Polítiques socials

L'última oferta del Govern per la renda garantida: 664 euros de prestació i suport a famílies monoparentals

El Departament de Treball és molt a prop de tancar un acord amb els sindicats i la Taula del Tercer Sector, però se li resisteixen les entitats impulsores de la ILP | La proposta de l'executiu preveu que els beneficiaris comencin a cobrar la nova renda a partir del setembre d'aquest any

per Jordi de Planell, 2 de maig de 2017 a les 13:23 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de maig de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Dolors Bassa, acompanyada de Carles Puigdemont, en una imatge d'arxiu al Parlament. Foto: Adrià Costa


El Govern ha posat damunt la taula una última oferta per tancar de manera imminent un acord sobre la renda garantida de ciutadania. El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, que lidera les negociacions, ha proposat a les entitats socials una prestació de 664 euros mensuals per a totes les persones que s'hagin quedat sense ingressos després d'esgotar la resta d'ajudes. A més a més, la conselleria també ha decidit fer-la extensiva a les famílies monoparentals amb contractes laborals parcials que no assoleixin aquesta xifra d'ingressos a final de mes.


Fonts del Departament de Dolors Bassa asseguren que l'acord és a prop. Tant els sindicats com les entitats representades en la Taula del Tercer Sector són partidàries de tancar-lo aviat. En canvi, qui presenta més resistències és l'associació impulsora de la ILP sobre la renda garantida de ciutadania, que no en té prou amb les darreres concessions del Govern. Els seus representants demanen a l'executiu que la prestació es faci extensiva a totes les persones amb contractes laborals que no arribin a ingressar 664 euros mensuals, més enllà de les unitats monoparentals.

Des de la conselleria de Treball, però, deixen clar que cedir en aquest punt no és possible. "Tenim calculat el que costaria estendre la prestació a totes les persones que tenen feina però que no arriben a aquests ingressos i la diferència és molt gran", asseguren fonts properes a Bassa a NacióDigital. Aquestes mateixes veus reconeixen que, tot i que ho tenen quanitificat, prefereixen no donar una xifra exacta per no continuar contaminant el debat polític.

Un acord sense els promotors de la ILP

Les converses per la renda garantida de ciutadania van començar fa tres anys i ara l'acord és més a prop que mai. Des de la conselleria no descarten segellar-lo només amb els sindicats i la Taula del Tercer Sector si els impulsors de la ILP no rebaixen les seves pretensions, però també admeten que aquest no seria l'escenari desitjat perquè dificultaria la tramitació parlamentària de l'avantprojecte de llei de la renda garantida. "La millor manera de portar-ho al Parlament és amb un pacte que satisfaci totes les parts", assenyalen des de la conselleria.


L'objectiu de Bassa és que la cambra ho aprovi abans de l'estiu per començar a pagar la nova prestació a partir del setembre. Inicialment, s'abonaria només un 85% del total de l'ajuda, un percentatge que aniria augmentant gradualment al llarg de quatre anys fins arribar al 100%. Des del Tercer Sector aplaudeixen tant el calendari com el contingut de la proposta. Reconeixen que no és exactament el que voldrien, però celebren que suposaria fer un pas endavant molt important. Després de tres anys de converses, creuen que això és "millor que res".

El president de la Taula, Oriol Illa, defensa que "encara hi ha marge per negociar", tot i que considera que l'avantprojecte de llei hauria d'estar definit aquesta mateixa setmana perquè hi hagi temps suficient per aprovar-lo abans de l'estiu. "Estem objectivament molt a prop i crec que val la pena que tots fem un esforç per tancar un acord", apunta. Illa també recorda als impulsors de la ILP que les seves demandes no són "irreversibles" i assenyala que, encara que no siguin incloses en l'avantprojecte inicial, es poden incorporar més endavant. "El que ara s'està discutint és contingent, però el consens és molt ampli i no podem deixar escapar l'oportunitat", assegura.

Una prestació única

La renda garantida de ciutadania substituïrà la renda mínima d'inserció, que ara cobren les persones sense ingressos. La proposta del Govern contempla que els caps de família monoparental puguin cobrar la diferència entre el seu sou i l'índex mínim de referència (fixat, precisament, en 664 euros mensuals), a més d'uns 75 euros per fill a càrrec. Pel que fa a la resta de possibles beneficiaris de la renda, els que no tinguin cap tipus de salari, la implantació també serà progressiva i durarà els 30 mesos que van del setembre del 2017 a l'abril del 2020.

El topall màxim que podrà cobrar una família serà el 182% de l'índex, molt per sobre dels actuals 650 euros mensuals que suposa l'actual renda mínima d'inserció. D'aquesta manera, una família de cinc membres podrà cobrar poc més de 1.000 euros al setembre, i el 2020 podria superar els 1.200 euros.

Els pressupostos del 2017 contemplen una partida de 288 milions d'euros per a la renda mínima d'inserció, uns fons que permetrien finançar els primers mesos de vida de la renda garantida si, finalment, s'acaba aprovant aquest any, tal i com voldrien agents socials i Govern. A la llarga, però, les entitats creuen que la nova prestació s'hauria de dotar d'un major múscul pressupostari perquè donarà resposta a les necessitats d'un nombre més gran de beneficiaris.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació