Cas Castor

Cinc claus per entendre el fiasco multimilionari de la plataforma Castor

L'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) presenta aquest dimecres un informe al ministeri que decidirà el futur de la planta | L'activitat del dipòsit de gas subterrani es va haver d'aturar el 2013 perquè les perforacions provocaven tremolors a la costa del Sénia

per Jordi de Planell , 3 de maig de 2017 a les 06:54 |
La plataforma Castor, en una imatge d'arxiu | Europa Press
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de maig de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La costa de les Terres del Sénia va començar a tremolar el 9 de setembre del 2013. Una bateria de petits sismes va sacsejar els pobles de la costa. Localitats com les Cases d'Alcanar (el Montsià) i Vinaròs (el Baix Maestrat), van ser les més afectades pels petits terratrèmols. La majoria no eren ni tan sols percebuts per la població, però d'altres –puntualment superiors a magnitud 4 a l'escala de Richter– van obrir esquerdes a les parets d'alguns habitatges i va generar una sensació de pànic entre els veïns.

La responsable dels tremolors era l'activitat de perforació de la plataforma Castor, un magatzem de gas subterrani situat davant la costa. L'empresa concessionària, Escal UGS –darrere de la societat hi ha Florentino Pérez–, va decidir el 2014 rescindir el contracte i deixar de gestionar la planta. El govern espanyol va haver d'abonar llavors 1.350 milions d'euros a la companyia pel valor residual de la plataforma, tal com preveia l'acord signat entre l'Estat i l'empresa el 2008.


Tres anys i mig després dels primers terratrèmols, aquest dimecres els tècnics de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) presenten un informe al Ministeri d'Energia, Turisme i Agenda Digital que determinarà el futur d'aquesta instal·lació. L'entrega del document donarà el tret de sortida a la recta final d'aquest serial, que ha costat ensurts als veïns de les Terres del Sénia i 1.350 milions d'euros als contribuents. A continuació, el cas Castor, resumit en cinc claus.

1. La reserva més gran de l'Estat


El projecte Castor és un dipòsit estratègic artificial de gas. És el més gran de l'Estat i formava part d'un pla per poder subministrar gas natural en cas d'escassedat. Espanya és un país deficitari a nivell energètic i ha d'importar aquest tipus de productes. L'objectiu de la plataforma, com el dels altres cinc dipòsits que hi ha repartits per l'Estat, era actuar com una reserva d'emergència. La plataforma aprofita l'existència de l'antic jaciment petrolífer d'Amposta, esgotat als anys 70 i situat a 1.750 metres de profunditat, per injectar el gas natural.

2. L'arrancada del projecte i les primeres sacsejades


El contracte per posar en marxa la plataforma Castor es va signar el 2008. El govern espanyol va cedir-ne la concessió a l'empresa Escal UGS, participada en un 66% per la constructora ACS de Florentino Pérez. Després d'anys d'obres, el dipòsit va entrar en funcionament a ple rendiment el maig del 2012, un mes després que, el 10 d'abril, s'hagués dut a terme la primera injecció de gas. El material es desviava des d'una estació terrestre situada a Vinaròs –la seva ubicació ja havia provocat una gran polèmica entre veïns i administracions- fins a la plataforma marina a través d'un gasoducte submarí de 30 quilòmetres de llarg.

Ja llavors, el mateix abril del 2012, es va produir un petit terratrèmol de magnitud 3,1 a l'escala de Richter a la zona. L'Observatori de l'Ebre va titllar el fenomen de "normal" en aquell moment. El setembre del 2013, tanmateix, els tremolors es van convertir en una constant. La majoria eren de molt baixa intensitat, però l'1 d'octubre se'n va registrar un de 4,2 a l'escala de Richter. El van percebre des de Peníscola fins a Sant Carles de la Ràpita. El sisme va generar una onada d'inquietud entre els veïns, que el 6 d'octubre es van manifestar a les Cases d'Alcanar per exigir el desmantellament de la planta.

3. La paralització de l'activitat

Davant l'augment sobtat de l'activitat sísmica i la creixent preocupació dels veïns, el Ministeri d'Indústria, dirigit aleshores per Jose Manuel Soria, va decretar la paralització del projecte el 16 de setembre i va sol·licitar un informe a l'Institut Geogràfic Nacional espanyol per determinar la relació entre el fenomen natural i les injeccions. En paral·lel, el 4 d'octubre del 2013 la Guàrdia Civil es va desplaçar fins a la plataforma per començar a investigar si hi havia una vinculació directa entre la seva activitat i els terratrèmols que s'havien anat registrant. La inspecció va tenir lloc arran de la investigació que la fiscalia provincial de Castelló va obrir d'ofici.

El maig del 2014, mig any després de les primeres tremolors, l'informe tècnic elaborat pels experts de l'Institut Geogràfic Nacional no deixava espai per als dubtes: vinculava directament l'increment de l'activitat sísmica amb el projecte d'injecció de gas matalàs a l'antiga falla petrolífera d'Amposta. Els geògrafs reconeixien que la sismicitat de la zona era "en part" d'origen natural, però consideraven "raonable" creure que la seqüència de terratrèmols viscuda durant el mes de setembre de 2013 era atribuïble a l'activitat de la plataforma.

4. El cost de l'aturada: 1.350 milions d'euros

Però amb la paralització de l'activitat del dipòsit de gas Castor el serial tot just acabava de començar. L'empresa concessionària va decidir l'estiu del 2014, després de conèixer l'informe dels tècnics de l'Institut Geogràfic Nacional, rescindir el contracte de gestió de la infraestructura. L'acord signat el 2008 -articulat legalment amb el reial decret 855/2008- preveia que, en cas de rescissió de la concessió, Escal UGS tindria el dret de cobrar el valor net comptable de l'operació. Només s'establia un supòsit d'excepció: que l'empresa hagués comès alguna negligència. En aquest cas, Indústria només estava obligada a pagar la xifra equivalent al valor residual de la concessió.

Com que els moviments sísmics es podien entendre com una negligència, el govern espanyol va acabar abonant "només" els 1.350 milions d'euros corresponents al valor residual de l'operació. Tot plegat, perquè l'ACS de Florentino Pérez, propietària d'Escal UGS, pogués retornar abans del 30 de novembre del 2014 els 1.400 milions d'euros en bons que va emetre el Banc Europeu d'Inversions per finançar l'operació. El govern del PP havia intentat evitar que la rescissió del contracte acabés en aquesta situació el 2012, amb un recurs al Tribunal Suprem contra el reial decret del 2008 -obra del PSOE-, però els jutges de l'alt tribunal el van desestimar i els contribuents han hagut de desembutxacar una indemnització multimilionària.

5. I ara, què?

Actualment, la responsable de la plataforma Castor és Enagás, la principal companyia de transport de gas natural a Espanya. L'empresa està pendent de les ordres que arribin des del Ministeri d'Energia un cop es faci públic l'informe dels experts del MIT. Si es confirma que l'activitat de la planta suposa un risc per a la població que viu a les costes del Montsià i el Baix Maestrat, el més probable és que la planta s'hagi de desmantellar. En aquest escenari, també serà el govern espanyol –i, per tant, els contribuents– els que hauran d'assumir el cost de la desinstal·lació, xifrada en uns 300 milions d'euros.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació