02
de maig
del
2017
Actualitzat
el
03
de maig
a les
10:29h
En Josep és pare d'un noi intel·ligent, discret i poc amic de les baralles. Estudiava cinquè de primària en una escola privada de l'àrea metropolitana de Barcelona quan, de sobte, van començar a passar "coses estranyes", en paraules del pare. "Perdia objectes molt freqüentment o els tornava trencats a casa", explica en Josep. El seu fill no era dels que acostumava a tirar-se per terra, però va començar a arribar de l'escola amb la roba bruta. "No enteníem què passava i, al principi, ens pensàvem que devia ser cosa d'ell, de l'edat", apunta.
Resulta, però, que el fill d'en Josep estava sent víctima d'un assetjament constant per part d'un grup de companys de la classe. "Li robaven les coses, no les perdia", resumeix l'home quan recorda els mals moment viscuts, avui que és el Dia mundial contra l'assetjament escolar. El mateix nen, cansat de la situació, va començar a queixar-se, tot i que ho feia sense oferir massa detalls. Els seus pares tenien dubtes i reduïen la problemàtica a "coses de nens". Ara bé, davant la persistència d'aquestes "situacions estranyes", al final es van decidir a anar parlar amb el seu tutor. La resposta, però, no els va treure de dubtes: "Ell també considerava que això era cosa de canalla".
Tot va canviar uns mesos després de les primeres enganxades. "Un dia va arribar a casa després d'haver estat víctima d'una agressió física molt seriosa i vam decidir que ja n'hi havia prou", relata el pare. En Josep i la seva dona es van dirigir a la direcció de l'escola per demanar-los que intentessin resoldre la situació, però es van trobar amb uns professionals enrocats, més preocupats per preservar el prestigi d'una escola privada que no pas de buscar solucions. "Vam explicar-los el que passava, però ells sempre ens van tractar com si el problema fos nostre", resumeix el progenitor.
Un cas com tants d'altres
La història d'en Josep i del seu fill és una de tantes altres. Segons un estudi de la Fundació ANAR, a l'Estat els casos de bullying van augmentar un 240% el 2016. El percentatge es tradueix en més de 1.200 nens i nenes maltractats pels seus companys de classe. "A Catalunya les dades de què disposem ens indiquen que el bullying està creixent any rere any, però no tenim xifres oficials des del 2012", denuncia el psicòleg Javier Pérez, que també presideix l'associació No a l'Assetjament Escolar (NACE).
Un informe de Save the Children, publicat el febrer d'aquest mateix any, indica que un de cada 10 estudiants ha patit assetjament els últims mesos. El percentatge augmenta fins al 33% si es tenen en compte els alumnes que han estat víctimes de bullying a través de dispositius mòbils; el que és coneix com a ciberassetjament. Els experts apunten que no hi ha perfils ni de víctimes ni d'agressors. De fet, la meitat dels joves d'entre 12 i 16 anys que van participar en l'estudi de Save the Children reconeixen que han insultat algun company de manera recurrent i un 10% admet que ha arribat a llençar amenaces.
"Et poden assetjar per ser alt, baix, prim o gras...", explica Pérez, que defineix el bullying com el "poder dels mediocres" perquè "els que surten del que es considera normal, del que està dins de la mitjana, són castigats". En molts casos, els agressors són un grup molt reduït de persones, però l'entorn no els planta cara. "És un error treballar sobre la víctima i el seu botxí, el més important és eliminar els reforços; les persones que legitimen l'assetjament rient o fent veure que allò no va amb ells", apunta el psicòleg i president de NACE.
Els casos han augmentat un 240% a l'Estat en els últims anys. Foto: Adrià Costa
Els símptomes del bullying
En Josep explica que els agressors escullen la víctima: "El meu fill treia molt bones notes i això no els agradava". Segons el pare, el procés d'assetjament va ser gradual. "Comencen insultant-te, amagant coses que són teves i veuen com reacciones. Llavors, la cosa va a més", assegura a partir del cas del seu fill. La majoria d'agressions es cometien al recinte escolar, però en moments que cap professor supervisava els alumnes, com ara en racons del pati o durant l'hora del menjador. Els vestidors també eren un espai delicat i allà és on, de fet, es va produir l'agressió que va fer vessar el got.
En relació al que explica Pérez, el pare apunta que els companys -còmplices de l'assetjament- tendeixen a "deixar fer". "Hi ha el que es mofa de la situació i el que fa com si no passés res", assenyala. Una actitud no tan diferent de la que van mostrar els professors i la direcció del centre, que no van prendre mesures i van arribar a acusar el nen de provocar els seus agressors "amb una actitud molt nerviosa". Al final, van convidar la família a abandonar el centre.
Els pares es van "menjar l'orgull", en paraules d'en Josep, i van acabar demanant un traslladat d'urgència a una escola pública de l'àrea metropolitana. Segons el pare, les conseqüències en el nen es van deixar notar de manera progressiva, però llavors ja començaven a ser insostenibles: "Estava molt nerviós, dormia malament, les notes no paraven de baixar i se'l veia trist, amb molt poca autoestima". Un espiral negatiu que es va interrompre abruptament amb el canvi de centre. "Va necessitar uns mesos per superar-ho, però ara està perfecte", explica en Josep, que considera que l'escola pública on han anat tracta els conflictes amb més "naturalitat", a diferència de l'altre centre, que "volia ocultar-los".
"Et fan sentir culpable"
Amb el tràngol superat, el pare reconeix que el patiment familiar va ser "terrible" durant els mesos que va durar l'assetjament, "sobretot per la manca de resposta i de comprensió que trobes per part de l'escola i de l'administració". La família va denunciar el cas a Inspecció Escolar, però "l'actitud sempre va ser de molt poca predisposició a indagar en els fets". Segons en Josep, van decidir tancar el cas "tramitant un canvi urgent d'escola". Fins llavors, reconeix que ell també va passar per diverses fases. "Van aconseguir fer-me sentir culpable perquè creia que tot era conseqüència de la nostra educació, que potser l'havíem sobreprotegir", explica. Un sentiment que es va transformar en frustració "després de comprovar que la reacció de l'escola i de l'administració era tan escèptica".
En Josep creu que als professors els falta formació per actuar davant d'aquest tipus de situacions. Des de NACE, on ell també col·labora com a voluntari, treballen per donar-los eines i per sensibilitzar els mateixos joves. Han posat en marxa un programa a tot l'Estat que posa en contactes alumnes de cursos diferents perquè els més grans tutoritzin els petits i previnguin els casos de bullying. "D'aquesta manera aconseguim que les solucions les aportin els alumnes", explica el president de l'entitat. Pérez també subratlla el paper de les famílies, que són "fonamentals" tant per protegir els nens agredits com per castigar i no tolerar l'actitud dels agressors.
En Josep i el president de NACE creuen que el futur passa per continuar fent visibles els casos d'assetjament i evitar, així, que "les víctimes es considerin culpables del que els passa". Estan convençuts que aquesta és l'única via per combatre una problemàtica que no para de créixer i que afecta fonamentalment nens de primària i del primer cicle de secundària. "Són persones molt joves en edat de creixement i arrosseguen les conseqüències del bullying la resta de la seva vida. Ens hi juguem molt més que resoldre una baralla de pati", conclou el responsable de l'entitat.