02
de maig
del
2017
Actualitzat
el
03
de maig
a les
10:33h
El Partit Popular català comença aquest cap de setmana una campanya al carrer que, sota el lema "La Catalunya valenta", pretén ser una mobilització per tot el territori per explicar els postulats del PP en favor de continuar sent catalans i espanyols. La campanya coincideix amb els processos congressuals provincials que es faran a començaments de juny.
Per tenir el partit plenament mobilitzat contra el procés sobiranista, en un moment en què s'inicia la presidència d'Albiol, calia evitar al màxim que els congressos mostressin les tensions internes entre els diversos sectors. I, sobretot, cal consolidar una nova fornada de dirigents. Ho ha aconseguit en part. Hi ha candidatura unitària a Barcelona -després de molts esforços per part de la direcció- i a Tarragona, tensions a Girona i un enfrontament obert a Lleida que dibuixa un panorama complex del Partit Popular al territori.
Barcelona: Daniel Serrano, valor en alça
Era el principal maldecap de Xavier García Albiol: evitar que el congrés de Barcelona fos una batalla campal. Albiol ho ha aconseguit: el fernandisme, aliat a l'exalcalde de Castelldefels Manuel Reyes i el sector d'Alberto Villagrasa (amb el suport de la ministra Dolors Montserrat) van acceptar fer les paus i treballar conjuntament amb l'escollit per la direcció per presidir l'organització provincial: Daniel Serrano, regidor de Cornellà. Albiol ha evitat una trencadissa amb guanyadors i perdedors i alhora ha enfortit el perfil d'un Serrano que representa un lideratge nou, deslligat dels conflictes del passat.
Girona: aliança entre Millo i Veray
Si no hi ha canvis de darrera hora -el termini per presentar candidatures conclou el 10 de maig-, el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, deixarà la presidència provincial del partit. La regidora a Girona Concepció Veray aspira a succeir-lo d'acord amb Millo. És l'aliança de dos polítics molt diferents. L'un, Millo, va sempre ha estat vist com un nouvingut, procedent d'UDC, que va abandonar el 2003. Veray, filla d'una saga conservadora de Girona que va anar pujant dins del PP des de la seva afiliació a Noves Generacions. El seu pare, Jaume Veray, va ser el cap d'AP en els anys de Manuel Fraga. Amb 41 anys, Veray és una dirigent amb una base territorial sòlida.
Però una altra figura apareix en el territori: Sergi Santamaria podria canviar les previsions del congrés. Diputat al Parlament, Santamaria és un advocat considerat de línia molt espanyolista que va construint un perfil propi. És també un dirigent que va tenir el coratge de criticar la guerra de l'Iraq en temps de José María Aznar i va defensar una esmena a la política exterior en el congrés del 2004. Un fet que alguns encara recorden en el partit. Santamaria manté una bona relació amb Albiol. La relació entre aquest i Millo, en canvi, continua sent de desconfiança mútua.
Lleida, 3 de juny: Xandri enfront Llorens
El 3 de juny els militants de les comarques de Lleida elegiran una nova direcció per substituir l'actual presidenta Dolors López. La diputada Marisa Xandri es presenta a la presidència, amb la mirada simpàtica de García Albiol. Però no pas sense oposició. L'organització de PP a Lleida té una dinàmica pròpia, i bona part es mou entorn la figura de José Ignacio Llorens, diputat al Congrés, supervivent de la vella Aliança Popular, orador de verb inflamat i poder fàctic del partit al territori. Llorens havia avalat Xandri en el passat. Ara estan distanciats i l'"etern" diputat a Madrid avala María José Horcajada, regidora a la Paeria. Hi haurà ball de bastons.
486, 310,
Tarragona, 4 de juny: "pax alexandrina"
Tal i com es preveia, el procés congressual a Tarragona ha estat molt tranquil. Algú defineix la situació interna n el PP tarragoní com a "pax alexandrina" en al·lusió a Alejandro Fernández, president provincial que es presenta a la reelecció sense oposició. Fernández és també portaveu del grup al Parlament. Ha sabut aglutinar noves fornades de quadres, com el diputat al Congrés Jordi Roca, i dirigents històrics com Rafael Luna, exsecretari general i un dels incombustibles de la formació. En l'horitzó ja hi ha noves figures: Josep Lluís Martín, successor de Fernández com a primer tinent d'alcalde de Tarragona, on el PP governa amb el PSC; Montserrat Duch, de Reus; Joan Bertomeu, rostre del PP a les Terres de l'Ebre.
Per tenir el partit plenament mobilitzat contra el procés sobiranista, en un moment en què s'inicia la presidència d'Albiol, calia evitar al màxim que els congressos mostressin les tensions internes entre els diversos sectors. I, sobretot, cal consolidar una nova fornada de dirigents. Ho ha aconseguit en part. Hi ha candidatura unitària a Barcelona -després de molts esforços per part de la direcció- i a Tarragona, tensions a Girona i un enfrontament obert a Lleida que dibuixa un panorama complex del Partit Popular al territori.
Barcelona: Daniel Serrano, valor en alça
Era el principal maldecap de Xavier García Albiol: evitar que el congrés de Barcelona fos una batalla campal. Albiol ho ha aconseguit: el fernandisme, aliat a l'exalcalde de Castelldefels Manuel Reyes i el sector d'Alberto Villagrasa (amb el suport de la ministra Dolors Montserrat) van acceptar fer les paus i treballar conjuntament amb l'escollit per la direcció per presidir l'organització provincial: Daniel Serrano, regidor de Cornellà. Albiol ha evitat una trencadissa amb guanyadors i perdedors i alhora ha enfortit el perfil d'un Serrano que representa un lideratge nou, deslligat dels conflictes del passat.
Girona: aliança entre Millo i Veray
Si no hi ha canvis de darrera hora -el termini per presentar candidatures conclou el 10 de maig-, el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, deixarà la presidència provincial del partit. La regidora a Girona Concepció Veray aspira a succeir-lo d'acord amb Millo. És l'aliança de dos polítics molt diferents. L'un, Millo, va sempre ha estat vist com un nouvingut, procedent d'UDC, que va abandonar el 2003. Veray, filla d'una saga conservadora de Girona que va anar pujant dins del PP des de la seva afiliació a Noves Generacions. El seu pare, Jaume Veray, va ser el cap d'AP en els anys de Manuel Fraga. Amb 41 anys, Veray és una dirigent amb una base territorial sòlida.
Però una altra figura apareix en el territori: Sergi Santamaria podria canviar les previsions del congrés. Diputat al Parlament, Santamaria és un advocat considerat de línia molt espanyolista que va construint un perfil propi. És també un dirigent que va tenir el coratge de criticar la guerra de l'Iraq en temps de José María Aznar i va defensar una esmena a la política exterior en el congrés del 2004. Un fet que alguns encara recorden en el partit. Santamaria manté una bona relació amb Albiol. La relació entre aquest i Millo, en canvi, continua sent de desconfiança mútua.
Lleida, 3 de juny: Xandri enfront Llorens
El 3 de juny els militants de les comarques de Lleida elegiran una nova direcció per substituir l'actual presidenta Dolors López. La diputada Marisa Xandri es presenta a la presidència, amb la mirada simpàtica de García Albiol. Però no pas sense oposició. L'organització de PP a Lleida té una dinàmica pròpia, i bona part es mou entorn la figura de José Ignacio Llorens, diputat al Congrés, supervivent de la vella Aliança Popular, orador de verb inflamat i poder fàctic del partit al territori. Llorens havia avalat Xandri en el passat. Ara estan distanciats i l'"etern" diputat a Madrid avala María José Horcajada, regidora a la Paeria. Hi haurà ball de bastons.
486, 310,
Tarragona, 4 de juny: "pax alexandrina"
Tal i com es preveia, el procés congressual a Tarragona ha estat molt tranquil. Algú defineix la situació interna n el PP tarragoní com a "pax alexandrina" en al·lusió a Alejandro Fernández, president provincial que es presenta a la reelecció sense oposició. Fernández és també portaveu del grup al Parlament. Ha sabut aglutinar noves fornades de quadres, com el diputat al Congrés Jordi Roca, i dirigents històrics com Rafael Luna, exsecretari general i un dels incombustibles de la formació. En l'horitzó ja hi ha noves figures: Josep Lluís Martín, successor de Fernández com a primer tinent d'alcalde de Tarragona, on el PP governa amb el PSC; Montserrat Duch, de Reus; Joan Bertomeu, rostre del PP a les Terres de l'Ebre.