03
de maig
del
2017
Actualitzat
a les
7:02h
Aquest dimecres 3 de maig Georges Moustaki hagués celebrat 83 anys. De barba blanca i frondosa, figura imponent, mirada afable i somriure militant, el cantant greco-francès moria ara fa quatre anys, deixant per a la posteritat un llegat inimitable en forma de cançons. I també una manera de fer i de ser que el va convertir una de les icones més respectades de la cultura popular del darrer segle.
Cantant poliglota i poeta de compromís irrompible, Moustaki va començar influït pel mestratge d'un altre dels grans, Georges Brassens, de qui en va agafar el nom. Va néixer com a Giuseppe Mustacchi a Alexandria, Egipte, de pares jueus grecs. No va ser fins al 1951 que arribaria a París i fins al 1985 que es nacionalitzaria francès. Justament, aquesta trajectòria vital era el batec que faria gran Le Métèque, el seu primer gran èxit i una cançó on reivindicava la diferència que ens fa singulars.
Moustaki, una fonda petjada a Catalunya
A Catalunya, la petjada de Moustaki també ha estat profunda. Admirat i respectat, va visitar el nostre país en moltes ocasions, rebent sempre l'escalf incondicional del públic. D'entre tots els seus deixebles, Marina Rossell és qui s'ha convertit en una de les veus que més l'han cantat i reivindicat. Com a exemple, l'àlbum Marina Rossell canta Moustaki i les esplèndides versions al català d'El Metec i Ma Solitud. El recordem, aquest dimecres, amb la vigència de cada lletra i de cada acord.