Filiprim: crítica de TV

Amor per Betevé

«S’ha dit Barcelona Televisió, BTV, Barcelona TV i ara Betevé i fa pocs mesos que han canviat l’estètica i el grafisme. Continua tractant bé la cultura»

per Toni Vall, 2 de maig de 2017 a les 10:55 |
Flora Saura presenta «Artic», un dels programes de Betevé | Betevé
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de maig de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Sóc seguidor de Betevé des del principi. No és un dir. La veig des que va néixer. Des d’aquella emissora nova i experimental en mans de Manuel Huerga. Devia ser principis de 1995 i les emissions encara eren en proves. La graella era un mix de les emissores de cada districte de la ciutat i recordo un magazine estrafolari que es feia a la vora d’una piscina d’un hotel i conduïa la Concha Encuentra, també un programa de música fet per joves entusiastes i el delirant Pinzellades d’amor, de Toni Rovira, que ja deixava anar la seva vena poètica i les entrevistes especials.

No sé massa bé per què però em vaig quedar enganxat a aquella tele. I ja no me n’he desenganxat mai més. Sempre hi vaig a parar. Molts programes se m’han quedat gravats a la memòria. Sempre he connectat amb la seva predilecció i bon tracte per la cultura, mai han sigut refractaris a la paraula i a la calma. Mirava els col·loquis cinèfils d’Última sessió, primer amb Núria Vidal i després amb Àngel Casas. El Saló de lectura, d’Emili Manzano, esclar. Telemonegal, no cal dir-ho, potser el programa més clàssic de la casa, aquella manera de Ferran Monegal de dir i de mirar la televisió que era tan addictiva. I que trobo a faltar, no puc fer-hi més.


Els cara a cara polítics, els informatius d’idiomes, el No tenim criteri, els discursos al·lucinats i taciturns de Carles Flavià, les entrevistes de Joan Barril i el Qwerty literari que va fer després. La tarda d’Elisenda Roca i Àdam Martín, les presentacions de pel·lícules del gran Carles Mir, la bona nòmina de documentals i reportatges, les pel·lícules seleccionades amb criteri i caos alhora. La tertúlia divertida de La rambla, tornar a veure Josep Maria Bachs en pantalla... Em deixo coses.

S’ha dit Barcelona Televisió, BTV, Barcelona TV i ara Betevé i fa pocs mesos que han canviat l’estètica i el grafisme. Continua tractant bé la cultura. Parlen de llibres a Rius de tinta, de cinema a l’incombustible i robust La cartellera i de tot plegat cada vespre a Àrtic. De tota la programació voldria quedar-me avui amb el Terrícoles de Lluís Reales, que ja fa un parell de temporades que és en antena i que aquesta temporada ha incorporat nous entrevistadors a més a més de Reales: Tania Adam, David Guzman, Antonio Baños i recentment el director de l’emissora, Sergi Vicente.

És un programa breu, no arriba a mitja hora però que exprimeix al màxim el seu temps gràcies al seu bé més preuat: la paraula. Un privilegi poder gaudir cada dia d’una estona de conversa sense estridències, sense presses, sense audiències donant la murga. Si deixes parlar la gent, si t’interesses per allò que fan, si planteges que saber més és sempre una bona idea, si apostes pel coneixement, si preguntes allò que vols saber, si saps oficiar bé la subtil cerimònia de l’entrevista, si...



Tot això, per norma general, es compleix. Forma part innegociable de la filosofia i la personalitat del programa. No sempre les entrevistes són igual d’interessants, esclar, però això ja depèn molt dels ulls que les miren. Els entrevistats no hi són per criteris de fama o de noticiabilitat estricta sinó perquè tenen coses interessants a dir. Fa pocs dies em va encantar la conversa amb Toni Strubell, o la de Jorge Wagensberg o la d’un dia en que Tania Adam va entrevistar –en portuguès- a un cacic brasiler que es va presentar amb plomes al plató. O el vespre que Sergi Vicente i Rosa Maria Calaf van conversar sobre el món de bojos en què vivim.

És un bona notícia que un periodista faci de periodista i no només de gestor de continguts i d’equips humans. És un gust tornar a veure Vicente en pantalla i també gaudir del saber fer de Guzman i de Baños, ben recuperat per al periodisme després d’una etapa política que, pel que intueixo, l’ha decebut una mica. Té mèrit la tasca de Lluís Reales per a posar dempeus i mantenir un programa en què no hi ha més artifici que la paraula ben dita. Voldria felicitar-los a tots i desitjar que aquest tipus de programes, que són essencials, no s’extingeixin. El món ja va prou malament com perquè ens privin encara més de les ganes d’aprendre i d’entendre.
 

Resum de les entrevistes de «Terrícoles». Foto: @terricolesbtv

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació