa.
 

Manifestació «Sem Catalunya Nord, sem un país català. Volem decidir» a Perpinyà. Foto: Martí Albesa


Jacobinisme a tota prova

En realitat, el jacobinisme ha estat compartit per dreta i esquerra. El projecte de reforma de les regions fet pel govern de Manuel Valls el 2014 no es va caracteritzar precisament per la seva sensibilitat per les identitats "regionals". Les regions van ser reduïdes de 22 a 13 amb l'argument de la reducció de costos. La Catalunya Nord es va integrar en una macroregió anomenada Occitània. Bretanya va poder preservar la seva integritat i el nom històric gràcies a la pressió del ministre bretó Le Drian, molt proper a François Hollande.   

En alguns moments, els candidats socialistes han fet alguna promesa de reconèixer les "altres" identitats. Va ser François Mitterrand qui va parlar, sent aspirant a l'Elisi, de "les llengües de França", en plural. Però hi ha hagut pocs compromisos complerts. Un avenç important el va protagonitzar Alain Savary, ministre socialista d'Educació, autor el 1982 de l'anomenat decret de Savary, que va permetre l'ensenyament de les llengües regionals de manera experimental. Anys més tard, el centrista François Bayrou, del Bearn, va consolidar amb un altre decret el projecte del seu antecessor.
 

Ramon Gual: "Macron i Le Pen creuen en la França indivisible"


Pot haver-hi algun canvi per a la Catalunya Nord amb un nou president? L'historiador Ramon Gual, un històric de la Universitat Catalana d'Estiu i observador agut de la realitat del territori, es mostra escèptic: "Macron i Le Pen creuen en la França indivisible i no veig diferències entre tots dos en aquest tema". Gual és molt crític amb una figura política com Manuel Valls, que "és català però ha estat el més jacobí de tots". 

El Front Nacional proposa fins i tot la supressió de les regions

Tots els polítics francesos són jacobins, amb una excepció que explica Gual: "La del sector que provenia del Partit Socialista Unificat de Michel Rocard". Savary era un d'ells. Sí que considera que Le Pen és encara més hostil a la identitat catalana que la mitjana dels dirigents francesos: "Louis Aliot, del Front Nacional, parella de Le Pen, que aspira a l'alcaldia de Perpinyà, ha dit que si és elegit alcalde, traurà la bandera catalana de l'ajuntament". El Front Nacional proposa fins i tot la supressió de les regions.
 

La Catalunya Nord es va integrar en una macroregió anomenada Occitània. Foto: ACN


Joan Becat: "La presència del català en l'ensenyament canviaria si Catalunya fos estat"

El geògraf Joan Becat, membre de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), és un dels intel·lectuals més rellevants de la Catalunya Nord. Segons ell, "el tema de les llengües minoritàries mou un sector dels professionals de l'ensenyament, però no incideix en el debat polític. No és un tema que mobilitzi la gent a votar en unes presidencials. Altra cosa és a les eleccions legislatives, on sí que apareix en les circumscripcions catalanes i obliga els candidats dels grans partits a posicionar-se".

Amb tot, Macron proposa ratificar la Carta Europea de les Llengües Minoritàries, amb la modificació de la Constitució. Becat assenyala una dada positiva: "En diversos discursos que ha fet, Macron s'ha referit a les llengües regionals com a patrimoni cultural de França. Cal tenir en compte que li donen suport des d'abans de la primera volta dos dels polítics que han fet més en favor de les llengües: l'occità Bayrou, alcalde de Pau, i l'alcalde de Kemper, el socialista bretó Bernard Poignant".

"No seran les declaracions presidencials les que aconseguiran avenços sinó la feina dels legisladors", explica Joan Becat

Macron ha parlat en diversos mítings en favor de les llengües minoritàries i s'ha referit a una França "indivisible i plural". El que està clar, en tot cas, és que el Front Nacional manté una posició molt contrària a tot el que suposi un avenç cap a la "regionalització". Becat recorda que, quan el Front Nacional va governar la regió de Llenguadoc-Rosselló en una coalició que presidia el conservador Jacques Blanc, els lepenistes van reclamar l'àrea de cultura i van suprimir les subvencions a les entitats culturals catalanistes.

Becat adverteix que "no seran les declaracions presidencials les que aconseguiran avenços, sinó la feina dels legisladors. I un fet que canviaria la presència de la llengua catalana seria que Catalunya fos un estat. Aleshores, passaria ser considerada "Llengua 1" en els plans d'ensenyament, com correspon a les llengües dels estats veïns".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació