Judici al 9-N

Mas reclama al Suprem que li aixequi la inhabilitació per exercir càrrecs públics

L'expresident de la Generalitat, en el recurs presentat arran de la condemna pel 9-N, argumenta que no va rebre cap avís personalitzat del Tribunal Constitucional per aturar la consulta | Al·lega que la suspensió del TSJC vulnera la "llibertat ideològica" i sosté que desincentiva la participació democràtica de la ciutadania

per Oriol March , 3 de maig de 2017 a les 10:56 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de maig de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Artur Mas, a la sortida del judici del 9-N. Foto: Isaac Meler


Artur Mas ha presentat ja recurs de cassació davant del Tribunal Suprem arran de la inhabilitació de dos anys que li va imposar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per la seva participació en la consulta del 9-N. En el text, que signa l'advocat de l'expresident, Javier Melero, s'hi reclama que s'aixequi la suspensió per exercir càrrecs públics. "No és ajustada a la llei", diu el recurs, que assenyala que en cap moment Mas va ser advertit "en persona" per part del Tribunal Constitucional (TC) de les conseqüències penals que podria tenir seguir endavant amb el procés de participació.


Segons el text, al qual ha tingut accés NacióDigital, aquest advertiment no es va fer mai i tampoc es va dur a terme cap actuació per frenar la votació, que es va allargar des del 9-N fins al 25 de novembre. Un dels arguments esgrimits per l'advocat de l'expresident és que el Consell Assessor per la Transició Nacional (CATN) pràcticament descartava que l'Estat emprengués accions legals contra la consulta sempre i quan no es "forcés" la llei, un esment que el recurs considera "premonitori". 
 

Recurs d'Artur Mas al Suprem per la sentència del 9-N by naciodigital on Scribd



Aquest recurs arriba el mateix dia que, segons ha avançat el diari El Mundo, la Fiscalia hagi decidit no recórrer les sentències contra Mas, Irene Rigau i Joana Ortega. Un dels punts rellevants del recurs de l'expresident és que demana que el text no sigui avaluat per aquells magistrats que van inhabilitar Francesc Homs, excap de files del PDECat a Madrid, per la seva participació en la jornada del 9-N. El text ressalta que la sentència "vulnera la llibertat ideològica", a banda.

Melero es considera "escèptic" davant l'afirmació de la sentència, segons la qual no es condemna cap dels tres encausats per "posar les urnes". "En qualsevol cas, el que resulta tan o més preocupant és que en la sentència impugnada no s'atorgui cap valor a col·locar les urnes, ni al fet que desenes de milers de voluntaris se sacrifiquessin altruistament en l'organització d'un procés de participació o bé al fet que 2,3 milions de ciutadans aconseguissin manifestar, en una exemplar diada cívica, solidària i pacífica, idees i propostes sobre el futur del país", ressalta el text.


"L'amenaça de sanció penal projecta una llarga ombra més enllà del tipus, generant zones grises en les quals es desincentiva l'exercici legítim del dret de participació i d'accés i desenvolupament de càrrecs públics, tant a aquells que es dediquen habitualment a la polícia com a nombrosos funcionaris i la ciutadania en general", assenyala l'advocat de Mas en el recurs. Si el Suprem no el té en compte i manté la sentència, el proper pas serà recórrer a Europa.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació