01
de maig
del
2017
Actualitzat
el
03
de maig
a les
7:04h
França és a sis dies de la segona volta de les presidencials, el diumenge vinent, 7 de maig. Els diversos actors es posicionen entre Emmanuel Macron i Marine Le Pen, mentre els partits comencen a moure les seves maquinàries cap a la que serà, sens dubte, la tercera volta d'aquest cicle electoral: la renovació de l'Assemblea Nacional, els dies 11 i 18 de juny en primera i segona volta, respectivament.
Emmanel Macron i Marine Le Pen, els finalistes de la cursa presidencial, apleguen aliats ideològics o purament circumstancials mentre es confien als designis d'una França més exasperada que mai i que sembla demanar a crits un nou projecte polític que reuneixi una majoria de francesos. Per la seva banda, cada partit juga les seves cartes sobre les destrosses que han deixat les urnes de la primera volta. En les darreres hores, Macron ha fet gestos carregats de simbolisme en un intent de convocar tot el vot republicà i antifeixista.
La celebració del Primer de Maig ha servit de pòrtic a una setmana crucial. Les dificultats per escenificar un gran front sindical posa en interrogant la mobilització d’un gran front republicà contra Le Pen i en favor del vot a Emmanuel Macron. Les grans centrals no van a la una. Totes s’han mobilitzat en el Dia del Treball, però no sota les mateixes consignes. Mentre la CFDT ha explicitat que cal votar per Macron per aturar Le Pen, la CGT, històricament vinculada al PC, ha cridat a aturar Le Pen sense més consigna, i Force Ouvrière, més radical, no ha volgut donar cap mot d’ordre.
Le Pen: a mi tots els indignats
Marine Le Pen està duent a terme una campanya d'agitació sense descans. La candidata del Front Nacional sap molt bé que les seves opcions de victòria són escasses, però sap que les eleccions li ofereixen la possibilitat real que el seu patit surti de la marginalitat institucional. Les seves remotes possibilitats són una suma improbable de factors: arrossegar el vot d'una part dels votants de François Fillon i de la França Insubmisa i que una part de la resta (votants socialistes i conservadors), superior al que assenyalen analistes i enquestadors, s'abstinguin. Per la part de la dreta, l'aliança amb el tradicionalista Nicolas Dupont-Aignan -més explícita del previst- li aporta alguns suports, del tot insuficients.
Dissabte, Le Pen es va adreçar als votants "insubmisos" de Mélenchon. Va prometre derogar la nova llei de Treball aprovada pels socialistes i va assenyalar Macron com el candidat de les finances i dels tractats comercials, deixant en l'ambient un aire no massa subtil de missatge Trump. Però és difícil que aquest missatge faci forat en la sociologia electoral francesa.
Macron: evitar la imatge de candidat de la satisfacció
En el tram final de la campanya, a un pas d'aconseguir el seu somni, Emmanuel Macron lluita per desempallegar-se del que li pot fer més mal: aparèixer com el candidat de la satisfacció, dels triomfadors, dels qui no han de témer per arribar a final de mes. Vol evitar que torni a passar el mateix que dijous passat, quan Le Pen va visitar la fàbrica de la multinacional d'electrodomèstics Whirlpool, a punt de tancar per traslladar la planta a Polònia, on va ser rebuda amb entusiasme. Le Pen va assegurar que si era elegida, la fàbrica no tancaria. Macron hi va arribar més tard i va ser escridassat. El lloc: Amiens, la ciutat natal de Macron...
El candidat repeteix aquests dies que entén "la còlera dels francesos", però li costa desfer-se dels retrets de representar les elits de la banca i el sistema econòmic. Acusa Le Pen de demagògia, però en alguna de les seves actuacions delata manca de sintonia amb la França popular. L'episodi de la celebració dels resultats de la primera volta, a la braseria La Rotonde, li ha fet mal. Un sondeig assenyala un petit descens de Macron, que podria estar ara per sota del 60%.
Macron va a la recerca del vot antifeixista i apel.la a la fraternitat entorn la memòria. Diumenge, amb motiu de la celebració del Dia de la Deportació, va visitar el Museu de la Shoa. Aquest dilluns, ha retut homenatge al jove marroquí Brahim Bouarram, qui l’1 de maig de 1995 va ser agredit per un grup de simpatitzants del Front Nacional que el van llançar al Senat, on va morir ofegat. Missatges molt clars adreçats a aquest vot de l’esquerra social que, pensant en l’elecció, encara dubta.
La dreta: guanyar les legislatives i forçar una cohabitació
La gran majoria de dirigents d'Els Republicans demana el vot per Macron. Uns amb una actitud propera a l'entusiasme (Alain Juppé), d'altres una mica per força (François Fillon, Nicolas Sarkozy), però tots convençuts que Le Pen ha de ser derrotada. L'estratègia de la dreta, però, no és facilitar el govern a Macron sinó guanyar les eleccions parlamentàries que vindran de seguida i formar govern amb un primer ministre conservador.
Aquest escenari és probable. De fet, fins al gener semblava garantit. Els Republicans són a l'oposició i apareixien com el recanvi inevitable. Al juny, sense Fillon com a candidat, la dreta pot assolir una majoria a l'Assemblea. Pot, però ja no és tan segur. La força de la França Insubmisa i el bloc que es formi entorn Macron ho pot dificultar. A més, sorgeix un interrogant: seguirà aquest camí el centrisme, minoritari i fins ara adscrit d'una manera o altra a Els Republicans? Jean-Lous Borloo, un dels líders de l'històric Partit Radical, de centre, ja s'ha posicionat darrera de Macron.
Mélenchon: ni abstenció ni Front Nacional
Si Le Pen vol seduir els votants de Jean-Luc Mélenchon, reticent a mostrar suport explícit a Macron, el líder de la França Insubmisa ja ha declarat que anirà a votar diumenge, i que en cap cas ho farà pel Front Nacional. Com la resta, Mélenchon ja carrega bateries pel juny. Entre els seus votants, n'hi ha pocs disposats a votar Le Pen, però Macron és impopular. I anuncia que, amb els resultats de la primera volta, el seu moviment pot ser present a la segona de les legislatives en més de 450 circumscripcions de les 566 que voten.
Emmanel Macron i Marine Le Pen, els finalistes de la cursa presidencial, apleguen aliats ideològics o purament circumstancials mentre es confien als designis d'una França més exasperada que mai i que sembla demanar a crits un nou projecte polític que reuneixi una majoria de francesos. Per la seva banda, cada partit juga les seves cartes sobre les destrosses que han deixat les urnes de la primera volta. En les darreres hores, Macron ha fet gestos carregats de simbolisme en un intent de convocar tot el vot republicà i antifeixista.
La celebració del Primer de Maig ha servit de pòrtic a una setmana crucial. Les dificultats per escenificar un gran front sindical posa en interrogant la mobilització d’un gran front republicà contra Le Pen i en favor del vot a Emmanuel Macron. Les grans centrals no van a la una. Totes s’han mobilitzat en el Dia del Treball, però no sota les mateixes consignes. Mentre la CFDT ha explicitat que cal votar per Macron per aturar Le Pen, la CGT, històricament vinculada al PC, ha cridat a aturar Le Pen sense més consigna, i Force Ouvrière, més radical, no ha volgut donar cap mot d’ordre.
Emmanuel Macron i Marine Le Pen. Foto: Europa Press
Le Pen: a mi tots els indignats
Marine Le Pen està duent a terme una campanya d'agitació sense descans. La candidata del Front Nacional sap molt bé que les seves opcions de victòria són escasses, però sap que les eleccions li ofereixen la possibilitat real que el seu patit surti de la marginalitat institucional. Les seves remotes possibilitats són una suma improbable de factors: arrossegar el vot d'una part dels votants de François Fillon i de la França Insubmisa i que una part de la resta (votants socialistes i conservadors), superior al que assenyalen analistes i enquestadors, s'abstinguin. Per la part de la dreta, l'aliança amb el tradicionalista Nicolas Dupont-Aignan -més explícita del previst- li aporta alguns suports, del tot insuficients.
Dissabte, Le Pen es va adreçar als votants "insubmisos" de Mélenchon. Va prometre derogar la nova llei de Treball aprovada pels socialistes i va assenyalar Macron com el candidat de les finances i dels tractats comercials, deixant en l'ambient un aire no massa subtil de missatge Trump. Però és difícil que aquest missatge faci forat en la sociologia electoral francesa.
Macron: evitar la imatge de candidat de la satisfacció
En el tram final de la campanya, a un pas d'aconseguir el seu somni, Emmanuel Macron lluita per desempallegar-se del que li pot fer més mal: aparèixer com el candidat de la satisfacció, dels triomfadors, dels qui no han de témer per arribar a final de mes. Vol evitar que torni a passar el mateix que dijous passat, quan Le Pen va visitar la fàbrica de la multinacional d'electrodomèstics Whirlpool, a punt de tancar per traslladar la planta a Polònia, on va ser rebuda amb entusiasme. Le Pen va assegurar que si era elegida, la fàbrica no tancaria. Macron hi va arribar més tard i va ser escridassat. El lloc: Amiens, la ciutat natal de Macron...
El candidat repeteix aquests dies que entén "la còlera dels francesos", però li costa desfer-se dels retrets de representar les elits de la banca i el sistema econòmic. Acusa Le Pen de demagògia, però en alguna de les seves actuacions delata manca de sintonia amb la França popular. L'episodi de la celebració dels resultats de la primera volta, a la braseria La Rotonde, li ha fet mal. Un sondeig assenyala un petit descens de Macron, que podria estar ara per sota del 60%.
Macron va a la recerca del vot antifeixista i apel.la a la fraternitat entorn la memòria. Diumenge, amb motiu de la celebració del Dia de la Deportació, va visitar el Museu de la Shoa. Aquest dilluns, ha retut homenatge al jove marroquí Brahim Bouarram, qui l’1 de maig de 1995 va ser agredit per un grup de simpatitzants del Front Nacional que el van llançar al Senat, on va morir ofegat. Missatges molt clars adreçats a aquest vot de l’esquerra social que, pensant en l’elecció, encara dubta.
La dreta: guanyar les legislatives i forçar una cohabitació
La gran majoria de dirigents d'Els Republicans demana el vot per Macron. Uns amb una actitud propera a l'entusiasme (Alain Juppé), d'altres una mica per força (François Fillon, Nicolas Sarkozy), però tots convençuts que Le Pen ha de ser derrotada. L'estratègia de la dreta, però, no és facilitar el govern a Macron sinó guanyar les eleccions parlamentàries que vindran de seguida i formar govern amb un primer ministre conservador.
Aquest escenari és probable. De fet, fins al gener semblava garantit. Els Republicans són a l'oposició i apareixien com el recanvi inevitable. Al juny, sense Fillon com a candidat, la dreta pot assolir una majoria a l'Assemblea. Pot, però ja no és tan segur. La força de la França Insubmisa i el bloc que es formi entorn Macron ho pot dificultar. A més, sorgeix un interrogant: seguirà aquest camí el centrisme, minoritari i fins ara adscrit d'una manera o altra a Els Republicans? Jean-Lous Borloo, un dels líders de l'històric Partit Radical, de centre, ja s'ha posicionat darrera de Macron.
Mélenchon: ni abstenció ni Front Nacional
Si Le Pen vol seduir els votants de Jean-Luc Mélenchon, reticent a mostrar suport explícit a Macron, el líder de la França Insubmisa ja ha declarat que anirà a votar diumenge, i que en cap cas ho farà pel Front Nacional. Com la resta, Mélenchon ja carrega bateries pel juny. Entre els seus votants, n'hi ha pocs disposats a votar Le Pen, però Macron és impopular. I anuncia que, amb els resultats de la primera volta, el seu moviment pot ser present a la segona de les legislatives en més de 450 circumscripcions de les 566 que voten.